Category Archives: Llatí 1r Bat.

Mastegaven xiclet els antics?

El llentiscle o llentrisca (Pistacia lentiscus)

Ergo transit in mastichen, quae et ex alia spina fit in India itemque in Arabia; lainam vocant. sed mastiche quoque gemina est, quoniam et in Asia Graeciaque reperitur herba a radice folia emittens et carduum similem malo, seminis plenum ac lacrimae, quae reumpit incisa parte summa, vix ut dinosci possit a mastiche vera. nec non et tertia in Ponto est, bitumini similior, laudatissima autem Chia candida, cuius pretium in libras denarius X, nigrae vero denarius II. Chia e lentisco traditur gigni cummium modo. adulteratur ut tura resina.

Plini el Vell Història Natural XII 72 (Lacus Curtius)

Plini el Vell ens informa que els grecs mastegaven una goma aromàtica que produeix el llentiscle, sobretot preuaven el màstic provinent de l’illa grega de Quios, precisament avui encara té Denominació d’Origen protegida de la Unió Europea (vid. Amics arbres, arbres amics); per tant, si us pensàveu que el xiclet, mot d’origen nàhuatl conegut pels espanyols a Amèrica, és un invent moder, anàveu ben errats perquè ja l’home neolític trobava el conhort mastegant reïna de bedoll com a antisèptic bucal i els grecs ja es delien pel produït a Quios. Ara bé no us penseu, sobretot Chaima, que malgrat aquest origen antic, us deixi mastegar a classe xiclet, coneixeu prou que les normes de convivència del centre ho prohibeixen i les del nou Premià també. Dura lex sed lex!

Màstic de Quios

Un final d’or: centaurus aureus et turbo aureus!

33 Replies

Centaure d'or 2009

Acabem un curs més, però aquest és un curs especial, un curs que sempre recordarem de ben segur i ho fem curulls d’or, encara que sigui simbòlic, que sigui virtual, no fos que els déus s’engelosissin!

Divendres celebràvem a l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar el seu 30è aniversari i últim. Diumenge a Aracne fila i fila, el fill primogènit de El Fil de les Clàssiques, li cau de l’Associació Espiral el primer premi en la categoria d’alumnes de batxillerat del V Premio Espiral de Edublogs 2011. Dia 4 de juny a Madrid rebrà la baldufa daurada, val a recordar que el 2009 El Fil de les Clàssiques va obtenir la d’argent en la categoria més disputada, la de professors i professores; però hem fet un pas més!

Avui, 17 de maig, dia d’Internet de tots els blocs portats per estudiants a nivell de tot l’Estat, Chiron ha atorgat a L’empremta d’Orfeu, el Treball de Recerca de l’alumne de segon de batxillerat de grec i de llatí Oriol García-Penche, més conegut per Deka, el dels raps, el Centaure d’or 2011 per haver presentat la seva recerca de referents clàssics en la música actual en forma de bloc, ara obert a la col·laboració d’altres estudiants i persones interessades en el tema (admirable és la col·laboració de Rocío i els alumnes de l’institut Puig-Reig, del bloc Quod sumus), per tal que el seu treball vagi creixent amb l’ajut de tots i totes. Curiosament el 2009 també Aracne fila i fila rebia aquest distintiu de Chiron.

Chiron també ha premiat els aràcnids i aràcnides de El vaixell d’Odisseu (per molts anys, mariners!), amb qui fa poc hem tingut el goig de compartir a la VII Magna Celebratio la tercera trobada compartida dels col·laboradors d’Aracne fila i fila, juntament amb els alumnes de Teresa Devesa de l’Isaac Albéniz de Badalona. Si voleu veure el nostre capità i la nostra magistra, no us perdeu aquest reportatge de El Fil de les Clàssiques. Quants motius tenim per retrobar-nos altre cop el diumenge 5 de juny a Badalona per assistir a la representació de Lisístrata. Certament, ens ponen totes, Rei Midas!

En l’edició d’enguany, Chiron també ha guardonat El cuaderno de Lara, bloc de Lara Escobar, alumna de segon de batxillerat de l’IES Santiago Apóstol (Almendralejo). L’enhorabona més sincera, Lara!

