Tag Archives: Actualitat

Dones ciclop i llibres!

Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial  Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast  és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura: 

Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)

Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)

En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?

D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.

Aquest llibret inclou dos textos:  El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es  presenta com un escrit,  una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)

A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).

Llegiu!

Les ciutats de l’imperi romà avui

 

Mapa animat
Mapa animat de la història de Roma i el seu imperi

Aquests dies hem començat en el Moodle Fil i a classe a treballar l’imperi romà. Què n’era de gran (en algun moment de la seva llarga història)! A poc a poc l’anirem abastant; avui, després de visionar el vídeo i els mapes Ciutats i províncies de l’imperi romà, veurem amb quines ciutats actuals es corresponen les antigues ciutats de l’imperi romà. Com ho treballarem? Doncs, amb Google Maps!


Veure Les ciutats de l’Imperi Romà avui en un mapa més gran

Quines se semblen? Quines coneixies? …

D’aquest Google Maps, tria cinc ciutats actuals de cinc països diferents i escriu en forma de comentari el seu nom en llatí i un xic d’informació que podrem afegir al Google Maps. Condició: no es poden repetir fins que no les tinguem totes, però sí millorar la informació dels companys.

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!

Ja podem escriure en grec α El Fil! Εὐχαριστῶ!

Αα Ββ Γγ Δδ Εε Ζζ Ηη Θθ  Ιι Κκ Λλ Μμ Νν Ξξ Οο Ππ Ρρ Σσ Ττ Υυ Φφ Χχ Ψψ Ωω

 

 

 

Per a molts potser no és una gran notícia però per als alumnes de grec (tot i que els de primer tot just aprenem l’alfabet) de l’IES Cristòfol Ferrer i especialment per a mi, professora i catedràtica de grec, era una frustració no poder escriure ni un sol mot en grec en les entrades ni en els comentaris de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila, ara gràcies a l’administració de la Xtecblocs, després de molts esforços i temps invertit, podem escriure en grec antic i modern a El Fil de les Clàssiques. A Aracne encara no podem, però esperem que ben aviat sigui també possible. En els blocs nous no hi ha cap problema des d’abans de l’estiu, però en els més antics com els nostres ha estat més complicat, però amb l’esforç i la dedicació dels administradors de Xtecblocs ha estat possible. Moltes gràcies de nou!

Als administradors i a tots vosaltres estrenarem el poder escriure en grec amb aquesta faula d’Isop sobre un pagès i els seus fills que ens ensenya el valor de l’esforç, el nostre vertader tresor. Amb esforç i dedicació segur que superarem amb escreix aquest curs acabat de començar i aconseguirem els reptes de l’educació que segons Delors “hi ha un tresor amagat a dins”. Agafem, doncs, les relles i els arpiots i comenem a cavar com els fills del pagès cavaren la vinya i obtingueren una bona collita!

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ


Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων  θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.
ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

XAIRETE! Salvete omnes!

Sigueu benvinguts i benvingudes a un nou curs escolar! Enguany l’inaugurarem amb cinema. Per què, no? Gràcies al company Ricardo d’Helleniká. Recursos de griego antiguo, podrem començar la nostra singladura cap a Ítaca tot esbrinant per què serveix estudiar grec i llatí a partir d’un fragment d’ Emperor’s club de Michael Hoffman, 2002.

Gràcies a Ricardo, també podem visionar un fragment de La Versión Browning de Mike Figgis, 1994:

[youtube]http://youtu.be/-PG1J6tKUww[/youtube]

Què us ha semblat? Bé, teniu tot el curs per esbrinar, i segur que ho aconseguireu si no ho sabeu encara, per què cal estudiar els grecs i els romans? Del curs passat tenim un apunt amb un interessant fil de comentaris que podríem anar allargant fins on vulgueu sobre Per a què serveix avui estudiar llatí? i us recomano un article molt interessant de la companya de Chiron Ana Ovando Los beneficios de una educación clásica, títol que ens diu que ha agafat del gurú de la web 2.0 Tim O’Relly, mireu per on també va estudiar clàssiques!

Encetem curs, doncs, i ho fem amb un projecte digital de clàssiques, diria jo, completament consolidat i ben premiat, amb rap i tot! i des d’aquí vull agrair a l’equip directiu de l’ IES Cristòfol Ferrer el fet que hagi respectat la meva desiderata i ens hagi assignat totes les nostres classes en aules digitals connectades a internet. El Fil de les Clàssiques que pretenia fer vacances, tal com us vaig dir,  no ha tancat les seves portes (tant El Fil com Aracne han estat entre els primers  blocs més actius dels setze mil de la XTecblocs i dels de la blogosfera de clàssiques Chiron), si no ens heu seguit, ara serà el moment de llegir i comentar els apunts i els comentaris que s’han escrit durant els mesos d’estiu i, si  no heu compartit les vostres vacances clàssiques a Aracne fila i fila, encara  ho podreu fer, si voleu.

