Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.

Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:

Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?

LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC

Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.

Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15

“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.

 

Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.

Cassiodor (Chr. [601] {47})

“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.

 

(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI

Fasti praenestini. Calendari d’època imperial

“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.

Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.

Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.

12 thoughts on “Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

  1. smartin4

    Ja he entrat. Sóc el Sebastián Martínez. Et felicito pel teu treball, i tinc pensada una modesta col·laboració.

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    L’enhorabona per la càtedra! Esperem amb candeletes la teva col·laboració que segur que promet. Moltes gràcies!

  3. Alissa Komarova

    Hola Margalida,
    Numància fou una ciutat d’Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).Numància la va destruir l’Escipió Africà.

    Legió romana: era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l’època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número. Se n’han identificat cap a 50, tot i que mai n’hi van arribar a haver tantes simultàniament.

    Com que cada soldat s’havia de pagar l’equip, aquest depenia de quina de les cinc classes establertes per Serbi Tuli pertanyia l’home. La millor armada era la primera classe:

    * Escut: circular.
    * Cos: corsells de cuir, dorsals de bronze, grebes.
    * Elm: casc cònic de bronze.
    * Armes: gladius (espasa curta), pilum (javelina).

    Les altres classes portaven equipament progressivament menor, d’acord amb el poder adquisitiu. La segona classe mancava de cuirassa i l’escut era oval, la tercera mancava a més de grebas, la quarta només tenia pilum i gladius i la cinquena eren foners (llançaven pedres).

    S.P.Q.R. es el acrònim de Senatus Populus Que Romanus, que significa: el Senat i el Pople de Roma, i era la denominació oficial del estat romà.

    Es va instaurar l’any de Numa, amb dotze mesos i 355 dies. Aquest any va ser creat al voltant del 700 aC pel segon rei de Roma, Numa Pompili. Censorí (c20) compte que a l’any de Ròmul se li va adherir cinquanta-un dies: “se’ls va treure un dia aCada un dels mesos buits abans nomenats, que llavors sumats feien 57 dies, dels quals es van formar dos mesos, Ianuarius amb 29, i Februarius amb 28 dies. Així tots els mesos eren d’aquesta manera plens, i contenien un nombre senar de dies, llevat de Februarius, que era l’únic buit, i per això considerat més desafortunat que la resta.

  4. you

    Aquest video m’ha agradat forca,apart d’apendre coses deu nido son molt interessants i que no sabia .
    Numància (llatí Numantia) fou una ciutat d’Hispània capital dels arevacs.
    situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense, era la via entre Asturica i Caesaraugusta.
    Després d’esser arrasada per Roma, la ciutat no va estar molt de temps sense ser ocupada, trobant-se restes de poblament pertanyents al segle I a.C.
    Una legio (del llatí legio, “lleva”) era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria.
    Les armes son :
    -Scutum:, escut, estava decorat d’acord a la unitat on s’utilitzaven.
    -Balteus:, cinturons militars, Militaris cíngol,utilitzat per portar armes.
    -Cassis:, casc, protegia el cap, el coll i les orelles. Podia haver-hi cresta però només per als oficials i suboficials.
    -Caligae:, sandàlies utilitzades per a la marxa
    -Túnica:, vermella eren comuns a tots els legionaris.

  5. Marc

    Una defensa numantina és una defensa forta portada fins al limit. Per exemple: Els jugadors de futbol van mostrar una defensa numantina contra l’equip rival.
    Numancia pertany a Soria i actualment encara existeix. Aquesta ciutat celtiber va ser conquistada pel general Escipió al 133 A.c, va ser una conquesta treballadissima pels romans que els va fer suar molt, els numantins van resistir de forma exemplar amb el seu armament i accesoris de combat rudimentaris en comparació amb els recursos militars romans, que eren molt més efectius i uns guerrers implacables, juntament amb les seves estrategies cuidadas i premeditades. Els Celtibers van resistir gràcies a els seus atacs imprevisibles i les ganes de defensar el que era seu amb la vida.

    Les legións romanes eren les unitats militars basiques.
    Les principals armes de l’exercit romà eren l’escut, l’espasa punyal, un elm al cap, i una llança, també disposaven de canons, ballestes grans, i catapultes a la retaguardia.

    Les sigles SPQR signifiquen: Senatus Populusque Romanus i la raó per la qual el nostre calendari comença al més de Gener és degut a l’adaptació que van cometre els romans al seu calendari al 153 A.c a causa dels atacs imprevisibles dels numantins què van obligar als romans a combatre al mes de Gener i no el Març com sempre havien fet.

