Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
Quin conegut tòpic horacià trobem en aquests versos? Quins altres tòpics d’Horaci han estat recollits per la literatura occidental? Què en sabem d‘Horaci?
Quin poema li dedicà Miquel Costa i Llobera? En quin altre poeta català hi heu trobat influències?…
L’audició realment m’ha semblat bastant bona, hi ha poques persones que es dediquin a cantar en llatí! La veritat és que té motl valor fer això!
En aquest poema d’Horaci, podem trobar el conegut tòpic literari de Carpe diem (disfruta el dia) i generalment en els poemes occidentals s’han inspirat en aquest mateix tòpic i també el de Beatus ille (Feliç aquell).
Horaci, va néixer a Venúsa (65 a. C.-8 a.C.), al sud d’Itàlia, en una família humil.
El seu pare es va esforçar al màxim per donar-li la millor educació (primer a Roma i després a Atenes).
Va lluitar per a defensar la República en el bàndol dels assassins de Juli Cèsar i anava contra August.
En guanyar August va tornar a Roma i va ser amnistiat, tot i que li van ser confiscades les terres de la seva família.
Va poder sortir de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia i fins i tot li va regalar una finca. Va restar els seus dies apartat de càrrecs polítics i fins i tot va rebutjar ser secretari privat d’August.
El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
Posteriorment, Miquel Costa i Llobera lu va dedicar el poema “A Horaci”.
També ha rebut influències d’Horaci Vicent Andrés Estellés, amb el llibre Horacianes.
En definitiva, Horaci ha sigut una gran influència per a molts poetes tant catalans, espanyols com Europeus, Sobretot per als seus tòpics literaris emprats contínuament.
Al treball de Literatura Catalana, de Vicent Andrés Estellés, hem estudiat el llibre Horacianes, i en el treball apareixen unes paraules d’Enric Bou, són les següents:
Això, en certa manera, és una mesura cauta. Hi havia el risc a l’hora de dir certes coses. Hi havia enfront una senyora, molt puta, que es deia “censura”, i, ja advertit, havent ratllat molts dels meus versos, hi havia l’autocensura, que actuava més rigorosament encara que la censura després. Vaig pensar un dia d’emprar els noms de figures literàries excelses, com els d’Horaci, Virgili, Rufus Fest Avié, Ovidi. Això em permetia parlar de moltes coses que desagradablement ocorrien a la ciutat de València i guardar després amb un mínim de seguretat els papers que anava escrivint. Hi ha un fet determinant : el dia que posen Joan Fuster en una falla i el cremen. Aquest acte va determinar l’escriptura de les Horacianes. Com abans el fet de la postguerra, molt amarg també, havia determinat les èglogues. Perquè jo no em plantejava cap problema literari, de fer-les així o fer-les aixà, sinó simplement de contar, de narrar certes coses.
Enric Bou, “Vicent Andrés Estellés, una inconformitat”
“Això em permetia parlar de moltes coses que desagradablement ocorrien a la ciutat de València i guardar després amb un mínim de seguretat els papers que anava escrivint” Això és el que Estellés afirma per a justificar el perquè d’utilitzar figures literàries llatines, és a dir, aquest fet el permetia parlar de moltes coses que directament haguessin sigut censurades.
Parlava “amb clau”.
L’audició de Julija Butkevičiūtė em sembla una bona interpretació d’aquest poema d’Horaci. Donant un ritme, una tonalitat i un grau de veu harmoniós. Dintre dels temes i tòpics tractats per Horaci a part de “carpe diem” destaca el tòpic de “beatus ille”.
Quintus Horatius Flaccus més conegut com Horaci, neix a Venusia, actual Itàlia, 65 aC i mor a Roma, 27 de novembre de 8 aC, fou un gran poeta líric i satíric llatí.
Fill d’un esclau alliberat, va poder estudiar a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofía. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, qui li va donar un càrrec al seu exèrcit. Però va tornar rapidament a Roma fugint de la militarització i refugiant-se a l’amor a l’art.
Va començar a treballar com escriba, alternant aqueste tasca amb l’escriptura de versos. Llavors va conèixer a Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, on a poc a poc va guanyar i es va fer amic d’August. Va guanyar-se també la protecció de l’emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.
Va treballar sempre sota el finançament del Mecenes, i els seus treballs literaris també tocaven la sàtira política.
