Divendres la revista Auriga va lliurar a Premià de Mar el premi Núria Tudela i Penya a Roger Coch, estudiant enguany de filologia catalana, i ex-alumne de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat pel seu treball Antígones, dirigit per la professora Roser Campi. Mentre la revista Auriga li publica en el proper número l’extracte del treball des de El Fil de les clàssiques, guardonat amb el premi Didascàlia 2008 en el mateix acte, vull felicitar en Roger Coch i desitjar-li que la seva primera publicació a Auriga vagi seguida de la bona fortuna que em va propiciar a mi la meva Gimcana al Museu d’Arqueologia.
En Sebastià Giralt va immortalitzar el lliurament dels Premis Auriga 2008 en el moment en què Roger agraïa el guardó a Xavier Tudela, director de la revista Auriga i president de l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, acompanyat de Ferran Cortina, director de l’IES Mercè Rodoreda i professor de grec, i una servidora que ja coneixeu:
Ja sabeu que ho aprofito tot, i he pensat que a partir de Les Antígones d’en Roger, que em va confirmar que sobretot era un treball de l’Antígona de Salvador Espriu. M’agradaria proposar-vos una lectura de les diferents Antígones en diferents llengües. Ja sabeu que els paral·lelismes lèxics i culturals m’encanten i la pervivència del mite grec en la literatura i art universal de tots els temps també. Per tant, espero voluntaris per llegir en grec antic (podria ser algú que s’hagi comprat el llibre de la Bernat Metge), en català, en castellà, en anglès, en francès, etc).
La versió més completa del mite d’Antígona ens l’ofereix el tràgic grec del segle V aC, Sòfocles, i conta que després d’una guerra civil en què dos germans, Eteòcles i Polinices, moren un a mans de l’altre, el rei Creont prohibeix enterrar Polinices que ha pres les armes contra Tebes, mentre es preparen honres fúnebres per Eteòcles que ha defensat la ciutat. Antígona, germana d’ambdós, en contra de l’ordre del rei enterra Polinices, i per això és condemnada a mort.
Bé, això de les Antígones ja se sap que és de fa molt de temps, ara els germans es continuen matant, només cal veure el telenotícies, però com a mínim es deixen enterrar els morts i es posa a la presó al viu, tants segles de civilització ho han fet possible.
Deixant a banda aquest comentari. segur que el treball de l’alumne és fantàstic, fet que corrobora la importància de fer treballs per aprendre. La presentació multimèdia de la Margalida em va fer témer el pitjor, aviat la veurem al telenotícies presentant un programa pq la veritat és que va ser una passada descomunal. ELs que us la vau perdre, realment us ho vau perdre.
Un gran premi per tots els alumnes i les alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer, que han creat aquesta meravella de bloc i que segur que d’aquí a molts anys encara n’estaran orgullosos, perquè serà referència segura de blocaires, classicòmans i didactes.
Llàstima que el cava era calent, però ja se sap que els romans eren bons, però no tenien electricitat.
Un petonarro a la superprofe
Moltes gràcies, Joan Marc, per proposar-me d’obrir un bloc, per venir divendres a l’acte del lliurament del premi i per aquest afectuós comentari. Jo no tinc res a veure amb el cava ni em va donar temps a tastar-lo; de totes maneres, em sap greu!
I pels ex-alumnes!!
Margalida, m’has de passar les fotus dels altres “reporteros” que hi havia per allà, per poder fer el video. El tindràs fet molt aviat si me les aconsegueixes.
M’ho vaig passar molt bé el divendres! Encara que va tenir els seus moments de…”Que coi faig aquí!!”
Una abraçada!! =D
HoLa!!!
feliçitats per el premi!!!:-)
m’agues agradat molt anarta pero no hi vaig poder venir per asumptes pero bueno ya aura d’altres premis vinga adew
feliçitats lida!!!
Hola Lida!
Sento molt no haver vingut divendres per la tarda a les 19:30h. al centre civic…em feia molta ilusio pero vaga kina ravia vaig aber de kedarme emb el meu grerma petit a casa per k els meus pares havien de anar a Barcelona… i em van dir k no podia anar pre k m’habia de kedar amb el petit… ho sento mol Lida.
Ah! Explicam com va anar…
dew!
Omaima, Fàtima, no us hi amoïneu; primer són les obligacions. De totes maneres, m’alegra saber que em feieu costat. Moltes gràcies!
Marta, ja sé en quins moments ho pensaves perquè jo també vaig tenir els mateixos pensaments. Ara per ara, passaré la teva adreça perquè puguis tenir accés a unes fotos. Moltes gràcies!
Ambdós guardons, han estat brillants, el Didascàlia i el Núria Tudela i Penya.
Per la Margalida: GRÀCIES PER L’ENTUSIASME TRASMÈS DIA RERA DIA EN AQUEST BLOC!
Pel Roger: DE BEN SEGUR QUE TINDRÀS UNA BRILLANT CARRERA ACADÈMICA!
I per ambdós: F E L I C I T A T’s !
Tot l’equip d’Auriga
Moltíssimes gràcies, Montserrat! Moltíssimes gràcies, equip d’Auriga! Vosaltres sí que feu ben molt pel llegat grecoromà a Catalunya i per les clàssiques a secundària. Per molts anys!
Primer de tot felicitar-te Margalida per aquest blog que dia a dia ens fa crèixer culturalment a tots i totes…!
I felicitar-te per aquest premi tan merescut.
I després demanar-te disculpes per no haver pogut assistir,
(tot i que espero que compensi, fer moodle de grec un divendres tarda) 😀
I també felicitar al estudiant, Roger Coch pel premi!
Des de Mallorca és un orgull poder felicitar-te per aquest important premi.
I a veure si al proper hi podem assistir, je, je, je.
Endavant i enhorabona.
Una abraçada.
Moltes gràcies! Una forta aferrada pel coll!
Margalida, des de l’IES Vil·la Romana et volem felicitar pels dos guardons d’enguany. Quina satisfacció heu de tenir, tu i els teus alumnes per aquesta feina que esteu fent!!
Només queda dir que endavant amb l’entusiasme i les ganes de difondre les clàssiques amb aquest rigor.
Felicitats de part dels nostres alumnes i de les professores de clàssiques.
Moltíssimes gràcies, Vil·la romana! Quin nom més bonic i quin bloc! Entre tots aconseguirem difondre les clàssiques, no hi dubteu!
El premi em va servir per presentar en societat Aracne fila i fila, un bloc de clàssiques obert a les col·laboracions de tothom; esperem les vostres! L’altre dia els alumnes us volien comentar, però no tenien gmail. La Teresa amb guarniment d’Afrodita ara ens fa un pont perfecte, cal aprofitar-ho! Els déus sempre ajuden!
molt be molt be! Grande Margalida, ets una krak! jejeje però ves amb compte… L’enveja et pot causar problemes, es nota que el comentari d’en Joan Marc és ple d’angunia contenida.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » 25 anys sense Espriu: Les Metamorfosis a Les roques i el mar, el blau