Els romans van afegir als termes polítics que ja havien encunyat els pensadors grecs (política, monarquia, oligarquia, tirania, anarquia, democràcia, aristocràcia, ostracisme etc.) altres de nous, com és el cas del mot república que prové del llatí res publica “la cosa pública”; però, a partir de la Revolució Francesa, ja no designa un Estat en general sinó la manera d’organitzar l’Estat, en la qual el càrrec de cap d’Estat no és hereditari ni vitalici, sinó per elecció popular. S’empra en oposició a la monarquia, tot i que encara perviu l’accepció antiga de col·lectivitat en expressions com a república de les lletres (“conjunt de literats”) o com a reclam comercial d’un conegut anunci televisiu.
Del lèxic polític llatí, han pervingut moltes paraules que designaven institucions i càrrecs, encara que avui no les utilitzem sempre amb el mateix sentit:
-
El mot Senat (senatus), institució romana que va subsistir des de la monarquia fins a la caiguda de l’Imperi, però quan va concentrar el poder va ser en temps de la República. Prové del mot llatí senex “vell” perquè el Senat estava integrat pels caps de les principals famílies patrícies. En l’actualitat, els senatores tenen una representació territorial i el senat continua sent un òrgan consultiu, però ha perdut, en certs estats moderns, la importància que tenia el Senat romà que obstenta una altra cambra, el Congrés, i ambdues cambres formen el Parlament.
-
Concili prové de concilium, assemblea plebea. Avui ha passat a ser una assemblea o congrés especialment de bisbes per deliberar i decidir qüestions eclesiàstiques.
-
Tribu de tribus “divisió del poble romà” a efectes de participació en les votacions. També parlem de pagar tributs del llatí tributum, allò que es pagava per tribus i els polítics recapten la contribució.
-
Comicis del llatí comitia, avui l’utilitzem com a sinònim d’eleccions. Eren les assemblees legislativa i electoral en què els romans podien dir la seva.
-
Entre els càrrecs, tenim des de la República romana magistratura que designava els càrrecs en el seu conjunt; però avui només s’ha mantingut en el món judicial. El magistrat (en llatí magistratus) és el funcionari superior de l’administració de justícia. Entre els càrrecs que ostentaven els polítics romans, perviuen cònsol, tot i que no té res a veure amb l’antic càrrec de la república romana; un cònsol avui és un representant d’un país estranger que s’encarrega de protegir els interessos dels súbdits d’un estat en un altre. El mot dictador (dictator) que era un càrrec reconegut de la República amb validesa de sis mesos només té en comú amb els dictadors actuals els plens poders en el càrrec. Edil del mot llatí aedilis actualment vol dir regidor en llenguatge culte; per tant manté el significat originari ja que s’encarrega encara avui del govern municipal. Censor era l’encarregat de controlar el cens dels ciutadans que es feia cada cinc anys; en l’actualitat té l’encàrrec de fer la censura de llibres, pel·lícules, etc derivat d’una de les tasques dels antics censors romans (censores): vigilar la moralitat pública i protegir els costums, tot i que la seva tasca primordial era fer el cens (census) de la població. De l’època de l’Imperi, conservem a més del mot imperi del llatí imperium, emperador (imperator), príncep (princep) “el primer, el qui ocupa el primer lloc”que era el títol oficial dels primers emperadors (avui també tenim principat del llatí principatus) o Cèsar que de nom propi (provenia del cognomen de Caius Iulius Caesar) va passar a ser sinònim d’emperador i en deriven els mots tsar i kàiser.
Curiosa és l’etimologia del mot candidat o aspirant per a l’obtenció d’un càrrec; prové del mot llatí candidatus “vestit de blanc” ja que amb la blancor lluent de la toga tothom el veia durant la campanya electoral.
