En les formacions que faig sobre l’ús creatiu de la llengua, un dels aspectes que m’interessen especialment tractar és la poetització dels infants, és a dir, la manera com potenciar la sensibilitat estètica i sonora de la poesia a la primera infància (us convido a llegir l’article que vaig escriure a la revista Infància 223 de Rosa Sensat).
La manera com es relacionen els infants amb la poesia depèn, en part, de les experiències poètiques que es plantegen a l’escola, i evidentment, en el context social i familiar, on malauradament la presencia i impacte és molt minsa, ja que sovint els adults llegeixen molt poca o gens poesia argumentant que no l’entenen i que és difícil.
Des del meu punt de vista, aconseguir connectar amb la poesia, llegir-ne i gaudir-ne no té a veure necessàriament amb haver de llegir o escoltar textos complexos. Es tracta de seleccionar poemes que tinguin qualitat literària però que facin un ús senzill de la llengua. Poemes que continguin imatges poètiques, estructura i rima però que sigui gratificant i fàcil de connectar-hi de manera que permeti desvetllar l’interès dels infants. I és que no podem demanar als nens i nenes que escriguin poemes sense abans haver-ne llegit.
Per tant, primer de tot cal que els/les mestres disposem d’un bon fons bibliogràfic de poemaris i antologies i d’autors diversos. Els poemes que es presenten han d’estar contextualitzats, és a dir, cal saber qui els ha escrit i a quin llibre estan publicats. I com a mestres hem de saber-hi identificar les imatges poètiques, la música de les paraules, la condensació de significats per aplanar l’entrada al món poètic a infants i joves. Amb paraules de María Elena Walsh “El maestro, como todos, tiene que encontrar su camino, un poco a tientas, buscando materiales que le produzcan placer, comparándolos con las grandes obras, formando su pequeña porción de cultura desvinculada de utilitarismo didáctico. El maestro puede haber descuidado la formación de su propio gusto estético, no tener noción clara de los valores, cosa que no es pecado irreparable mientras se sientan realmente deseos de superarlo. No es fácil que el maestro tenga un concepto más o menos acertado de la verdad poética -y la limito aquí como es lógico a la poesía para niños.”
La persona mediadora no és només la que presenta llibres de poesia, sinó aquella capaç d’apropar l’acció poètica (engrescar a llegir-ne, recitar-ne, i sobretot ser-ne lector) No es pot mediar poesia sense ser lector de poesia. Perquè si no no es comparteixen el codis lingüístics i literaris amb els nens.
Amb els infant d’educació infantil el contacte amb els poemes ha de ser a través del joc, l’experimentació i la música dels versos. Jocs sonors i suports visuals són algunes de les estratègies a tenir en compte. A cicle inicial ja hi ha una apropiació del llenguatge que permet un marge més ampli de creativitat poètica que ajuda a fer els primers assajos creatius a través del apariats i començat a experimentar amb la recitació. A cicle mitjà ja entrem de ple en la lectura, la recitació i l’escriptura creativa de poemes i a cicle superior aquest espai de creativitat creix i possibilita que la poesia esdevingui un recurs o una eina per al creixement personal.
Us recomano visitar el web del grup de treball Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, i on trobareu seqüències didàctiques i diverses propostes per acostar la poesia a l’aula.