CHIRON, en la seva cinquena edició de “Centaures d’or” ha triat aquests blocs d’estudiants de temàtica clàssica i els ha atorgat el seu distintiu més preuat perquè considera que són producte de l’esforç i de l’amor a les clàssiques, i perquè constitueixen un exemple perquè altres alumnes segueixin el mateix camí.

Per molts anys alumnes 2.0! Quin goig i quin honor ser portada a Chiron! Per molts anys Chiron! Per molts anys Clàssiques! Per molts anys llatí i grec!

Moltíssimes gràcies, discipuli et discipulae! Aràcnids i aràcnides! Deka! Quin fermall d’or, I. Cristòfol Ferrer!

Ludi Romani et Schola, un projecte col·laboratiu en xarxa a la VII Magna Celebratio

45 Replies

Si el passat cap de setmana us vàreu perdre la VII Magna Celebratio a Badalona, no us perdeu aquest reportatge de la participació aràcnida amb els tripulants de El vaixell d’Odisseu en els Ludi Romani i la flamant Schola, una autèntica trobada de pràctica compartida a la xarxa, materialitzada en una festa ciutadana de reconstrucció històrica.

Cuina romana a la Boqueria, per tercer any!

35 Replies

Els alumnes de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer just abans de les vacances de Setmana Santa vàrem anar per tercer any a l’aula gastronòmica de la Boqueria i un cop més vàrem aconseguir cuinar un deliciós menú romà amb la cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes… Eulàlia Fargas i amb l’entranyable Àngela. Val més una imatge que mil paraules. Jutgeu vosaltres mateixos. Nosaltres hi tornarem el curs vinent. Plurimam salutem!

Els fills, les millors joies!

118 Replies

Cornèlia, mare dels Gracs. Noël Hallé, 1779 (Musée Fabre)

La millor joia per a Cornèlia, filla d’Escipió l’Africà i muller de Semproni Grac, eren els seus fills. En tingué dotze però sols sobrevisqueren a més de Semprònia, els anomenats germans Grac, Tiberi Semproni i Caius Semproni, nascuts el 162 i 154 aC respectivament, que varen promoure a Roma una reforma agrària, però foren assassinats per sicaris dels grans terratinents. Cornèlia, que suportava amb fermesa i amb grandesa d’ànim les seves desgràcies, era encara viva quan li aixecaran el màxim honor civil per a una dona una estàtua, inspirada en la figura de Demèter, amb la inscripció Cornelia mater Gracchorum.

Cornèlia i els seus fills, de Pierre Cavelier

Cornèlia va passar la vida als camps anomenats Missens i li agradava de relacionar-se amb la gent. Sempre tenia la casa plena de convidats i sempre parlava de les gestes del seu pare, del seu marit i dels seus fills.

Doncs, ara si traduïu aquest text sabreu, si no ho sabíeu, d’on ve aquesta expressió tan encertada que dóna títol a aquest apunt!

Olim matrona Campana ad Corneliam, Gracchorum matrem, venerat, ut pulcherrima sua ornamenta illi ostenderet. Aurea enim erant. Cornelia illam inspexit, pretium notavit, mirum etiam artificium laudavit. Hoc tamen fecerat, ut hospitam sermone retineret, dum e schola liberi reverterent. Hi tandem pervenerunt. Tum Cornelia illos ad se vocavit, matronae ostendit et dixit: “Haec sunt ornamenta mea!

Valeri Màxim IV 4 adaptat

A la pel·lícula de Luigi Magni 1971 Escipió, conegut també com l’Africà en què Publi Corneli Escipió l’Africà i el seu germà Luci Corneli Escipió l’Asiàtic són acusats davant del Senat romà per Cató el Censor de malversació de fons públics,concretament d’haver-se quedat cinc-cents talents d’un tribut cobrat al rei de Síria. Tothom li va donant l’esquena, fins i tot la seva dona Emília, preocupada pel seu estatus social, li demana el divorci.

Fragment nens Escipió l'africà por Classiques_Motion

Fa quatre anys que participem a la Magna Celebratio!

19 Replies

Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la Magna Celebratio, un festival romà organitzat pel Museu de Badalona que combina les visites als diferents espais arqueològics de Baetulo (les termes i el decumanus recentment inaugurats) i d’altres normalment no visitables (el mosaic de la Torre Vella, el monument honorífic vinculat al teatre, el soterrani de la plaça de la Constitució i les restes del teatre), la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i la divulgació de la vida quotidiana per especialistes en món romà així com una pila d’activitats i tallers familiars per apropar el món romà a la ciutadania. (vid. passades edicions pistor, textrina, sutor, gemmarius…).

Des de El Fil de les Clàssiques fa quatre anys que hi participem: els dos primers amb reportatges i els dos últims a més amb el projecte col·laboratiu d’Aracne fila i fila. El curs passat amb els alumnes de clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona als Ludi Romani i enguany també amb l’Schola se’ns han afegit els companys de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Ja ho sabeu, no us perdeu aquest cap de setmana la Magna Celebratio!

Sant Jordi, un mite ben viu

36 Replies

: Arqueologia Luliana

Sant Jordi enguany ens arriba en dissabte Sant! Sabíeu que va ser un militar romà i cristià que per no abandonar les seves creences va ser martiritzat en temps de l’emperador romà Dioclecià cap a l’any 303? Una de les llegendes més populars atribuïdes a Sant Jordi explica que un drac tenia atemorits els habitants d’una vila i que per calmar-lo li havien de donar un be i una donzella, triada a l’atzar. Un dia li va tocar a la filla d’un rei i Sant Jordi la va alliberar miraculosament tot vencent el drac. Països tan diversos com Geòrgia, Anglaterra, Lituània, Grècia, Portugal i Catalunya van escollir Sant Jordi per patró. També és patró de la Corona d’Aragó i –fins el 1707- del Regne de València. La creu de Sant Jordi és una de les màximes distincions que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xQx_gTJWSRA[/youtube]

El 1456, el dia de Sant Jordi va ser declarat festa a la ciutat de Barcelona i des d’aleshores se celebra la tradicional Fira de les Roses en què els enamorats les oferien a les donzelles. En el segle XV es repartien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat. A finals del segle XIX Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista. Per això un dels ritus més arrelats d’aquesta jornada és l’exhibició pública de la senyera. La seva lluita amb el drac per alliberar la donzella simbolitza la lluita de Catalunya per la seva llibertat. Des de l’any 1926 es fa coincidir amb l’anomenat Dia del Llibre (des del 1995 Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor) que en el seu origen era per commemorar la mort de Shakespeare i Cervantes. L’escriptora Maria Àngels Anglada també va morir un 23 d’abril i així vàrem celebrar el desè aniversari de la seva mort ara fa dos anys. Avui se celebra el trentè aniversari de la mort de Josep Pla. La diada de Sant Jordi també ha esdevingut el dia dels enamorats en què les parelles s’intercanvien un llibre i una rosa. Regalar una rosa a la persona estimada és ben metafòric: el vermell simbolitza la passió i l’espiga de blat la fecunditat. Els antecedents d’aquesta tradició són molt antics i de pervivència clàssica ja que a finals d’abril els nostres avantpassats romans celebraven unes festes en honor a Flora, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins, i els seus amors amb el déu Zèfir, vent suau de ponent que influeix en l’agricultura i impulsa el creixement de les plantes i els vegetals. Allí on es celebraven s’erigien estàtues a la deessa i eren coronades amb roses i flors, igual que les donzelles que hi assistien. A la nit, a la llum de les torxes, es cantaven himnes i es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’Amor, guardons que eren lliurats per les donzelles més belles. Aquests actes s’anomenaven Jocs Florals, en homenatge a la deessa. Mireu per on que encara nosaltres també els celebrem tot i que el cristianisme intentà abolir-los. Així, la rosa, màxima distinció als Jocs Florals, es convertí en ofrena mística a la Santa Creu, donant-li un caire religiós.

Sabeu què és una consueta? Quins personatges hi apareixen? Quins efectes provoca el drac al rei, a la filla del rei, a Sant Jordi i al poble? Amb quins mites hel·lènics podeu establir paral·lelismes? Quin és l’origen mític de les roses?…

Bona diada de Sant Jordi!