Si l’any passat encetàvem el curs, tot regalant-vos Aracne fila i fila, un espai dins El Fil de les Clàssiques per a vosaltres per tal que convidéssiu a qui  vulguéssiu, un any més tard podem afirmar que Aracne ja és una realitat ben consolidada que ha arribat als  244 apunts i als 1642 comentaris, tot un exemple a seguir per a altres estudiants de clàssiques, i per això ha estat mereixedor del centaure d’or de Chiron 2009. Tots els alumnes del curs passat hi varen deixar la seva empremta (ara us toca a vosaltres!), també ens han escrit professors i alumnes d’altres centres, sobretot de l’IES Isaac Albéniz, nens de primària i joves de vuitanta anys, amb una fita molt clara: la passió pel món clàssic i les ganes de compartir tots plegats aquest amor i coneixement.  Aracne fila i fila , un regal del curs passat perquè fos vostre, aquest l’heu de continuar gestionant vosaltres, convidant altres alumnes i interessats pel món clàssic d’arreu i plantejant enigmes, pujant els vostres muntatges audiovisuals i recerques, sent bon model d’ús d’internet etc. amb l’única condició  que els temes continuïn sent de cultura i civilització grecollatina, relacionats amb el currículum vigent de grec i de llatí i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. El nadó de El Fil de les Clàssiques  se’ns ha fet gran i ara és un projecte digital completament consolidat amb la participació de qui vulgui  i amb el ferm compromís de treballar tots junts per aprendre a aprendre i aprendre a compartir el que sabem o el que volem saber.  Les parets de les nostres aules no seran un obstacle i obrirem la nostra finestra al món i compartirem projecte educatiu ara per ara amb els estudiants de clàssiques de l’IES Albéniz de Badalona, amb l’amiga Teresa Devesa al capdavant, coordinadora pedagògica del centre badaloní. Qui vulgui, a més de fer-ho com ho visitant,  es pot apuntar a aquesta nostra singladura que avui comencem tot i que no hem aturat ni durant les vacances d’estiu; per tant podem dir que El Fil de les Clàssiques amb Aracne fila i fila és un lloc comú de publicació i intercanvi obert al món clàssic i a la seva pervivència i actualitat per a tothom que vulgui compartir el seu coneixement, la seva experiència o els seus dubtes sobre aquest món que hem llegat de grecs i romans. No hi ha dubte, tots som grecs i romans i ens trobem Roma a cada passa!

Engeguem el curs i encara no podem escriure en grec, ni tenim corrector de català. Em sap molt de greu; però tinc esperança ja que els tècnics del Departament d’Educació estan treballant perquè el més aviat possible poguem escriure en grec. La nova actualització dels blocs de la Xtecblocs ens ha permès posar etiquetes als articles i, a més d’emprar el cerca com fins ara, el núvol d’etiquetes us ajudarà localitzar més ràpidament qualsevol tema dels  més dels cinc-cents articles publicats a El Fil, sense comptar els d’ Aracne fila i fila. A El Fil hem superat amb escreix els sis mil comentaris (un bloc s’alimenta dels seus comentaris!), a més els anteriors d’Aracne; a El Fil no tenim comptador de visites (a Aracne, sí!), va néixer com un bloc d’aula de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, ho continua sent, però  poc m’imaginava haver arribat, sols amb molta dedicació generositat, a on hem arribat amb tant de reconeixement arreu  i  tot gràcies a vosaltres, al vostre interès i participació. Moltíssimes gràcies! Ara que comencem un nou curs, molts dels companys i companyes amb qui vaig engegar fa un any i nou mesos aquesta aventura digital ja són a la Universitat o al món laboral, ens continuen escrivint i comentant però ara us toca a vosaltres, alumnes blocaires (vid. El País Semanal d’ahir), de decidir si el voleu continuar.

D’entrada, estrenem logo: una dona grega amb tauleta encerada per escriure i fil de llana per filar,  fet ad hoc a partir de dues peces de ceràmica grega com si escrivís amb un portàtil. Espero que us agradi!

