Stephen Daldry | La cinta de Νίκη

Director: Stephen Daldry
Gènere: Drama
Nacionalitat: Americana
Protagonistes: Nicole Kidman, Julianne Moore i Meryl Streep.

Argument: Tres dones de diferents èpoques, Virgina Woolf, gran escriptora, Laura Brown, mestressa de casa, i Clarissa Vaughan, editora, viuen unes hores crucials de les seves vides, totes tres unides per la lectura de la novel·la “Mrs Dalloway” i totes tres a la recerca de la felicitat i intentant canviar el seu destí.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=O1Dj-v7L7RI[/youtube]

A l’assignatura de “Literatura Castellana” van veure la pel·lícula “Les Hores”. Els professors, el Joan Carrillo i la Rocío, ens van llençar un repte: Hi trobarien pervivència clàssica? Ecce!!!!

Segons la mitologia Grega, les Hores (Talo , Auxo i Carpo) són tres divinitats filles de Zeus i Temis que representen el cicle de la vegetació: Brollar, créixer i fructificar respectivament. Els seus atributs es poden relacionar amb les protagonistes de la pel·lícula de dues maneres diferents.
Podem dir que cada una de les Hores és una de les tres dones diferents: Talo, “brollar”, la relacionem amb Virgínia Woolf. Virgínia crea un llibre, una història que ha perdurat al llarg dels anys. Ha creat una vida amb aquesta novel·la, però el fet que l’obra hagi perdurat és gràcies a Auxo, “créixer”. Auxo correspon a Laura Brown, la que fa que aquesta novel·la sigui gran, igual que totes les persones que la van llegint.Carpo,”fructificar” és, finalment, Clarissa. Clarissa crea la flor que Virgínia va cultivar i que Laura va fer créixer. Ella dóna vida a la història que un dia es va escriure, la viu, molts anys després de que aquella vida, la SEVA vida, fos escrita.
També podem relacionar cada divinitat amb una fase del dia de les tres dones. Quan es lleven, “brollen” aquell dia que els marcarà per sempre. Es desperten i pensen en la vida que tenen i la vida que realment els agradaria tenir, “brollen” el seu futur. A partir d’aquí comencen a “créixer”. Viuen el seu dia però sense treure’s del cap aquella falsa felicitat a la que estan sotmeses, i pensen si realment val la pena haver-ho de aguantar. Pensen, plantegen, planegen i decideixen. I en aquesta decisió és quan “fructifiquen”. Al final del dia ho veuen tot més clar, arriben a la decisió final, la que arrossegaran fins la fi dels seus dies.