Fa uns dies us proposava declamar la primera Catilinària de Ciceró, i mireu per on Camila Pérez, de primer de batxillerat, s’hi ha atrevit. L’enhorabona, Camila! Crec que tal com diu Licini Cras (a De l’orador de Ciceró) Apol·loni d’Alabanda et voldria entre els seus alumnes ja que rebutjava, tot i ensenyant amb paga, aquells que no tenien uns dots naturals adduint que “en l’orador es requereix l’agudesa dels dialèctics, els conceptes dels filòsofs, el llenguatge gairebé dels poetes, la memòria dels jurisconsults, la veu dels tràgics, els gestos si fa no fa dels actors cabdals. Per això entre els homes res no es pot trobar més rarament que un orador perfecte.”
La Camila, sense cap classe d’oratòria, té dots naturals; ara li caldria, a més de millorar en la dicció del llatí, amor a l’art de l’eloqüència i exercici per arribar a ser l’oradora perfecta. Avui més que mai cal ser un bon orador, perquè sensu lato ni els polítics, ni els dirigents, ni els directors, ni els conferenciants… gaudeixen de les qualitats que esmenta Cras en el tercer llibre De l’orador de Ciceró, potser aquest també és un argument que caldria afegir a la nostra llista de Per a què serveix avui estudiar llatí? Aquesta setmana mateix sortia a El país que les empreses valoran ara (ja era hora!) els llicenciats en humanitats perquè entre altres facultats saben defensar oralment un tema, i es ressalta l’habilitat crítica que dóna el llatí.
Qui més s’anima a seguir el model de la Camila i ho penja a Aracne fila i fila perquè tots ho poguem veure!
Mentrestant, us formulo unes preguntes, que no són retòriques, per anar ampliant els nostres coneixements i, a la vegada, us permeten comentar aquest post amb més judici de valor, a més d’opinar sobre l’art de parlar bé:
-
Quan els joves romans rebien classes de retòrica i d’oratòria?
-
Com havia de ser un bon discurs? i avui?
-
Qui de vosaltres ens escriu el text llatí i la traducció del principi de la primera Catilinària que ens ha declamat la Camila?
-
Quan la va pronunciar Ciceró i per què?
-
Per cert, qui era Ciceró?
-
Qui era Catilina? De què se l’acusa?
-
Què era el Senat? Quina era la funció dels cònsols? Quin nom rebia la mesura excepcional amb què el Senat conferia poders extraordinaris als cònsols per restablir l’ordre polític?
-
Què vol dir l’expressió Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
-
Quin llatinisme prescrit per les PAU de llatí a Catalunya ha esdevingut famós a partir del text declamat?
Salve!!!
Realment aquesta noia te dots per l’oratòria llatina. La seva pronunciació és molt adequada. Ja m’agradaria ami poder aconseguir dominar aquesta llengua d’aquesta manera. Moltes felicitats pel video, m’agrada moltíssim.
En aquella època la retòrica era la matèria principal a l’ensenyament superior. En aquestes escoles hi anaven els joves romans que volien dedicar-se a la vida política.
En aquella època hi havia unes característiques per definir un bon discurs. Aquest havia de guanyar en creativitat quan era pronunciat per l’orador (no quan era escrit). Eren molt importants els gestos, la tonalitat de la veu,… Eren elements que donaven credibilitat. A part d’aquestes característiques, un bon discurs havia de tenir unes parts concretes, o almenys és el que deia Ciceró. Ell diu que es comença amb una introducció on s’ha de parlar del tema que és vol tractar intentant caure bé al públic. Després l’exposició on s’ha de narrar els fets que mouen el discurs. A continuació l’orador ha de defensar la seva postura amb l’argumentació. Finalment concluir amb un resum del que ha exposat provant de convèncer els judges i el públic perquè estiguin de la seva part.Actualment jo penso que els discursos es fan de la mateixa manera ja que Ciceró parlava d’una estructura bàsica que actualment s’utilitza encara.
Les Catilinàries són l’obra més coneguda de Ciceró. Tinc entès que són quatre discursos en contra de Catalina (era un implicat en la conjuració contra la República romana). En el primer discurs fa una pronuncia davant del Senat que suposa la fugida de Catalina. En el segon discurs exposa davant del fòrum una pronuncia per informar al poble. La tercera, també al fòrum, serveix per informar sobre la detenció dels conjurats. Finalment a la quarta, pronunciada un altre cop al Senat, és decideix la condemna de mort als conjurats.
