Category Archives: Llengües

Dites gregues i llatines en la celebració del Dia Europeu de les Llengües a l’IPM

Un any més el nostre institut ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües, enguany amb frases fetes en grec, llatí, català, castellà, francès, anglès i alemany. Els alumnes de grec i de llatí han respost molt bé a la iniciativa de l’àrea de Llengües i, amb l’ajut de la Sara Bernad, han aconseguit deixar un mural ben atapeït (i fins el sostre!) de dites en grec clàssic i en llatí.

Els alumnes de Grec de segon hi han participat tot fent l’activitat de la pervivència de les expressions gregues de la pàgina 119 del llibre Grec 2 (Griego 2) de Teide, els de primer no hi han pogut participar perquè encara es barallen amb l’alfabet i en aprendre a llegir i a escriure en grec; però els alumnes de 4t d’ESO de Llatí i els de primer de batxillerat han buscat la frase llatina equivalent a les dites catalanes proposades al Moodle de Clàssiques i l’han escrita en escriptura romana acompanyada d’una il·lustració pertinent. N’han aconseguit ben moltes. Els ajudeu, però, a trobar les que encara falten!

  1. Noli equi dentes inspicere donati “A cavall regalat no li miris el dentat”
  2. Cadente quercu quivis ligna colligit “A l’arbre caigut, tots li fan llenya”
  3. Qua fugiunt hostes, via munienda est “A l’enemic que escapa, pont de plata”
  4. Flamma fumo es proxima “On hi ha fum, hi ha foc”
  5. Aequam memento rebus in arduis servare mentem. “Al mal temps, bona cara”
  6. Scapham scapham dicere. “Al pa, pa, i al vi, vi”
  7. Cena comesa venire. “Arribar a misses dites”
  8. Asinus asinus fricat. “Ases amb ases s’entenen”
  9. Gallus in suo sterquilino plurimum potest “Cada gall en son galliner canta molt bé”
  10. Pares cum paribus facillime congregantur “Cada ovella amb la seva parella”
  11. Et hic soccus, quem cernitis, videtur vobis novus et elegans, sed nemo scit preter me ubi me premat. “Cadascú sap on li fa mal la sabata”
  12. Leve fit, quod bene fertur onus. “Càrrega que plau no pesa”
  13. Qui quaerit, invenit. “Cercant cercant trobem Roma”/ “Qui busca troba”
  14. In scirpo nodum quaerere. “Cercar tres peus al gat”
  15. Auro patent cuncta, et Ditis ianuae. “Clau d’or sobre qualsevol pany” / “No hi ha pany quan la clau és d’or”
  16. Quae uncis sunt unguibus, ne nutrias. “Cria corbs i et trauran els ulls”
  17. Ex magna cena stomacho fit maxima pena. “De bons sopars, n’estan plens els fossars”
  18. De minibus granis fit magnus acervus. “De gra en gra s’omple la taleca”/”De mica en mica, s’omple la pica”
  19. Venit post multos una serena dies. “Després d’una tempesta, ve una bonança”
  20. *Post vinum verba, post imbrem nascitur herba. “El bon vi fa bon llatí”
  21. Sero venientes male sedentes. “El darrer tanca la porta”
  22. Nec sibi nec alteri. “No fa, ni deixa fer”
  23. *Insanus omnis fugere credit ceteros. “El lladre es pensa que tots roben”
  24. Sol omnibus lucet. “El sol ix per a tothom”
  25. Nihil pretiosus tempore. “El temps és or”
  26. Nummus nummum parit. “Els diners van allà on n’hi ha”
  27. Compendia sunt dispendia. “Els estalvis es mengen les estovalles”
  28. Qualis pater, talis filius. “Tal pare, tal fill”.
