Category Archives: Lectura

22 DOSSIERS IMPRESCINDIBLES

Il.lustració de Juliano López Font: Pinzellades al món

Il.lustració de Juliano López
Font: Pinzellades al món

Coneixeu els dossiers didàctics sobre lectura editats pel Departament d’Ensenyament?

Aquí els teniu tots. 22 dossiers imprescindibles. Bona lectura!

Col.lecció saber llegir

MESTRES… LLEGIU EN VEU ALTA ALS ALUMNES!

Il.lustració de Paolo Rivera

Il.lustració de Paolo Rivera

La veu és un instrument potent que ens pot ser molt útil per engrescar la lectura. Escoltar una bona lectura en veu alta atrau i captiva, i quan  algú té domini de la veu i una bona fluïdesa lectora esdevé un bon model pels qui l’escolten i, de retruc, mentre mira i escola aprenen a fer-ho.

Per això, és imprescindible que la mestra o el mestre modeli la lectura en veu alta. Per fer-ho és necessari i interessant dedicar cada dia uns minuts a llegir en veu alta als alumnes. Pot ser qualsevol tipus de text: un poema, un conte, la lliçó de socials, el problema de matemàtiques, la lletra d’una cançó… cada tipus de text requerirà una manera de fer-ho diferent.

La qüestió és que el docent faci la lectura a consciència, posant atenció en la veu, el volum, l’entonació, l’articulació, la interpretació del text… Perquè escoltar és una altra manera de gaudir de la lectura i d’aprendre a llegir.

Per tant,  cal llegir en veu alta als nens i nens, textos de gèneres diversos, i en totes les llengües d’aprenentatge de l’escola. És important modelar i deixar espais perquè els alumnes es preparin les seves i llegeixin per a un públic.

Trobareu molts recursos i idees per planificar el treball de lectura en veu alta. En destaco un parell,

I si us hi animeu podeu presentar-vos al concurs de lectura en veu alta.

Per acabar el post d’avui us proposo dos textos fantàstics per ser llegits i escoltats. Són per a vosaltres, mestres. Assajeu-los i llegiu-los en veu alta, poseu-vos a prova i experimenteu amb la vostra lectura.Només practicant podreu transmetre el domini del llegir en veu alta als alumnes.

Dues lectures per gaudir llegint i escoltant, Serafina  i la Mainadera, de Mercè Rodoreda. Tot un repte de lectura en veu alta!

 

La Mainadera – Zerafina _ Mercè Rodoreda by Montserrat on Scribd

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.

APRENDRE A LLEGIR I A ESCRIURE, QUAN I COM?

Il.lustració de Quint Buchholz

Il.lustració de Quint Buchholz

Hi ha enfocaments que pretenen ensenyar a llegir i escriure el més aviat millor. Són línies metodològiques que  busquen resultats finalistes, sense parar atenció en l’aprenentatge significatiu.

A l’altre extrem hi ha l’enfocament de deixar llibertat total al nen a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure i es defensa que  l’infant faci l’entrada al món escrit  ell sol.

Un i altre enfocament, totalment oposats, són al meu entendre inapropiats.

El primer, perquè no  respecta els ritmes d’aprenentatge, i les activitats que  es proposen no tenen cap sentit i no responen a cap funcionalitat.  Els nens no són conscients dels processos i només es posa l’accent en el resultat. El segon model, perquè no tots els  infants parteixen dels mateixos coneixements previs, ni tenen els mateixos nivells cognitius, i deixar llibertat total pot ser un  element de desigualtat i que no permeti avançar.

Per tant, penso que  l’escola ha d’assegurar experiències d’aprenentatge riques i variades que facilitin als infants  aprendre a llegir i a escriure, i això passa perquè el mestre acompanyi en el procés, ajudi a sistematitzar les experiències i sàpiga orientar i donar a cada etapa el que l’alumne necessita per avançar.

Als primers nivells cal començar el contacte amb la lectura i l’escriptura: escoltar contes, veure textos, assajar escriptures… A partir dels set anys el nen ha poder escriure i de dominar l’escriptura de base o escriptura natural. I progressivament s’han d’anar introduint els convencionalismes de la llengua.