Logo El Fil. Margalida Capellà

Logo El Fil. Margalida Capellà

Xtecblocs ha actualitzat el WordPress per tant hi trobareu canvis a l’hora d’editar; a més fins ara calia per publicar articles tenir el correu de l’edu si sou alumnes però ara ja no en fan més i abans d’any ens comunicaran quin sistema seguiran; mentrestant els que no teniu identificador us caldrà editar amb el dels companys. Com veieu la mar tampoc no és plana per als que  no heu filat mai però no patiu, si l’any passat vàrem patir els talls de la xarxa, i la mala connexió a internet, ho superarem i com Ulisses aconseguirem arribar a Ítaca si voleu, és clar!  A més amb la nova llei educatiu cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. Al menú lateral dret de El Fil hi trobareu moltes eines de El Fil arreu (YouTube, Vodpod, Vimeo, Slide, Google…), enllaços i recursos que us portaran  a la xarxa i a Aracne teniu els enllaços a l’actualitat de la premsa. Podeu començar per Chiron, un portal educatiu del món clàssic amb moltes aracnografies i consultar l’actualitat de la seva blogosfera, on podreu llegir blocs d’altres aules i estudiants, entre els quals Secretos de Argos, un excel·lent bloc d’estudiants de diferents centres sobre referents clàssics. Recordeu que treballar en xarxa no és un retalla i enganxa, que cal citar i que cal enllaçar, que cal ser respectuosos  i tot allò que em sentireu a dir una i altra vegada: tots plegats hem de multiplicar el coneixement, no mutilar-lo.

A més del treball en obert amb El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila i Tutorials per blocar bé, treballarem molt més que el curs passat a la nostra aula virtual  El fil moodle  (d’ ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació), continuarem fent teatre en llatí viu, recreant les nostres lectures, trobant-nos al club de lectura, participant en el llibre de la prestatgeria virtual de la Xtec, preparant-nos sobretot  per a l’accés a la Universitat, celebrant les festes a la romana i a la grega, fent sortides al teatre, visitant restes arqueològiques, deixar-nos visitar per experts, anant a conferències, fent tallers de cuina, jugant com a romans al pati, fent exposicions al centre, performances i manualitats, viatges i recitacions… A finals d’octubre ens trobarem al Parc del Laberint d’Horta a Barcelona i farem la nostra gimcana mitològica i etimològica amb els estudiants badalonins de primer de batxillerat, però espero que abans ja us hagin conegut i comentat a la nostra xarxa de clàssiques; més endavant, primer serà virtual, fareu la coneixença en persona els de quart de llatí.

Abans d’acabar aquest primer apunt del curs 2009-10 permeteu-me  un consell i perdoneu també serà cinematogràfic, aquest cop de la pel·lícula que tots deveu haver vist El Club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

[youtube]http://youtu.be/ybNOqg1p4Mg[/youtube]

Quin consell us dono? Doncs, el mateix que el professor dóna als seus alumnes. Sabeu és un consell clàssic, d’una llarga tradició literària,  ja recollit en Ausoni. Sabeu quin és? Què cal fer, doncs, per trobar el camí personal que permetrà trobar la part més valuosa de la nostra vida? Carpe diem!

Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis!

Viu la Nit 10 i la diada a la romana!

La nit de Cultura de TV3
La nit de Cultura de TV3

Aquesta nit se celebra la Nit 10, la gran gala de TV3 en què presentarà la programació de la nova temporada, i  es faran actes culturals per tot Catalunya,  entre els quals us recomano les activitats gratuïtes que es portaran a terme al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d’Arqueologia de Catalunya a les seus de Barcelona i Girona.

Entre les activitats del MNAT val a destacar Picapedrers, marbristes i escultors: demostració del treball sobre la pedra a l’antiguitat a partir de les deu de la nit i la visita nocturna a l’exposició Tàrraco pedra a pedra de les deu a la una de la matinada. La Nit Blanca del MNAT serà el preàmbul de la Jornada de Portes Obertes de la Diada Nacional de Catalunya als centres que depenen del Museu: Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5), Museu i Necròpolis Paleocristians (av. de Ramón y Cajal, 84), Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/núm, Altafulla), Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/núm, Constantí), que es podran visitar de manera gratuïta en horari de 10 a 14 h l’onze de setembre. Així mateix hi haurà, també, portes obertes a l’exposició Tarraco pedra a pedra, que es presenta en aquests moments a la Sala d’Exposicions Temporals del MNAT (plaça del Rei, 5).
Per a més informació: 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@mnat.cat

A la Nit 10, la nit cultural de Televisió de Catalunya, també aquest any se suma el MAC que a partir de les vuit del vespre i fins a les onze farà actes en família a les seus de Barcelona i Girona. A Barcelona, val a ressaltar els tallers de jocs romans  per tal d’aprendre a jugar tal com ho feien els nens i les nenes romanes.