En llatí, la comunitat de ciutadans i la mateixa ciutadania es deia civitas, derivat de civis “ciutadà” (en deriva civil, civilització, civilitzar, incivil, ciutadà, ciutat… Els romans talment els grecs creien que només a la ciutat es podia desenvolupar la cultura, així ho oposaven a rústic, salvatge. La ciutat com a marc físic en deien urbs en deriven urbà, urbanisme, urbanitat, urbanitzar, urbanitzable, urbanització, urbícola, interurbà, suburbà, suburbi…
Tot relacionat amb la ciutat estat també hi havia l’organització social (socialis de socius “company” i avui també dóna nom a un partit polític) dels ciutadans. Poble prové de populus (d’aquí curiosament un partit polític en pren el nom!). El mot classe és d’origen grec però l’hem heretat a través dels romans. A més de classe social té moltes accepcions: categoria en general, grup d’alumnes, … Els ciutadans de classe alta eren els patricis (patricii o descendents dels fundadors o patres de la ciutat) o optimates (d’optimus superlatiu de bonus, com aristós en grec aristòcrata), els ciutadans de carrer eren els plebeus (plebeii) de plebs (plebs, plebeu, plebiscit…), eren homes lliures però no gaudien de tots els drets. Els estrangers que residien a la ciutat els atenesos els van anomenar metecs i els romans peregrins (peregrinus de per i ager “camp“, mot que conservem en el significat de peregrinitat “condició d’estranger, raresa”). Els estrangers que anaven a Roma per millorar la seva qualitat de vida eren els clients (clientes) i es posaven de manera voluntària sota la protecció d’un patrici, l’anomenat patronus, que els mantenia, els defensava en els judicis i, fins i tot, en podien rebre terres; durant la República, a causa d’un empobriment de part de la plebs molts plebeus arruïnats es van veure forçats a dependre de ciutadans rics. El patró els mantenia a canvi d’obtenir suport polític. Cada matí el client visitava el patró i aquest li donava un cistell amb queviures. Com més clients més oportunitats polítiques! Avui tots som clients d’una botiga, d’un bar, d’una companyia telefònica o d’un advocat. Els cavallers eren tant a Grècia com a Roma una classe intermèdia de gent molt rica; pocs cavallers, homes galants, queden!. Els proletarii eren els membres de la classe social més baixa rebien aquest nom perquè l’únic que podien aportar a l’estat eren els seus propis fills ( proles “descendència, posteritat”); avui la majoria som proletaris ja que depenem d’un sou. Els esclaus (mot que passa al català a través del llatí sclavus variant de slavus prové del grec bizantí derivat del vell eslau sloveninu, nom amb què s’autodenominaven els eslaus, víctimes del comerç esclavista medieval per part dels germànics, bizantins i venecians) que no gaudien de llibertat ja que havien passat a ser propietat d’un home (dominus) en llatí se’ls deia serfs (servi), d’on deriven mots com servil, servitud, servei, autoservei, servicial, servir…
Entre els llatinismes, tenim referendum l’acte mateix de “la consulta popular”, però abans es deia ad referendum “a consulta” ja que hi havia el costum de sotmetre a la consulta del poble les decisions que prenia el senat; i per indicar que hi ha els membres suficients d’un organisme o col·lectiu per prendre acords vàlids encara es diu quorum literalment “dels quals” però indica “la presència dels quals és suficient”, ja que aquest genitiu plural del pronom relatiu qui, quae, quod és una abreviació de la frase llatina quorum praesentia sufficit.
A Roma per fer carrera política calia ser un bon orador i tenir grans dots d’eloqüència. Potser avui en dia els polítics se n’obliden! També el poble respectava i admirava els seus líders, sobretot August, tal com aquests dies passa amb el nou president dels Estats Units, Barack Obama ( ja vàrem parlar en un altre article del palíndrom Amabo Obama de la seva campanya i del que tenen de romans els nord-americans) a més en molts estats 
utilitzen el llatí com a lema propagandístic, entre altres, el de Virgínia és Sic semper tyrannis, el d’Arkansas Regnat populus i el de Missouri Salus populi suprema lex esto. Ja ho sabeu si us voleu dedicar al món de la política on us heu d’emmirallar! Als Estats Units, ho han tingut molt clar!
Qui s’atreveix, doncs, a declamar el famós començament de la primera Catilinària de Marc Tul·li Ciceró: Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?…
A més dels exercicis del llibre de text de llatí i d’aquests Hot Potatoes, són molt interessants els que proposa Fernando Lillo a”El latín y el griego de tu país o comunidad” dins El latín y el griego de tu vida pàgs. 92-96, Aurea clásicos 2004.