Horaci és idenitificat com a màxim reperesentant del Renaixement amb la més4 excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Miquel Costa i Llobera li dedica un poema a Horaci anomenat a Horaci. El poema diu així:
Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:
tu qui cenyires de llorer i murta
doble corona,
ara tolera que una mà atrevida
passi a mon poble la que amb tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
cítara grega.
Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes
fines la llengua de ma pàtria dura;
mes també noble hi sonarà: ma pàtria
filla és de Roma.
Filla de Roma per la sang, pel geni,
clara i robusta com sa mare antiga,
guarda en ses terres per llavor de glòria
cendra romana.
Sí: dins sa terra el cavador atònit
ossos i marbres i joiells hi troba,
armes, monedes i penons que ostenten
l’àgila augusta.
Bella ma pàtria és ademés. Viuria
sens enyorança ta divina Musa
dins eixa terra que cenyeix la blava
mar de Sirenes.
Illa és galana, on el sol de Grècia
brilla puríssim, i d’ardenta saba
pròdig, li dóna amb lo raïm alegre
l’àtica oliva.
Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui
clàssiques formes, i l’antiga Musa,
just amb sos propis ornaments, ma pàtria
veja somriure.
Ara que folla la invocada Fúria,
febre als poetes inspirant, ungleja
l’arpa plorosa, i entre fang destil·la
fonts d’amargura,
oh! com enyora mon afany les clares,
dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!…
Mestre, amb ta bella, cisellada copa,
deixa-m’hi beure.
Deixa que tasti la sabor antiga
que omple tes odes i dins elles dura
com un vi ranci de Falern que guarden
àmfores belles.
Nèctar poètic amb què el cor s’anima,
febre i deliris d’embriac no dóna;
dóna la calma de l’Olimp, la sana
força tranquil·la.
Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca
l’or, ni les armes, ni el domini frèvol:
l’art és sa vida, que entre goig o penes
guarda segura.
Ah! Pugin altres a palaus que habiten
grogues les ànsies amb l’afany hidròpic,
negres ensomnis que en un llit de plomes
posen espines.
Vagen al fòrum, on febrosa turba
crida i s’empaita disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
llança per riure.
Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,
seny i bellesa agermanar, oh artista!,
seny i bellesa que amb la lira formen
digna aliança.
Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,
guia la dansa de gentils estrofes,
tal com Silenus, el vell gris, guiava
dansa de nimfes.
Elles ben àgils i formant corona
donen al ritme la lleugera planta:
riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi
d’alta ambrosia.
Finalment podríem trobar referències d’aquest poema en Vicent Estellés, basant-nos en la temàtica interesa pel jovent i la seva gràcia.
No pretendràs saver, doncs no està permés,
el fí que a tu i a mi, Leucònoe,
ens tene asignats els deus,
ni consultis els números Babilònics.
Millor serà acceptar el que vingui,
ja siguin molts els hiverns que Júpiter
et concedeix, o sigui aquest el últim,
el que ara fa que el mar Tirreno
trenqui contra els oposats càntils.
No siguis boja,filtra els teus vins
i adapta el breu espai de la teva vida
una esperança llarga.
Mentrestant parles, fuig el temps envejós.
Viu el dia d’avui. Captura’l.
No refiis del incert demà.
Moltes gràcies Julija Butkevičiūtė per aquesta audició que realment és molt maca, molt bona.
En aquest poema d’Horaci podem interpretar el tópic de
“Carpe Diem ” Disfruta el día, trobo que aquest tópic es molt maco i m’agrada moltíssim aquesta expressió ja que l anostre vida és curtíssima i que tenim que aprofitar tot el que ens comporta, tenim que viure el màxim intentant deixa les nostres preocupacions de banda vivint el dia a dia i aprofitan tot alló que ens dona la vida.
Els poetes occidentals s’han inspirat en aquest tópic, peroò també amb el “Beatus ille” ( Feliç aquell).
Horaci va nèixer a Venusa l’any 65aC fill d’un esclau alliberat, va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, qui li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, a la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar i va decidir tornar a Roma.
Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer a Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, on a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l’amistat amb aquest, qui el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l’emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.
Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenes, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Miquel Costa i Llobera era un poeta mallorquí que va escriure “Oda a Horaci”.