Ciceró va néixer l’any 106 aC a Arpino. Era el fill d’una família de cavallers. Va estudiar a Roma on va rebre l’ensenyament dels millors oradors i juristes d’aquella època. Va fer viatges a Grècia i Asia menor. Tenia una carrera política com ara cònsol.
Catalina era un polític rmà que volia, segons Cicerò, conspirar contra la República i destruir-la. El Senat era a quí consultaven quan s’havien de prendre desicions importants. Estava format pels caps de les famílies patricies. Els cònsols convocaven i presidien el Senat. S’ocupaven de la direcció de la vida política.
“Quousque tàndem abutere, Catalina, patientia nostra” significa que “fins quan, digues Catalina, abusaràs de la nostra paciència?”. Hi ha un llatinisme que potser prové d’aquest discurs: Ensu lato. El seu significat és “en sentit ampli”.
Vale!!!
Salve!
A partir dels 16 anys aproximadament, els nois que volien seguir estudiant per fer una carrera política o militar cursaven el Ludus rhetoricus que consistia en aprendre i perfeccionar la retòrica, l’oratòria i altres assignatures com matemàtiques i filosofia. El Ludus rhetoricus era la darrera etapa educativa a Roma, la primera d’elles era el Ludus litterarius (per a nens i nenes de 6 a 12 anys) i la segona era el Ludus grammaticus (per a nens i nenes de 12 a 16 anys). Així doncs podem comparar el sistema educatiu romà amb l’actual: Primària, Secundària i estudis posteriors (Batxillerat i Universitat).
Fer un bon discurs no era gens fàcil, un discurs llatí havia de ser ric en lèxic, precís, contundent i convencent sense perdre el respecte als altres oradors. En canvi avui; molts polítics, periodistes, presentadors de TV… no compleixen aquests requisits i són capaços d’utilitzar paraules malsonants i vocabulari ofensiu per imposar-se davant el seu contrincant.
Un exemple de la manca de respecte cap el contrincant el trobem una vegada que Catilina, representant del partit popular romà que després de perdre les eleccions va intentar imposar-se amb la força. Llavors Ciceró, un dels més importants oradors romans, va dir “Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?”.
La retòrica era imprescindible per a un ciutadà romà que volia dedicar-se a la política, per exemple si volia esdevenir senador. El Senat o SPQR (Senatus Populusque Romanus) era la representació del poble davant del rei. El SPQR tenia la funció d’aconsellar al monarca, tot i que ell era qui decidia l’última paraula. El dictador romà (durant l’imperi) disposava de tots els poders a la seva mà i la seva funció era restablir el règim.
Salve!
Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C. dins una família de classe eqüestre. Va rebre l’ensenyament superior a Roma, on va estudiar retòrica i filosofia .Va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys. Als trenta començà la seva carrera política. Va exercir com a qüestor a Siracusa.
Va tornar a Roma l’any 77 aC i emprengué el cursus honorum essent qüestor a la província romana de Sicília el 75 aC[1] i el 74 aC fou elegit senador. Va continuar exercint d’advocat i més tard, al 64 aC, fou elegit cònsol. Militava en el partit aristocràtic i per això s’enfrontà als seguidors del partit popular. Durant el seu consolat va denunciar i va eliminar una conjura de conspiració per part dels aristòcrates que pretenien posar fi a la República, Luci Sergi Catilina, contra qui va compondre les seves famoses Catilinàries. Els enemics de Ciceró van aconseguir que el tribunal carregués contra ell amb una llei per assassinar ciutadans romans i va haver d’exiliar-se al 58 aC. Després d’un any emigrat a Macedònia Pompeu el perdonà i va poder tornar sense cap mena de poder.
L’any 51 aC acceptà el càrrec de procònsol de la província romana de Cilícia, però tornà a Roma al cap d’un any. Ciceró en va quedar satisfet i li va donar una carta de recomanació per Servi Sulpici (47 aC). Donà el seu suport a Pompeu contra Cèsar durant la guerra civil, perquè li semblava més republicà. Tot i això, en guanyar Cèsar l’any 48 aC va comprendre que l’oposició era inútil i des d’aquell moment es dedicà plenament a escriure, declinant tota activitat política. Cèsar li perdonà la vida pel seu prestigi com a escriptor, pensador i orador
Finalment, quan Cèsar fou assassinat Ciceró tornà a la política i s’oposà amb totes les seves forces a Marc Antoni, deixeble de Cèsar,t establint amistat amb el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August . Marc Antoni ordenà secretament la seva execució. Tot i així fou advertit de les intencions d’aquest, Ciceró fugí embarcant a Antium, però inclemències del temps el feren desembarcar a Circeis d’on anà fins a la seva vila a Formia. En aquest trajecte fou interceptat pels soldats de Marc Antoni que li van tallar el cap i les mans, que foren enviats a Marc Antoni que ordenà que fossin exposades al fòrum romà.
