En aquest article de dissabte, el diari Ara es fa ressò d’algunes de les metodologies en xarxa que s’utilitzen a l’Institut Premià i de l’ús del Facebook.

De l’article de Vicenç Moliné,  m’agradaria reproduir aquí,  per després saber-ne la vostra opinió,  el següent:

La idea de fugir de la pissarra i de la rutina els agrada i arriben als ordinadors animats. A l’entrada els espera el professor, Bernat Ancochea, que també és el director del centre… els apressa a seure i posar en marxa els ordinadors…

Els alumnes, però, no tenen tot el cap posat en les matemàtiques. Abans que la pàgina de Sangakoo, en molts ordinadors hi ha aparegut una altra pàgina web: Facebook… El Bernat ho sap i passeja buscant els que no paren atenció a Sangakoo. “El Facebook és un problema i vam intentar bloquejar-lo, però és impossible. Sempre troben algun truc per obrir-lo”, es lamenta… “no tenen interioritzat l’ordinador com una eina per aprendre”.

Noves perspectives

Pere Marqués és professor de tecnologia educativa de la Universitat Autònoma de Barcelona i comparteix aquest punt de vista. Per ell, la feina d’un professor és obrir noves perspectives als alumnes, i fer que vegin un ordinador com una eina per aprendre també és part d’aquesta feina… (vid. Facebook també serveix)

Els alumnes tenen la seva pròpia perspectiva… “Quan estigui estudiant per a un examen i no entengui un problema, el podré posar a Sangakoo i un company de classe em podrà ajudar”. Tot i això, reconeix que per a això ja té Facebook, on la classe hi té un grup. El professor també en reconeix alguns avantatges, però també perills, com l’augment de les distraccions.

En canvi, Margalida Capellà, que imparteix llengües clàssiques als alumnes de batxillerat humanístic, no els prohibeix entrar al Facebook. De fet, part de l’assignatura s’articula al voltant seu. Per ella, estudiar les llengües clàssiques també és estudiar tot el que les envoltava i demana als alumnes que comparteixin tot el que trobin per internet relacionat amb l’antiga Roma i la Grècia clàssica. La professora explica que no li agradava gaire però que s’ha adonat que “és una eina més pròxima, ja que sempre hi estan connectats”. “Crec que té una part útil i s’ha de saber aprofitar abans que recórrer a la prohibició”.

Hi ha lloc per al Facebook a l’aula? Encara hem d’aprendre a veure l’ordinador, les xarxes socials com a eines per aprendre? Com podem centrar-nos i  no distreure’ns? Com treure el màxim profit de les noves tecnologies i de les xarxes socials i no caure en la distracció per infotoxicació o xafarderia? Com podem controlar la tafaneria que no ens porta enlloc i ser un furoners dels bits per crear coneixement? S’ha de bloquejar el Facebook a l’institut?…

Per a mi és molt senzill i es redueix a ganes d’aprendre,  tenir interès per a ser competent en el segle XXI i tenir autocontrol per fer el que toca, com toca  i  quan toca.

Ja ho varen dir els grecs:  ΜHΔEΝ ΑΓΑΝ!