Tag Archives: Actualitat

El llatí, tema d’actualitat a la ràdio i d’utilitat per a la societat

Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.

 

Què han fet els romans per a nosaltres?

Elena Álvarez en La Noche En Vela, RNE (9 de novembre de 2012):

Ir a descargar

Què opines de l’actualitat del llatí i de la seva utilitat? Què han fet els romans per a nosaltres? Per què hem de defensar aferrissadament els estudis clàssics en el nou currículum?

La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE! 

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …

Les dones gregues i el culte als morts

Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills? Per què les dones tenien un paper cabdal en el culte als morts?

Per als grecs enterrar els morts i retre’ls culte post mortem era un deure ineludible ja que creien que les ànimes dels finats sense sepultura ni ritus funeraris estaven condemnats a vagar eternament i a empaitar els vius. En restaven, tanmateix, exclosos com a càstig, els lladres de temples, els suïcides i els delinqüents.

El culte als morts era la cerimònia més important per a la família ja que els seus progenitors eren els seus déus. Les dones de la casa n’eren les principals encarregades.

Els parents més pròxims, principalment les dones, rentaven, ungien amb oli i vestien el cadàver amb una mortalla, generalment roba de color blanc, li cenyien benes, cintes, joies  i garlandes de flors fresques al cap descobert.

També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), la de menys valor, que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

Caront en un fresc de Luca Giordano en el Palau Medici-Riccardi, Florència.

Durant un dia s’exposava el finat (próthesis, en grec πρόθεσις)  en el vestíbul de la casa en un llit mortuori amb els peus cap a la porta. A la porta s’indicava el dol amb una branca de xiprer i aigua lustral en un vas  per purificar-se tant a l’entrada com a la sortida.  Els familiars i amics retien  l’últim adéu al difunt. Al seu voltant, els ploracossos amb vestits negres feien els planys fúnebres: les dones de la casa (i de vegades ploraneres llogades) es laceraven les galtes, es colpejaven el pit i el cap, es podien tallar els cabells i cobrir de pols i entonaven cants fúnebres. També apartaven les mosques del cadàver.

Pínax d’Exèquias amb escena funerària de próthesis; Ceràmic (540-530 a. C.)

“Quan es mor algun familiar, primer de tot li posen un òbol a la boca perquè li serveixi per a pagar al barquer el pas de la llacuna… Després de rentar el cadàver, d’untar-lo amb bàlsam perfumat quan està a punt de fer mala olor, i de coronar-lo amb flors del temps, l’exposen a la vista de tothom, amortallat amb els millors vestits perquè no tingui fred ni el gos Cèrber el vegi nu.

I mentre fan tot això, no tenen aturador els plors i els gemecs de les dones, les llàgrimes de tots plegats, els cops al pit, els embulls i les esgarrapades a les galtes. De vegades, fins i tot, s’estripen la roba i es tiren pols al cap, i els qui encara viuen estan pitjor que el difunt, perquè tot sovint es rebolquen per terra i s’hi colpegen la testa.”

LLUCIÀ, Sobre el dol 11-12.

L’endemà abans de l’alba, el cadàver en el mateix llit fúnebre era portat en seguici (ἐκφορά) a la necròpoli (νεκρόπολις) o cementiri als afores de la ciutat sobre les espatlles dels parents o dels esclaus o bé en un carro, tirat per cavalls o mules. Una dona amb un vas per a les libacions als déus encapçalava el seguici. En segon lloc, hi anaven els homes, seguits de les dones, i després els músics que tocaven l’oboè.  Assistir a un enterrament era una de les poques ocasions en què una dona atenesa podia sortir fora de casa seva.

En el cementiri, el cos podia ser inhumat o cremat. De ser cremat en una pira, les cendres eren recollides per un fill o familiar  i dipositades en una urna o en una caixa. Si el cos era inhumat, era dipositat en un sarcòfag de fang o de fusta, o bé colgat en un llit de fulles. Al costat del cadàver, es deixava un bon aixovar, armes, joguines i peces de ceràmica, com lècitos blancs amb perfums, amb la idea de seguir gaudint de la vida més enllà de la mort.


Tot seguit les dones  feien libacions, vessaven líquids (vi, oli, mel i de vegades sang dels animals)  sobre la terra. Damunt la tomba, recoberta per un túmul de terra, hi col·locaven un vas (un lutròfor en les tombes de les dones mortes solteres), una columna o una estela funerària, una làpida decorada amb una inscripció o epitafi, i una representació escultòrica en relleu i elements arquitectònics, com columnes, pilastres, frontons, etc. que simbolitzaven la casa o la tomba del mort.

Tombes del Ceràmic, Atenes

A la tornada del cementiri, els familiars se purificaven rentant-se tot el cos (ὰπόνιμμα)  i l’endemà netejaven la casa amb aigua del mar. Celebraven un banquet fúnebre en honor del difunt. Els àpats i els sacrificis es repetien el tercer, el novè i el trentè dia després del funeral i, cada any, el dia de l’aniversari de la mort (γενέσια). Els familiars aleshores portaven a la tomba del finat ofrenes de tota mena: cintes, garlandes i flors; objectes d’ús quotidià com miralls, ventalls, armes, joguines etc; pastissos i fruites: libacions de mel, d’aigua, de llet, de vi…

També hi havia rituals públics. Eren diades considerades impures i gens aptes per a fer negocis. A Atenes, se celebrava la festa principal de tots els morts a la primavera, el tercer dia de les Antestèries (Ἀνθεστήρια), quan es creia que els esperits dels difunts tornaven al món dels vius. Aleshores per tal de deslliurar-se dels esperits invisibles que pul·lulaven arreu, mastegaven espí, untaven amb pega les juntures de les portes,… i celebraven la festa de l’olla (Χύτροι). Hermes Psicopompos, conductor de les ànimes dels morts, rebia les ofrenes. La cerimònia hydrophoria (ὐδροφορία) consistia en oferir als morts libacions d’aigua i aplacar-los. Procuraven tenir-los contents perquè creien que d’ells depenien les bones collites, una descendència fecunda, etc. Les famílies portaven ofrenes i flors als seus morts, tal com avui es fa per Tots Sants.

Una dona orna amb garlandes una tomba. Lècitos de fons blanc, ca. 420-410 aC.

Ara és la vostra!:

  • Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
  • Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
  • Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
  • Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
  • Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
  • I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
  • Com t’imagines Hermes psicopompos?
  • Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
  • Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?

Les clàssiques són imparables!

Enguany he tingut el privilegi de ser membre del jurat dels premis Edublogs 2012 en la seva sisena edició. En teniu la mostra en la diapositiva 32.

Quin gran equip! Quina feinada! S’hi han presentat més de mil vuit-cents blogs, la majoria d’una qualitat espectacular d’aquí que ha estat una obra titànica avaluar-los i arribar a triar tres o quatre premiats, mereixedors de les baldufes, en cada categoria. La tasca de jurat ha estat molt enriquidora, tothom s’ha implicat moltíssim i fins i tot en molts moments s’ha utilitzat en el fòrum de discussió el llatí! Qui ho diria!

Hi ha hagut molts blocs de Clàssiques, tots d’una gran qualitat i alguns com L’ombra d’un somni han arribat a aixecar baldufa d’or, seguint la tradició de Clàssics a la Romana i d’Aracne fila i fila, en la categoria d’alumnes de batxillerat. Cataclàs, que vaig veure néixer en un curs que vàrem impartir els companys de l’ICE UAB, ens ha alegrat amb la baldufa de bronze. Val a esmentar que la companya Victòria Bescós també va triomfar amb la baldufa de plata en la categoria d’alumnes de secundària amb un blog d’informàtica.

Txell, Laura, Laura i Victòria

Com deia una companya de jurat, Yolanda Roset, que les baldufes continuïn ballant!

Moltes gràcies a l’organització d’Espiral, i especialment a Joan Padrós per la paciència i amabilitat amb què ens ha tractat a tots plegats i a Juanmi Muñoz per fer possible que aquests premis continuïn creixent un any més.

Chiron també acaba de ser guardonat per la Sociedad Española de Estudios Clásicos i, com a membre, no vull acabar sense donar-ne les gràcies a la SEEC. Crisi? Quina crisi?

Ara sí que us desitjo a tots i a totes un molt bon estiu!

Un tap de suro romà no perd les seves propietats!

És increïble! Nosaltres, quan vàrem visitar en la nostra sortida a Girona el 2010 el CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) vàrem veure el tap de suro i ja ens va semblar increïble que es conservés!

Aquests dies és notícia ja que el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries juntament amb l’Institut Català del Suro ha presentat l’estudi que demostra que el suro del coll d’una àmfora romana de fa dos mil anys, trobat en el fons marí entre les restes d’un vaixell enfonsat a prop del Port de la Selva entre els anys 10 aC i 10 dC, encara conserva la seva durabilitat i resistència. El tap de suro romà ha mantingut els seus components principals, els mateixos que donen al suro les seves propietats de tapar de forma perfecta, amb les propietats que el fan elàstic i compressible fins a adaptar-se al coll d’una ampolla.

