Juana de Arco, de Luc Besson

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Jeanne d’Arc

Director i guionistes: Luc Besson i Andrew Birkin

Any d’estrena: 1999

Durada: 160 min.

Repartiment: Milla Jovovich, Dustin Hoffman, Faye Dunaway, John Malkovich, Tchéky Karyo, Vincent Cassel, Pascal Greggory, Richard Ridings, Desmond Harrington, Timothy West, Rab Affleck, Stéphane Algoud, Adwin Apps, David Bailie, David Barber, Brian Poyser, Dominic Borrelli, Christian Barbier, Christian Bergner, Andrew Birkin, John Boswall i Vincent Regan.

País d’origen: França

Idioma original: Anglès

Gènere: Drama històric

 

ARGUMENT:

La història comença amb Joana d’Arc de petita (interpretada per Jane Valentine), confessant-se dels seus pecats en una església (per segona o tercera vegada en el mateix dia). El sacerdot està sorprès que Joana sigui tan profundament religiosa i li pregunta si tot va bé a casa respecte a la seva família i els seus amics. Res sembla anar malament en la seva vida, i el sacerdot entén que és una noia molt religiosa. Ella surt saltant de l’església, contenta d’haver estat perdonada per Déu i Jesús, però tornant a casa s’extravia, troba una espasa i té una visió violenta, sobrenatural. L’agafa i torna al seu poble, i és quan veu que l’exèrcit invasor anglès ha començat a cremar-ho tot. Joana, mentre es manté amagada a casa seva, observa com la seva germana gran és violada i assassinada. Després de sobreviure a l’atac, la noia se’n va a viure amb uns parents llunyans. Ella confessa al cura que vol oblidar els seus amics (com diu la Bíblia), però que no ho pot fer.

A Chinon (on es veu a un nen petit lluitant contra un guàrdia de palau), els Dofins, que estan a punt de coronar Carles VII com a rei de França, rep un missatge de Joana, que li demana un exèrcit per comandar contra els anglesos. El rei pensa que s’hauria de veure amb ella, però els seus consellers li diuen que podria tractar-se d’una assassina. La madrastra del monarca, Yolanda d’Aragó, li diu que hauria d’anar a veure-la, ja que la gent pensa que pot salvar França dels anglesos.

Joana arriba a Chinon, i Carles VII torna a ser advertit de la possibilitat de que la noia el vulgui matar. El rei idea el pla d’agafar un altre home com el seu doble, de tal manera que si algú intentés acabar amb ell, moriria l’home equivocat. Joana se situa davant el tron i diu a l’home que està assegut, Jean d’Aulon, que és un bon home, però que no és l’autèntic rei. Llavors, la persona que havia a Aulon falsament com a monarca, li diu que l’autèntic està entre la multitud, demanant-li que l’identifiqui. Joana camina entre la gent i milagrosament el troba en un cantó, començant a mirar-lo fixament, al mateix temps que ell respira fortament. En aquell moment, la noia li diu: “Tengo un mensaje del Rey de los Cielos para ti, y solo para ti”. Els dos es tanquen en una habitació privada i Joana li relata les seves visions, i que ha de comandar l’exèrcit francès per portar-los a la victòria contra els anglesos. El monarca diu a la noia que descansi i nomena Aulon com el seu assistent. La cort vol provar si realment és una enviada de Déu. Decideixen llavors examinar si és verge, de manera que respon afirmativament. Li pregunten si els seus coneixements en la guerra són suficientment bons per comandar un exèrcit. Com a última qüestió, volen que demostri si és en veritat una enviada de Déu. Finalment, amb una armadura i un estandart llarg i blanc, dirigeix l’exèrcit francès a Orleans, que estava sota el mandat militar de Juan Dunois, cercat pels anglesos. Molt més tard, Joana és empresonada pels enemics. Quan és traslladada a Rouen, ciutat francesa ocupada per anglesos, un misteriós home encaputxat i amb barba, que resulta ser la seva “consciència”, comença a qüestionar-li les seves visions, culpant-la de crim religiós i heretge per dir que rebia signes de Déu. Durant el judici, es nega a cooperar. El seu defensor causa revolt en la sala, i Pierre Cauchon, el bisbe, decideix que el cas s’ha de portar en privat. La “consciència” es presenta altre cop i continuen les preguntes. L’espasa era una espasa en el camp, diu ella. Ell li mostra diferents explicacions raonables del perquè una espasa en el camp, i li ensenya la irracionalitat de la seva idea de Déu donant-li l’espasa. Més tard, per evitar ser condemnada, li ofereixen un pacte: el bisbe li demana firmar uns documents a canvi d’escoltar la seva última confessió. Mentre firma, la “consciència” li diu que ja ha firmat un pacte abandonant Déu. Ja aliviat, el bisbe ensenya la firma de retractació al·legant que està totalment lliure de cap condemna. Els anglesos, frustrats, ideen un pla per aconseguir que cremin Joana. Els soldats es dirigeixen a la cel·la de la noia i li donen roba d’home. Li diuen a Cauchon que ella havia demanat portar una altra aparença, i això la feia dolenta. Tot i sospitant que els anglesos l’havien forçat a portar aquelles robes, Cauchon no fa res i abandona Joana al seu destí, sense escoltar la seva última confessió. La “consciència” si que s’ofereix a escoltar-la: els signes que ella va veure eren tan sols el que ella volia veure i no provenien de Déu; ella va lluitar en nom de la seva germana per venjança, i admet haver estat egoista i cruel. Finalment, Joana és cremada fins a la mort a la plaça de Rouen el 30 de maig de 1431, amb tan sols 19 anys.

