A Horaci, de Miquel Costa i Llobera

Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:

tu qui cenyires de llorer i murta
doble corona,
ara tolera que una mà atrevida
passi a mon poble la que amb tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
cítara grega.
Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes
fines la llengua de ma pàtria dura;
mes també noble hi sonarà: ma pàtria
filla és de Roma.
Filla de Roma per la sang, pel geni,
clara i robusta com sa mare antiga,
guarda en ses terres per llavor de glòria
cendra romana.
Sí: dins sa terra el cavador atònit
ossos i marbres i joiells hi troba,
armes, monedes i penons que ostenten
l’àguila augusta.
Bella ma pàtria és ademés. Viuria
sens enyorança ta divina Musa
dins eixa terra que cenyeix la blava
mar de Sirenes.
Illa és galana, on el sol de Grècia
brilla puríssim, i d’ardenta saba
pròdig, li dóna amb lo raïm alegre
l’àtica oliva.

Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui
clàssiques formes, i l’antiga Musa,
just amb sos propis ornaments, ma pàtria
veja somriure.

Ara que folla la invocada Fúria,
febre als poetes inspirant, ungleja
l’arpa plorosa, i entre fang destil·la
fonts d’amargura,
oh! com enyora mon afany les clares,
dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!…
Mestre, amb ta bella, cisellada copa,
deixa-m’hi beure.
Deixa que tasti la sabor antiga
que omple tes odes i dins elles dura
com un vi ranci de Falern que guarden
àmfores belles.

Nèctar poètic amb què el cor s’anima,
febre i deliris d’embriac no dóna;
dóna la calma de l’Olimp, la sana
força tranquil·la.
Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca
l’or, ni les armes, ni el domini frèvol:
l’art és sa vida, que entre goig o penes
guarda segura.

Ah! Pugin altres a palaus que habiten
grogues les ànsies amb l’afany hidròpic,
negres ensomnis que en un llit de plomes
posen espines.

Vagen al fòrum, on febrosa turba
crida i s’empaita disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
llança per riure.
Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,
seny i bellesa agermanar, oh artista!,
seny i bellesa que amb la lira formen
digna aliança.
Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,
guia la dansa de gentils estrofes,
tal com Silenus, el vell gris, guiava
dansa de nimfes.

Elles ben àgils i formant corona
donen al ritme la lleugera planta:
riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi
d’alta ambrosia.

Miquel Costa i Llobera

 Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)

Miguel Costa i Llobera, Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)

6 thoughts on “A Horaci, de Miquel Costa i Llobera

  1. Irena

    Hola.
    Miquel Costa va escriure bastants poemes dirigits a poetes clàssics, sobretot a Virgili i Horaci, poetes llatins per excel•lència. De fet, es va interessar per aquests autors, perquè l’oncle patern els va donar a conèixer.
    Horaci va néixer a Venúsia i es va criar en una família humil. Tot i que el seu pare fou llibert, li proporcionà una bona educació a diferents indrets, primerament a Roma i més tard a Atenes. Era un gran defensor de la República i lluitava en contra d’August. Va estar treballant com a funcionari fins que Virgili li presentà Mecenas, el qual li donà un gran suport econòmic per tal de que aquest es dediqués al que realment volia que era la poesia.
    Costa fa una oda al propi poeta llatí, sobretot està reflectint tota la poesia que escrigué en el període de màxim esplendor, on adopta una postura allunyada de l’estil satíric, seguint models grecs com Safo, entre altres. Els temes són molt variats, ja poden ser d’amor, filosòfics d’influència epicuriana, o de caire patriòtic on s’esmenten valors tradicionals romans.
    vale

  2. irina

    Salve jo he fet un google maps dels escriptors clàssics a Barcelona i és que hi ha un carrer amb el nom d’Horaci.

  3. Yasmina Berkane Pais

    Salve!
    Aquest poema de Miquel Costa i Llobera està molt bé. Aquest és un poeta mallorquí que va escriure l’any 1906 el llibre “Horacianes” on trobem un conjunt de poemes dedicats al poeta llatí Horaci. Aquest és un dels seus reculls de poemes més conegut. Uns anys abans també va publicar les “Oda a Horaci” l’any 1885.

    Miquel Costa i Llobera va ser un poema molt importan, ja que va presidir els Jocs Florals i va ser Mestre en Gai Saber, és a dir, va guanyar totes les categories de dels Jocs Florals. Era un gran coneixedor del món clàssic i per això s’inspirava en els grans autors llatins com Horaci i Virgili.

    També va ser membre de l’Instituts d’Estudis Catalans uns anys després de la seva fundació per part de Enric Prat de la Riba. Miquel Costa i Llobera va accedir l’any 1919.

    Personalment no coneixia l’obra inspirada en els grans clàssics d’aquest poeta mallorquí i em sembla força interesant, sobretot per estudiar de cara a la Selectivitat que aquest any es centra molt en l’obra d’Horaci i en els seus tòpics.

  4. Pingback: Horaci, el poeta dels tòpics | El Fil de les Clàssiques

  5. Marta Verde

    Salve!
    Miquel Costa i Llobera va ser un poeta mallorquí, va formar-se en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i el 1885 va publicar aquesta Oda a Horaci, un poeta líric i satíric llatí. Gràcies a Virgili va entrar al cercle de Mecenàs, guanyant així fama. També va conèixer a August aconseguint la protecció de l’emperador.
    Fa sàtires, epodes, epístoles i odes de diferents temàtiques. El més destacat d’Horaci, és la seva perfecció tècnica, tant en la mètrica com en l’expressió, aconseguida gràcies a una acurada elaboració dels seus poemes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *