Category Archives: Didàctica de la llengua

PETITES LLIÇONS PER MILLORAR EL VOCABULARI. L’ADJECTIVACIÓ

Font: https://percybal.wordpress.com/english-vocabulary/

Font: https://percybal.wordpress.com/english-vocabulary/

Tenir un repertori de vocabulari ric i divers permet pensar i expressar-se amb major precisió. Per això, un dels objectius per millorar l’expressió oral i escrita dels alumnes és potenciar i incrementar l’aprenentatge de vocabulari.
El model lingüístic del docent (la precisió i riquesa lèxica que utilitza en la seva interacció diària amb els alumnes), la lectura, l’observació del món i escoltar són  recursos eficients per millorar el vocabulari.
D’entre tot el vocabulari per aprendre els adjectius tenen un paper determinant, ja que precisen el significat dels noms, enriqueixen les expressions i les milloren.
L’adjectivació és un recurs lingüístic que amplia, concreta o embelleix el llenguatge, i és un dels elements que defineixen la manera i l’estil d’escriptura. Utilitzar-ne molts o pocs no és el més important, si que ho és, en canvi, saber quins adjectius són els més idonis en cada context, la quantitat i la col•locació. Tenir en compte aquests aspectes determinarà la qualitat dels escrits.

Mireu què opinava Josep Pla:

“… Adjectivar els substantius, posar darrera un substantiu l’adjectiu que li correspon, no es pot fer a la babalà, a si l’encerto l’endevino, frívolament. S’ha d’haver observat i meditat prèviament.”
“L’adjectiu ha de ser, en primer lloc, intel•ligible i clar i després, si és possible, precís”.

Josep Pla
Notes del capvespre

“És gairebé segur que la feina més difícil de l’ofici d’escriure és l’adjectivació.
L’article d’una frase és immutable: el masculí, el femení, el neutre. El substantiu, potser encara més. Però després, si del que es tracta és de formular algun paper literari, la frase s’ha d’adjectivar. Adjectivar és complicat i difícil. Implica moltes coses: observació, memòria, coneixements, paciència…”

Josep Pla
Darrers escrits

El text descriptiu, a vegades com a part d’un altre text (narratiu o expositiu), és el que permet l’ús d’adjectius. Aquí teniu  dues propostes publicades en aquest bloc, per treballar aquesta tipologia textual:

LLETRA LLIGADA O LLETRA SCRIP

pregunta

Fa pocs dies, a través d’aquest bloc, em van fer aquesta pregunta: hi ha alguna raó per la qual sigui millor ensenyar a escriure amb la lletra lligada que la d’impremta?

M’ha semblat interessant compartir la meva resposta:

“Per a mi, el tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, si que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya el codi escrit.
Si a Catalunya i a Espanya s’usa la lletra lligada majoritàriament, ve donat per la tradició pedagògica de la qual estem amarats, que és la tradició Montessori. Els països de tradició anglosaxona, en canvi, no segueixen aquests paràmetres i ensenyen a escriure amb lletra scrip.
Cada vegada hi ha més escoles catalanes que opten per passar de la lletra majúscula o de pal, a la lletra scrip, sense passar per la lletra lligada o manuscrita.
Sigui una o altra la lletra elegida, al final, no hi ha diferències significatives en el traç dels nens quan arriben a la maduresa i personalització de la lletra (entre els 12 – 14 anys). Si que hi ha diferències, en canvi, segons l’enfocament metodològic a partir del qual els han ensenyat a escriure. Més que el tipus de lletra l’important és com es planteja el procés de composició escrita. Escriure és un procés complex, molt més que fer una lletra o altra
Si s’inicia l’aprenentatge amb lletra majúscula és només per una qüestió de maduració motriu, és a dir, el moviment que ha de fer el canell per poder realitzar les corbes de la lletra manuscrita, no el poden fer els infants de 3 a 5 anys, en canvi sí que poden fer traços rectilinis. La lletra manuscrita no cal treballar-la abans dels 6 anys, perquè és quan acabem generant problemes allà on no n’hi hauria d’haver. En el moment que estan prou madurs, tan se val una o altra lletra.
L’aprenentatge de l’escriptura hauria de situar-se dels 6 anys en endavant (Cicle inicial). Tot el treball gràfic que es fa abans d’aquesta edat hauria de ser un acte motriu fonamentat en la vivència dels moviments en l’espai (entrenaments gràfics, moviments vivenciats, exercicis amb ritme, situació espaial, grafomotricitat fina i grossa…) Són molt interessants les propostes que Gisèle Calmy ja fèia als anys 70. També interessant el treball des de la creativitat artítica, domini tècniques plàstiques i manipulatives, com planteja des de Reggio Emília, entre altres.
En  l’aprenentatge de la lectura, la neurociència, per exemple, observa que en els nens de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, per què l’aprenentatge del codi es fa per via visual, i per tant, la porta d’entrada és la vista. Així, és important que els nens “mirin i llegeixin” tot tipus de lletres en aquestes edats primerenques i no focalitzin l’aprenentatge i el reconeixement de les lletres, en una de sola.
Per tant, el quan s’ensenya a llegir i a escriure s’hauria de situar als 6 anys, havent treballat tots els aspectes previs a l’etapa d’educació infantil. Amb quina lletra? Als 4 -5 anys es poden fer apropaments al codi escrit amb lletra majúscula per facilitar el traç i afavorir la producció escrita, i a partir del moment que els nens ja són alfabètics (és a dir, que ja escriuen totes les lletres de les paraules i frases, perquè les “senten “ i les reconeixen), poden iniciar l’escriptura amb un altre tipus de lletra (scrip o cursiva). Una i altra requerirà un entrenament per arribar a la correcció del traç, amb l’objectiu que el missatge escrit pugui ser llegit i entès per altres persones. Tot i així, els nens han d’estar avesats a llegir qualsevol tipus de lletra (de fet, la lletra manuscrita no és present en cap situació real de la nostra societat).
Us recomano el llibre Llegir i escriure per viure de la Montserrat Fons que planteja qüestions molt interessant des d’un punt de vista molt pràctic i funcional.