Del mercat a la taula amb Apici: fetges d’au amb marsala

2 Replies

Ingredients:
Mig quilo de fetges de pollastre
Dues cebes
Una cullerada d’oli d’oliva verjo
Seixanta grams de mantega o llard
Un got de vi de Marsala
Sàlvia fresca
Sal
Pebre blanc
Un got de llet

Preparació:

Abans de fregir els fetges deixar-los en llet. Pelar i trossejar les cebes. Daurar-les en una paella amb oli i mantega o llard. En ser transparents regar-les amb vi de Marsala i deixar-les al foc fins que el vi s’evapori. Afegir els fetges sense gens de llet, la sàvia, la sal i el pebre blanc. Deixem que els fetges es coguin i els servim acompanyats d’enciam o d’espinacs.

Curiositats:

Aquesta és una recepta ben vigent en tota la Mediterrània. El marsala és un vi dolç de la ciutat de Marsala a l’illa de Sicília. La sàlvia a l’antiga Roma era també un vegetal d’ornamentació.

Bene tibi sapiat!

Del mercat a la taula amb Apici: Pollastre d’Heliogàbal

3 Replies

Ingredients
Un pollastre ben net de dos quilos
Dues cullerades d’oli d’oliva verjo
Un litre de vi negre
Un parell de porros
Una cullerada de farigola picada (Thymus vulgaris)
Una cullerada de coriandre picat (Coriandrum sativum)
Una tassa de brou concentrat o bé gàrum
Pebre blanc
Pinyons
Un got de llet
Un parell de blancs d’ou

Preparació

Buidar el pollastre i omplir-lo amb un manoll de porro, coriandre i farigola. Posar-lo a coure amb el vi en una cassola de terrissa durant una mitja hora. Picar en un morter pebre blanc i pinyons i afegir dues cullerades del brou de la cocció; lligar-ho tot amb llet. Després, llevar-li les herbes al pollastre, untar-lo amb aquesta salsa i posar-lo a coure lligant-lo amb clares d’ous batudes. Posar el pollastre en una safata untada amb oli i mullar-lo amb la salsa sobrant de la cocció, la qual s’anomena blanca. Aleshores ja es podrà servir.

Curiositats

Hem de pensar i creure que aquesta recepta de pollastre del llibre d’Apici era del famós emperador romà Heliogàbal (caldria incloure’l en el Google maps d’emperadors!).

Bon profit i espero les vostres fotografies del plat!

Del mercat a la taula amb Apici: Faves a l’estil de Vitel·li

13 Replies

A veure, ara que comença a ser temps de faves, qui prova de fer aquesta recepta romana i ens fa arribar la fotografia del plat a taula o la seva opinió?

De Re Coquinaria, V III publicat a la Bernat Metge Apici, l’art de la cuina:

Ingredients
Un quilo de faves
Quatre porros
Grans de pebre blanc
Coriandre fresc
Un got de vi negre
Una tassa de brou de peix concentrat o gàrum
Orenga
Grans de fonoll
Oli d’oliva verjo
Sal

Preparació

Es pelen i es tallen els porros en rodanxes. Es posa al foc poca aigua i sal en una olla. Abans que bulli, hi posem els porros trinxats i una cullerada de coriandre mòlt. Dins un morter es barreja mitja culleredeta de grans de pebre blanc, orenga i grans de fonoll a parts igual. Ben lligat s’afegeix a l’olla. S’hi afegeix al cap de poc el brou de peix concentrat o el gàrum i el vi negre. Després hi posem les faves. Al cap d’un quart d’hora, salem al gust i ho reguem amb un rajolí d’oli d’oliva verjo.

Curiositats

Hi havia un rei que pelava faves i li queien ses baves dins un ribell, aquest rei d’aquesta rondalla mallorquina tal volta fos l’emperador Vitellus a qui segurament li devia agradar aquesta escudella de faves i per això porta el seu nom. Sabem per Suetoni (Vit., 13, 4-5) que era un amant de la cuina, potser ell mateix va idear aquesta recepta o algun cuiner durant el seu regnat. Es veu que degué tenir molts amants ja que hi havia també uns llibrets vernissats de vermell d’ou que es deien vitelliani (Mart. XIV 8, 9) on els amants escrivien afers amatoris.
En el blog de KuaNum i a De re coquinaria hi trobarem moltes més receptes romanes de cuinar les faves!
Prosit!