Per què hem rebut una herència lèxica romana tan aclaparadora en el camp de la política? Té a veure, potser, amb els règims polítics que van seguir a la caiguda de l’imperi romà? Què n’opines?
Hola Gali:)! ja m’he llegit tot el tema de la política. La veritat, és que m’he quedat sorpresa ja que totes les paraules que tenim actualment en l’àmbit de la política provenen del llatí, però també he de dir, que moltes d’aquestes paraules no mantenen el seu significat originari, i nosé perquè, ja que amb el significat originari tenia un cert sentit, que potser ara no el té. Per exemple, el ploretariat rebia aquest nom perquè aportaven proles(descendència), però ara vol dir home treballador, i la paraula no té res a veure amb el significat. crec que haurien d’haver mantingut el significat.
Lúnica paraula que he vist que estava en l’època dels romans i ara (crec) que no, almenys en l’àmbit de la política, és la de TRIBU. tot i que digas si m’equivoco.
La veritat és que nosé perquè precisament en la política es conserven tantes paraules…!
Per cert Gali, crec que tens una falta però no estic segura:
“A Roma per fer carrera política calia ser un bon orador i TENIA grans dots”
Crec que enlloc de tenia, hauria de ser tenir
no?
fins demà.!
Moltes gràcies, Vero! Així m’agrada que t’ho hagis llegit!
Les activitats Hot Potatoes s’han de fer al Moodle Fil corresponent.
Aquest article hauria de llegir-ho moltisima més gent, o almenys aquelles persones que pensen que tenim molt poc dels romans, o que no en tenim gens! Aqui es veu molt clar, que nosaltres hem adoptat la política dels Romans, tots els noms que tenen a veure amb la política, venen del llatí, i tenen les mateixes funcions, la política d’ara amb la que hi havia llabors.
Ens explica tot perfecte, i amb tot tipus de detall, perquè ho sapiguem tot bé!
Tot prové del llatí i qui digui que no, que llegeixi l’article!
Fent els exercicis del moodle he anat obserbant…
No han canviat gaire les paraules llatines en la política fins i tot algun cop segur que tots haviem sentit a parlar d’alguna o en alguna pel·lícula o simplement pel carrer; ”populus” que és el poble no m’ha costat gaire endevinar que era ja que continuament està sortint en les frases de llatí per traduir.
El que més m’he equibocat és amb ”senex” que vol dir vell (com bé m’has dit Margalida) i dóna el nom al que coneixer avui dia com el senat.
En els altres casos podria comentar que els prínceps se’ls hi deia ”princeps” també, als plebeus ”plebs”…
Un exercici interesant per repassar per l’exàmen de demà!
Gali! m’ho llegit tot i trobo que és bastant interessant saber d’on provenen aquestes pareules que tenim al nostre vocabulari,encara que cambien una mica els significats, m’ha cridat bastant l’atenció que deien clients als estrangers que anaven a Roma per millorar la seva qualitat de vida, i avui tots som clients d’alguna botiga… No m’agrada gens la política pero no està malament saber una mica més.
I està molt bé que posis el “Hot patatoes”, aixi practiquem abans de fer-ho al moodle, que consti que he tret bona nota! 😛
un petó!
A mii m’ho va explicar la meva mare que moltes de les paraules de política provenian del llatí, pero ara, que me llegit tot jaja ( estic marejada i tot ¬¬)
eh aprés moltes més paraules que no sabia que provenian d’ells.
Jo crec que els romans en el tema de la política ho portaban molt bé, i per dir-ho d’alguna manera nosaltres ens hem copiat una mica d’ells jaja 😀
una mica si que han cambiat algunes paraules o significat pero a pasat molt de temps i es una pasada que utilitzem tantas paraules seves!
lida!
la veritat és que m’he quedat sorpresa de que aquestes paraules sobre política vinguin del llatí, (ja ho he aprés:)). I m’ha semblat curiós aixó de candidat que vol dir vestit de blanc, no ho hauria esbrinat mai, jaja. Crec que totes aquestes paraules les podriem haver heredat a partir de la caiguda de l’imeri romà, tal com dius tu a la pregunta.
Per cert, els politics deuen saver tot aixó? crec que no jaja.
un pettó! 🙂
qee foort liidaa:O
en teniaa ni iideiiiaa, qe totees aqesttess paraaules, proveenieen del llatí:O
& moltisismes paraauuleees, que mai hauria esbrinat el seu sgnifiicaT XD.
unpetonaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaslida(L)
ave lidaa!! després d’ haver legit tot aquest text tant llarg m’ha semblar impressionant la quantitat de paraules provents del llatí que ara mateix es fan servir per parlar de politica,també m’he quedat sorpresa de com es feien les lleis i tot a Roma la veritat es uqe tot aixó es molt interesant.
Lida!! no em deixa veure ciceró.. he intentat entrar de mil formes i no puc… ho intentaré més tard..
fins dilluns!!!!!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » No és fàcil ser un bon orador!
ave lida!!
despres de llegir aquest text et dones compte de la quantitat de paraulas que provenen del llati.
vale
la empremta que han deixat en les llengües modernes els càrrecs polítics romans és bastant profunda com demostra aquest article però a vegades el significat no és el mateix, sinó que ha anat variant al llarg dels segles, com és el cas de cònsol que no tenen res a veure amb els antics (cosules) de la república romana,o censor que actualment són persones que tenen l’encàrrec de fer censura de llibres, pel·lícules.. etc, mentre que durant la república era la persona vigila la mortalitat pública i protegia les costums apart de la seva funció principal la de fer el cens(census)de la població,cosa que no fan els censors actuals.
Avee!!
Jo crec què hem rebut una herència lèxica romana tan aclaparadora en el camp de la política perquè en aquesta moments perviuu encara i s’estudia la llei romana en les universitats de dret i suposo que hi té a veure.
valee
Avee
encara que també penso que s’han mantingut perquè al llarg de la història s’han anat utilitzant aquests mots per dessignar els càrrecs que provenen de l’època romana i l’únic què han fet és “tradduir-ho” al català.
vale
AVE!
La veritat es que ara a classe també estem tracntant aquest tema… amb tants noms em ve una mica de mal de cap perque ho veig una mica liat… Es cért que el nostre sistema polític actual en certa manera és cert que es una copia del sistema polític antic, però esque ja se sap, als romans se’ls hi donava bé tot això d’organitzar així que el seu sistema polític era efectiu per això avui en dia en tenim un de molt semblant…
apa doncs.. VALEE!!
Ave!
Després de llegir aquest text i veure la herència tan aclaparadora que hem rebut, crec que és manté perquè els romans van saber organitzar molt bé les coses en l’aspecte de la política, i per tant, nosaltres ens hem fixat i moltes de les coses les em “copiat”, per això penso que tenim tan mots iguals o semblants.
Vale!
Podem veure que en el transcurs de la societat romana tot ha anat canviant molt:
A la monarquia la societat estava dividida en el “liberi” i els “servi”. Els “liberi” estaven dividits en “patricii”, aquest nom prové de “patres” els fundadors del senat romà, i pels “plebeis” que eren els ciutadans romans però sense abantpassats fundadors.
Podem observar que durant la república això va anart canviant. Ara els “liberi” estaven dividits per “cives” és a dir per ciutadans i per “non cives”, no ciutadans. Dins del “cives” surt una nova classe, que eren els “proletarii” que eren els plebeus més pobres. D’aquí el seu nom, ja que es deien així perquè eren tasnt pobres que només tenien als seus fills (“plebi”). Dins dels “non cives” tenim un avenç, ja que a partir del s. I aC es consideren ciutadans romans al italians. També podem observar que els “sevi” van en augment.
Respecte a l’imperi, podem veure que els “liberi” es divideixen en “honestiores” que eren els grups més rics (“patricii et equites”) i els “humiliores” que eren els grups més pobres (“plebeii, peregrini et liberti”)
Bon dia!
jo crec que aquestes paraules han perdurat durant tota la història perque van ser les primeres que van definir aquests termes, també perque el llatí es una llengua que va derivar en moltes llengües romàniques i d’ aquí que hagin durat fins l’ actualitat.
també pens-ho que els carrecs polítics sempre han estat presents en la història, pel que sempre han hagut de ser nombrat i quin millor nom que el de tota la vida.
valeee!
Ave!
Com a dit la Melisa, robo molt interessant també saber d’on provenen moltes de les nostres paraules actuals. Sobretot a les que es troben en l’ àmbit polític i militar, dues de les coses que savien fer millor els romans.