Alguns arguments favorables d’una i altra tipus de lletra (cliqueu aquí)

Sigui com sigui, el més important, tal com deia a l’inici, és tenir un bon enfocament metodològic sobre quan i com s’ensenya el codi escrit, saber perquè es fan les coses, tenir coherència pedagògica, i no fer les coses només perquè s’han fet sempre així”.

Montserrat Bertran

REFLEXIONS EN VEU ALTA

Segurament ja coneixeu el programa LECXIT de la Fundació Bofill.

En aquest “post” us enllaço la llista de reproducció amb els 29 vídeos que hi ha al web i que parlen sobre lectura.

Són petits reportatges que recullen testimonis  i experiències que els centres fan.

Molt interessant entretenir-s’hi una estona.

REFLEXIONS SOBRE L’HÀBIT LECTOR

Il.lustració d'Isabelle Arsenault

Il.lustració d’Isabelle Arsenault

Tal com diu Mireia Manresa, l’hàbit lector és una qüestió de voluntat personal que s’ha d’ajudar a construir dins l’àmbit acadèmic, i per afavorir-lo s’ha de poder deixar decidir, triar i si cal, abandonar la lectura. Però l’hàbit no s’adquireix només “deixant fer”,  també és important ajudar a l’alumne a triar i a trobar el llibre adequat segons els seus gustos, i a mantenir la lectura del llibre un temps prudencial, encara que inicialment no agradi…
L’hàbit lector s’adquireix en diferents contextos, el familiar, el grup d’amics i de relacions socials i l’escolar. Cada àmbit té les seves funcions. Per exemple, en l’àmbit familiar és molt important el model dels adults de la família en relació a la lectura i el fons bibliogràfic que hi ha a casa, en l’àmbit relacional té molt pes les recomanacions dels amics i les “modes” literàries, i en l’àmbit escolar la funció és formativa, estratègica i d’educació literària.
A l’escola i als instituts tenim alumnes lectors diversos, citant de nou Mireia Manresa, ella distingeix entre els lectors forts i els lectors febles. Què podem fer per afavorir l’hàbit lector d’uns i altres? Doncs, adequar les propostes de lectura.

Per exemple, a un lector feble li aniran millor els llibres que “enganxin”, com les sagues, els llibres curts i els que tenen combinació de text i imatge.

En canvi, un lector fort, avesat a la lectura, el podem acompanyar ajudant-lo a diversificar les seves preferències lectores per què no s’encaselli en un sol estil.

Webs com la de Què llegeixes?, són una molt bona opció. La coneixeu? Què llegeixes és una web de la Institució de les lletres catalanes on tothom pot expressar la seva opinió sobre escriptors, llibres i literatura. Una comunitat lectora virtual.

LLENGUATGE I APRENENTATGE

unnamedRecomano a mestres i professors l’article de la Mireia Sala i l’Ignasi Ivern, que parla sobre el desenvolupament del llenguatge i l’aprenentatge en els infants procedents de l’adopció internacional.

L’article dóna orientacions i directius clares que tots els centres hauríem de conèixer.

Els autors comenten com en el cas dels infants adoptats entre 18 i 24 mesos, l’adquisició de la seva llengua materna s’interromp bruscament i esdevenen aprenents d’una segona llengua materna.

En les aptituds lingüístiques d’ús quotidià no hi ha diferències significatives entre nens adoptats i no adoptats, però si que poden sorgir dificultats en l’ús del llenguatge acadèmic en els nens adoptats, ja que en aquest cas, el llenguatge esdevé un instrument i una eina de raonament i organització del coneixement.

