Category Archives: 1r ESO

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi

La butlla d'or de Neus Jordi

 

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi ja és a les llibreries! Jo l’acabo de rebre a casa i de seguida l’he llegit. M’alegro d’haver cofiançat en primer lloc a QuorumLLibres aquesta primera novel·la de la tarragonina Neus Jordi,  la mare de l’Anna Corbella Jordi, companya de clàssiques i col·laboradora aràcnida (En una illa grega, Ara va de déus grecs! , La nissaga dels déus I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII).

A La butlla d’or hi trobem ben reflectida la seva passió pel mar i per la cultura i civilització grecoromana, el llatí, la mitologia clàssica, la Tarragona romana…

Q. Corneli Secund es trasllada amb la seva família i servents de Roma a Tàrraco quan l’emperador l’anomena comandant en cap de la flota  i de les costes (praefectus classis et orae maritimae) a la província Tarraconensis…

Una lectura apassionada i refrescant per a aquest estiu (o per al proper curs) ben recomanada per a tothom i d’una manera molt especial per als nostres alumnes de l’ESO per tal que aprenguin a estimar la cultura clàssica, la Tàrraco romana, la mitologia…, és tot un manual de cultura i civilització romana ben trenat amb aventures i misteri! No us perdeu aquest llibre.

N.B.: Feliciter Neus! T’animo a escriure’n la continuació perquè el final que has deixat ho permet.

Per acabar les classes, tallers compartits de Jocs romans i de Creació d’una ciutat romana amb els alumnes de 1r de l’ESO

Hem acabat les classes a l’institut Premià de Mar! Per tancar el curs 2015/2016, tal com ja es va anunciar al twitter i seguint la tradició d’acabar l’ESO amb jocs romans, hem fet dos tallers internivells, portats per alumnes de llatí de 4t i de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO, dins el projecte Interès pel nostre passat romà.

Dimecres a l’hora de Llatí 1, a les 11.30, els alumnes de llatí van explicar les parts de la ciutat romana i les diferents ciutats romanes a la cinquantena d’alumnes de 1r de l’ESO que no havien anat de colònies a Cala Monjoi: fundació de la ciutat, traçat de les muralles, portes principals, cardo i decumanus, habitatges (domus, insula et villa) fòrum (basílica, cúria, temples…), edificis d’oci (teatre, amfiteatre i circ) i aqüeductes i termes…  Els alumnes de 1r varen fer unes maquetes de les cases, gràcies al material retallable del Camp d’Aprenentatge de Tarragona, que van situar en un plànol d’una ciutat romana. Després es va fer un bingo i com a premi es va fer un diploma de pergamí amb calamus amb el llatinisme Cum laude.

Taller Creació Ciutat Romana, alumnes de 1r de batxillerat amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Dijous a l’hora de Llatí de 4t a les 12.30 vàrem sortir a les pistes i als porxos els alumnes de 4t van jugar com a romans amb els de primer de l’ESO, feia molt de sol i molts alumnes estaven de ramadà, tot i així no van defallir en cap moment i vam passar un matí inoblidable. Els alumnes guanyadors van aconseguir nous i pomes, tot i que alguns se’ls van portar a casa per menjar a la nit amb la família.

Taller Juguem com els romans, alumnes de 4t d’ESO de Llatí amb alumnes de 1r de l’ESO
Imatge de previsualització de YouTube

Demà els alumnes de 1r de l’ESO començaran el seu crèdit de síntesi Com viuríem si haguéssim nascut a l’època dels romans?

A més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries (amb l’àgora i στοά restaurades) i l’edifici de planta octogonal de Can Ferrerons al Museu romà de Premià, també han visitat el Museu de Badalona i la Vil·la de Torre Llauder a Mataró (Iluro).

Els alumnes de 4t de l’ESO el seu Projecte de Recerca. A l’àrea de clàssiques en tenim tres i tots ells relacionats amb la lectura prescriptiva de Llatí de 4t Narracions de mites clàssics, una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Us convido a donar-los un cop de mà amb els seus formularis inicials.

Mitologia i sexualitat i El sexe a la mitologia

És narcisista la nostra identitat digital a l’Instagram?

Els alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat comencen els seus exàmens finals.

Els alumnes de Grec i de Llatí de 2n tindran dijous els exàmens, primer el de Llatí i després el de Grec.

Molta sort a tots i a totes! Molt bon estiu!

Interès pel nostre passat romà: II Festa Romana al Museu Romà de Premià de Mar

El proppassat diumenge finalment es va poder fer la II Festa Romana a Premià de Mar. La pluja va impedir que el dia de l’aniversari de la inaguració del Museu Romà no es poguessin realitzar els tallers i els actes programats, tret de la visita de portes obertes al jaciment de planta octogonal de Can Ferrerons, visita que es va poder fer també aquest diumenge repetint l’èxit de visites i de públic.

Vid. Més fotografies.

Molts alumnes i també molts professors del nostre institut van gaudir de la festa romana. Els alumnes de primer de l’ESO estan a punt de fer el crèdit de síntesi i des de fa uns anys versa sobre la Romanització a casa nostra i les arrels romanes de Premià: Com seríem de viure a l’època romana?. En més d’una ocasió, vaig sentir com els pares instaven els seus fills a no sols a fer fotografies sinó també a interessar-se i a preguntar com es feia una corda, quins tipus de tinta hi havia per escriure, com eren els pentinats, com es filava la llana… no fos cas que ho necessitessin saber per al crèdit de síntesi.

Guillem, alumne de l’IPM i legionari de Legio II Traiana Fortis – Cohors I Barcinonum. Foto Barcino Oriens

Barcino Oriens

Margalida aprenent a filar. Foto Chaymae

No sols jo vaig aprendre a filar la llana, sinó que també vaig veure molts dels nostres alumnes interessats pels tallers, sobretot el de les “Ornatrices Barcinonenses” de Barcino Oriens amb els seus pentinats i maquillatges i un tastet dels tallers del grup de Reconstrucció Històrica de Badalona i sobretot pels legionaris de la Legio II Traiana Fortis – Cohors I Barcinonum, entre els quals hi havia en Guillem Acien de segon de batxillerat i l’Arnau Lario, que es va estrenar com a gladiador del Ludus Imperialis Barcinonenis de Barcino Oriens i va esdevenir tot un retiarius que el públic va alliberar de la mort.

Si us ho vàreu perdre o voleu recordar l’experiència, no us perdeu aquest vídeo del debut com a gladiador del nostre exalumne Arnau, editor del bloc-treball de recerca molt premiat Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia:

Imatge de previsualització de YouTube

Iria de 2n de batxillerat ens ha preservat la II Festa Romana de Premià amb aquest microreportatge:

Imatge de previsualització de YouTube

També ha ajudat a la Chaymae a editar el seu taller amb el funicularius:

Imatge de previsualització de YouTube

A final de mes, dia 30 d’abril i durant el matí del primer de maig, podeu repetir l’experiència romana i ampliar coneixements (vid. Programa) a la XII Magna Celebratio de Badalona, on també hi participaran activament alumnes de 4t de l’ESO i de Batxillerat de Llatí de l’institut Premià de Mar en el marc del projecte col·laboratiu Aracne fila i fila amb alumnes i professors de l’institut Isaac Albéniz de Badalona i l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Passeu-los a veure a l’espai Ludi et Schola.

Ahir els alumnes de primer de batxillerat vàrem anar de visita guiada i gratuïta a Can Serra a Mataró i varem conèixer in situ les restes romanes d’Iluro i especialment les trobades a Torre LLauder; també vàrem visitar l’exposició temporal itinerant El sexe a l’època romana, que romandrà a Mataró fins el 22 de maig (vid. bloc).

Si encara no teniu interès pel nostre passat romà, no ens falten motius per conèixer de ben a prop i fora de l’aula el món romà i els principals jaciments arqueològics de El Maresme!

El secret de Midas

Andrea Vaccaro "El rei Midas"

Saps quin és el secret de Midas? Quina fama més galdosa acaba tenint aquest pobre rei de Frígia, tot i ser l’home més ric del món!