No només va influenciar aquest poeta català sinó que a molts més tant catalans com espanyols, com europeus…
Vicent Andrés Estellés va èsser un d’ells influenciat per a Horaci va escriure un llibre anomenat Horacianes.
Aue Margalida!!
Carminum I, 11 («Carpe diem»)
No pretendas saber, pues no está permitido,
el fin que a mí y a ti, Leucónoe,
nos tienen asignados los dioses,
ni consultes los números Babilónicos.
Mejor será aceptar lo que venga,
ya sean muchos los inviernos que Júpiter
te conceda, o sea éste el último,
el que ahora hace que el mar Tirreno
rompa contra los opuestos cantiles.
No seas loca, filtra tus vinos
y adapta al breve espacio de tu vida
una esperanza larga.
Mientras hablamos, huye el tiempo envidioso.
Vive el día de hoy. Captúralo.
No fíes del incierto mañana.
Salve!!
Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius, quidquid erit, pati,
seu plures hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques, et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
Carmina I, 11
No pretendràs saber, doncs no està permès,
el fi que a tu i a mi, Leucònoe,
ens tenen assignats els déus,
ni consultis els números babilònics.
Millor serà acceptar el que vingui,
ja siguin molts els hiverns els que Júpiter
et concedeix, o sigui aquest el l’últim,
el que ara fa que el mar Tirrè
trenqui contra els oposats acantilats.
No siguis boja, filtra els teus vins
i adapta el breu espai de la teva vida
una esperança llarga.
Mentrestant parles, fuig el temps envejós.
Viu el dia d’avui. Captura’l.
No et refiis de l’incert demà.
Ostres! Què en són de coincidents les coses!
Ara, llegint un document que m’ha passat el meu professor de Literatura, José Ignacio del departament de clàssiques de la Universitat de Barcelona, sobre el tòpic del CARPE DIEM, m’ha aparegut el poema, el qual m’encantava cantar-lo a hores de classe!
I he enviat l’enllaç del fil al meu professor pel campus virtual, ja que segur que l’interessarà molt!
La veritat és que no m’hagués imaginat que em pogués retrobar amb els tòpics del batxillerat també en una classe de literatura, però si, ha estat així, els tòpics sempre vigents!
Aquesta setmana ens toca fer Horaci, Homer i Virgili!
Així que qualsevol document interessant us el puc passar si us interessa, que segur que sí!
Una forta abraçada!
Quina alegria, Anna, retrobar-te per aquí i que segueixis el fil de les clàssiques a la Universitat. Seràs a partir d’ara el nostre pont i tant que esperem tot el que creguis oportú o estiguis disposada a fer-nos conèixer. Trobar-te aquí, quan no hi ha notes per mig, és un gran regal, el millor regal. Moltíssimes gràcies i una forta abraçada ben clàsica. Carpe diem!
Tot i pensar que no seria així em van marcar molt les clàssiques, mai se sap amb el que posteriorment et pots retrobar, oi?
Mai es pot parlar massa dient que no servirà per res, perquè al cap i a la fi, em dono compte ara, de que és la base de les nostres literatures!
M’alegra molt passar-me de tant en quant per aquí a fer una ullada, i tornar a mirar-me articles amb uns altres ulls, realment em dono compte també, que rellegir les coses al cap del temps és molt bo, perquè ho interpretes diferent i més quan veus que es pot relacionar amb coses d’ara o amb coses que has donat en una altre matèria que al cap i a la fi no deixen de tenir arrels clàssiques.
Doncs el que deia, m’alegra molt saber de vosaltres, d’aquesta manera em sembla que no esteu gens lluny, al revés, em sento encara estudiant del Cristòfol!
Una abraçada!
Quins mots més bonics, Anna! M’han arribat a l’ànima! Mira què fem aquests dies: treballs de recerca! i mira com? Demà li toca a l’Uri, deu estar molt nerviós. Passa’t pel seu treball com puguis. Fa poc vaig conèixer personalment el Nini i us vaig tenir ben presents, a tu i a la Carla. Una abraçada d’allò més clàssica i fins sempre que vulguis.
Hola, IMPRESSIONANT aquest audio, quina veu que té!
Com diu la Anna, poca gent es dedica a cantar en llatí i això ha de ser admirat!
El conegut tòpic horacià que trobem en aquest text es el de “carpe diem”.
Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió a l’Oda 1,11: Carpe diem quam minimum credula postero (“Aprofita el dia, no confiïs a demà”), és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps.