Podeu llegir-lo clicant l’enllaç,

Llenguatge i aprenentatge en els infants procedents de l’adopció internacional

L’article va sortir publicat el 19 de desembre de 2014 al butlletí n. 82 de Inf@ncia, de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

LLEGIR, PARLAR I EXPLICAR LA HISTÒRIA

Guia Victus

L’editorial La Campana posa a disposició la guia didàctica de l’obra de Sànchez Piñol, Victus.

Trobareu un dossier que orienta la vessant Literària  i un altre que guia en la part  històrica.

La proposta està orientada per ESO i batxillerat.

L’autoria de les guies ha anat a càrrec de la Núria Alba, l’Álex Gimeno i la María José Álvarez.

ALGUNES REFLEXIONS AL VOLTANT DEL TEXT DIGITAL VERSUS TEXT IMPRÈS

Digital reading

Digital reading

No es llegeix de la mateixa manera en suport  paper o en pantalla.

Tot i que hi ha afinitats, les diferències són considerables, i vénen donades, fonamentalment, per la manera com s’hi estructuren i entrellacen els textos.

  • El lector digital competent és aquell que és capaç de combinar, en la lectura, diferents gèneres digitals (correu electrònic, chats, blocs, webs, apps), és a dir, a fer zapping lector.
  • Mentre el text imprès és un text fix amb uns límits definits, el digital és un text o textos amb eines i característiques de navegació que requereixen una lectura no seqüencial. Cada lector es construeix un text “a mida” a partir de la informació que troba en els enllaços que segueix. En el suport digital, generalment només s’hi veu una petita part del text i sovint es desconeix l’extensió total del text disponible.
  • Les eines i característiques de navegació tenen un paper molt important en el suport digital. Els lectors competents de textos digitals han d’estar familiaritzats amb l’ús d’aquests dispositius. A més, una bona part d’activitats de lectura digital impliquen l’ús d’una gran quantitat de textos, de vegades triats a partir d’un conjunt pràcticament infinit.

Si teniu interès en aprofundir en aquest tema podeu llegir el document Lectura en digital, editat pel Departament d’Ensenyament.

També és molt recomanable el llibre de Daniel Cassany, En línia. Llegir i escriure a la Xarxa.

Una altra lectura interessant Llegir en pantalles, una lectura multimodal, de Jordu Jubany.

 

EL SABER LLEGIR

330_1372662177nenasue-03_copia

Saber llegir és molt més que identificar grafies o descodificar paraules. Saber llegir implica inferir i construir el significat dels textos, i per a poder-ho fer cal  dominar  les regles de les diverses tipologies textuals  i reconèixer la funció de cada text.
A llegir se n’aprèn molt abans de conèixer les lletres, i el procés d’aprenentatge de la lectura no acaba mai, ja que com a lectors actius anem aprenent a llegir diversitat de textos al llarg de la vida.

Una de les coses que m’ha resultat sempre apassionant és el procés d’aprenentatge de la lectura, des d’aquell primer moment màgic en que els bebès imiten l’acte lector, segurament pel modelatge que han rebut dels adults, fins al moment de descobriment del codi escrit i el desenvolupament de la capacitat de descodificació.

Però és evident que l’aprenentatge no acaba aquí, sinó que aquest és l’inici d’un camí: de l’aprendre a llegir, al saber llegir.

La proposta dels tallers de lectura són una de les moltes opcions metodològiques que afavoreixen el saber llegir. El seu plantejament es fonamenta en el treball explícit de les estratègies lectores, és a dir, en fer  conscient a l’alumne de l’aplicació d’estratègies de comprensió de la lectura durant el procés de lectura.

A la xarxa trobareu molts models d’activitats plantejats des d’aquest enfocament, i alguns vídeos que mostren el procés.

ELS 30 MINUTS DE LECTURA DIARIS

Els 30m diaris de lectura a primària haurie de ser un temps dedicat a desenvolupar l’hàbit lector.

Una proposta organitzativa podria ser trobar un equilibri entre el temps de lectura i el temps per parlar de la lectura.

 

  • El temps de lectura hauria d’ incloure la lectura individual i autònoma  que fa l’alumne, però també  les lectures modelades pel mestre, les lectures expressives i les lectures compartides o en parelles, que permeten compartir la lectura en veu alta entre un lector competent i un aprenent,  amb un text visible per a tots.

 

  • El temps per parlar de la lectura que  es pot organitzar proposant debats, converses literàries, clubs de lectura, recomanacions, etc

 

I finalment tres recomanacions:

  • fer un cop d’ull a El bloc del LIC Baix Penedès on es  fa una proposta de 15 activitats de lectura que es poden fer als 30 minuts diaris de lectura.