Valee!
Ave!
És molt interessant aquest article!
Al llarg del temps hi ha agut moltes maneres de governar, i els romans ho tenien tot molt calculat ( tot i que al final el gran Imperi Romà acabà caient…), i així posteriorment s’ha volgut seguir un model semblant. La nostra cultura està molt influenciada per la cultura romana, i per això que tantíssimes paraules,-no només polítiques-, segueixin estant dins el nostre vocabulari actual. Trobo que és interessant que IKEA fes servir l’spot “bienvenido a la república independiente de tu casa”, jo personalment no hi estic gaire d’acord amb la democràcia monarquica que hi ha aqui.
La veritat es que ara hi ha molta desconfiança en la política, no com els romans que adoraven de veritat als polítics, com un exemple a seguir i amb idees fermes, així que no m’extranya que polítics facin servir el llatí en campanyes publicitàries.
Tot i que els romans van començar restringint molt el concepte de “ciutadà amb drets”, poc a poc van anar obrint portes a més gent,( sempre per interessos, es clar) i ara mateix totes les persones tenen uns drets, en teoria, ja que a la pràctica el món no és tan just.
Ave!!
Doncs com podem veure en el article, moltes de les paraules que s’utilitzaven en l’exèrcit llatí, s’utilitzen ara actualment.
A més, la part dels càrrecs i com es formava l’antic exèrcit romà i tota la pesca em va quedar molt més clara l’altre dia quan ens ho va explicar i il·lustrar la Teresa a la classe. Sobretot, em va quedar molt més clar el tema de la distribució de les centúries.
Com podem veure el que més perdura en l’actualitat són els noms dels càrrecs polítics.
Vale!!
com sempre, molta campanya política , moltes promeses i pocs fets.
Tot i estar la societat estructurada en aquells que tenen drets i els que no, sempre hi havia irregularitats. Per exemple, a l’exèrcit: els “patricii” sempre han pogunt participar perquè tenien diners i gaudien de privilegis, ja que tot i haver gent que tenia poder econòmic no podia participar perquè no pertanyien a ninguna de les primeres families romanes. així doncs, els 100 “equites”/”celeres” i els 1000 “milites”/”pedites” de cada tribu eren seleccionats escrupulosament. ja després els “plebeii” van poder defensar el seu poble a l’època de Servi Tul·li i més endavant, ja al final de la monarquia, els “proletarii” van formar-ne part. Ja no era una qüestió de diners exclusivament (a la República el general Camil va professionalitzar l’ofici), sinó que es parlava de la dignitat i l’honor. Això actualment s’ha solucionat ja que tothom es podria apuntar passant unes proves, però l’estructura jeràrquica de l’exèrcit és pràcticament la mateixa. (podriem dir que és un èxit dels romans, a nivell mundial, per això).
Carla i Sara, interesants, les vostres reflexions sobre la política actual i la influència de Roma en els sistemes polítics al llarg de la història. He de dir, però, que els romans tampoc no confiaven en els seus polítics tant com pot semblar. La corrupció i l’electoralisme i el descontent que aquests provoquen en l’ectorat també l’arrosseguem des d’aleshores.
Annia, has fet un bon resum de l’evolució de la societat romana, tot i que no l’has relacionat gaire amb l’article. Ves amb compte, però, a l’hora d’escriure els termes llatins, ja que coneixes perfectament la importància de les desinències i has de mirar de no deixar-te no confondre lletres.
Hola!
Me llegit tot el article, llarg però interesant. Fer la comparació entre el passat i la actualitat t’ajuda a memoritzar y entendre millor la politica romana.Aquet article és bastant util per estudiar la politica romana.
🙂
Ave!
Tothom sap que l’origen de l’organització de l’estat vé de fa bastants anys, concretament té l’origen en el Senat Romà, que és el consell suprem de l’estat, que va anar perdent algunes de les seves magistratures i directrius per les dictadures i l’arribada de l’Imperi.
Tot i així, els romans van ser la clau per l’organització que ara tenim (tot i que es podrien organitzar millor); com la Teresa pensa, sense els romans nosaltres no seriem res de res, fins i tot penso que sense ells nosaltres no existiriem, bén cert és que la clau de la nostra existència és l’exèrcit.