Obra
Verrines
Algun temps després d’exercir la magistratura de qüestor els sicilians van acudir a ell perquè actués com a fiscal contra Verres quan aquest va deixar el càrrec de governador de Sicília i va ser acusat de corrupció, ja que, mentre va administrar l’illa, va expoliar els seus habitants. Gràcies al seu disurs va aconseguir que Verres s’exiliés.
Catilinàries
Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró en quatre discursos davant el senat va descobrir la conjuració, va fer fugir de Roma Catilina i va desmantellar així la seva organització.
Defensa de Miló
Miló era el cap d’una banda que feia servir la violència al carrer a favor del partit optimat. En un enfrontament amb la r va morir el cap del partit optimatt, Clodi. Miló és acusat de la seva mort i Ciceró s’encarrega de la seva defensa. Però espantat per la pressió de l’ambient, fa una argumentació maldestra i precipitada, que no impedeix la condemna de Miló a l’exili.
Filípiques
Són els catorze discursos que Ciceró va redactar contra Antoni. El nom de Filípiques va ser donat establint un paral·lel amb les Filípiques de Demòstenes, el conjunt de discursos que aquest orador atenès va pronunciar per salvar la llibertat de Grècia davant l’amenaça de Filip II de Macedònia.
Brutus
Està escrit en forma de diàleg entre Brutus, Àtic i Ciceró. Partint de la mort d’Hortensi narra la història de l’oratòria romana des dels seus inicis fins a la seva culminació en el mateix Ciceró.
L’orador
En aquesta obra Ciceró reprèn la seva idea que l’orador ideal ha de dominar els tres estils, el senzill, el moderat i l’opulent, per aplicar el que convingui a cada ocasió.
Característiques
Prèviament a l’especialització, l’oratòria necessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes: la literatura, la història, el dret i sobretot la filosofia. Aquesta darrera ensenya a reflexionar sobre l’argumentació i a estudiar els diferents tipus de causes i de proves. Ciceró defineix l’oratòria com l’art de parlar bellament i abundantment.
Hi ha quatre parts bàsiques en què ha d’ordenar-se un discurs:
– exordium: inici,
– narratio: exposició de la causa,
– confirmatio: argumentació per sostenir les idees defensades,
– peroratio: final.
Operacions que cal realitzar per esciure i pronunciar un discurs:
– inuentio: buscar les idees que es diran,
– dispositio: posar-les en ordre,
– elocutio: triar els mots per exposar les idees, amb l’ornament i les figures necessàries,
– actio: representar el discurs amb gestos i dicció,
– memoria: memoritzar el discurs.
Els mitjans per persuadir els oients són:
– probare: convèncer pel raonament,
– mouere: commoure per aconseguir l’adhesió subjectiva,
– delectare: agradar per la bellesa del discurs.
Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C i va morir el desembre del 43 a.C. Va rebre l’ensenyament superior a Roma, on va estudiar retòrica i filosofia (estoicisme i platonisme). Per ampliar els seus coneixements en totes dues fa un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys.. Va exercir com a qüestor (advocat) a Siracusa. D’aquí va sorgir el primer gran èxit en els tribunals: el procés a Verres.
Així va ser pretor i l’any 63 a.C. va esdevenir un dels dos cònsols, els més alts magistrats, pel partit dels optimats. Des del consolat va enfrontar-se amb la conjuració de Catilina, candidat del partit popular, per derrocar el poder constituït, que va morir en un combat. Al final Catilina va morir en un combat contra l’exèrcit romà i Ciceró va arribar al cim de la seva glòria. Tanmateix, tres anys més tard tenia tothom en contra. Així, després que l’any 60 a.C. aconsegueix el poder el triumvirat format per Pompeu, Cèsar i Cras, el tribú de la plebs, que defensaven els drets dels plebeus, fa que desterrin Ciceró i destrueixin les seves propietats. Al cap d’un any pot tornar, però aviat es retirarà de la vida pública i escriurà obres d’oratòria teòrica com el De oratore.
Al cap d’un temps retorna a la política acostant-se al triumvirat. El 51 a.C. Ciceró va ser enviat a governar Cilícia, complint amb retard el mandat de procònsol. va esclatar la guerra civil entre Pompeu i Cèsar i va posar-se al costat de Pompeu. Quan aquest va ser vençut (48 a.C.), Cèsar va perdonar Ciceró. Els anys següents, sota ladictadura de Cèsar, va viure retirat escrivint tractats retòrics, que va dedicar a Brutus. El 45 a.C. va morir la seva filla Túl·lia, i això el va impulsar a dedicar-se a la filosofia i en un sol any escriu diversos tractats sobre aquesta disciplina.
El 44 a.C., després que Cèsar va ser assassinat, Ciceró va tornar a l’escena política amb la intenció de restaurar la República. Va obrir el camí a Octavi, jove hereu de Cèsar. Durant uns mesos va reeixir a realitzar el seu ideal d’un poder basat en l’autoritat moral i intel·lectual d’un gran home. D’aquesta etapa en són testimoni els discursos contra Antoni. Tot i axí tenia a molta gent en contra i va ser assesinat pels sicaris el 43 a.C, que van exhibir-ne el cap i la mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum.
Ciceró va conrear la prosa llatina, ja que hi va contribuir des de diversos gèneres: l’eloqüència i la teoria oratòria, la filosofia i les cartes.
La teoria i la pràctica de l’oratòria són una part molt important en l’obra de Ciceró. Tenia extraordinàries dots d’orador, el que li va servir per escalar els més alts càrrecs
polítics. L’oratòria de Ciceró està dividida en diverses parts:
– Exordi o introducció del tema.
-Cofirmació o aportació dels arguments.
– Refutació de les objeccions.
– perroració destinada a guanyar-se els jutges i l’auditori.
També la seva tècnica oratòria consistia a saber adornar el discurs (poliunda ràtio), per així
obtenir la seva finalitat: agradar, commoure i convèncer.
La seva obres més importants són:
Les Catilinàries són quatre discursos de Ciceró. Van ser pronunciats entre novembre i desembre de l’any 63 aC, després de ser descoberta i reprimida una conjura encapçalada per Catilina per donar un cop d’estat.; Defensa de Miló, defensa que fa després del judici, és un discurs modèlic pel seu equilibri; Filípiques, que són els dotze discursos que Ciceró va redactar contra Antoni.
Salve!
La frase “Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra”vol dir “Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència”.
El llatinisme al que es refereix és “sensu lato” que vol dir “en sentit ampli”.
Ciceró.
Ciceró va néixer a Arpínum (106 aC) en una família de l’orde eqüestre que el va enviar a estudiar a Roma; va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per perfeccionar els seus estudis; en tornar a Roma, va accedir a la carrera política com a homonouus, és a dir sense tenir avantpassats magistrats; després d’ocupar totes les magistratures prèvies, va ser escollit cònsol per a l’any 63, moment en què va actuar contra el partit dels «populars» i va descobrir la conjuració de Catilina; per la seva precipitació a executar alguns dels conjurats fou desterrat l’any 58 aC; gràcies a l’acció de Pompeu va poder tornar (59 aC). Després de l’assassinat de Cèsar (44 aC) va tornar a l’activitat política atacant Marc Antoni i fou portaveu del senat fins a la constitució del primer triumvirat, moment en què fou assassinat per ordre d’Antoni (43 aC). El seu ideari polític es va centrar a promoure la concordia ordinum, el «consens de les classes», és a dir la unió d’interessos entre la noblesa, els cavallers i la plebs per tal d’evitar la destrucció del bé comú, la república. Així va esdevenir un defensor de l’antiga legalitat republicana. Va ser escriptor de tractats politicofilosòfics, de tractats de retòrica, i d’epistolografia. Tanmateix, al que es dedicà de forma més continuada fou a l’oratòria: se’n conserven més d’una cinquantena de discursos. Ciceró atribueix el seu èxit al treball i a la cultura general que ha adquirit, que l’han dut a un nou estil en oratòria. En treu, doncs, la conclusió que, prèviament a l’especialització, l’oratòria necessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes: la literatura, la història, el dret i sobretot la filosofia. Aquesta darrera ensenya a reflexionar sobre l’argumentació i a estudiar els diferents tipus de causes i de proves. Ciceró defineix l’oratòria com l’art de parlar bellament i abundantment i exposa la doctrina per confegir un discurs:
1) En primer lloc descriu les quatre parts bàsiques en què ha d’ordenar-se un discurs:
– exordium: inici,
– narratio: exposició de la causa,
– confirmatio: argumentació per sostenir les idees defensades,
– peroratio: final.
2) També explica les operacions que cal realitzar per esciure i pronunciar un discurs:
– inuentio: buscar les idees que es diran,
– dispositio: posar-les en ordre,
– elocutio: triar els mots per exposar les idees, amb l’ornament i les figures necessàries,
– actio: representar el discurs amb gestos i dicció,
– memoria: memoritzar el discurs.
