Avui una proposta per gaudir llegint poesia, adequada per a Cicle Superior.
Podeu escoltar la versió musicada del poema de Josep Carner, Aigües de primavera al web “Música de poetes”
Avui una proposta per gaudir llegint poesia, adequada per a Cicle Superior.
Podeu escoltar la versió musicada del poema de Josep Carner, Aigües de primavera al web “Música de poetes”
Avui una proposta poètica i matemàtica per commemorar el dia internacional del número PI. Aquesta data la va instaurar el físic Larry Shaw.
Un dels poemes més coneguts sobre el nombre PI és el que va escriure la poetessa polaca Wislawa Szymborska (premi Nobel de literatura) l’any 1976, i que parla sobre la infinitud dels decimals d’aquet nombre.
Llegir en veu alta exercita la imaginació, millora la capacitat d’autoexpressió, aporta coneixements …
Avui us proposo fer la lectura en veu alta del poema Carnaval de Josep Carner, amb els alumnes de cicle superior. Si voleu, abans de començar feu un cop d’ull al taller de lectura en veu alta que proposa la Gemma Martínez.
Avui m’he fet un tip de riure llegint els Contes infantils contra tot pronòstic d’Empar Moliner.
Es tracta d’un llibre que recull els contes que l’autora es va inventar per explicar històries a la seva filla.
A més de contes divertits i actuals, el llibre ofereix trucs per inventar-se històries, també hi ha contes inacabats perquè els nens deixin volar la imaginació, minicontes d’una sola línia, poemes per morir-se de riure i moltes coses més…
Sigui quin sigui el contingut del text, generar anticipacions, hipòtesis i expectatives sobre el que s’està llegint ajuda a mantenir l’atenció, la curiositat, la motivació i, en definitiva, a establir una interacció entre el lector i el text. A mida que es va avançant en la lectura es van fent prediccions que es confirment o no, garantint una millor comprensió lectora.
La seqüencia que fa un lector quan fa hipòtesis és:
Llegeixo
Faig hipòtesis
Torno a llegir
Comprovo les hipòtesis
A continuació comparteixo algunes ajudes i referents d’aula per treballar aquesta estretègia:
Tal com diu Isabel Solé, fer-se preguntes quan llegim és una activitat autònoma i espontània, que té com a objectiu regular el procés lector i fer-lo més eficaç. Establir aquest diàleg interior ens ajuda a recapitular la informació, ens genera curiositat i ganes de saber més, ens confirma que hem entès el que llegim o que al contrari, ens fa adonar que ens falta informació .
Aquesta estratègia està molt relacionada amb fer hipòtesis i inferir, ja que sovint, ens preguntem abans de fer una hipòtesis o quan deduïm alguna informació.
Segons si el text és de ficció o no ficció el tipus de preguntes variaran, ja que en el primer cas el que es pretén és construir significat, i en canvi en el segon, construir coneixement. Per tant, en els textos de ficció ens preguntarem, per exemple: què?, quan?, qui?, com?…, mentre que en els textos de no ficció les preguntes seran: podria ser que…?, té a veure amb…?, etc.
A continuació comparteixo alguns referents d’aula que he utilitzat a l’àrea de castellà en un text de ficció.
Encara no l’heu llegit? Novel.la de gènere juvenil recomanada per a lectors avançats (a partir de CS)
En plena Alemanya nazi una nena fa els seus primers passos com a lectora,.
“La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres…”
Ara, d’aquest magnífic llibre arriba a les pantalles.
Aquest divendres s’estrena l’adaptació al cinema del llibre “La lladre de llibres”, de Markus Zusak.
Una altra estratègia per comprendre millor els textos és la de fer connexions.
Quan en lectura es parla de fer connexions ens referim a establir lligams amb els conceptes i experiències que es tenen en relació a allò que s’està llegint. Aquests lligams que fem entre el que sabem o ens ha passat, amb el que estem llegint ens facilita la construcció de nous coneixements.
Podem lligar o connectar amb experiències viscudes, amb coneixements diversos que tinguem apresos o amb continguts que ja hem llegit en el propi text.
Aquí teniu alguns suports i ajudes per fer conscients els alumnes de l’aplicació d’aquesta estratègia.
Visualitzar és una estratègia molt últil per a la comprensió de textos i s’activa mentre llegim. Es tracta de veure i imaginar allò que el text diu, de manera que el lector vaGI extraient les idees però d’una forma gràfica.
A continuació comparteixo alguns suports i ajudes per treballar aquesta estratègia de lectura. Espero que us sigui útil i que us inspiri a crear-ne molts d’altres.
Quan parlem del concepte de El llegir per aprendre ens referim a la capacitat d’utilitzar la lectura com a mitjà per a adquirir nous coneixements. En aquest sentit, la lectura esdevé un instrument bàsic per vehicular els aprenentatge, és a dir, per aprendre, per exemple, història, ciències, filosofia, matemàtiques, geografia ,etc.
En el llegir per aprendre és important fer adonar als alumnes que hi ha estratègies lectores que poden posar en pràctica i que els ajudaran a entendre millor el que llegeixen. Per entrenar-se en l’ús i aplicació d’estratègies lectores és interessant la proposta dels tallers de lectura (d’això en parlaré en una altra ocasió). Ara bé, penso que el més important és no oblidar que l’objectiu final és que l’alumne esdevingui un lector competent capaç d’activar autònomament estratègies lectores que li facilitin la comprensió de les diferents tipologies textuals, en qualsevol moment lector.
La guia personal de lectura que avui comparteixo també es pot utilitzar com a referent d’aula i recull algunes de les estratègies lectores aplicables en el procés de llegir per aprendre. Les que hi he reflectit són:
- fer prediccions
- fer connexions
- fer visualitzacions
- fer inferències
- fer-se preguntes
- identificar les paraules clau
- rellegir
- ordenar les idees
- comproval el que s’ha après
Espero que us sigui útil.