  29. Tranquillo quilibet gubernator. “En bona mar, tothom és bon mariner”
  30. Inest sua gratia parvis. “En el pot petit hi ha la bona confitura”
  31. Delicias panis non quaerit venter inanis. “En temps de fam no hi ha pa dur”
  32. Inter caecos regnat strabus“En terra de cecs, el borni és el rei”
  33. Extrema sunt vitiosa“Entre poc i massa, la mesura passa”
  34. Inter sacrum saxumque sto“Estar entre l’espasa i la paret”
  35. Cinerem vitans in prunas incidere“Fugir del foc i caure a les brases”
  36. Canes plurimum latrantes, raro mordent“Gos que lladra, no mossega”.
  37. Habitus non facit monachum“L’hàbit no fa el monjo”
  38. Imago animi vultus“La cara és mirall de l’ànima”
  39. Herba cito crescit quae fructum reddere nescit “La mala herba sempre creix”
  40. Aequat omnes cinis “La mort no perdona ningú”
  41. Hic porci cocti ambulant“Lligar els gossos amb llonganisses”
  42. Dum Roma deliberat, Saguntum perit “Mentre Roma consulta, es perd Morvedre”
  43. Melius in oppidulo esse primum quam in civitate secundum“Més val ser cap de sardina que cua de pagell”
  44. Duabus sellis sedere“Nedar entre dues aigües”
  45. Ante victoriam ne canas triumphum“No diguis blat fins que no sigui al sac”
  46. Invenit patella operculum “No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta”
  47. Neque mittatis margaritas vestras ante porcos“No s’ha de fer l’anell d’or per al nas del porc”
  48. Parva saepe scintilla contempta magnum excitavit incendium“Petita brasa crema una casa”
  49. Publica fama non semper vana“Quan el riu sona, aigua porta”
  50. Quod natura non dat, Salmantica non praestat“Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna”
  51. Quo altior gradus, tanto profundior casus“Qui més alt puja, de més alt cau”
  52. Pauca legit, qui pauca serit, paucisque fruetur“Qui no sembra, no cull”
  53. Ventum seminabunt et turbinem metent“Qui sembra cards, espines cull /Qui sembra vents, cull tempestes”
  54. Res valet, ars praestat; si res perit, ars restat “Qui té ofici, té pa”
  55. Qui invenit amicum, invenit thesaurum “Qui troba ver amic, troba tresor”
  56. Si cum claudo cohabites, subclaudicare disces “Qui va amb un coix, al cap d’un any, coix i mig”
  57. Si quis amat piscem, debet sua crura madere“Qui vol peix, que es mulli el cul”
  58. Humescit valide pluvia locus humidus ante“Sempre plou sobre mullat”
  59. Quod senior loquitur, omnes consilium putant“Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d’home vell”
  60. Mobile mutatur semper cum principe vulgus“Tal pastor, tal ramat”
  61. Habes, habeberis/ Tanti quantum habeas sis “Tant tens, tant vals”
  62. Quot homines, tot sententiae“Tants caps, tants barrets”
  63. Mille viae ducunt homines per saecula Romam “Tots els camins van a Roma”
  64. Exigit et a statuis farinas“Treure suc de les pedres”
  65. In scirpo nodum quaerere“Trobar pèls als ous”
  66. Procul ex oculis, procul ex mente“Ulls que no veuen, cor que no plora”
  67. Novo amore veterem amorem tamquam clavo clavum eiciendum putant “Un clau un altre en treu”
  68. Validiora sunt exempla quam verba“Un exemple val per mil paraules”
  69. Unus flos non facit ver “Una flor no fa estiu”
  70. Volenti nihil impossibile. “Voler és poder”