L’onze de setembre la revista AURIGA també serà present a la Mostra d’Entitats del Països Catalans al peu de l’Arc de Triomf de Barcelona, en el Quiosc de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Bona Nit 10 a la romana!  i molt bona diada!

Romanes o gladiadores, de peus!

No m’he pogut resistir a fer aquest apunt. Suposo que a hores d’ara que ja hem passat pràcticament l’estiu no us ha passat per alt la fal·lera d’aquesta temporada primavera-estiu 2009, tot i que ja va començar a triomfar l’anterior, amb les sandàlies romanes o gladiadores. Per què s’han posat de moda amb tant de furor i a tot el món? Per què les porten amb tant de deliri les famoses aquí i a Hollywood? Si us fixeu amb la mostra que us he preparat, veureu que  n’hi ha de gamma alta i d’esport, de mudar i de platja, de tots els materials i colors, amb pedreria i sense, de molt cares i de menys, de còmodes i no tant…

 

Però, com eren realment les sandàlies femenines romanes? Com calçaven les dones romanes?… Quan ens toqui el tema a classe, farà massa fred per recordar la moda romana d’aquest estiu.

Bé, si teniu romanes no les llanceu pas encara que s’hagin envellit molt perquè ens aniran molt bé per les nostres disfresses romanes  i representacions teatrals. L’estiu s’acaba, però a classe de llatí les lluirem també i no ens passaran mai de moda.

Andrea Palladio, hereu innovador del món clàssic

Foto: Margalida Capellà

Palladio, l’Arquitecte. CaixaForum BCN

Heu anat a veure l’exposició Palladio, l’Arquitecte al CaixaForum Barcelona? És una exposició molt interessant, sorgida entre els actes de celebració del cinquè centenari de l’aniversari del seu naixement, en col·laboració de la Royal Academy of Arts de Londres i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres. Si no l’heu vista, avui diumenge és l’últim dia  a Barcelona; després, però, viatjarà al CaixaForum de Madrid. És de franc i  recull més de 200 obres, -dibuixos, maquetes a gran escala, projeccions, teles i llibres- de l’arquitecte renaixentista Andrea Palladio (1508-1580) des que era un adolescent i feia de picapedrer a Pàdua fins a esdevenir un intel·lectual i arquitecte consagrat que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes fins a l’actualitat com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Antonio Jiménez Torrecillas, entre d’altres.

El nom de Palladio és sinònim d’arquitectura i va saber unir com cap altre teoria i pràctica en publicacions i edificis; va democratitzar l’arquitectura en reivindicar el valor de les edificacions domèstiques, tot considerant que qualsevol edifici podia ser bell sense necessitat d’emprar materials costosos. Tenia un profund coneixement de l’arquitectura del món clàssic que li va permetre idear un harmoniós sistema de plans i alçats en edificis que sorprenen i intriguen per la seva enorme inventiva que el va incitar a forjar un nou llenguatge arquitectònic d’acord amb el seu temps, amb un perfecte maridatge entre harmonia i bellesa.

Pal·ladio va escriure un cèlebre tractat I Quattro Libri dell’Architectura que li ha valgut juntament amb els seus projectes i edificis -com la Basílica de Vicenza, la Villa Rotonda, les grans esglésies venecianes de San Giorgio Maggiore i del Redentore o les vil·les Barbaro i Emo, al Vènet- la consideració d'”arquitecte d’arquitectes”.

Sabeu en honor de qui Andrea di Pietro pren el nom de Palladio? A quin arquitecte romà us recorda? A quines obres de l’arquitectura romana us recorden les seves, per exemple la Villa Rotonda?… D’aquí podria sortir un bon treball de recerca!

Trina Milan parla de El Fil de les clàssiques a COM Ràdio!

Com Ràdio a l’últim Estiu en un blog, espai de blogosfera del programa El Dia a la Com de Josep Maria Cano, Trina Milan, presidenta de Stic.cat, parla de  blogs i educació i esmenta la nostra tasca en el bloc El Fil de les Clàssiques (a partir del minut 6 i també en l’apunt corresponent del seu bloc Platxèria).

Entrevista

Des d’aquí el nostre agraïment! Per molts anys!

Troben restes romanes de Dertosa

A l’actual Tortosa, l’antiga Dertosa, s’han descobert unes restes romanes d’un edifici! Roma a cada passa!

Font: Telenotícies Comarques 1 de setembre de 2009

Què en sabem de Dertosa i com es diu en català un strigilis? Us sembla bé que  les tapin de nou? Què n’opineu?