Però la cosa no acaba aquí, perquè l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura continua al llarg de tota la vida.

TEMPS DE FLORS

Il.lustració de Jonh Blake

Il.lustració de Jonh Blake

Llegir i entendre poesia. L’art de les paraules a partir de poemes plens d’aromes i colors.

Cireres. Poemes sobre aquest fruit saborós: Joana Raspall,  Núria Freixa, Josep Carner, Lola Casas i Joan Maria Guasch.

Flors. Fragments de textos del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.

Poemes de flors. Proposta de poemes de Lola Casas, Albert Ràfols, Joana Raspall i Joan Maragall.

Roselles. Set poemes de roselles per llegir, recitar, escoltar, pensar, interpretar, regalar … Poemes de Salvador Espriu, Núria Albó, Sàlvia del Berri, Isabel Barriel, Joana Raspall i Joan Josep Roca.

UN LLIBRE NO FA MAI NOSA

Il.lustració de Chad Crouch

Recordeu, un llibre no fa mai nosa!

Per no errar en la tria, podeu consultar les recomanacions i comentaris que fan algunes pàgines web. Feu-hi un cop d’ull.

També podeu tenir en consideració alguns criteris que us poden ajudar,

  • No a tots els nens i nenes els agraden els mateixos tipus de llibres. Per tant, oferiu diversitat de possibilitats: contes, còmics, llibres de coneixements, revistes, àlbums il.lustrats, llibres de poesia, llibres de manualitats i jocs, manga, llibres d’experiments …
  • Trieu contes no sexistes, que no perpetuïn rols masculins i femenins equívocs.
  • Procureu que el fil argumental sigui respectuós amb l’entorn, els animals, les persones, que no humiliïn ni fomentin la violència.
  • Intenteu que els llibres manifestin un enfocament obert i acceptin la diversitat del món: de pensament, religions, formes de viure…
  • Busqueu llibres de qualitat: lingüístita, de contingut,  de les il.lustracions…
  • Dediqueu temps a llegir amb els vostres fills, és la millor manera d’ajudar-los a ser bons lectors.

Feliç lectura!

FONS BIBLIOGRÀFIC PER A UNA BIBLIOTECA D’ESCOLA

Tatsuro Kiuch

Tatsuro Kiuch

Voleu ampliar el fons bibliogràfic de la biblioteca de l’escola i no sabeu quins títols comprar?
Feu un cop d’ull a aquests espais, segur que us ajudaran a fer una bona tria.

La col.lecció, un espai a xtec

Document elaborat pel grup de treball de Rosa Sensat

Gretel, grup de recerca en literatura infantil i juvenil (UAB)

Bloc invitació a la lectura de Jaume Centelles

Web L’illa dels llibres, consulteu els apartats infantil i juvenil

Llibres al replà

Guies CLER

Consell català del llibre infantil i juvenil

ANEM A LA LLIBRERIA?

Il.lustració de Juliano lopes Font:http://bibliocolors.blogspot.com.es/2014/02/lectors-anonims-illustracions-de.html

Il.lustració de Juliano Lopes
Font:http://bibliocolors.blogspot.com.es/2014/02/lectors-anonims-illustracions-de.html

Ja sabeu què fareu aquest cap de setmana?

Anar a la llibreria esdevé “una forma d’oci que han de percebre com a tal, sent part activa en l’elecció del llibre, expressant els seus gustos i interessos, valorant opcions i decidint per un títol. Aquest procés és part del foment de la lectura des de petits, per això és important que, en la mesura que sigui possible, s’incloguin lectures més enllà de les obligades per l’escola” comenta Roser Zúñiga. (font: Diari Ara 12/08/2015)

Si feu un cop d’ull al web de El petit explorador trobareu una llista de llibreries infantils de Catalunya o llibreries de Catalunya amb seccions interessants infantils.

Per ara hi trobareu referenciades 33 llibreries per anar a somiar! i la llista creix!