῎Εργου δὲ παντὸς ἢν τις ἂρχηται καλῶς,
καὶ τὰς τελευτὰς εἰκός. (Sòfocles, fr. 831)
Dimidium facti qui coepit habet. (Horaci, Epístoles I, 2, 40)
“Obra començada, mig acabada”
“Obra empezada, medio acabada”
“Besogne commencée, besogne achevée”
“Well begun is half done”
“Frisch gewagt ist halb gewonnen”…

L’enhorabona a tots els participants!

El rastre blau de les formigues de Ponç Pons

A principis d’estiu, entre les novetats editorials,  atreta per la coberta “El poeta” de Llorenç Pons Moll, vaig comprar, entre d’altres, El rastre blau de les formigues sense saber-ne aleshores res, simplement perquè en fullejar el llibre publicat en la  col·lecció de poesia dels Quaderns Crema, vaig veure que era del poeta menorquí Ponç Pons. N’hi ha que diuen que és un llibre d’aforismes, segurament un quadern de notes entre el dietari, la poesia i la filosofia, sens dubte són píndoles molt ben trenades d’humanitat i passió cultural.

Ponç Pons a Sa Figuera Verda, Menorca. Fotografia Time Out Barcelona

Poeta i professor, pagès i literat, amant de l’illa i de la natura, i sobretot lector apassionat  “Jo sóc jo i la meva biblioteca” (p. 67) Ponç Pons en la seva recerca de sentit i veritat (“In versu veritas” p. 185) ens recepta amb pulcritud des de la tranquil·la cabana de sa Figuera Verda a l’illa de Menorca “Terra de Muses” (p. 177) savis consells vitals d’austeritat i bonesa immers en cultura “Intent ésser un home natural, com recomanava Rousseau, però amb llibres, música i cine” (p. 165); “Hi ha escriptors que llegeixen. Jo sóc un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu” (p. 58). “Vivim per escriure versos que donin sentit a viure” (p. 144); “Scribo, ergo sum” (p. 206).  “Qualitat de vida: poder adormir-te llegint i començar el dia escrivint” (p. 20) perquè “Els dies escrits són més viscuts”(p. 31). “Tres somnis de poeta són: viure en una illa literària, tenir una cabana al camp, fer l’amor amb les muses” (p. 10). Fixeu-vos amb quina tendresa defineix la poesia: “La poesia és allò que marca la diferència entre veure ploure i sentir ploure” (p. 123). Com a poeta, tot i que “les corones de llor amb què es premiava antigament l’art dels poetes sembla que aquí són d’espines” (p. 193), sap “Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Homer” (p. 28) sense oblidar, però, que “El Parnàs està ple, saturat, contaminat i és car. Jo visc millor en els afores” (p. 11). Recomana amb fervor la passió ja que en la seva faceta professional bé sap que “L’afectivitat augmenta l’efectivitat i l’únic consell que donaria a qui vulgui ser professor és que s’estimi els alumnes” (p. 64). Tot i que “De la qualitat d’ ensenyança. L’únic Homer que coneixen és Homer Simpson” (p. 114), “Víctimes d’un hedonisme fàcil i vulgar, intent demostrar als alumnes que la cultura és una forma immensa de plaers intel·lectuals” (p. 139). Té molt clar que “La meva feina és ensenyar; la meva vocació, aprendre” (p. 155). Recomana que “Per entendre bé un poeta i descobrir els seus mecanismes de creació se l’ha de traduir” (p. 115) i que “Es comença a traduir per gust, per estimació, per conèixer bé l’altra llengua i aprofundir més la nostra, però s’acaba convertint en una obsessió” (p. 116).

Ponç Pons és tot un humanista, un autèntic savi; bé sap que “Convé tenir referents, mestres, models… i els meus per viure a Menorca són Thoreau, Brenan i Graves” (p. 23) però també Spinoza, Steiner, Chatwin, Shakespeare, Llull, Txékhov, Dante, Cervantes, Kavafis, Homer, Hesíode, Heràclit, Ciceró, Virgili, Ovidi, Horaci, Marc Aureli, Montaigne, Wittgenstein, Camus, Kafka, Novalis, Valéry, Goethe, Virginia Woolf, Fernando Pessoa… A més de les referències bíbliques, els clàssics són un autèntic referent no sols en la forma breu i moral dels seus apotegmes sinó també en el contingut. “Ahir vaig acabar una antologia de poesia llatina i avui, com a homenatge, he sembrat un llorer” (p. 18). El llatí en estat pur és ben present en molts dels seus aforismes: “…et quod temptabant dicere versus erat” (Ovidi) (p. 49); “Universalitzar el localisme, no ser un poeta local. Fugir de solipsismes, ser un creador ple d’amor fati” (p. 9); “Boom turístic: un finis mundi” (p. 124); “Crear un nou Homo sapiens ludens ridens” (p. 147); “Filòsof del verba volant…” (p. 164) o  “mentre el món s’esfondra, construir una frase per no perdre la dignitas hominis” (p. 165); Més que un vell sapiens, ser un Homo discens” (p.172), etc.

Al llibre hi trobem referències clàssiques com “Ha pujat amb il·lusió a l’Olimp i ha descobert que són ruïnes” (p. 48); “La caverna de Plató va ser la primera sala de cine” (p. 59) així com citacions d’Ovidi, Horaci, entre d’altres: “…ara entenc les Tristia d’Ovidi i, com planteja Horaci: “Per què hem de buscar terres/ escalfades per un altre sol?/ ¿Qui deixa la pàtria/ no fuig d’ell mateix?” (p. 51); referències indirectes al pensament heraclitià  (p. 137, 168…) o entrellucar llegendes virgilianes sobre la cria d’abelles (p.156). Feminitza la setència de Terenci  Homo sum, humani nihil a me alienum puto a “Mulier sum et nihil humanum a me alienum puto” (p. 201).

Recomana “Antidepressius naturals. Marc Aureli en pastilles” (p. 160) i als polítics joves “a Sòcrates li agradava ser contradit” (p. 162). Ens confessa “No m’avenc amb Plató… (p. 177). “Plató és l’ajuntament, l’església… Epicur, el camp, la platja” (p. 185). “Sóc un Ulisses que vol regressar a l’illa de la seva infància” (p. 161). “Caront amb un forabord travessant ànimes a un euro” (p. 175).

Ponç Pons convida el lector perquè “Un llibre també depèn de la qualitat del lector” (p. 192).  Clou el llibre “Hi ha tanta Literatura per viure i tanta vida per llegir…” (p. 206). Comenceu, doncs, per tota la literatura, filosofia, cinema, art i música que, des de sota un ullastre i en la cabana de fusta i sense llum artificial en la pau i tranquil·litat del camp menorquí en companyia dels seus animals (un ca, moixos, gallines i de les formigues estiuenques) al llarg de les diferents estacions de l’any, Ponç Pons ha traçat a consciència _”Escriure és traçar un camí de paraules per sortir d’un mateix i arribar als altres” (p.122)_ i amb tinta blava a El rastre blau de les formigues. Us emocionarà!