Vet aquí per fer memòria la dissortada història en adaptació ovidiana d’aquell que, per ambiciós i per tossut, es transformà de rei en orellut:

Midas és un rei de Frígia i seguidor dels misteris de Bacus. Una vegada va rebre Silè borratxo i, al cap d’uns dies, el va lliurar al seu preceptor, el déu Bacus, que li va concedir el que volgués. Li va demanar que es convertís en or tot allò que toqués. Sense poder creure el que li passava, va esqueixar d’una alzina una branca de fulles verdes i aquesta es va fer d’or; va agafar una pedra de terra i també es va esgrogueir fins a tornar-se d’or; també va tocar un terròs i va ser un lingot; va arrencar unes espigues seques de blat i les messes eren d’or; havia agafat una poma i semblava un regal de les Hespèrides; si posava els dits en els brancals alts d’una porta, aquests començaven a resplendir; fins i tot quan es rentava les mans les gotes que li queien haguessin pogut enganyar Dànae. Ben alegre, els servidors li van parar taula, però no va poder menjar ni beure res perquè tot esdevenia or. Estupefacte davant d’aquella desgràcia inesperada, ric i miserable alhora, desitja fugir de les seves riqueses ja que no pot alleujar la gana ni la set, i aquell or que odia el turmenta merescudament. Alça les mans i els braços resplendents i diu:
_ Perdona’m, Bacus, he pecat. Compadeix-te de mi i allibera’m d’aquest suplici.
Bacus el va tornar com abans i li va treure el do que li havia atorgat. Li va dir:
_ Perquè no continuïs cobert d’aquest or que vas tenir la mala idea de desitjar, vés al riu Pactolos i fes camí en sentit contrari al corrent de l’aigua pels turons que hi ha a la ribera fins que arribis a la deu del riu; allí posa el cap sota l’aigua escumejant de la font i renta el teu cos i la teva culpa.
El rei va ficar-se a l’aigua i va perdre el poder de transformar-ho tot en or. El riu va mudar de color i encara avui porta sorra d’or.
Midas va avorrir les riqueses i habitava als boscos i al camp, venerant el déu Pan. En l’escarpat Tmolos, Pan es va atrevir a menysprear els cants d’Apol·lo i a rivalitzar amb ell. El vell jutge de la muntanya va donar l’ordre per començar. Pan va fer sonar la siringa camperola i la rude cançó va fascinar Midas, que hi era present; a continuació, el ros Febos, coronat de llorer del Parnàs i amb un mantell tenyit de porpra de Tir, va tocar la lira amb el plectre. El mont diví, captivat per la dolcesa de les seves notes, el considera vencedor. El veredicte complau tothom, llevat de Midas. Febos no vol que unes orelles tan nècies conservin la forma humana, les allarga, les omple de pèls grisos i les fa flexibles per la part de sota. Les orelles de Midas ara són com les dels ases.
Midas vol amagar-les, s’avergonyeix d’aquella deformitat i es posa tiares de porpra per dissimular-les; però el servidor que li tallava els cabells quan li creixien, coneixedor de la deformitat no s’atreveix a revelar-la; però és incapaç de callar. Va a un lloc solitari, fa un forat a terra i ho explica, torna a tapar el clot i se’n va en silenci. Allà, l’any següent, va créixer un bosc dens de canyes tremoloses. Quan aquestes van ser madures, van referir el secret enterrat i van fer saber a tothom com eren les orelles de Midas.

Narracions de mites clàssics (ed. Teide, adaptació de M. Capellà)

  1. Ara ja saps quin és el secret del rei Midas?
  2. Quin favor li va concedir el déu Bacus quan li va tornar Silè, el sàtir de més edat?
  3. Però, quan, fins i tot, el menjar que es duia a la boca es convertia en or, es va veure obligat a suplicar que el seu do rescindís. Com?
  4. Va existir el rei Midas?
  5. Els mites sovint expliquen l’origen de diversos fenòmens naturals. Quin fenomen explica aquest mite del rei Midas?
  6. En una contesa musical entre Apol·lo i Pan, Midas per haver decidit en contra d’Apol·lo, quin càstig rep d’aquest déu?
  7. Qui coneixia el seu secret, malgrat que ell ho dissimulava amb un barret? Què va fer aquest?
  8. Què és avui el rei Midas?

  9. El mite del rei Midas ha tingut llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la música, en el cinema, en els dibuixos animats, en el llenguatge (“ser el rei Midas de”), en la publicitat, en la blogosfera…Fes recerca i deixa’n constància en el teu comentari.
  10. Ara que ja coneixes el secret de Midas és hora d’escriure un diàleg entre el rei Midas i el seu barber ja que se suposa que és el confident dels seus secrets i de la seva condició tan ridícula per ambició i tossuderia. Pots fer en forma de diàleg una recreació i fer un rei Midas del segle XXI!