En conclusió, els romans ja van demostrar la idoneïtat de la utilització dels taps de suro per a conservar el líquid que transportaven en les àmfores vinàries, i dos mil·lennis després segueix essent el material per excel·lència a l’hora de preservar vins i caves i alhora contribueix a mitigar el canvi climàtic.

Podeu veure la notícia al Telenotícies Comarques del 23 de maig de 2012:


Sobre les propietats del suro (TN Comarques… per Classiques_Motion

L’ARA parla de nosaltres: Facebook a classe!

En aquest article de dissabte, el diari Ara es fa ressò d’algunes de les metodologies en xarxa que s’utilitzen a l’Institut Premià i de l’ús del Facebook.

diari Ara dissabte 26/5/2012
Diari Ara dissabte 26/05

De l’article de Vicenç Moliné,  m’agradaria reproduir aquí,  per després saber-ne la vostra opinió,  el següent:

La idea de fugir de la pissarra i de la rutina els agrada i arriben als ordinadors animats. A l’entrada els espera el professor, Bernat Ancochea, que també és el director del centre… els apressa a seure i posar en marxa els ordinadors…

Els alumnes, però, no tenen tot el cap posat en les matemàtiques. Abans que la pàgina de Sangakoo, en molts ordinadors hi ha aparegut una altra pàgina web: Facebook… El Bernat ho sap i passeja buscant els que no paren atenció a Sangakoo. “El Facebook és un problema i vam intentar bloquejar-lo, però és impossible. Sempre troben algun truc per obrir-lo”, es lamenta… “no tenen interioritzat l’ordinador com una eina per aprendre”.

Noves perspectives

Pere Marqués és professor de tecnologia educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i comparteix aquest punt de vista. Per ell, la feina d’un professor és obrir noves perspectives als alumnes, i fer que vegin un ordinador com una eina per aprendre també és part d’aquesta feina… (vid. Facebook també serveix)

Els alumnes tenen la seva pròpia perspectiva… “Quan estigui estudiant per a un examen i no entengui un problema, el podré posar a Sangakoo i un company de classe em podrà ajudar”. Tot i això, reconeix que per a això ja té Facebook, on la classe hi té un grup. El professor també en reconeix alguns avantatges, però també perills, com l’augment de les distraccions.

En canvi, Margalida Capellà, que imparteix llengües clàssiques als alumnes de batxillerat humanístic, no els prohibeix entrar al Facebook. De fet, part de l’assignatura s’articula al voltant seu. Per ella, estudiar les llengües clàssiques també és estudiar tot el que les envoltava i demana als alumnes que comparteixin tot el que trobin per internet relacionat amb l’antiga Roma i la Grècia clàssica. La professora explica que no li agradava gaire però que s’ha adonat que “és una eina més pròxima, ja que sempre hi estan connectats”. “Crec que té una part útil i s’ha de saber aprofitar abans que recórrer a la prohibició”.

Hi ha lloc per al Facebook a l’aula? Encara hem d’aprendre a veure l’ordinador, les xarxes socials com a eines per aprendre? Com podem centrar-nos i  no distreure’ns? Com treure el màxim profit de les noves tecnologies i de les xarxes socials i no caure en la distracció per infotoxicació o xafarderia? Com podem controlar la tafaneria que no ens porta enlloc i ser un furoners dels bits per crear coneixement? S’ha de bloquejar el Facebook a l’institut?…

Per a mi és molt senzill i es redueix a ganes d’aprendre,  tenir interès per a ser competent en el segle XXI i tenir autocontrol per fer el que toca, com toca  i  quan toca.

Ja ho varen dir els grecs:  ΜHΔEΝ ΑΓΑΝ!

El llegat de Sísif

Sísif, en grec Σίσυφος, era un rei llegendari de Corint, fill d’Èol. És un personatge cèlebre per la seva astúcia i per la manca d’escrúpols. És famós pel terrible càstig que li va imposar Zeus per haver revelat que ell mateix havia raptat Egina, la filla d’Asop. Zeus el va fulminar i el va enviar als Inferns, on el condemnà a empènyer eternament fins al cim un enorme roc que davallava dalt d’un pendent. Quan la roca arribava a terra, Sísif l’havia de tornar a pujar fins al cim.