 “Tothom pot criticar un bon llibre, però pocs el poden escriure” (p. 112).

Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Vols saber l’origen del perquè ens fascinen les històries de fantasmes, bruixes, homes llop, cases encantades…? No t’ho creuràs; però, encara que no ho sembli, també és una herència de Grècia i Roma. El món és clàssic, ja us ho dic jo!

A Grècia i a Roma no tot brillava i era racional. Grecs i romans eren molts supersticiosos i no paraven de fer ablucions i purificacions. Tenien creences ben obscures i irracionals, pors i temors que hem heretat i que encara avui són ben del grat del públic general i, en especial, del públic juvenil.

Si t’agraden les històries de fantasmes, de morts vivents, de licantropia o de superxeria… et recomano l’últim llibre de Fernando Lillo Redonet, Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma, publicat per Evohé Didaska, 2013. Un llibre magnífic, destinat tant per al públic que només busca entretenir-se amb històries de por ben contades,  com per al públic erudit ja que pot resseguir les citacions del versàtil Fernando i aprofundir en les històries contades fins arribar als textos originals.

D’una manera amena i alhora rigorosa, Fernando Lillo ens introdueix en l’apassionant món sobrenatural dels fantasmes, mags, bruixes i làmies de Grècia i de Roma. Ens desvetlla un Pitàgoras màgic, ens presenta el mag Pàncrates i el seu aprenent de bruixot que, de ben segur, coneixes per Disney o per aquest altre captivador llibre de Fernando Lillo, El aprendiz de brujo.

Potser també t’interessarà conèixer, entre d’altres, la història del taumaturg o faedor de miracles d’Apol·loni de Tiana i t’ indignaren els paranys i embolics del fals profeta d’Alexandre d’Aboutic.

Compte, però, no et deixis seduir com Ulisses per la maga Circe ni et deixis embruixar per la fetillera Medea. De por, de ben segur, en passaràs amb l’espantosa Canídia i els seus sequaços. Capguarda’t dels conjurs i de les bruixes, sobretot si recordes la perversa Mèroe.

Totes aquests històries et faran venir al cap històries actuals, conegudes a través de la tradició literària o del cinema. Què en dius? Fantasmas, brujas y magos de Grecia y Roma pot ser un bon regal de Nadal, veritat?

Espriu a El fil de les clàssiques

El Fil de les Clàssiques el 2007 es va presentar  a la blogosfera educativa amb aquest poema d’Espriu de “Les cançons d’Ariadna”:

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i els cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quant al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Espriu i la petjada del món clàssic han estat sovint presents tant en El Fil de les Clàssiques (per Sant Jordi; una pista per endevinar25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau; L’imprudent i benefactor Prometeu; Visca la llengua materna…) com en els seus blogs:  Aracne fila i fila, obert a alumnes i professors d’altres centres (Espriu i l’amor pel llatí; Indesinenter, tot recordant Espriu; Apol·lo i Dafne en la literaturaAntígona a la Viquilletra i Pervivència de les Metamorfosis en la literatura per part dels alumnes de l’Isaac Albéniz; La nostra ANTÍGONA, a càrrec dels alumnes de Rocío Poyato de l’institut Roda de Ter…); també Espriu ha tingut un lloc d’honor en el blog dels alumnes de grec, Literatura grega a escena (De Sòfocles a Espriu).

Photo

Seguiu de prop El Fil de les Clàssiques i els seus blogs (Aracne fila i fila, Literatura grega a escena, El fil del mite grec…) que de ben segur aquest curs i arran de l’any Espriu i de l’exposició del cccb Salvador Espriu. He mirat aquesta terra s’aniran publicant més treballs sobre Espriu i les clàssiques.

[youtube]http://youtu.be/MFXwTv7PdSA[/youtube]

El Fil de les Clàssiques a CCCB

El Fil de les Clàssiques a CCCB

Precisament avui amb els alumnes de Literatura Catalana de segon de batxillerat farem una visita literària a Arenys de Mar, la Sinera espriuana, amb textos de Salvador Espriu i Bartomeu Roselló-Pòrcel.

A la tarda, començaré les meves sessions de màster de secundària a la UB, alma mater també de Salvador Espriu.

Placa commemorativa de la UB a Espriu

Una gran família lingüística: l’indoeuropeu!

Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (verd fort)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (verd fluix)
o tot i no ser llengües oficials tenen una minoria de parlants (turquesa).

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Compara aquests dos mapes i raona la resposta:

Llengües indoeuropees ca. 500 aC.

