Tag Archives: Competència lèxica

Enfilant la competència plurilingüe

Tot esperant amb entusiasme la visita de demà dels 87 alumnes de llatí francesos, just tornar de vacances (és a dir, encara no fa una setmana) us vaig encarregar, alumnes de llatí, una feina plurilingüe, idea que em van inspirar els companys Emilio Canales i Maria Teresa Hidalgo a les VII Jornades de Clàssiques de Sagunt. Només que ells van aconseguir involucrar tot el departament de llengües del centre, i vosaltres ho heu fet sols a llatí i amb molt poc temps. Jo només demanava una entrada per alumne, i sou 36 de llatí entre quart de l’ESO, primer i segon de batxillerat. Tots i totes n ‘heu fet una. Tenint en compte que en aquests moments, hi ha alumnes que encara no s’han incorporat a les classes per viatge o malatia, i heu introduït més de seixanta a la base de dades del Moodle, vol dir que la majoria heu triplicat la meva demanda i a més heu pujat fotografies pròpies fetes ad hoc a l’institut i no agafades d’Internet. Feliciter, discipuli discipulaeque!

Ara, a mig camí, us proposo un nou repte, feina que demà podeu continuar amb els alumnes de Grenoble si acabeu les consignes que el professor Robert Delors us doni per aquest nostre treball digital en comú. Almenys podeu comprovar si heu introduït bé el francès ja que al nostre centre no es fa malauradament.

Tots mirareu de nou les entrades de tots els alumnes de llatí, des de quart de l’ESO fins a segon de batxillerat, i si veiu algun error, sigui quin sigui, o teniu algun suggeriment a fer el podeu introduir al comentari de l’entrada corresponent (l’alumne/a després editarà la seva entrada si és pertinent). Això també va per a tots els visitants del nostre bloc. En comptes de ser la professora, en aquest cas jo mateixa, les correccions les farem entre tots. Diuen que quatre ulls hi veuen més que dos. Farem així un autèntic treball col·laboratiu obert a la participació de tothom que vulgui i amb més ulls que Argos. Podeu continuar fent noves entrades. Si al centre es parlen més llengües indoeuropees també estaria bé de suggerir-les. Tanmateix us recordo que no és un projecte lingüístic de centre sinó de clàssiques, i com sabeu treballem en el currículum de llatí les llengües romàniques i les indoeuropees, aquestes últimes especialment a grec; i què puc dir de l’ensenyament per competències, si no parem de parlar-ne!

Gaudiu de la feina ben feta entre tots i totes, però encara millorable, tot clicant damunt la imatge del diccionari:

PULSA HIC

visualització d'una de les entrades

Els llatinistes du Lycée-Collège du Diois al Cristòfol Ferrer!

Els alumnes de llatí, acompanyats de Robert Delord, del  Lycée-Collège du Diois de Grenoble visitaran l’IES Cristòfol Ferrer en la seva estada a  Catalunya tot seguint les petges d’Hanníbal (Empúries, Ullastret, Tarragona, Barcelona, Olèrdola…), dins els seus meravellosos viatges per la llatinitat, ante diem XVIII Kalendas Februarias.

bann-catalogne-antique-small

Serà tot un honor per a nosaltres, alumnes de clàssiques, compartir un dia amb aquests 83 llatinistes francesos (i els seus 8 professors) que no parlen català i només cinc estudien espanyol. Vosaltres no estudieu francès (fa anys que ja no s’imparteix al centre) per tant el llatí i l’anglès seran els vostres mitjans d’intercanvi per tal de treballar plegats en el nostre projecte etimològic comú Radices Europae  i ampliar-hi coneixement en francès, català i castellà i alguns articles en català de la wiquipèdia sobre Hispània i la Catalunya romana. Aquí podeu consultar el seu quadern de ruta.

Memòria de Catalunya: La petja romana
Edu3.cat

Memòria de Catalunya: La Catalunya romana
Edu3.cat

Roma a Catalunya
Edu3.cat

Dia 15 de gener del 2010, els alumnes de llatí de Grenoble compartiran les classes amb nosaltres a les aules d’informàtica, visitaran les termes romanes de Can Farrerons. Dinarem junts, els ensenyarem el nostre centre i a la tarda visitaran el CAT de Teià! vid. huc

Tot just acabo de conèixer de la mà de Robert Delord el programa definitiu (quina delícia!) que podeu consultar aquí. Serà tota una experiència enriquidora per a nosaltres que hem de saber aprofitar. Compto amb vosaltres, alumnes de llatí!

Acabeu de passar unes bones vacances i que tingueu uns bons Reis!

Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.

Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:

Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?

LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC

Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.

Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15

“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.

 

Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.

Cassiodor (Chr. [601] {47})

“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.

 

(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI

Fasti praenestini. Calendari d’època imperial

“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.

Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.

Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.

Feliciter, Pepita poeta!

Set columnes

Pepita Castellví, amiga i col·laboradora habitual de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila (Somnis, Mitologia, Alétheia, Gnossiannes, Ai las Hipàtia…), va guanyar dissabte passat el primer premi de poesia en la Mostra literària del Maresme 2009 que enguany es va celebrar a Arenys de Munt (l’any passat la nostra Camila va ser mereixedora del primer premi de prosa!) i ens continua enviant poemes provocats pels nostres articles que li han fet descobrir Grècia, en aquest cas el nombre set de l’apunt de Els set savis li ha suggerit aquest:

Set, nombre màgic, misteriós, signe protector.
El que tot ho comprén, de forces diferents.
Potser malèfic, potser benefactor?
Set pecats capitals, set inferns.
Movent les llengües bífides la serp dels set caps.
En l’aire transparent, després de la pluja,
s’encenen els set colors de l’arc de Sant Martí.
Set notes musicals. Set astres errants,
planetes girant en la immensitat del cel.
I de la geografia del temps, surt Grècia
i els set savis,”els sensats”, erudits, filòsofs…
Fascinació, llegendes, històries,
poesia. Quina és la realitat?

Pepita Castellví

Els mots de Pepita sembren en nosaltres, sens dubte,  l’amor per les paraules, per la poesia, per Grècia, per aprendre, … Què en sabem del nombre set, de la seva etimologia i màgia? Quins altres exemples hi podríem afegir (de l’antiga Grècia, de Roma, de Harry Potter o de Tolkien) i, fins i tot, fer-ne un poema o una cançó?

L’enhorabona més sentida i més sincera, Pepita! Feliciter, poeta nostra! Continua estirant del fil dels mots amb cabdell daurat !

Els noms propis i els animals

El perquè dels mots és apassionant i avui m’he decidit a escriure sobre l’origen animalesc d’alguns noms propis, els noms de pila i cognoms. Vosaltres n’haureu de trobar més, no sols dels animals següents sinó també d’altres, tot partint del mot llatí corresponent.

ANIMAL NOMS DE PILA I COGNOMS
agnus Agnès, Inés, Agneta
apis Abella, Abellà, Abelló, Abellan, Abejón, Piera, Vilabella
aquila Àguila, Aguilera, Aguiló, Aguilà, Aguilar
bos Bovet, Boet, Bou, Bover, Bovillo
caballus Cavaller, Cavallé, Caballeria, Caballé,  Cabaleiro, Caballero, Caball
capra Capri, Cabrera, Capellà, Capella, Cabrero, Cabrides
cervus Cervera, Cervero
columbus Coloma, Colom, Colometa, Colombí, Colomer, Colomers, Palomo, Paloma, de Palomar, Palomares, Palomino
cuniculus Cuní, Cunit, Cunill, Cunillé, Cunillera, Conill
leo Leòncia, Leònidas, Lleonard, Lleandre, Lleó, Pantaleó, Lionel, Leonel
lupus Llobera, Llop, Lobatón, Llobet
porcus Porcell, Porcell, Pòrcel, Pursell

Do you speak Latin?

El llatí també ha deixat una forta petjada en l’anglès, tot i que com sabeu no és una llengua romànica, i no sols en l’escriptura de l’alfabet. Hi ha estudis que estimen aquesta influència en un 28’24 %. De fet, els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 en temps de l’emperador Claudi. Després de la caiguda de l’Imperi romà, els anglosaxons la van envair de nou i hi van imposar la seva llengua; però el llatí romangué com a llengua de l’Església. Amb la invasió dels normands en el segle XI, el llatí tornà influir en l’anglès, aquest cop a través del francès, que esdevingué la llengua de la cort i de la noblesa. Durant el Renaixement, la redescoberta dels clàssics fou una altra via d’influència del llatí en l’anglès.