Tornant al tema de l’organització política hem agafat (heredat) moltíssimes coses dels romans en aquest terme, altres coses dels romans que m’hi he fixat fa poc, va ser la moda de portar ara les noies un monyo despentinat, que resultava ser que abans les romanes el portaven així; una altra cosa, l’any passat es van posar de moda les sabates romanes que et fan el peu més gran i jo me les poso bén poc; altres coses heredades (ara en terme judicial) són les normes dels advocats, ja que quan estudies per exercir d’això téns una assignatura basada en les normes dels romans.
Basant-nos en el que acabo d’escriure podem deduir (sens dubte) que sóm “la petjada directa” dels romans.
Vale!
Salvete!
És al·lucinant la quantitat de paraules que fem servir acualment i que deriven del llatí, una llengua que es va perdre fa tant de temps!
Però com bé han dit per aquí no solament hi ha paraules relacionades amb la política sinó que són moltes les paraules que fem servir molt sovint i que no ens ni adonem, les que deriven del llatí!
Qui no li ha dit mai a un amic que està trist: Carpe diem, aprofita el moment! O qui no ha escrit mai en alguna carta: Post data?
També tenim moltes paraules que tenen les arrels llatines, com moltes que estan posades a aquest article.
Són moltíssimes les paraules que ens venen directes de la llengua llatina.
Una paraula que m’ha sorprès molt que ha aparegut a aquest article de la qual no n’era coneixedora que venia del llatí era: candidat. No sabia que sel’s deia així per anar vestits de blanc i així cridant més l’atenció a les campanyes electorals! És molt curiosa l’etimologia d’aquesta paraula.
M’ha agradat molt aquest article i finalment “donar gràcies” als romans per haver-nos posat les coses tant fàcils amb la llengua ja que moltes de les paraules que nosaltres fem servir avui en dia, estan inspirades en les que ells feien servir.
Salve!
És realment sorprenent tot el que hem aprofitat dels romans, acualment utilitzem moltes paraules que provenen del llatí.
Però també hi ha paraules a més de les que s’utilitzen per política hi ha altres que fem servir i no ens adonem que provenen del llatí, com per exemple carpe diem, post data, tempus fugit…
No només això sinó que hi ha paraules amb arrels llatines, com moltes que estan aquí a l’article. Moltes paraules venen directament del llatí.
M’ha sorprès molt la paraula Senat ja que ara mateix sempre s’utilitza i jo no tenia ni idea que provenia del llatí. Sempre l’estic escoltant a història o bé per les notícies i ara doncs sé que prové dels romans.
Aquest artile m’ha agradat molt i m’ha interessat molt i penso que ells ens ho han donat gairebé tot fet, ens han facilitat molt amb la nostra llengua per que hi ha moltes paraules en el nostre vocabulari que provenen d’ells.
Vale!!
Cada dia veiem més que, paraules que utilitzem dia a dia provenen del llatí. Hi ha paraules que casi no han canviat! I d’altres com Senat que no han canviat gens! és al·lucinant, l’antic imperi romà segueix viu! Tot i que sembla que alguns que tenen càrrecs com els que estan mencionats a l’article deixin de viure a l’antiga romà i vinguint al present. Que no està la cosa com, per fer viatges en el temps!
El fet que hàgim heredat mots llatins referents a la política i els hàgim incorporat en el nostre lèxic es veu perquè Roma va ser el nostre precedent més important d’un Estat basat en la sobirania popular i una justícia per defensar els més dèbils i condemnar els delinqüents. Crec que en aquest camp, tenim el lèxic grec una mica abandonat ja que Plató va idear molt abans la República Platònica i va imaginar-se un món més just, u pèl utòpic. En definitiva, els hel·lens havien introduit la democràcia molt abans…
Els règims posteriors a Roma, van ser majoritàriament monarquies absolutistes: monarquies visigodes, francs, bizantins, àrabs… Crec que fins l’Humanisme, el Renaixement, després la Revolució Francesa i The Bill of the Rights no es recuperen els ideals polítics de Roma i de Grècia.
Vale!
Salve!!!