Alguns dels tòpics Horacians són aquests:
-Aurea mediocritas-> (La mitjania)
-Beatus Ille-> (feliç aquell)
-Dulce et decorum est pro patria mori-> es dolç i honrós morir per la pàtria.
-Non omnis moriar-> No moriré del tot
-Odi profanum vulgus et arceo ->Odi al vulgo profà i el rebuig
-Rara avis-> una au rara
Va néixer el dia sisè abans dels idus de desembre (8 de desembre) durant el consolat de L. Cotta i L. Torcuato (65 aC), i va morir el dia cinquè de les calendes de desembre (27 de novembre) quan eren cònsols C. Marci Censorino i C. Asini Gal (8 aC), a l’edat de cinquanta-nou anys, després de designar públicament hereu de les seves obres a August, va morir d’una manera gairebé sobtada, tant que la força de la malaltia ni tan sols li va permetre signar el seu testament. El seu funeral va ser al mateix lloc on va ser enterrat, en la part més allunyada del Esquilino, al costat de la tomba de Mecenes.
Horaci és idenitificat com a màxim reperesentant del Renaixement amb la més4 excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Posteriorment, Miquel Costa i Llobera lu va dedicar el poema “A Horaci”.
“Natus est VI idus decembris L. Cotta et L. Torquato consulibus, decessit V kal. decembris C. Marcio Censorino et C. Asinio Gallo consulibus post nonum et quinquagesimum annum herede Augusto palam nuncupato, cum urgente vi valetudinis non sufficeret ad obsignandas testamenti tabulas. Humatus et conditus est extremis Esquiliis iuxta Maecenatis tumulum.” (Suetonio, “De viris illustribus”, “Vita Horatii”, 16)
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Noves lectures a 2n de llatí!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Exegi monumentum aere perennius
Horaci va ser fill d’un esclau alliberat,aquest fet el marcarà profundament alhora de reivindicar el seu prestigi com a poeta després de destacar a partir de la misèria en la que va néixer. Va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia; aquests estudis li proporcionaran la profunditat filosòfica a les seves odes.
Va començar a treballar com escriba, càrrec que li deixava temps lliure per a dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer a Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes, on a poc a poc va guanyar rellevància.
Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenes, juntament amb qui està enterrat.
La primera Oda d’Horaci “carpe diem” dirigida a Leuconoe,ens transmet un missatge directe i contundent,aprofita el moment. Aquest topic a deixat una herència latent fins als nostres dies, el topic s’ha transformat en una filosofia de vida, molt relacionada amb els hedonistes, els seguidors d’Epicur eren conscients que el plaer es troba en el instant present i volien viure en un plaer continu.
Me adonat que aquest topic horacià s’ha deformat amb el pas del temps i la gent a interpretat el missatge de carpe diem com una manera de viure sense límits i gaudir del plaer sense pensar. M’agradaria pensar que el missatge d’Horaci pretén que gaudim del nostre present sense pensar en desitjos a llarg termini o perdre’ns en somnis que encara no han arribat, crec que el seu missatge realment ens motiva a gaudir dels motius que ens fan feliços en el present sense implicar viure esbojarradament nomes per ser servents del plaer.
Si teniu un minut os deixo adjunt un poema que escrit inspirant-me en el tòpic d’Horaci carpe diem.
L’instant es el major dels tresors,
sempre canviant, sempre inesperat.
Ens inspira i deixa la seva estela,
si volguessis, podries respirar profundament,
sentir així els bategs del món al compàs dels teus.
Com la llum infinita, es present en tots,
el company del nou nadó i del vell ancià.
Portarà a les teves mans l’essència de l’univers,
en el temps que dura un vers.
Avui pot ser el dia,
en que la llum del migdia,
il•lumini davant teu els teus somnis.
Podria ser avui,sense presses,
quant trobessis un somriure inesperat,
un petit cop de vent, alegre i sorprenent.
Perquè no avui,quan tot es gira en contra,
tu trobis un instant per abraçar la soledat
i adonar-te que tens gent maca al costat.
Pensa que avui es possible
deixar anar una llàgrima,
inundant així el desert de l’oblit.
Podria ser el dia de formar un llaç,
pensar que l’eunice arma es una abraçada,
que despertis amb el sol que ens coneix a tots.