 

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=v5yCiAjdnr0[/youtube]

CRÍTICA:

Tot i que els productors de la pel·lícula deien que estava estretament relacionada amb la història de Joana d’Arc, alguns van estar-hi en desacord, criticant la distorsió en la forma de representar les escenes de batalles medievals. Els crítics de cinema van donar molts tipus d’opinions, alguns catalogant els diàlegs de “cursis”. Apart de tot l’esmentat fins ara, a classe de Grec i de Literatura Catalana ens hem llegit recentment el llibre d’Antígona, de Sòfocles i la versió de Salvador Espriu. Respecte a això, podem apreciar un cert paral·lelisme entre el film i Antígona. Primer de tot, podem afirmar que la pròpia Joana encarnaria a la protagonista grega, perquè posseeix unes mateixes qualitats o característiques: és valenta, lluitadora del seus ideals i es manté ferma fins al punt de condemnar-la a mort. Cauchon, el jutge anglès, reflexaria Creont, mostrant-se egoista i tirà, amb el desig de veure-la morta. Una altra obra que hem treballat a grec i que podríem relacionar, seria Medea, d’Eurípides. En aquest aspecte, Joana seria una màrtir, abandonada a la seva sort i marcada per la injustícia de la societat.Espero contribuir a la recerca de la influència d’Antígona en el cinema de la meva companya Laia!

Independentment de les crítiques cinematogràfiques, en la meva opinió penso que es tracta d’una pel·lícula molt ben trobada i fidel a la vertadera història de Joana d’Arc. També destaco el realisme de les batalles que es van desenvolupant al llarg del film.

Retrat hagiogràfic de Joana d’Arc. També coneguda

com La donzella d’Orleans.

 

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.

Legend , de Ridley Scott

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Legend

Director i guionistes: Ridley Scott i William Hjorstberg

Any d’estrena: 1985

Durada: 94 min.

Repartiment: Tom Cruise, Mia Sara, Tim Curry, David Bennent, Alice Playten, Billy Barty, Cork Hubbert, Peter O’Farrell, Kiran Shah, Annabelle Lanyon, Robert Picardo i Tina Martin.

País d’origen: Estats Units i Regne Unit

Idioma original: Anglès

Fotografia: Alex Thomson

Montatge: Terry Rawlings

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT:

 

Aquesta pel·lícula ens trasllada a un bosc mític, habitat per fades, goblins, unicorns i mortals. La història gira entorn d’un dels seus habitants, en Jack (Tom Cruise), i la seva promesa, la princesa Lilly (Mia Sara). Un bon dia, caminant tots dos pel bosc, veuen uns preciosos unicorns. La noia, captivada per aquests llegendaris animals, es sent temptada de tocar-los, però en Jack li diu que no ho faci, perquè està totalment prohibit, però tot i així, no fa cas i acaba tocant-los. Llavors és quan tots els animals estranys que viuen en el bosc, es revolten contra en Jack. Mentrestant, El Senyor de les Tenebres (Tim Curry), intentarà estendre la nit eterna assassinant l’unicorn d’aquelles terres. Encara que no sembla haver-hi salvació, en Jack i els seus amics faran tot el possible per evitar que el món se submergeixi en una edat de gel sense fi i així poder salvar la princesa.