 

LLengües indoeuropees actuals

Do de llengües és un espai d’Oriol Munné a Catalunya Ràdio en què parla amb un especialista convidat i fan una radiografia ràpida i amena d’una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món. En aquest UMapper hi trobareu les llengües tractades semanalment a Do de llengües i en comentari respondreu les qüestions següents: Quines llengües provenen del llatí? Quina curiositat us ha agradat més dels programes emesos sobre les llengües romàniques? Què us ha cridat més l’atenció del grec? Quina de les llengües pertanyents a la família indoeuropea us ha semblat més interessant? Quina pertany al grup indoari? Quines pertanyen al grup germànic? i al grup eslau? i al cèltic?… Què us sembla que un programa de ràdio tracti aquest tema per a tots els oients?

Un clam políglota per al Grec i la Cultura Clàssica

“La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi van néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda es reflecteix en el llenguatge, no menys del 30% del lèxic usual del CATALÀ és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic”. (Grec 1, Margalida Capellà)

“La influencia de la cultura y de la civilización griegas es totalmente evidente en el mundo actual. Muchos elementos de nuestra cultura se los debemos a los griegos: asistir al teatro, los juegos olímpicos, pagar con monedas, pensar con lógica, la democracia, la mayoría de edad a los dieciocho años, etc. De hecho, en Grecia tenemos nuestras raíces culturales: allí nacieron la filosofía, la oratoria, la épica, la lírica, el teatro, la historiografía, la novela, los tratados científicos, la crítica literaria, etc., así como los estilos artísticos. Los orígenes de la historia de la ciencia también son griegos: las matemáticas de Euclides y de Arquímedes, la astronomía de Ptolomeo, la medicina de Galeno, el saber enciclopédico y la ambición filosófica de Aristóteles y de Platón…Pero quizá la huella más profunda de esta influencia helena se refleja en el lenguaje, ya que no menos de un 20 % del léxico usual del CASTELLANO es de origen griego. La lengua griega, gracias a las posibilidades de composición y derivación, ha influido a lo largo de los siglos, influye y continuará influyendo sobre las lenguas modernas en la formación tanto del lenguaje literario y artístico como del tecnicocientífico”. (Griego 1, Margalida Capellà)

“Η επίδραση του ελληνικού πολιτισμού είναι παραπολύ φανερή στον σημερινό κόσμο. Χάρη στους Έλληνες πηγαίνουμε στο θέατρο, πληρόνουμε με νομίσματα, σκεφτόμαστε με λογική, έχουμε τη δημοκρατία, την ενηλικιότητα στα 18 χρόνια, τους Ολυμπιακούς αγώνες κάθε τέσσερα χρόνια, κτλ. Στην Ελλάδα έχουμε τις ρίζες μας: εκεί γεννήθηκαν η φιλοσοφία, το έπος, η λιρική ποίηση, το θέατρο, η ιστορία, το μυθιστόρημα, η επιστημονικές πραγματείες, η ρητορική, η λογοτεχνική κριτική, τα καλλιτεχνικά στυλ. Είναι και ελληνικές οι πηγές της ιστορίας της επιστήμης: τα μαθηματικά του Ευκλίδη και του Αρχιμήδη, η αστρονομία του Πτολεμαίου, η ιατρική του Γαλήνου, η εγκυκλοπαιδική γνώση και η φιλοσοφική φιλοδοξία του Αριστοτέλη και του Πλάτωνα… Κι όμως η πιο βαθιά επίδραση από τους Έλληνες βρίσκεται στη γλώσσα μας: περισσότερο απο το 30% του λεξιλόγιου των ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΩΝ προέρχεται από τα ελληνικά. Η ελληνική γλώσσα, χάρη στις δυνατοτητές της για σύνθεση και παραγωγή λέξεων, έχει επηρεάσει κατά τη διάρκεια των αιώνων, επρεάζει και θα επηρεάζει πάνω στις μοντέρνες γλώσσες, όσον αφορά τη διαμόρφωση της λογοτεχνικής, καλλιτεχνικής, τεχνικής και επιστημονικής γλώσσας”. (μετάφραση Joan Llull Vives)

“Influenţa culturii şi civilizaţii elene este foarte evidentă în lumea actuală. Graţie grecilor mergem la teatru, plătim cu monede, gândim logic, avem democraţia, majoratul la vârsta de 18 ani, jocurile Olimpice la fiecare 4 ani. În Grecia ne avem rădăcinile: acolo s-au născut filosofia, epica, lirica, teatrul, istoriografia, romanul, tratatele ştiinţifice, oratoria, critica literară, stilurile artistice etc. Greceşti sunt şi originile istoriei ştiinţei: matematicile lui Euclides şi lui Archimedes, astronomia lui Ptolemaeus, medicina lui Galen, cunoştinţele enciclopedice şi ambiţia filosofică ale lui Aristotel şi ale lui Platon. Totuşi, cea mai adâncă influenţă de la greci se vede în limba noastră: mai mult de 30% din vocabularul limbii catalane provine din limba greacă. Limba greacă, graţie posibilităţilor ei de compunere şi derivare a cuvintelor, a influenţat de-a lungul secolelor, influenţează şi va influenţa limbile moderne, în formarea limbii literare, artistice, tehnice şi ştiinţifice.” (Traducere Joan Llull Vives)