N.B.: En el teu escrit d’uns 200 mots, no t’oblidis del narrador. Recorda que en un diàleg és el narrador que ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen els personatges. En l’escriptura, pots presentar l’estil directe (quan les paraules dels personatges es reprodueixen literalment) amb l’ús de cometes o amb l’ús de guions. El narrador introdueix la veu dels personatges amb verbs de dicció (dir, contestar, preguntar…), darrere dels quals escrivim dos punts. El temps emprat dels personatges és generalment el present; en canvi, la veu del narrador generalment ens explica els fets en passat. Els guions tenen una funció doble: introduir les paraules dels personatges i separar la veu del narrador de la veu dels personatges.En l’estil indirecte (quan les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador), els signes de puntuació (els dos punts, les cometes o els guions) són substituïts per enllaços de subordinació (que, si, com, on etc).

DENIP 2013 a l’IPM!

Photobucket

Avui 30 de gener celebrem un any més el dia escolar de la pau i la no violència. La Valèria, que avui celebra també el seu tretzè aniversari (per molts anys!), ens ha fet aquest fantàstic dibuix.

Tant els alumnes de llatí de l’ESO com els de Grec i de Llatí de batxillerat de l’institut Premià de Mar aniran completant al llarg del dia d’avui les seves diapositives en favor de la pau i que al final del dia publicarem aquí. Alhora els alumnes que portin un dibuix amb una frase en llatí i/o en grec, la Paula de primer de batxillerat, com en altres ocasions, serà l’encarregada de penjar-les al mural que ella mateixa enganxarà al passadís del primer pis del CF. Espero que la Yasmina ens continuï enviant més fotografies, com aquesta de preparació del mural que ahir a la nit va penjar al Facebook Fildelesclassiques Aracne:

Gaudiu del DENIP 2013. Que regni sempre la PAU i la concòrdia!

Sortim al mapa de DENIP 2013 de FundiPau!:


Mostra MAPA DENIP 2013 en un mapa més gran

El llatí, llengua científica fins al segle XVIII

El llatí és històricament la llengua d’Europa. El llatí no va desaparèixer amb la caiguda de l’Imperi romà el 476, ni tampoc amb el naixement de les llengües romàniques. És una llengua viva des de Romania fins a Amèrica llatina i perviu també en una part important del lèxic de les llengües anglogermàniques i del basc. Efectivament, quan comencen a aparèixer les llengües romàniques (que donen els primers senyals de vitalitat i fixació oral al voltant del segle X), no deixa d’existir una presència bàsica de la llengua llatina com a idioma, en primer lloc, d’una institució tan fonamental en aquell temps com l’Església i, després, de l’ensenyament, de la ciència, del govern, de la justícia, de la diplomàcia i de la literatura. Fins al segle XVIII il·lustres homes de ciència com Bacon, Newton, Kepler, Von Linné, etc. i filòsofs com Descartes, Spinosa, Leibniz, Kant, etc., van escriure les seves obres en llatí. És a dir, que el llatí, encara que va desaparèixer com a llengua d’ús, va romandre com a llengua de l’Església i com a llengua docta de la ciència i d’una variada literatura erudita.

Enguany hem celebrat la 17a Setmana de la Ciència amb el túnel d’Eupalinos amb Geogebra, el perquè dels noms dels animals i els mites i amb un recull de científics i científiques que varen escriure les seves obres en llatí o bé ens són ben conegudes les seves aurea dicta. Gràcies a la col·laboradora aràcnida, Mercè Otero, hem acabat fent recerca i hem pogut també incloure algunes dones de ciència i la seva relació amb el llatí. Ara et toca a tu, has de mirar quines científiques hem inclòs en la nostra recerca cooperativa i col·laborativa, ajudar-nos a ampliar encara més la relació dels científics amb el llatí, trobar una explicació de per què la taxonomia botànica fins fa poc ha estat en llatí, per què els planetes tenen nom de déus romans, per què Pu és el símbol del plutoni o Au de l’or?…

Una vegada has visualitzat el muntatge, què t’ha semblat? Què t’ha cridat l’atenció?, Quines aurea dicta coneixies?, etc.