 

TRÀILER:

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9rW_u7wfvTE[/youtube]

 

CRÍTICA:

Potser la majoria de vosaltres no coneixeu aquesta pel·lícula, ja que es va estrenar en la dècada dels 80, concretament el 1985. Encara que no va tenir un èxit molt notable en la seva estrena, va ser nominada pels premis de l’acadèmia (millor maquillatge) i posseeix un grup de fans incondicionable. Inicialment, va ser editada amb una banda sonora de Jerry Goldsmith, per posteriorment canviar-la per una altra de Tangerine Dreams amb la col·laboració de Jon Anderson, el vocalista del grup Yes. Tot i que com he dit anteriorment que es tracta d’un film molt poc conegut, tanmateix el seu director ha produït pel·lícules tan populars com Gladiator. Jo personalment, trobo que és una pel·lícula que està bastant ben elaborada a nivell estètic. La recomano a tots aquells que els hi agradi el cinema fantàstic.

A continuació i ja per acabar, us plantejaré les meves preguntes. En la primera, començaré dient que observeu amb atenció la caràtula de la pel·lícula, concretament fixeu-vos en el protagonista, que està en el centre. Mireu el dibuix del seu escut. Us sona d’alguna cosa aquest personatge? qui és?. La última pregunta és aquesta: Què era un unicorn?

Sara Bernad

2n de Batxillerat Grec i Llatí

Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco

 

 

FITXA TÈCNICA

Nom original: Saint Seiya

Any d’estrena: 1986

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Animació, acció i aventura

 

ARGUMENT

La sèrie tracta de cinc nois que són destinats a diferents llocs del món, amb la missió d’entrenar-se en l’art de la lluita i guanyar així la valuosa armadura, com ha prova de la seva valentia i força, i així poder protegir la deessa Atena.

La sèrie es divideix en 4 sagues: Saga del Santuario, Saga de Asgard, Saga de Poseidón i Saga de Hades i altres pel·lícules individuals a part. Començaré introduint vídeos de capítols de la primera i haureu d’identificar els referents clàssics.

 

TRÀILER

A continuació, us deixo el vídeo introductori, seguit d’un capítol. Alerta!!!, que aquí ja hi apareix algun referent clàssic.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Br5HLUbA8Gg[/youtube]

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=y7tI811Rtcw[/youtube]

 

CRÍTICA

Hola a tots els aràcnids cinèfils, primer de tot he de dir que és el meu primer article a La Cinta de Níke, així que espero estar a l’alçada d’altres apunts tan bons que m’he arribat a llegir en aquesta pàgina.

Per cert, hi ha algú que li agradin els dibuixos manga? A mi m’agraden moltíssim, i per això he fet aquest article sobre ” Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco”. Coneixeu aquesta sèrie?

És una de les sèries que més m’agraden i us puc ben assegurar que en tinc de tot a la meva habitació, com pòsters, figures, còmics, pel·lícules… Però el que em crida més l’atenció d’aquests dibuixos és que posseeix un munt de referents clàssics, com per exemple, la invenció que dóna el creador de posar-li noms a les armadures, com la de Pegàs.

Des del meu punt de vista, crec que estem davant d’una sèrie d’animació de luxe. Destaco sobretot el domini que ha tingut el creador de barrejar gran quantitat de mitologies, com la mitologia nòrdica, japonesa, xinesa, budista… Però per sobre de tot és la clàssica que es manté com a rerefons. Crec que és una sèrie que està molt ben documentada i ambientada. Per altra banda, penso que els dibuixos també són una eina didàctica per tal d’adquirir molts coneixements. I per últim, recomano aquesta sèrie sobretot a les persones que s’estimen la cultura clàssica.

Sabríeu identificar els referents clàssics d’aquest primer capítol?

 

Sara Bernad,

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.