Un gran article, molt interessant. La veritat és que em sorpren cada cop que veig més semblances entre les paraules actuals en el nostre lèxic i les que s’utilitzaven en l’antiga roma. I mai m’havia plantejat que les paraules relacionades amb la política tinguessin relació amb el llati. I si despres de llegir tants articles a aquest blog on es pot veure lèxic actual provinent del llatí m’adono que la gran part del nostre vocabulari actual va ser gràcies a ells.
Vale!!!
Salve!
Es un article molt interesant, ja que podem veure les semblances que hi han entre les paraules d’ara i les antigues.
Mai m’havia parat a pensar en que les paraules de la politica d’ara poguesin provenir del lexic de Roma.
VALE
La veritat és que em sentu molt identifacada amb el llatí, ja que totes les paraules que utilitzem proven del llatí.M’ha agradat molt saber sobre la política i els noms es institucions i càrrecs polítics romans.A mi m’agrada molt la polític ja que membres de la meva familia pertanyen el món del dret. La poersona savia és la que té coneixemnts i sap de tot. Per tant. aquest articles ens serveixen moltíssim ja que ens parlen de coses interessants, coses i curiositats que mai ens havien preguntat abans.
I és una eina m,olt útil per els hot-potatoes i per a la vaida
El terme política i el repartiment de es institucions i càrrecs polítics romans, s’ha m’ha quda molt clar, gràcies aqust article, encara què ja sabia coses de la plítica.Lo nou ha sigut les coses en cómu amb nosaltres.
Ave!
Definitivament, el llatí ens ha marcat, i aquesta n’és una altra prova. Potser hem adoptat tant de vocabulari jurídic del llatí perquè, després (o coetàniament) que grècia, van ser les dues “democràcies” o els dos models que tenim més propers al nostre, ja sigui per manera de funcionar o per proximitat territorial. Jo crec que és per això que tenim tant de vocabulari llatí en aquest àmbit.
Salve!!
Queda demostrat que el llatí ha marcat la història de la nostra llengua i la nostra cultura. La veritat és que veure tot el llenguatge jurídic que pertany al llatí m’interessa ja que jo vull estudiar dret i m’adono que gran part del que estudiaré en un futur prové de l’època romana. És un gust saber d’on venen les nostres llengües i costums!
M’he quedat sorpresa de que aquestes paraules sobre política vinguin del llatí.
Queda demostrat que el llatí esta present al nostre dia a dia, i que hi ha paraules que casi no canvien.
Vale
“No es un día cualquiera – El latín en época electoral
13 oct 2012
En “Verba volant”, Emilio del Río habla del origen de la palabra “candidato” ahora que País Vasco, Galicia y Estados Unidos están en plena campaña electoral (13/10/12)”.
LAS MAGISTRATURAS DE LOS MUNICIPIOS: LOS EDILES (III)
http://urberomana.blogspot.com.es/2012/10/las-magistraturas-de-los-municipios-los.html
El terme proletari és romà: http://www.rtve.es/alacarta/audios/preguntas-a-la-historia/preguntas-historia-termino-proletario-romano-15-03-13/1702421/
Salve!
No savia que que república volia dir això: res publica “la cosa pública”. Té sentit ja que una república és un país on no hi ha rei.
Ens van mostrar molts termes polítics com: magistrus, comicis, senatus, tribus, imperium, imperiator, princep, dominus, proles, socius, servi, clientes, patronus, referendum, peregrinus,ager i molts més.
Gràcies a aquests conceptes que es van adquirir en aquella época, nosaltres dovernem i convivim tots junts gràcies a els romans.
Salue!
El censor era un magistrat de l’antiga República romana, aquesta figura era l’encarregada de controlar el cens de la població que es feia un cop cada cinc anys.
Lex Ovinia va ser una llei impulsada prop de l’any 312 aC, aquesta llei permetia que els senadors fossin elegits pels censors, abans de l’establiment d’aquesta llei els senadors s’elegien entre ells. La figura del senador era vitalicia.
Salve!!
El censor a l’antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública). El càrrec apareix el 435 aC per ajudar als cònsols a fer els cens de ciutadans i béns (census).
Cada quatre anys corresponia als cònsols fixar els pressupostos, fer les llistes dels ciutadans i la distribució dels Impostos.
https://sites.google.com/a/iesgarciabarros.org/dives-gallaecia-2012_es/hic-et-nunc/lexico-politica-e-sociedade