Sísif vaig veure també, que sofria intenses tortures
per traginar un penyal enorme a força de braços.
Prou s’hi emperpalava amb les mans i els peus, per empènyer
costa amunt el penyal; però sempre que estava per fer-li
ja tramuntar el crestall, l’hi tirava enrera una força,
i rodolava al pla, la roca sense vergonya;
i ell aleshores de nou empenyia, tesant-se, amb els membres
tots amarats de suor i la pols nimbant-li la testa.

Homer, Odissea XI 593-600 (trad. Carles Riba)

…tu, Sísif, agafes i empenys amunt la roca que ha de tornar a baixar.

Ovidi, Metamorfosis IV 460 (trad. Ferran Aguilera)

El següent documental de tv3 El llegat de Sísif Sense ficció 2012 d’ Anna Barreda i Lluís Montserrat explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya:

Per què creieu que han posat aquest títol a aquest programa? Creieu que és un títol adient? En què s’inspiren: en el mite grec o en l’obra d’Albert Camus? Què n’opineu de la cultura de l’esforç? Per què i per a què cal esforçar-se? “La cultura de l’esforç” gaudeix de bona o de mala salut? Quines faules d’Isop ens ensenyen la mateixa lliçó moral? Què ha quedat de Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat? La globalització ens està igualant en valors? …

Esperem que l’esforç per aprendre, per tirar endavant, per sortir-nos de la crisi … no sigui un treball de Sísif!

Magna Celebratio 2012: Schola et Ludi Romani

L’institut Premià de Mar juntament amb l’institut Albéniz de Badalona, l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona, en Josefet de l’institut Can Mas de Ripollet i l’Albert Anglès, un apassionat del món romà que ha excavat a Vindolanda, hem participat activament en la VIII Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica que té lloc l’últim cap de setmana d’abril a Badalona, amb uns tallers familiars portats pels nostres alumnes i exalumnes de llatí i de grec. Hi hem posat tota la il·lusió del món i hem après moltíssimes coses, segurament més de les que hem ensenyat al nombrós públic que ens ha visitat, perquè tal com deia, segons la funció, el discipulus minor o la discipula minor del ludus rethoricus : Alea iacta est! Això és tot per la nostra part. Només ens queda demanar-vos que, abans de jutjar massa severament les nostres errades i mancances, penseu que nosaltres mateixos som alumnes i probablement encara no en sabem prou…”

Si us ho vàreu perdre, aquí teniu un tastet de la participació aràcnida en aquesta manifestació de pràctica compartida a través del bloc Aracne fila i fila amb els tripulants i extripulants de El vaixell d’Odisseu per tal d’adquirir la competència social i ciutadana, estrènyer els lligams d’amistat virtual i apassionar-se pel món romà. Hem aconseguit, malgrat el fort vent i la pluja del dissabte i el sol abrasador del diumenge, fer realitat la nostra Magna Celebratio per cinquè any consecutiu! Moltíssimes gràcies a tothom!

A la Magna també hi trobem altres alumnes i companys d’altres instituts i escoles! Moltes gràcies, Gemma!

P1040961

Les Clàssiques un altre any guardonades en els Premis Literaris de Premià de Mar

Un any més el concurs literari de Premià de Mar 2012 va guardonar amb tres premis a dues alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar pels seus magnífics treballs amb referents clàssics!

Primer Premi de poesia categoria F Laia Muñoz Osorio (no el podem fer públic encara perquè ara opta a la Mostra Literària del Maresme).

Segon Premi de poesia categoria F Sara Bernad amb Ombra (aquí podeu llegir part del seu poema).

Segon premi de prosa categoria F La nena que va voler veure el sol d’Atenes I i II (pendent d’acabar de publicar).

FELICITER, DISCIPULAE! Plurimas gratias vobis ago!

La rebel·lió dels elefants!

La rebel·lió dels elefants. Valèria Cuní 6è d’Educació Primària

La cacera del rei Joan Carles I a Botswana ha posat d’actualitat els elefants. La Valèria, gran defensora i amant dels animals, ens ha fet aquest dibuix La rebel·lió dels elefants, reflectint el seu rebuig de ser caçats i de viure en llibertat.

Alumnes d’Isop en valors, us proposo de fer una recerca d’aquest animal des del seu nom (Què sabeu del mot elefant? Quin és el seu origen? Quins derivats coneixeu i què signifiquen?) fins a buscar i explicar faules d’Isop en què aquest paquiderm sigui el protagonista.

Una vegada feta aquesta recerca, serà el moment d’escriure la vostra narració o poesia farcida de referents clàssics i amb una bona lliçó moral.