Andrea Palladio, hereu innovador del món clàssic

Foto: Margalida Capellà

Palladio, l’Arquitecte. CaixaForum BCN

Heu anat a veure l’exposició Palladio, l’Arquitecte al CaixaForum Barcelona? És una exposició molt interessant, sorgida entre els actes de celebració del cinquè centenari de l’aniversari del seu naixement, en col·laboració de la Royal Academy of Arts de Londres i el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, amb la participació del Royal Institute of British Architects de Londres. Si no l’heu vista, avui diumenge és l’últim dia  a Barcelona; després, però, viatjarà al CaixaForum de Madrid. És de franc i  recull més de 200 obres, -dibuixos, maquetes a gran escala, projeccions, teles i llibres- de l’arquitecte renaixentista Andrea Palladio (1508-1580) des que era un adolescent i feia de picapedrer a Pàdua fins a esdevenir un intel·lectual i arquitecte consagrat que ha influït en les generacions posteriors d’arquitectes fins a l’actualitat com Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Antonio Jiménez Torrecillas, entre d’altres.

El nom de Palladio és sinònim d’arquitectura i va saber unir com cap altre teoria i pràctica en publicacions i edificis; va democratitzar l’arquitectura en reivindicar el valor de les edificacions domèstiques, tot considerant que qualsevol edifici podia ser bell sense necessitat d’emprar materials costosos. Tenia un profund coneixement de l’arquitectura del món clàssic que li va permetre idear un harmoniós sistema de plans i alçats en edificis que sorprenen i intriguen per la seva enorme inventiva que el va incitar a forjar un nou llenguatge arquitectònic d’acord amb el seu temps, amb un perfecte maridatge entre harmonia i bellesa.

Pal·ladio va escriure un cèlebre tractat I Quattro Libri dell’Architectura que li ha valgut juntament amb els seus projectes i edificis -com la Basílica de Vicenza, la Villa Rotonda, les grans esglésies venecianes de San Giorgio Maggiore i del Redentore o les vil·les Barbaro i Emo, al Vènet- la consideració d'”arquitecte d’arquitectes”.

Sabeu en honor de qui Andrea di Pietro pren el nom de Palladio? A quin arquitecte romà us recorda? A quines obres de l’arquitectura romana us recorden les seves, per exemple la Villa Rotonda?… D’aquí podria sortir un bon treball de recerca!

3 thoughts on “Andrea Palladio, hereu innovador del món clàssic

  1. Irena

    Hola,
    Justament avui hem estat estudiant a Història de l’art una obra del gran arquitecte renaixentista, la “Villa Capra”. Palladio va començar copm picapedrer i més tard va ser enviat per Trissino a estudiar monuments antics. També va viatjar a Roma durant molts anys convertint-se en un erudit de l’aquitectura romana clàssica.A diferència d’altres artistes polifacètics(Uomo universale), ell només va encarregar-se de fer arquitectura. Com a arquitecte va construïr multitud d’encàrrecs d’esglésies i villes privades a Venècia.
    L’estància allà va influenciar en la manera de constuir els seus monuments, com ara la “Villa Capra” que recorda bastant al Panteó de Roma,amb una enorme cúpula, encara que és de dimensions més reduïdes.
    Era doncs un arquitecte civil renaixentista amb trets manieristes com són els frescos i les estàtues de caire mitològic.

    vale:)

  2. Alissa Komarova

    Pel que veig, hi ha una certa màgia en els edificis d’Andrea Palladio(1508-1980).
    Ell va prendre la antiga arquitectura romana clàssica i la va utilitzar per crear un estil nou i modern. Fins i tot va creat grans i magnífics edificis per als seus patrons rics, els espais, malgrat la seva mida, mantenien una qualitat humana a través de les seves formes simples,
    i són sempre escalades per assegurar que les dimensions siguen sempre elegants i proporcionals.
    Va treball en Vèneto, una regió al nord-est d’Itàlia, es va centrar en Venècia i abastava les ciutats de Verona, Vicenza i Pàdua. Ell va portar la bellesa i la llum a la regió en tots els seus edificis.
    La seva fama primer, va venir a través d’aquests edificis, però ràpidament es va estendre a un nivell internacional quan va publicar “Quattro Libri dell’Architettura” (Els Quatre Llibres d’Arquitectura,
    1570), és un llibre seminal en el qual les paraules utilitzades i les imatges son usades de forma magistral per crear un patró arquitectònic-llibre que ha estat seguit per admiradors durant més de 400 anys.

    Aquesta exposició celebra els 500 anys d’aniversari del naixement d’aquest gran arquitecte i crec que degué ser super interessant.

  3. lina

    Ave! Fa uns dies varem estar parlant sobre aquest gran arquitecte (1508-1980). És un dels arquitectes més representatius del manierisme. Estil es caracteritza principalment per:
    – La simplicitat en els volums geomètrics.
    – Simetria absoluta, inspirada en els cànons de l’art clàssic.
    – Contraposició i combinació d’elements clàssics.
    La Villa Rotonda que aparèix en el vídeo té molt similitut amb el Panteó d’Agripa, però afegint quatre pòrtcis.
    En definitiva Palladio va crear un estil característic venecià amb un refinat gust purista i sentit lluminós. També podem veure com aquest arquitecte amb trets manieristes recorre a elements de l’arquitectura religiosa per construir una obra civil i combina fragments d’edificacions clàssiques, així definirà noves tipologies arquitectòniques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *