Quadern virtual: Cirurgia estètica amb Apol·lo i Dafne de Bernini Auriga en el número 51 em va publicar a l’apartat Lèxicon un article sobre El grec en les operacions de cirurgia estètica. Aviat serà primavera i aviat començarà la dèria pel cos, per fer exercici físic a tot drap, per fer dietes irracionals, per retocar-se el cos… En aquests últims anys, la cirurgia estètica ha esdevingut tema de conversa quotidiana i ha omplert moltes hores d’espais televisius, amb una terminologia grecollatina que vaig creure interessant de tractar. Ara us ofereixo l’article esmentat El grec en les operacions de cirurgia estètica en format TIC, amb aquest quadern virtual. Els alumnes de grec I i grec II us recomano de fer les activitats en el vostre espai Moodle i així en quedarà registrada la puntuació per l’avaluació en continguts digitals.
Avui és el dia de la dona treballadora, ara fa un any per celebrar-lo us enllaçava un vídeo en què explica molt bé el perquè d’aquesta festivitat; em queixava també del menysteniment en què fou tinguda la dona a Grècia, fins i tot, per part dels homes intel·ligents i de mentalitat avançada a la seva època, com el pensament que Diògenes Laerci ens ha fet arribar del filòsof i matemàtic Tales de Milet (Dones contra Tales), també vam veure un vídeo amb rostres femenins, de bellesa àuria, que han inspirat els artistes de totes les èpoques a Dona i art. Enguany vull recordar el paper de la dona grega que malgrat tot va demostrar que també les dones podem pensar, crear, innovar… a més de fer d’esposes, mares, mestresses de casa perquè avui ens passa el mateix. He triat un nom: Teano, perquè sabem que almenys dues dones gregues de carn i os van destacar amb aquest nom. Una fou la poetessa de la Lòcrida que vaig incloure a Poetes gregues antigues, publicat a Publicacions de l’abadia de Montserrat i que ara Google ha digitalitzat (sense demanar permís!) i tot el món el pot llegir a la xarxa. L’ altra Teano fou filòsofa i matemàtica i estava casada amb Pitàgoras. I jo em pregunto: si no hagués estat casada amb Pitàgoras o amb algú de la seva vàlua intel·lectual, la tal Teano hagués pogut conrear la seva part intel·lectual? Passa encara avui el mateix? Ser dona intel·ligent i culta avui és un mèrit o un demèrit? En el segle XXI, què es valora més en una dona? Què n’opineu? Què sabeu del paper de les dones a Grècia i a Roma (ja ho hem estudiat!)?
Domingo, des de la Túnica de Neso, ha iniciat un meme per difondre la protesta en defensa de dues matèries de clàssiques, Fonaments i referents clàssics al País Valencià, amb una carta per enviar a les autoritats i una recollida de signatures. No sóc massa entusiasta dels memes i tampoc he rebut cap invitació; però pel meu compte, tal com també ha fet Sebastià Giralt entre altres, hi vull fer pinya i ajudar-los en signar i en difondre la notícia. Ja n’hi ha prou! Una cosa que funciona i s’ho volen carregar. Aquí a Catalunya s’han carregat amb l’última reforma un crèdit variable molt útil Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, encara em dol la seva pèrdua.
Ara ens van matant el grec arreu, Ramon Torné ho denuncia en el seu bloc i jo ho visc en primera persona, però no em deixaré vèncer fàcilment! A més, compto amb vosaltres, estimats alumnes! Sort en tinc! La força d’Esparta eren els seus homes; la meva, vosaltres!
Cal lluitar en defensa de la nostra cultura, i la cultura clàssica amb els seus referents lèxics i culturals en són el millor exemple. Per què matar la gallina dels ous d’or? Què està passant? Més baix ja no podem caure!
Ajuda’ns! Ajudem-nos! Tenim un espai cibernètic on queixar-nos, som activistes digitals en defensa de les clàssiques, ho demostrem cada dia aquí i on faci falta, almenys podem fer la pataleta hic et nunc; però aquesta pataleta ha de ser efectiva i ha d’arribar a qui té les regnes de l’educació, ja que l’educació és el futur del nostre país. Quin futur us espera?
Molta sort companys i companyes de Referents! Salvem arreu les clàssiques!
Els grecs ja ho deien i ara ha arribat el moment de fer servir els seus mots per educar en valors el jovent del segle XXI, atès els contravalors (violència, indisciplina, manca de respecte i d’esforç…) que imperen en la societat actual i com a reflex d’aquesta en les aules dels nostres centres escolars. Els valors han de presidir l’ensenyament i s’han de poder educar, tal com deia Sòcrates de la virtut.
A la tardor de 2004, em va publicar la revista Auriga nº 39 “Ja ho deien els Grecs!” ara ho he modernitzat en format TIC, però l’essència és la mateixa. Les classes de grec són molt vàlides, sigui com sigui ens cal rellegir els autors grecs amb ulls moderns i ens han de ser útils i imprescindibles, com cal esperar dels clàssics, també avui. Feu aquestes tres pàgines d’activitats en Hot Potatoes i els alumnes de grec de segon en el vostre Fil moodle i així quedarà enregistrada la puntuació. Fixeu-vos molt bé en el grec perquè també així n’aprendreu.
Animeu-vos a llegir els textos grecs, si pot ser en grec, segur que no us defraudaran i segur que us ensenyaran moltíssims valors d’aplicació actual!
Després de visionar aquest vídeo, podríeu dir a quina faula d’Isop correspon l’animació de Penelope Yocum i després traduir-la en comentari: aqueixa, aquesta o aquesta altra? Aneu en compte amb la guineu! És la bèstia més astuta i amb més enginy de tots els animals de les faules isòpiques!
Fa uns dies us proposava declamar la primera Catilinària de Ciceró, i mireu per on Camila Pérez, de primer de batxillerat, s’hi ha atrevit. L’enhorabona, Camila! Crec que tal com diu Licini Cras (a De l’orador de Ciceró) Apol·loni d’Alabanda et voldria entre els seus alumnes ja que rebutjava, tot i ensenyant amb paga, aquells que no tenien uns dots naturals adduint que “en l’orador es requereix l’agudesa dels dialèctics, els conceptes dels filòsofs, el llenguatge gairebé dels poetes, la memòria dels jurisconsults, la veu dels tràgics, els gestos si fa no fa dels actors cabdals. Per això entre els homes res no es pot trobar més rarament que un orador perfecte.”
La Camila, sense cap classe d’oratòria, té dots naturals; ara li caldria, a més de millorar en la dicció del llatí, amor a l’art de l’eloqüència i exercici per arribar a ser l’oradora perfecta. Avui més que mai cal ser un bon orador, perquè sensu lato ni els polítics, ni els dirigents, ni els directors, ni els conferenciants… gaudeixen de les qualitats que esmenta Cras en el tercer llibre De l’orador de Ciceró, potser aquest també és un argument que caldria afegir a la nostra llista de Per a què serveix avui estudiar llatí? Aquesta setmana mateix sortia a El paísque les empreses valoran ara (ja era hora!) els llicenciats en humanitats perquè entre altres facultats saben defensar oralment un tema, i es ressalta l’habilitat crítica que dóna el llatí.
Qui més s’anima a seguir el model de la Camila i ho penja a Aracne fila i fila perquè tots ho poguem veure!
Mentrestant, us formulo unes preguntes, que no són retòriques, per anar ampliant els nostres coneixements i, a la vegada, us permeten comentar aquest post amb més judici de valor, a més d’opinar sobre l’art de parlar bé:
Quan els joves romans rebien classes de retòrica i d’oratòria?
Com havia de ser un bon discurs? i avui?
Qui de vosaltres ens escriu el text llatí i la traducció del principi de la primera Catilinària que ens ha declamat la Camila?
Quan la va pronunciar Ciceró i per què?
Per cert, qui era Ciceró?
Qui era Catilina? De què se l’acusa?
Què era el Senat? Quina era la funció dels cònsols? Quin nom rebia la mesura excepcional amb què el Senat conferia poders extraordinaris als cònsols per restablir l’ordre polític?
Què vol dir l’expressió Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Quin llatinisme prescrit per les PAU de llatí a Catalunya ha esdevingut famós a partir del text declamat?
Gràcies al company de Chiron, Ángel Luis Gallego Real, podreu traduir en grec (nosaltres encara no hi podem escriure!) una faula d’Isop, El vell i la mort, feu cas dels mots remarcats i si voleu podeu consultar el diccionari Logos en línia que ofereix o el vox. Després deixeu aquí la vostra traducció.
Al YouTube he trobat aquesta animació de Manuel Castiblanco:
Avui els estudiants feu vaga; però jo no deixaré de publicar el nostre tradicional enigma llatí dels dimecres. Ja en portem nou de seguits! Espero que l’intenteu endevinar si no avui, demà o un altre dia!
Dentibus innumeris sum toto corpore plena;
frondicomam subolem morsu depascor acuto;
mando tamen frustra, quia respuo praemia dentis.
Ja sabeu que jo crec molt en l’efecte Pigmalió en l’educació (#EfectoPigmalión). Tenia previst publicar aquest article i mireu per on que una alumna, Bouchra, ja me l’ha trepitjat a Aracne fila i fila. Perfecte! Realment ja teixiu articles millor que la mestra i això és tot un orgull per a mi. L’he retocat amb alegria i he decidit publicar-lo per avançar en aquest aprenentatge col·lectiu que ens hem imposat. Per tant, després de llegir l’article Pigmalió i Galatea, ja podreu traduir aquest text en llatí de les Metamorfosis d’Ovidi i establir un paral·lelisme entre el mite ovidià i la pervivència en el cinema o en la literatura infantil, com és el cas de Pinotxo.
Interea niveum mira feliciter arte
sculpsit ebur formamque dedit, qua femina nasci
nulla potest, operisque sui concepit amorem.
Virginis est verae facies, quam vivere credas
et, si non obstet reverentia, velle moveri:
Ars adeo latet arte sua.
Ovidi, Metamorfosis
Un xic d’ajut:
nasci: infinitiu de present de nascor; credas:creuries; velle: voldria.
Què passa a Pigmalió? Què significa avui l’efecte Pigmalió?
Quin paral·lelisme podríem establir amb Pinotxo?
Si en l’article de la Bouchra, heu arribat al Pigmalió de G. Bernard Shaw, no us perdeu la versió televisiva de 1977 amb música de My Fair Lady de F. Loewe amb les genials interpretacions dels ballarins E. Maximova i M.Liepa. Si us agraden els contes de Jorge Bucay, no us perdeu el de Pigmalió!
Divendres la revista Auriga va lliurar a Premià de Mar el premi Núria Tudela i Penyaa Roger Coch, estudiant enguany de filologia catalana, i ex-alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat pel seu treball Antígones, dirigit per la professora Roser Campi. Mentre la revista Auriga li publica en el proper número l’extracte del treball des de El Fil de les clàssiques, guardonat amb el premi Didascàlia 2008 en el mateix acte, vull felicitar en Roger Coch i desitjar-li que la seva primera publicació a Auriga vagi seguida de la bona fortuna que em va propiciar a mi la meva Gimcana al Museu d’Arqueologia.
En Sebastià Giralt va immortalitzar el lliurament dels Premis Auriga 2008en el moment en què Roger agraïa el guardó a Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, acompanyat de Ferran Cortina, director de l’IES Mercè Rodoreda i professor de grec, i una servidora que ja coneixeu:
Ja sabeu que ho aprofito tot, i he pensat que a partir de Les Antígones d’en Roger, que em va confirmar que sobretot era un treball de l’Antígona de Salvador Espriu. M’agradaria proposar-vos una lectura de les diferents Antígones en diferents llengües. Ja sabeu que els paral·lelismes lèxics i culturals m’encanten i la pervivència del mite grec en la literatura i art universal de tots els temps també. Per tant, espero voluntaris per llegir en grec antic (podria ser algú que s’hagi comprat el llibre de la Bernat Metge), en català, en castellà, en anglès, en francès, etc).
La versió més completa del mite d’Antígona ens l’ofereix el tràgic grec del segle V aC, Sòfocles, i conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Eteòcles i Polinices, moren un a mans de l’altre, el rei Creont prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra Tebes, mentre es preparen honres fúnebres per Eteòcles que ha defensat la ciutat. Antígona, germana d’ambdós, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices, i per això és condemnada a mort.
Què està passant?