3) Els mitjans per persuadir els oients són:
– probare: convèncer pel raonament,
– mouere: commoure per aconseguir l’adhesió subjectiva,
– delectare: agradar per la bellesa del discurs.
He trobat aquesta frase pel DENIP de Ciceró:
-“Cedant arma togae, concedat laurea laudi” que vol dir: que les armes cedeixin a la toga, i que el llaurer es concedeixi als mèrits.)
-” Inimici sont multi” que vol dir: que els enemic són molts”.
Gestos i expressió facial
Salve!
Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpinum l’any 100 a.C, en el poble del Laci. Va estudiar a Roma on es va formar coma orador. Va guanyar fama gràcies al seu debut en un discurs amb Sext Rosci d’Amèroa, un protegit de Sul•la. Va seguir el seu cursus honorum fins a assolir el títol de cònsol l’any 63. Quan era edil, va fer un discurs contra Verres a Sicília (Verrines). Verres va ser un magistrat que va imposar grans impostos i es va apropiar d’obres d’art públiques. A més, va fer també un altre discurs contra Catilina, (Catilinàries) i que volia fer una conspiració per entrar al govern per la força.
Va escriure diversos tractats de retòrica com “De inuentione”, “De oratori”, “Brutus”.. Va escriure les Filípiques, uns discursos contra M. Antoni en què estableix un paral•lelisme amb les Filípiques de Demòstenes, que va pronunciar per salvar Grècia de l’amenaça de Filip II de Macedònia.
En la guerra civil (Cèsar contra Pompeu) va donar suport a Pompeu. Cèsar va guanyar la guerra però el va perdonar. Amb l’assasinat de Cèsar, Ciceró s’al•legrà, ja que volia retornar als gloriosos temps de la República.
Va organitzar la resistència contra M. Antoni i el va declarar enemic de l’estat. A més, va donar poder militars a Octavi, amb la intenció que aquest no s’aliès amb Antoni, però aquest el va trair i va formar el segon triumvirat (Lèpid, M.Antoni i Octavi). Finalment, va ser assassinat per uns sicaris d’Antoni, que li van tallar el cap i la mà dreta i els exposaren a les tribunes del fòrum.
Salve!
Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpinum l’any 100 a.C, en el poble del Laci. Va pertànyer a una classe eqüestre (ciutadans rics que formen part de la secció de cavalleria de l’exèrcit romà). Va estudiar a Roma, sobretot oratòria. Va exercir com a qüestor (responsables de controlar els ingressos i despeses de l’estat) a Siracusa, i va fer el procés de Verres (Verrines), magistrat de Sicilia que va imposar grans impostos i es va apropiar d’obres d’art públiques. Al cap d’un temps va ser pretor (dirigent del procés judicial) i després va esdevenir cònsol al 63 a.C. Va descobrir una conspiració del partit popular (dirigit per Catilina) en què es volien fer amb el pdoer per la força, i el va fer fugir.
Va fer també tractats de retòrica com “De inuentione”, “De oratori”, “Brutus”; Va escriure les Filípiques, uns discursos contra M. Antoni.;” la defensa de Miló” un amic seu acusat de matar a Clodi (cap del partit popular) , va ser condemnat a l’exili i ell no el va poder defensar com calia. Després, va tornar a escriure uns discursos, aquesta vegada millors.
En la guerra civil (Cèsar contra Pompeu) va donar suport a Pompeu. Cèsar va guanyar la guerra però el va perdonar. Amb l’assasinat de Cèsar, Ciceró s’al•legrà, ja que volia retornar als gloriosos temps de la República. Va organitzar la resistència contra M. Antoni i el va declarar enemic de l’estat. A més, va donar poder militars a Octavi, amb la intenció que aquest no s’aliès amb Antoni, però aquest el va trair i va formar el segon triumvirat (Lèpid, M.Antoni i Octavi). Finalment, va ser assassinat per uns sicaris d’Antoni, que li van tallar el cap i la mà dreta.
La seva prosa està entre un estil “asiànic”, més barraquista, i un estil àtic, caracteritzat per ser més moderat.
Salve!!
Ciceró va escriure una prosa entre l’estil “asiànic”, caracteritzat pel barroquisme i l’estil àtic, caracteritzat per la sobrietat excessiva. Se’l considera el model més important de la prosa clàssica.
Pingback: Fonts primàries gregues de Medea | El fil de Medea
El latín es el principio originario y la leche nutricia de todas las realidades divinas y humanas que integran nuestra vida; y, para desintegrar tales realidades, no hubo sino que expulsar el latín de nuestra vida.