  6. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!!
    No vaig a aportar res més perquè crec que entre en Marc i el anteriors comentaris s’ha dit tot.
    Només dir que m’ha agradat molt el video i que veient aquest video s’aprenen moltissimes coses i d’altres llegint els comentaris que ho diuen tot també.

    Felicitats pel comentari Marc^^

    Vale!!

  7. Ariadna Jiménez

    Ave!

    Aquest video dona molt bona informació juntament amb els comentaris.
    La veritat és que trobo que no s’ha d’afegir res més.
    A mi m’ha anat molt bé per acabar d’entendre els conceptes que s’han treballat.

    Vale!

  8. Oriol García

    Hola!! Aquest video es molt bó! Dona moltisima informació que generalment nosaltres no tenim i que la podem adquirir mitjançant aquest video!
    No es sap molt bé si va ser una ciutat que pertanyia al poble dels pelendons o dels arèvacs. Aquí, Plini el Vell comenta que és una ciutat pelendona, pero que altres autors importants com Estrabó i Ptolomeu, la posen situada entre els arèvacs. Les principals qüestions a quant a aquest fet, están en l’origen històric de l’arribada de tots dos pobles a l’actual sòl espanyol: els arèvacs vingueren a la península posteriorment als pelendons i els desplaçaren fins al nord de Sòria, no quedant clar quin d’ambdós fou l’autèntic precursor de Numància.

    La principal font de dades sobre l’antiga vida a Numància prové de l’arqueologia, ja que gairebé no subsisteixen restes escrites sobre la vida quotidiana dels seus habitants.

    La ubicació geogràfica de la ciutat celtíbera es situa al Turó de la Muela de Garray, un punt estratègic delimitat per les muntanyes del Sistema Ibèric, des del Pico d’Urbion fins el Moncayo, i rodejant per les fosses del riu Duero i el seu afluent, el riu Merdanxo. La seva superfície pot haver arribat a les vuit hectàrees.

  9. Dani Costa

    Salve!

    Aquesta es una recreació de la lliuta entre els soldats romans i celtibers.

    Un mantell fosc cobreix el cel, els déus no volen ser testimonis del que passi a les planes Hispanes, els homes invoquen les seves oracions al mar que les redueix a aire entre el bram de les onades, estan preparats per desenvarcar.
    En files prenen la costa enfonsant els peus a la sorra, legionaris i mercenaris units sota el mateix estendard, sota la cobdícia d’un emperador amb les mans ensangonades.
    Les centúries es mobilitzaren veloçment sense deixar més rastre que la silueta de les seves empremtes que aviat l’aire s’encarregaria d’eliminar.
    Els celtibers van accelerar la marxa, el soroll de les seves malles s’aproximava a l’oida de les primeres línies romanes, una tempesta de sorra embolicà als Celtivers i en un bufada s’esfumà deixant a totes dues tropes cara a cara.
    Les llances es van enlairar tallant l’aire d’un costat i d’un altre, ferro i sang van inundar el sól que vibrava sota els seus peus. Escalant els cossos sense vida la infanteria pesada pren els seus escuts formant un bloc sòlid, com una allau de roques que es precipita muntanya avall, els celtibers van envoltar la infanteria pesada amb la cavalleria, el trot dels seus cavalls es desplaçava aixecant corrents d’aire i pols .
    Setanta-dues llances es van alçar sota les ombres, precipitades contra la muralla humana romana, van ser esquinçades per la infanteria pesada que bramava còlerica contra el seu objectiu.
    Desembeinaren les seves espases, les gotes de suor marcavan els seus rostres, forcejant el fil penetrava la carn i desgarrava els nervis, escorrense entre cuir i malla la sang va brotar fins als peus dels dos exèrcits.

    Dani Costa

  10. Zícora

    Salve.

    Bon article. El vídeo m’ha agradat molt ja que desconeixia que era això de la defensa numantina. He buscat informació sobre aquest terme i he trobat que la “defensa numantina”, és aquella defensa tenaç d’una posició fins al límit, sovint en condicions desesperades. Aquesta expressió té el seu origen en la defensa de la ciutat celtibera de Numància durant els successius atacs que va patir entre el 153 a.C i 133 a.C, i que tan sols va finalitzar amb el suïcidi col·lectiu dels defensors.

    Els historiadors romans, com Tit Livi, varen exalçar la valerosa defensa de la ciutat, i així la defensa de Numància va passar a formar part de la llegenda, donant lloc a l’adjectiu “numantina”.

    Salve.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *