El MUHBA inaugura la Via Sepulcral Romana
Cultura clàssica, General, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat., Llatí 4t ESO octubre 27th, 2009Un altre Halloween a la romana! El curs passat vàrem engalanar el nostre institut per celebrar la festa dels difunts a la romana (aquest terrorífic muntatge audiovisual en queda de record i aquest apunt que no us deixeu perdre al bloc, així com aquest altre sobre el lèxic de la mort!). Enguany entre el Simposi de Tarragona de la setmana passada i la sortida al Parc del Laberint d’aquesta, no ens dóna per més; però el món dels morts romà ens serveix la festa en safata. Així que el proper cap de setmana a Barcelona no us podeu perdre la inauguració de la nova museografia del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) a la Via Sepulcral Romana de la Vila de Madrid. A la plaça de la Vila de Madrid a Barcelona (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino dels romans), es van descobrir l’any 1954 algunes de les tombes que formaven part de l’antiga necròpoli romana de Bàrcino i esdevingué in situ un jardí a l’aire lliure, ara s’obrirà de nou al públic com a centre d’interpretació de les vies romanes i del Temple d’August, edifici del segle I destinat a cerimònies religioses que no es feien mai a l’interior sinó al fòrum, just al davant.
Programa de la inauguració de la Via Sepulcral Romana:
Dissabte 31 d’octubre de 2009:
12:00h h. Inauguració i parlaments al nou centre d’interpretació de la Via Sepulcral Romana de la plaça de la Vila de Madrid.
13:00 h. Inici del nou itinerari guiat Bàrcino/BCN, que de la plaça Vila de Madrid passa pel Temple d’August i acaba a la plaça del Rei.
Aquest itinerari es podrà fer de manera gratuïta fins a les 18:00 h de la tarda del dissabte 31 d’octubre i de les 10:00 h del matí fins a les 18:00 h de la tarda del diumenge, dia 1 de novembre.
Bàrcino va ser fundada l’any 15 aC en època de l’emperador August a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, sobre el traçat de la via Augusta, la via que enllaçava amb Roma tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica.
En aquest nou centre entendrem la funció de les vies romanes com a element de comunicació i de control del territori, fetes en un primer moment perquè l’exèrcit es traslladés ràpidament. Els romans també enterraven els seus morts en els trams d’entrada a la ciutat. Es podrà passejar entre les diferents tombes (les cupa, en forma de bagul i amb sanefes de colors, són les més freqüents) que durant tres segles es van col·locar al llarg dels camins que menaven a les portes de la ciutat, llegir-ne les inscripcions, conèixer els diferents tipus d’enterrament (la incineració i la inhumació) i objectes relacionats amb el món funerari romà pertanyent a classes humils (esclaus i lliberts) tal com han demostrat les recents excavacions, la descoberta d’un collegium funeraticium en què els romans més pobres pagaven unes quotes mensuals durant anys per ser enterrats (a l’estil de les quotes mortuòries de Santa Lucía o Ocaso), el jardí funerari tot recreant les espècies i forma de fa dos mil anys, els àpats funeraris que hi celebraven o la incineració d’animals (cavalls i gossos, sobretot)… També es podrà visualitzar amb audiovisuals que sempre ajuden a fer més proper i entenedor el món romà.
La memòria dels romans i el seu llegat es mereixia amb escreix aquesta remodelació. Potser sigui millor que ho jutgeu vosaltres mateixos a partir d’aquestes imatges d’abandó de la necròpoli, esdevinguda colònia de gats:
Els romans creien que no morien del tot si algú pronunciava el seu nom. Si ens passegem per entre les seves tombes i llegim el nom dels romans (Luci Valeri Frontó, la vella Numitòria, el llibert Aule Coellus, els germans Quintus i Lluci Corneli, entre d’altres) segur que continuaran vivint entre nosaltres.
Per què posaven els romans STTL sobre les seves tombes i què significa?
Visiteu aquesta pàgina.
octubre 27th, 2009 at 21:21
Ave Lida!! Enguany no farem l’exposició del dia d’Halloween amb vam fer l’any passat, però farem una altre cosa millor i és que anem al parc del laberint
. He buscat una mica informació sobre els funerals romans: els monuments funeraris dels romans s’estiuaven fora dels límits de la ciutat i és solien decorar amb jardins als costats, com podem veure a Pompeya, també podem destacar que a més dels jardins, les tumbes estaven dotades d’elements per a poder celebrar banquets funeraris amb els quals els seus éssers benvolguts honraven al difunt (tubs de libació, pèrgoles, exedres i pous). Freqüentment es realitzaven ofrenes d’ous, jueves, llentilles i vi, ja que el vi era el substitut de la sang (beguda preferida dels morts).
L’espai de l’enterrament,”sepulchrum”, va adquirir el caràcter de lloc sagrat,”locus religiosus”,en el qual tan sols podien accedir els familiars.
En el cap dels difunts és posava les corones que havia rebut en vida i també es dipositava al costat del cadàver una moneda perquè Caront transportés la seva ànima amb barca i travessar així la llacuna Estígia cap al regne dels morts. Finalment el cos del difunt es col•locava sobre una llitera amb els peus cap a la porta d’entrada, envoltat de flors, símbol de la fragilitat de la vida i es cremaven perfums. Segons la condició social romana, el difunt s’exposava de tres a set dies.
Les principals inscripcions funeràries dels romans eren D.M.S., Dis Manibus Sacrum (“Consagrat als Déus Ragis”), H.S.I., -Hic Situs Est- (“aquí està enterrat”), o S.T.T.L., -Sit Tibi Terra Levis- (“que la terra et sigui lleu”).
Vale Lida!! ens veiem demà
novembre 1st, 2009 at 20:12
Molt bona recerca Lina!
novembre 2nd, 2009 at 13:49
Hola!
Que fort, tenir tumbes dels Romans en una ciutat tan gran com Barcelona.
He vist una imatge del video que surten les tumbes, i mes arriva hi ha un carrer ple de motos.Segur que la gent tira coses, els maleducats.
S.T.T.L., -Sit Tibi Terra Levis- significa que la terra et sigui lleu.
Quina cosa mes curiosa, aixó de pensar que despres de la mort si pronúncien el nom del mort que seguiria viu.
Segú que molta gent el pronuncia quan llegeix el nóm de la tumba.
novembre 3rd, 2009 at 07:24
Llegiu la notícia a El Periódico i visioneu la sepultura d’un gos en el nou espai d’interpretació de la Via Sepulcral Romana a Barcelona: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=657729&idseccio_PK=1022
maig 1st, 2010 at 11:53
Us recomano la lectura d’aquest apunt de Sebastià Giralt a Els dies de Dèdal.
novembre 3rd, 2010 at 17:51
Ave!
STTL és una locució llatina que significa “que la terra et sigui lleu” i que els romans posaven a les tombres referint-se a l’angoixa que produÏra el pes de la terra sobre el cos del mort.
Vale!
novembre 5th, 2010 at 14:27
Salve!
Aquest locució llatina STTL significa: “que la terra et sigui lleu” . Abans els romans i posaven a les tombres el pes de la terra sobre el cos del mort.
Abans els romans feien coses molt diferentes a les nostres i una d’aquesta coses es la que explicat!
Vale!
desembre 13th, 2010 at 12:05
Salvete!
Com bé han dit els meus companys tant de primer com de segon de batxillerat STTL, és una locució, lògicament llatina, que significa Sit tibi terra levis, que traduït al nostre idioma és “Que la terra et sigui lleu”. Sabia el significat d’aquesta locució des de l’any passat, i la recordava lleugerament, però després d’haver fet una lectura d’aquest article i de cercar a internet, m’he refrescat la memòria.
Ja tinc ganes d’anar a la sortida de divendres!
Valete!
desembre 14th, 2010 at 13:54
Lina, què és això que has posat al teu comentari referent a D.M.S.?
desembre 14th, 2010 at 17:26
Ave Lida! una vegada vist el teu comentari, veig que tens raó.
L’inscripció funerària és “D.M.” que vol dir ” dedicat als deus manes”.
El manes eren ànimes dels éssers estimats que havien mort.
He trobat informació molt interessant sobre els deus Manes:
Els primitius Déus Manes es mantingueren fins la consolidació del cristianisme com els déus d’Ultratomba.
Els Manes eren les ànimes dels difunts. El temor als déus Manes es traduïa en la dedicació d’ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes parentalia del 21 de febrer; rituals semblants tenien ocasió durant el novenarium que seguia tots els enterraments.Existia la creença que els dies de mitjans del mes de maig era un temps propici per què els fantasmes dels morts es trobessin insatisfets. El pare de família, les nits del 9, 11 i 13 de maig, havia de recórrer la casa pronunciant conjurs per a foragitar-los.El lloc on hi havia dipositat un cadàver era propietat dels Déus Manes i tenia caràcter religiós. ( http://www.cefax.org/tecno/roma07/pagina8.htm)
octubre 25th, 2011 at 09:22
Ave!!
Gran article!! Sttl que la terra et sigui lleu , ja que els romans interpretaven que el cos de la persona havia de soportar la terra.
vale!
octubre 25th, 2011 at 22:40
Salve!!
Penso que aquest és un article molt interessant. M’ha sorprés molt que en una de les nostres ciutats més properes i més grans poguem trobar tombes.
El que significa STTL (Sit Tibi Terra Levis) és: “que la terra et sigui lleu”. Els romans posaven abans sobre cada tomba el pes de la terra sobre el cos del difunt.
Vale!!
octubre 27th, 2011 at 16:11
És un gran artícle Lida, y molt interessant.
STTL (Sit Tibi Terra Levis) és: “que la terra et sigui lleu”.
Aquest estiu els meus pares s’han dedicat a portar-me de ruina en ruina per tot el sud, perque els hi agrada molt i a mi també pero la pròxima vegada que vulguin anar a veure alguna ruina ja els diré que em portin a Barcelona que esta més a prop.
novembre 6th, 2011 at 13:51
Cada cop que parlem de ruines penso que és fascinant que sota els nostres peus i així un altre món molt diferent del nostre del qual nosaltres provenim d’allà. No me’n faig la idea, em fascina.