Ara, descobreix-te,
avui,es la millor oportunitat,
encara i som a temps,
carpe diem.
Realment, Dani, ets tot un poeta. Et falta, però, millorar l’ortografia! A veure què n’opinen els compays?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Horaci: “Auream quisquis mediocritatem”
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Auream quisquis mediocritatem
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Nunc est bibendum, d’Horaci
Wow! Quina veu té! És genial que hi hagi gent que canti en llatí, ja que trobo que no es pot cantar una cançó sense entendre ni sentir el que estàs cantant, i, per desgràcia, hi ha poca gent que entengui el llatí.
El tòpic que trobem en aquests versos és carpe diem (llatinisme que surt a l’últim vers).
Sobre Horaci, haig d’esmentar l’apunt i el Prezi que vaig fer per Aracne Fila i Fila sobre Horaci i el seu poema: Exegi momentim aere perennius, en el que tracta el tòpic de la pervivència de la seva obra a través del temps.
Aquest és l’enllaç: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/04/09/exigi-monumentum-aere-perennius/
Crec que Horaci ha estat una gran influència, no només en l’actualitat, si no amb els seus contemporànis, i encara ara podem veure la seva obra allà on mirem, per tant, el seu desig de viure a través dels anys s’ha vist complert.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » En el centenari de Miguel Hernández, el seu món clàssic
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Suadela Venusque en la música actual
La veritat és que l’audició de Julija Butkevičiūtė em sembla impressionant, la veu d’aquesta noia és molt potent i es veu que ha estat molt preparada per poder cantar així.
El tòpic que apareix en aquest poema d’Horaci és el de carpe diem, que significa “gaudeix del moment”. Horaci va ser el primer en introduïr aquest tòpic literari en la literatura romana, però ha arribat a ser de caire universal.
El conegut poeta romà també va crear altres tòpics com beatus ille, que significa “lloar la vida del camp enfront la ciutat”.Un altre tòpic horacià és el de aurea mediocritas que significa “daurat terme intermig”.
Horaci fou un conegut poeta líric i satíric romà. Era fill d’un esclau alliberat i va poder estudiar a Roma, i més tard a Atenes, on va estudiar filosofia. Va començar a treballar com a escriba, cosa que li donava temps a escriure els seus propis versos. Durant aquell temps va conèixer a Virgili, August, i va aconseguir la protecció de l’emperador.
Els temes principals que tracta en la seva obra són la reflexió moral i l’estètica literaria. Va ser influenciat per Gai Valeri Cautul i va p+ertanyer al moviment de l’epicureisme.
El poema que li dedicà Miquel Costa i Llobera es titula A Horaci. Aquest poema va ser escrit bàsicament perquè va ser una de les grans influències dintre de la seva literatura i sentia un gran apreci cap al poeta llatí.
També es poden trobar influències d’Horaci en el poeta català Vicent Andrés Estelles, qui feia grans paral·lelismes entre el món al que ell pertenyia, de València, i el món romà que Horaci plasmava en les seves obres literàries.
Valete!
Salve!!
Crec que l’audició de Julija Butkevičiūtė és una bona interpretació del poema d’Horaci, li dóna un ritme, una tonalitat i es nota que té un to de veu molt adequat per cantar tal i com ho fa.
En el poema el tòpic que apareix és un dels més famosos i un dels meus preferits, el conegut carpe diem, aquest tòpic es refereix a gaudir el moment.
Horaci també va crear altres tòpics literaris com beatus ille que significa llora la vida del camp davant la ciutat i també el tòpic de aurea mediocritas (daurat terme intermig) que també va ser creat per Horaci.
Ell va escriure molts cops els mateixos temes que tractaven sobre la seva pròpia reflexió moral i l’estètica literària.
Una influència per a Horaci va ser Gai Valeri Cautul.
Aquest va ser un poeta líric romà. Ell va viure durant una època en la que va conèixer Virgili i August i va aconseguir la protecció de l’emperador d’aquell moment.
Horaci va ser fill d’un esclau alliberat i per aquest motiu va poder estudiar a Roma i més tard ho va fer a Atenes. Va agafar un treball que permetia que ell poguès dedicar part del seu temps a escriure.
El poema que Miquel Costa i Llobera dedicà al poeta llatí el va anomenar: A Horaci. Costa i Llobera va decidir dedicar-li el poema perquè per a aquest va ser una gran influència en la seva literatura i l’apreciava molt.
Vicent Andrés Estelles també va tenir a Horaci com a model. En les seves obres feia comparacions entre València (on ell vivia) i el món romà d’Horaci.
Vale!!
Aquesta audició és una bona interpretació del poema, ja que la noia ho interpreta realment bé, amb un to una força en la veu que a goig escoltar.
El tòpic que podem apreciar en aquest poema es el famós tòpic de “Carpe diem”, el qual en parla de gaudir el moment.Sent el primer que introduïa aquest tòpic en la literatura romana, entre altres tòpics que utilitzava, com per exemple “beatus ille”.
Pel que sabem Horaci va ser un important poeta líric romà, fill d’un esclau alliberat i que va estudiar a Roma i més tard a Atenes, allà es va dedicar a estudiar filosofia. Va tenir la sort de poder coneixer a Virgili i a August aconseguint la protecció d’aquest.
La seva obra ens parla de temes de reflexió moral i filosòfica, i estètica literària influenciar per Gal Valeri Cautul.
Salve!!
Trobo que l’audició de Julija Butkevičiūtė és una interpretació molt bona sobre aquest poema de l’Horaci.
En aquest poema hi trobem un tòpic molt conegut per tothom, i que a tots ens agrada molt: carpe diem. Aquest tòpic en català significa “aprofita el moment”.
Horaci va ser un poeta que també va utilizar molts altres tòpics literaris. Un altre exmple seria: beatus ille. Que ès és un tòpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront la de la ciutat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Miquel Costa i Llobera va ser un poeta mallorquí que va dedicar un poema a Horaci, el 1885, titulat: Oda a Horaci.
Vale!
Salve!
Crec que si que podem establir pervivènvia horaciana en cançons modernes. Per exemple respecte al tòpic literari que trobem en el poema: carpe diem, hi ha una canço en català que hi fa molta referència a aquest tòpic. La canço titulada Llença’t de Lax’n’Busto.
Vale!
Quint Horaci Flac va néixer el 65 aC a Venusia, prop de Roma i hi va morir el 8 aC. El seu pare era un esclau llibert, però tot i ser pobre va invertir en l’educació del seu fill. Horaci va estudiar oratòria i gramàtica a Roma i llengua grega a l’Acadèmia platònica a Atenes.
El 44 aC, quan Juli Cèsar va ser assassinat pels altres senadors, Horaci va fer costat al bàndol republicà que era contrari a Octavi August i a Marc Antoni. Els republicans van perdre la guerra i es va formar el segon triumvirat (Octavi August, Marc Antoni, Marc Emili Lèpid).
Al cap d’un temps Octavi August va permetre una amnistia amb els republicans que havien lluitat contra ell en la tercera guerra civil romana. Horaci va optar per tornar a Roma i allà va introduir-se en els cercles literaris, concretament en el de Mecenes. Allà conviu amb altres escriptors com ara Virgili i Tibul.
Poc després esclata la quarta guerra civil romana i Octavi August guanya i es proclama Imperator Augustus. És durant aquests anys quan Horaci publica la major part de les seves obres: Sàtires, Epodes, Carmina, Epístoles, Carmen Saeculare.
Salvete!!
Ja que els meus companys han contestat les preguntes plantejades en l’article jo m’he dedicat a buscar cançons amb tòpics literaris que també utilitzava Horaci.
-Tòpic: Carpe diem
-Cançó: Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat.
Aquí us enllaço el vídeo de la cançó i la lletra. Podreu veure que hi ha frases com per exemple: “aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti”, “no lo dejes escapar” que remeten al tòpic Carpe diem.
-Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=ShGYAHBApXM
-Lletra: http://www.musica.com/letras.asp?letra=803864
-Tòpic: Carpe diem
-Cançó: Hakuna Matata, de la pel·lícula El Rey León.
Qui no ha vist aquesta pel·lícula alguna vegada?! També remet al tòpic “carpe diem” com podem veure en frases com: “Hakuna Matata, vive y sé feliz” , “Ningún problema
Debe hacerte sufrir”.
-Vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=XHL2OxEn0LA
-Lletra: http://artists.letssingit.com/disney-lyrics-hakuna-matata-espanol-91m5d3j
A veure si entre tots en podem trobar més!
Valete!