“L’influenza della civiltà e della cultura greca è molto evidente nel mondo attuale. Grazie ai greci andiamo a teatro, usiamo monete come pagamento, pensiamo con la logica, abbiamo la democrazia, concepiamo il passaggio dalla minore alla maggiore età, esultiamo per i Giochi Olimpici ogni quattro anni, e così via.
In Grecia abbiamo le nostre radici culturali: vi è nata la filosofia, l’epica, la lirica, il dramma, la storiografia, il romanzo, i trattati scientifici, l’oratoria, la critica letteraria, le correnti artistiche etc. Ma anche nella storia dsella scienza troviamo origini greche: la matematica d’Euclide ed Archimede, l’astronomia di Tolomeo, la medicina Galeno, l’ambizione filosofica e la conoscenza enciclopedica d’Aristotele e Platone .Ma certamente l’impronta greca più profonda si riflette nella lingua: più del 30% del lessico comune catalano è d’origine greca. La lingua greca, grazie alle sue possibilità di composizione e derivazione, ha influenzato nel corso dei secoli (e continuarà a farlo) lingue moderne che influenzano a loro volta, la formazione sia della lingua letteraria e artistica come il linguaggio tecnico e scientifico.” (Traduzione Santo Marletta)

“A influencia da cultura e da civilización gregas é ben evidente no mundo actual. Debémoslles ós gregos feitos coma asistir ó teatro, pagar con moedas, pensar con lóxica, a democracia, a maioría de idade ós dezaoito anos, a celebración dos xogos olímpicos cada catro anos, etc. En Grecia temos as nosas raíces culturais: alí naceu a filosofía, a épica, a lírica, o teatro, a historiografía, a novela, os tratados científicos, a oratoria, a crítica literaria, etc., así coma os estilos artísticos. Tamén son gregas as orixes da historia da ciencia: as matemáticas de Euclides e de Arquímedes, a astronomía de Ptolomeo, a medicina de Galeno, o saber enciclopédico e a ambición filosófica de Aristóteles e de Platón… A pegada grega máis profunda reflíctese na linguaxe, non menos do 30% do léxico usual do catalán é de orixe grega. A lingua grega, grazas ás súas posibilidades de composición e derivación, influíu ó longo dos séculos, inflúe e continuará influíndo sobre as linguas modernas na formación tanto da linguaxe literaria e artística coma da tecnicocientífica”. (Tradución Adelia Troncoso)

“L’influence de la culture et de la civilisation grecque est très évidente dans le monde actuel. Nous devons aux grecs d’aller au théâtre, payer avec des monnaies, penser avec logique, la démocratie, la majorité d’âge aux dix-huit ans, la célébration des jeux olympiques tous les quatre ans, etc. Nos racines culturelles sont en Grèce: y est née la philosophie, l’oratoire, la critique littéraire, etc., ainsi que les styles artistiques. Ce sont aussi grecs, les origines de l’histoire de la science : les mathématiques d’Euclide et d’Archimède, l’astronomie de Ptolemée, la médicine de Galien, le savoir encyclopédique et l’ambition philosophique d’Aristote et de Platon… La trace grecque plus profonde se reflète dans le langage, pas moins du 30% du lexique ordinaire du FRANÇAIS provient du grec. La langue grecque, grâce aux possibilités de la composition et la dérivation, a influencé tout au long des siècles, influence et continuera à influencer les langues modernes, autant dans le langage littéraire que dans l’artistique ou le technique-scientifique”. (Traduction Teresa Devesa, Núria Valls)

“The influence of Greek culture and civilization is clearly obvious nowadays. We owe the Greeks going to the theater, paying with coins, thinking logically, democracy, legal adulthood in the eighteen years of age, the Olympic Games every four years, and so on. In Greece, we have our cultural roots: philosophy, epic, lyric, drama, historiography, the novel, the scientific treatises, oratory, literary criticism, etc., as well as artistic styles were born there. The origins of the history of science are also Greek: Euclid and Archimedes’ mathematics, Ptolemy’s astronomy, Galen’s medicine, the philosophical ambition and encyclopedic knowledge of Aristotle and Plato… The Greek deeper footprint is reflected in the language, not less than 30% of the common lexicon in CATALAN is of Greek origin. Over the centuries, the Greek language, thanks to the possibilities of composition and derivation, has influenced, influences, and will continue to influence modern languages in the formation of all three languages literary and artistic as well as the technical-scientific.” (Translation Andreu Punsola, 4t ESO, reviewed by Roser Garrofé)