Aleshores, quan en anglès es diu AD 2009, s’utiliza l’expressió llatina Anno Domini “en l’any del Senyor”, és a dir, després de Jesucrist i es col·loca en l’ús llatí davant del número en comptes del darrere Before Christ (abreujat BC o B.C.). A.m. o p.m. no és altra cosa que la respectiva abreviatura de les expressions llatines ante meridiem (“abans del migdia” locució usada per indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia) i post meridiem (“després del migdia”, per indicar les hores del dia que van del migdia fins a la mitjanit); alias (en català, també escrit àlies) per altre nom, sobrenom o pseudònim prové del llatí alias “d’una altra manera”; snob (en català, també esnob) o persona amatent a acollir tota novetat perquè li sembla un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. de snob, possiblement una abreviatura de sine nobilitate “sense noblesa”, que s’aplicava als estudiants d’Oxford sense noblesa; transfer o traspàs d’un jugador per part d’un equip o una federació, de transfert “traspassa” tercera persona del present d’indicatiu del verb llatí transfer, en canvi l’anglès fa servir l’imperatiu. Alguns llatinismes han arribat a la llengua catalana a través de l’anglès, com: ratio de ratio freqüent en els càlculs econòmics, també s’usa per designar el nombre d’alumnes d’una classe o grup; junior, (per tal de distingir entre pare i fill amb el mateix nom o esportista que pertany a la categoria d’edat entre divuit i vint-i-un anys) del comparatiu llatí de iuuenis, iunior; i sir i senior, de senior “més vell”, comparatiu de senex; sponsor “persona o entitat que patrocina una activitat, sovint, esportiva” del llatí sponsor “fiador, garant”; item “qualsevol dels tipus o menes d’elements que componen un conjunt” a partir de l’adverbi llatí item “de la mateixa manera, també”…

La major part dels prefixos tamb´çe són d’origen llatí o bé grec:

Bé acabeu de llegir un petit tastet de la influència del llatí en l’anglès. Què n’opineu? En coneixeu més? Compartiu-los aquí!

També podríeu fer per cap almenys cinc frases catalanes tot emprant aquests llatinismes. Els de segon mireu d’escollir els prescrits per les PAU.

El grec i la pervivència lèxica multilingüe

Dibuix de la Georgina

El grec perviu en moltes llengües.  A  partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés   i de  llur pervivència  lèxica en diferents llengües europees, fàcilment  deduireu el mot grec triat:

CATALÀ ecosistema ecologia economia metec parròquia diòcesi
CASTELLÀ ecosistema ecología economia meteco parroquia diócesis
GALLEC ecosistema ecoloxía economía meteco parroquia diócese
BASC ekosistema ekologia ekonomia   parrokia diozesi
PORTUGUÈS ecossistema ecologia economia metecos   diocese
FRANCÈS écosystème écologie économie métèque paroisse diocèse
ITALIÀ ecosistema ecologia economia meteco parrocchia diocesi
ANGLÈS ecosystem ecology economy metic parroquial diocese
ALEMANY Ökosystem Ökologie Ökonomie Metöke Parroquia Diözese

Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.

L’àgora d’Àtal en 360º i en 3D

Sabeu quin nom rep la tècnica de reconstrucció arqueològica d’un edifici en ruïnes i quina és la seva etimologia?
Una pista: és la tècnica que els arqueòlegs van utilitzar per reconstruir, entre d’altres, la stoà d’Àtal a l’àgora d’Atenes.

Què en sabeu de l’àgora atenesa? i de la stoà d’Àtal?

[youtube]https://youtu.be/Qazrxq8cdVo[/youtube]

Què us sembla la seva reconstrucció? i què dieu de les imatges en 360º o aquestes en 3D de Google Earth?

Juli Cèsar amb àlter ego

Com ja és habitual a El Fil de les Clàssiques, ens torna a visitar Juli Cèsar, però ho fa amb el llatinisme de la setmana prescrit per les PAU de llatí (alter ego) i una altra locució llatina que haureu d’encertar a partir de l’estupefacció de Juli Cèsar en veure al bloc el vídeo del Chiki Chiki (Πιτσιρίκι) de Χρήστος Βάμος. Haureu de definir aquests dos llatinismes en català i, tot seguit, fer-ne una frase personal. Realment Cleòpatra va ser l’àlter ego del conqueridor de les Gàl·lies?

Τί ἐστιν.,

Dimecres a classe de grec de primer de batxillerat vàrem aprendre a pronunciar mots en grec, a ampliar el lèxic grec i català amb un joc publicat a Ediciones Eureka, Etymos. En vaig fotografiar alguna de les làmines i aquí he seleccionat un substantiu de les tres declinacions gregues. Què volen dir i quines mots en deriven en les llengües que parleu? Recordeu que vàrem dir que els mots grecs serveixen per formar mots tècnics, científics i humanístics de les llengües modernes.

figures 01

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Sabríeu escriure en grec, almenys en majúscules que no porten accents ni esperits, els mots corresponents a aquestes il·lustracions del bingo que vàrem jugar a classe per fixar vocabulari grec. Recordeu quin mot dèiem quan ho emplenàveu tot?

figures 02

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

N.B.: Amb el permís de Florencio García Méndez, editor d’Eureka i fotògraf de renom, he pogut fer i exposar aquí aquestes dues fotografies del joc Etymos a la classe de grec de l’IES Cristòfol Ferrer.