Pingback: Comencem, doncs! | El Fil de les Clàssiques
Salve!
No he pogut escoltar l’audició, però crec que és un problema de l’ordinador de la classe. Igualment al poema es veu clarament que el tòpic que va utilitzar Horaci era “carpe diem”. Amb aquest tòpic Horaci ens convida a disfrutar del present en el sentit de viure el moment sense preocupar-se pel futur, ja que el més important és el present.
Horaci va néixer l’any 65 aC i va morir l’any 8 aC. Era fill d’un esclau llibert i es conegut per la seva obra lírica. A més del tòpic “carpe diem” va utilitzar d’altres, la majoria a les seves Odes, com “aurea mediocritas” i “beatus ille”.
Tots tres han tingut una gran pervivència a tota la poesia posterior, tant a la espanyola com a la universal. Per exemple el “beatus illes” és molt normal trobar-ho a la poesia de Fray Luis de León o del gran poeta espanyol Quevedo.
El que vaig treballar una mica l’any passat a literatura castellana i es veu molt bé el tòpic de “beatus ille” va ser aquest de Quevedo:
Dichoso tú, que alegre en tu cabaña,
mozo y viejo aspiraste la aura pura,
y te sirven de cuna y sepoltura
de paja el techo, el suelo de espadaña.
En esa soledad que, libre, baña
callado sol con lumbre más segura,
la vida al día más espacio dura,
y la hora sin voz te desengaña.
No cuentas por los cónsules los años;
hacen tu calendario tus cosechas;
pisas todo tu mundo sin engaños.
De todo lo que ignoras te aprovechas;
ni anhelas premios ni padeces daños,
y te dilatas cuanto más te estrechas.
També vaig treballar el sonet XXIII de Garcilaso de la Vega, en aquest cas trobem el tòpic “carpe diem”:
En tanto que de rosa y de azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
con clara luz la tempestad serena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre.
Marchitará la rosa el viento helado,
todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.
Pingback: Beatus ille d’Horaci traduït i recreat per Fray Luis de León | Tòpics horacians arreu
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Carpe diem
En aquest poema veiem el topic horacia del Carpe diem, ja que diu que em d’aprofitar el moment.
Altres topics d’Horaci son el beatus ille, o aurea mediocritas.
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci (Venosa, actual Itàlia, 65 aC – Roma, 27 de novembre de 8 aC) fou poeta líric i satíric llatí.
Fill d’un esclau alliberat, va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per a estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, qui li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, a la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar i va decidir tornar a Roma.
Salve!
El tòpic horacià conegut que trobem en aquests versos és el Carpe diem , perque ens incita a gaudir del moment, viure el moment sense preocupar-se pel futur, ja que el més important és el present.
El que sambem d’horaci és que va néixer a Venusia el 65 aC i va morir el 8 aC. El seu pare era un esclau llibert. Horaci va estudiar oratòria i gramàtica a Roma. Va començar a treballar com a escriba i així és com va conèixer a Virgili, August, i va aconseguir la protecció de l’emperador.
Els temes principals que tracta en la seva obra són la reflexió moral i l’estètica literaria.
I el poema que li dedica Miquel Costa i Llobera es titula ” Oda a Horaci “.
Un dels poetes catalans en els que s’ha trobat influéncies és Vicent Andrés Estellés.
“El meu origen t’ho explicaria”
El meu origen t’ho explicaria
El meu origen t’ho explicaria:
jo sóc etrusc, la raça castigada,
el càlid món de coves i tombes
que va desfer la cultura romana
just al moment de la seua puixança.
Això, potser, ho explicaria tot,
àdhuc aquest amor itinerant,
sempre cercant algun lloc ignorat
on fos feliç fins on això pot ser,
tot enyorant, familiar, l’origen.
(¿Haveu pensat que Salvat-Papasseit
potser tampoc no era massa entenedor
sense aquell bru passat familiar,
des d’on li ve, sens dubte, aquell càlid
i al·lucinant món de malucs i llet ?)
Molt he trigat a dir-t’ho, amoc meu,
i ara ho he fet insuficientment.
Darrere meu I la meua aventura
creuant els mars, mira sempre unes tombes,
mira una pols injustament malmesa.
Pingback: Versionant Horaci a partir de Fray Luis de León | Tòpics horacians arreu
Pingback: El satíric Horaci de Dante | Tòpics horacians arreu