“Der Einfluss der griechischen Kultur zeigt sich offenbar in der heutigen Welt. Dank der Griechen gehen wir ins Theater, bezahlen wir mit Münzen, denken wir mit Logik nach. Wir schulden auch Ihnen die Demokratie, die Volljährigkeit, die Olympischen Spiele, usw. Wir haben in Griechenland unsere kulturellen Wurzeln: Da hat die Philosophie ihr Nest sowie die Epik, die Lyrik, das Theater, die Geschichtsschreibung, der Roman, die wissenschaftlichen Abhandlungen, die Redekunst, die literarische Kritik, usw.; auch die Kunststile.
Griechisch ist auch die Wissenschaftsgeschichteherkunft: die Mathematik von Euklid und von Arkimedes, die Astronomie von Ptolemäus, die Medizin von Gale, das enzyklopädische Wissen und das philosophische Streben von Aristoteles und Platon…. Die wichtigste Spur sieht man in der Sprache. Nicht weniger als 30% der katalanischen Lexik kommt aus dem Griechischen. Die griechische Sprache, dank ihrer Wortbildungs- und ihrer Ableitungsmöglichkeiten, hat im Laufe der Jahrhunderte die Kultur beeinflusst, auch heutzutage und sie wird weiter auf die modernen Sprachen einwirken, so sehr auf die künstlerische und auf die literarische Sprache, wie auf die wissenschaftliche und technische Sprache.“ (Übersetzung Marga Caballé)

N.B.: Petita història d’una  reivindicació ben justificada:

Un comentari meu al Facebook, va fer que el company de clàssiques, el capità de El vaixell d’Odisseu,  Jordi Rincón, em publiqués al mur el meu comentari i que jo l’acabés publicant en castellà (perquè la xifra és molt més alta en català per raons històriques òbvies però que caldria investigar i fer-ne una recerca) i que demanés la traducció a altres llengües. D’aquí l’ajut inestimable del també company de clàssiques i de promoció, mallorquí com una servidora, l’hiperpolíglota Joan Llull Vives.

Ara ha arribat el moment de continuar i de fer més traduccions a altres llengües per tal de reivindicar uns estudis amenaçats per l’avantpojecte de la llei Wert que des d’aquí esperem que no continuï endavant i que doni a les Humanitats, a les Clàssiques, al Llatí, al Grec i a la Cultura Clàssica el lloc que es mereixen.

P.D: L’amic Joan LLull aconsegueix que en Santo Marletta, sicilià, filòleg clàssic i professor titular de grec i llatí a l’IES Son Servera de l’illa de Mallorca ens hagi fet la traducció a l’italià.

La companya Adelia Troncoso, professora de clàssiques i gran estudiosa des de fa poquet de la llengua i de la literatura catalana, de l’ IES Val do Tea (Ponteareas) ens ha fet arribar la traducció al gallec.

Teresa Devesa, professora de Grec i de Llatí, Coordinadora Pedagògica de l’institut Albéniz de Badalona, aràcnida, ens ha fet la traducció al francès amb la revisió de Núria Valls.

L’alumne de llatí de 4 de l’institut IPM, Andreu Punsola, ens ha fet la traducció a l’anglès i ha demanat ajut a la seva professora d’anglès, Roser Garrofé!

La professora d’alemany del nostre institut, Marga Caballé s’ha afegit al clam amb la traducció a l’alemany.

Petición dirigida al gobierno de España: Que se cuente con la lenguas clásicas en la LOMCE. Petició organitzada pel grup somosdeclasicas@gmail.com

Mariano Rajoy, Presidente del Gobierno: ¡Que se asegure la presencia de los Estudios Clásicos en la LOMCE! Petició de la Sociedad Española de Estudios Clásicos.

Nomofòbia, la patiu?

M’encanten les etimologies, com bé sabeu; en canvi, fins fa poc no he descobert per haver-lo llegit als diaris o sentir-lo a la ràdio i a la televisió un mot nou: nomofòbia.  Sabeu què significa i quin és el significat i origen dels seus ètims. De no ser un híbrid, com seria amb els dos ètims en grec?

És una fòbia nova però ben estesa i malauradament cada dia la pateix més gent. En coneixeu els símptomes? La patiu vosaltres? Vigileu, doncs!