En quina llengua els científics donen a conèixer avui en dia les seves teories, descobriments, hipòtesis…? Per què creus que fins al segle XVIII el llatí era la llengua científica? Per què ho deixà de ser? Quina petjada en la ciència encara té el llatí? Per què creus que s’ha d’estudiar llatí? Per què una alumna de ciències aquest any en el nostre centre ha triat -i li han concedit- fer llatí a primer de batxillerat amb el grup de batxillerat humanístic?, etc. Raona les respostes en comentari.

Feliciter, Chiron!

Sis anys! Chiron ja té sis anys! Gràcies al president de Chiron, Carlos Cabanillas, i als companys i companyes chironianes, ja no recordo com eren les meves classes abans de Chiron! ni què faria ara sense el suport dels chironians!

Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.

Aquest curs, malgrat tot,  Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.

La lectura col·laborativa de l’Eneida i l’Odissea continua. Us hi animeu? Mireu els vídeos de la lectura col·laborativa de L’Odissea i els de L’Eneida?

“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?

Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.

Dibuix fet per Georgina Tur

Dibuix fet per Georgina Tur

 

 

 

 

 

 

 

 

Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!

Experiència TAC a l’aula de Clàssiques

El Departament d’Ensenyament acaba de publicar la nostra experiència TAC, El Fil de les Clàssiques, i amb aquests mots ha felicitat l’institut Premià de Mar:

“Hem publicat l’experiència del vostre centre El Fil de les Clàssiques.
Us felicitem la tasca que feu amb l’alumnat del vostre centre i que dóna exemple a la resta de centres educatius.

Si us plau, feu extensiva la felicitació a la Margalida Capellà.”

Felicitació que jo faig ben extensiva a tots vosaltres, filadors i filadores, aràcnids i aràcnides… MOLTÍSSIMES GRÀCIES per fer-me cas, sense vosaltres res hagués estat possible!

Publicació Experiència TAC a l'aula

Al setembre continuarem. Descanseu, preneu forces i gaudiu de l’estiu!

El primer final de curs del Premià!

Tot comença i tot s’acaba. Encara queden exàmens i projectes de recerca, també recuperacions; però  avui, amb l’acabament de les classes, comencem el degoteig d’anar tancant una etapa: el primer final de curs de la primera generació de l’institut Premià de Mar. Tot plegat una mica estrany això de la fusió, tot és igual i diferent alhora! Les classes de llatí i de grec afortunadament no han experimentat cap canvi i fins i tot les hem acabat fent a la mateixa aula de sempre del Cristòfol Ferrer, tret les del dijous a la tarda al Serra; enguany per primera vegada en la meva carrera docent no faig segon de batxillerat, ni de llatí, ni de grec; m’he estrenat amb primer d’ESO i he fet dos cops quart d’ESO (optativa 1 i optativa 2)! Tots els cursos són digitalment parlant nous. No hi ha comiat de cap generació digital com el curs passat; però em plau començar amb bon peu i vull que aquest curs amb tots els problemes de la fusió, de les retallades, … passi als meus annals perquè sou únics, com totes les promocions, però sou encara més especials: sou la primera generació de l’institut Premià. A més, tot i les meves temences, hem continuat amb tot el nostre projecte digital de clàssiques.

És increïble tot el que hem arribat a fer! El qualificador Moodle dels diferents cursos aquests dies treu fum! Sigui quin sigui el resultat final, crec que moltes de les vivències que hem passat junts al llarg d’aquest any fan que siguin mereixedors d’atrapar-les del nostre oblit. Alguns de vosaltres també marxeu a un altre centre, a fer un cicle formatiu de grau mitjà, altres continuareu al centre, però fareu el batxillerat científic o tecnològic, uns quants continuarem aprenent junts a primer o a segon de batxillerat humanístic i en acabar també tindreu el vostre comiat. Tots vosaltres m’heu ensenyat moltes coses cada dia i una part de mi, crec, que també ha fet empremta amb vosaltres per tant per tots aquests meravellosos moments que hem passat aprenent dels grecs i dels romans no sols a classe sinó sobretot al pati o fora, a la tarda o en cap de setmana, aquí teniu un gran agraïment però un petit regal: aquest vídeo amb els millors moments.

Passeu un molt bon estiu. Aprofiteu el moment: Carpe diem!