P.D.:

aPARAULA’m: “Pèlag”

És per Ulisses el savi, que el cor a mi se m’esderna,

pobre! que lluny dels seus pateix afanys en una illa

a banda i a banda banyada, on és el llombrígol del pèlag,

una illa tota d’arbredes, i hi té l’estatge una dea,

filla d’aquell Atlant maliciós, que de tota

mar coneix les fondàries…

Homer, Odissea I 50 (trad. Carles Riba)

En l’Any de la Paraula Viva per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens adherim a la crida de Víctor Pàmies aPARAULA’m amb pèlag. Vaig descobrir aquest mot en català quan vaig llegir per primera volta  l’Odissea d’Homer en la versió de Carles Riba; però aleshores no sabia que el mot provenia del llatí pelagus ‘alta mar, mar obert; aigües fondes’, alhora del grec πέλαγος.  Ni  m’havia aturat a pensar que el trobem a arxipèlag, palaia “peix semblant al llenguado”, penagal “mena de peix”  i pelàgic “d’alta mar”. Tampoc sabia que pèlag “mar” pot ser sobretot a la comarca de l’Anoia, sinònim de toll, més concretament, en el sentit de “gorg”, un punt d’un riu en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. El trobem en topònims com el barranc dels Pèlags del Montsant, l’espai protegit dit els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona.

Espero no haver despertat en vosaltres un pèlag de dubtes i, en canvi, el desig d’apadrinar avui a la catosfera un pèlag de mots!

Tot un clàssic!

Tots ja sabeu què és un clàssic, veritat! El clàssic futbolístic d’aquesta nit en què s’enfronten el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid serà seguit arreu del món i té una important repercussió pels mitjans de comunicació, els diaris avui tenen titulars com El clàssic perfecte…. Però, què és un clàssic?

Ara tot just fa una setmana, divendres 13 d’abril, alguns dels alumnes participàveu en l’acte Amics dels clàssics, a Premià amb la lectura d’Amics dels Clàssics editorial Barcino, una activitat que ha tingut una important ressò en blocs com El blog de Jordi Cervera Catalunya Ràdio Amor pels nostres clàssics o en el bloc del nostre institut Somnis, a partir del vídeo que us vaig fer quan vàreu llegir acompanyats de la flauta per Laura Luna Surinyach i Anna Jiménez:

 

Dante, Divina Comèdia Infern, cants I i V (Estela Banderas, Joan Bustos i Sara Parkinsons); Jaume Roig, Espill I, vv. 855-949 (Chaima Anzaoui, Sara Bernad i Laia Muñoz) i Joanot Martorell, Titant lo Blanc cap. 118 (amb Aida  Casanovas, Laura Izquierdo, Palmira Sabaté i Irene Sanz en comptes d’Alba Bras).

Ja que parlem de clàssics, escolteu amb atenció els textos dels clàssics catalans llegits per vosaltres al centre cívic i comenteu els referents clàssics que hi trobeu.

Precisament en aquest acte organitzat per Òmnium Cultural Premià, presentat per Joaquim Arenas, el pare de la normalització lingüística en català, Carles Duarte, poeta, lingüística i director de la Fundació Lluís Carulla, va fer una definició molt bona de clàssic de la qual recordo això

“Els clàssics, com les generacions, travessen els segles. Són obres que perduren i expliquen les emocions, les pulsions o aquelles forces més definitòries de l’esperit humà”

Cal llegir els clàssics deien lels alumnes de quart d’ESO de llatí en concloure el seu treball recopilatori de totes les Propostes de lectura fetes arran del llibre de lectura L’ase d’or d’Apuleu.

Què és un clàssic? D’on prové el seu nom? Per què cal llegir els clàssics? Quins autors són clàssics? És correcte anomenar clàssics autors com Ausias March, Bernat Metge o Ramon Llull? Per què és important preservar el format clàssic només per als autors grecollatins? Cal utilitzar l’expressió clàssics catalans o clàssics de la literatura castellana o clàssics universals o clàssics fins i tot del futbol?

Jo sé quins són els meus clàssics preferits, i tu?

Commercium epistularum: LAETUM FESTUM NATIVITATIS et ANFF

Ecce tibi faustum, Germanice, nuntiat annum
inque meo primus carmine Ianus adest.
Ouidius, Fastorum liber primus, 63-64

Aquests versos de felicitació de l’any nou els va introduir Ovidi en el primer llibre dels Fastos. Per cert, ja sabeu qui és Ianus, veritat? LAETUM FESTUM NATIVITATIS!

Ja tenim poema: Nadal a l’Olimp! Ja comencen a arribar les primeres felicitacions en llatí, en grec, …. així com cartes (commercium epistularum) al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! També tenim els millors propòsits per aquest MMXII en forma de consell extret de les faules d’Isop (1r ESO):

He reconegut alguna nadala? Quina és la lletra? En quina llengua…? Si aneu perduts, cliqueu aquí.

In Ianuarium!