Category Archives: General

Mappam videamus!

Demà us portaré a classe el mapa de l’Imperi romà de Justus Perthes (ediciones eureka) i parlarem de l’Imperi romà en llatí. Cada un haurà de preparar-se cinc preguntes sobre la geografia de l’Imperi romà i el company triat per mi haurà de respondre. Per tal de saber les preguntes i demà dir-les de cap, cal llegir aquest text i formular-les en el Moodle de llatí. No es poden repetir. També us demanaré de localitzar in situ les províncies i ciutats de l’article Ciutats i províncies de l’Imperi romà.

QUID ROMA EST?

Imperium Romanum magnum est: a Gallia usque ad Asiam, ab Africa usque ad Britanniam exercitus imperium ingens paravit. Romani omnes terras ad Mare Nostrum habebant. Roma est caput Italiae. Monumenta urbis splendida sunt! Ostia portus Romae est. Hispania, Scandinavia Italia et Graecia paeninsulae sunt. Italia, Graecia, Germania, Gallia, Britannia, Scandinavia, Dacia et Sarmatia in Europa quoque sunt. Nilus est in Africa. Nilus magnus fluvius est. Ubi est Syria? Syria non in Africa sed in Asia est. Romanum Imperium plenum viarum erat.

HISPANIA

Nos habitamus in Hispania. Sumusne in Europa? In Europa sumus. Hispania magna ac formosa paeninsula in Europa est. In Hispania Romana tres provinciae sunt: Hispania Tarraconensis, Lusitania et Baetica. In Hispaniae provinciis viae magnificae inter praecipua oppida sunt: Via Augusta, quam Romani quoque appellabant Herculeam, et via Argentea.

Quid est Tarraco? Tarraco oppidum in Hispania Tarraconensi est. Estne magnum oppidum? Tarraco magnum oppidum est. Ubi est Barcino? Barcino in Hispania est. Quid est Iluro? Iluro oppidum in Hispania Tarraconensi est. Estne magnum oppidum? Iluro non magnum, sed parvum oppidum est. Suntne multa oppida in Hispania? Multa oppida in Hispania sunt. In Hispania sunt multa oppida quoque multi fluvii et multae silvae.

Estne Baetica in Hispania? Baetica in Hispania est. Ubi est Hispalis? Hispalis est in Baetica. Ubi est Emerita? Emerita in Lusitania est.

GALLIA

Gallia est omnis divisa in tres partes, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam Galli. Quid est Lutetia? Lutetia magnum oppidum non est. Ubi est Lutetia? Lutetia in Gallia est. Massilia quoque in Gallia est. Quod flumen Gallos ab Aquitanis dividit? Gallos ab Aquitanis Garumna flumen dividit.

GERMANIA

Ubi est Germania? Germania in Europa est. Ubi Germani incolunt? Germani in Germania incolunt. Ubi est Colonia Agrippina? Colonia Agrippina in Germania est. Quid est Rhenus? Rhenus fluvius est. Ubi est Rhenus? Rhenus inter Belgium et Germaniam est.

BRITANNIA

Ubi est Oceanus Britannicus? Oceanus Britannicus inter Britanniam et Galliam est. Londinium, Luguuallium, Callena atque Eburacum sunt in Britannia.

ITALIA

Ubi est Roma? Roma in Italia est? Quid est Roma? Roma magna urbs est. In Italia multae viae sunt: via Appia quae inter Romam et Brundisium est; via Latina, inter Romam et Capuam; via Flaminia inter Romam et Ariminum, via Aurelia inter Romam et Genuam. Ubi sunt Roma, Ariminum, Genua et Capua? In Italia sunt.

GRAECIA

In Graecia multae insulae sunt, aliae magnae et aliae parvae. Creta magna insula est. Ubi est Thessalonica? Thessalonica in Graecia est. Ubi est Sparta? Sparta quoque in Graecia est.

Juli Cèsar en 150 mots!

39 Replies

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rtbRWEC6rTA" width="650" height="550" wmode="transparent" /]

Corría el año: Julio César

Corría el año: "Julio César" por libertaddigitaltv

Aprofitem també les idus de març per fer un repàs de Juli Cèsar. Després de visionar els dos documentals (també el podeu comentar!) i fer memòria del ja estudiat, heu d’escriure en 150 mots, no copiats, un resum del més important d’aquest genial polític, miltar i historiador romà. No us oblideu d’incloure, ben redactades, les preguntes següents: Qui fou? Quan va viure? Quins fets importants va protagonitzar? Amb qui va governar? Què va escriure? Per què el van assassinar i qui van ser els seus assassins? etc.

Idus de març, extret d’Alexandria d’Egipte de Kostandinos Kavafis

21 Replies

Idus de març

Tem les grandeses, ànima.

I les teves ambicions, si vèncer-les

no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.

I com més endavant vagis,

més caldrà que estiguis atenta i vigilant.

I quan arribis a l’acme, Cèsar, per fi,

i prenguis figura d’home així gloriós,

aleshores vigila sobretot quan surtis al carrer,

insigne dominador amb el seguici:

si per atzar surt i se t’acosta d’entre el poble

algun Artemidor que porta una carta

i diu precipitat: “Llegeix això a l’acte,

són greus assumptes que t’afecten”.

no deixis d’aturar-te, no deixis d’ajornar

qualsevol conversa o treball, bandeja

tots els qui et saluden i es prosternen davant teu

(ja els veuràs més tard). I fins i tot el senat

que també esperi. Tu assabenta’t sens trigar

de l’escrit tan seriós d’Artemidor.

K. KAVAFIS, Alexandria d’Egipte (trad. A.Solà)

A quins fets fa referència Kavafis en aquest poema? Per què el publico avui? Què publicàvem tal dia farà un any?

Un altre premi: el Limonada!

19 Replies

Des de València, des del blog Llatí IES Buñol rebem un altre premi, fresc i refrescant: el Premi LIMONADA. Moltes gràcies Maria José per pensar en El fil de les clàssiques i per aquestes meravelloses paraules que ens has dedicat i que reprodueixo aquí:

“A Margalida,”El fil de les Clàssiques“,un premio más entre tantos, pues eres la Ariadna que me guía con su hilo en este laberinto de las clásicas. Admiro muchísimo tu trabajo.La mayoría de los posts,fenomenales.”

Ara ens cal seguir les normes establertes pel premi:

1. Posar el logo en el post o en el blog.

2. Nominar altres 5 blogs que mostrin gran Actitud i/o Gratitud

3. Assegurar-se d’enllaçar bé els nominats en el post.

4. Fer-los-ho saber que han rebut aquest premi mijançant un comentari en el seu blog.

5.Escampar l’amor i no oblidar-se d’enllaçar a qui t’ha premiat.

Amb tot l’amor i l’afecte del món, tot i que amb una gran dificultat per triar-ne només cinc, des de El fil de les clàssiques nominem a tres blocs de Catalunya i dos de les Canàries, tot i saber que a alguns aquests memes no us agraden gens ni mica (tampoc són sant de la meva devoció!):

Aula de llatí i de grec de l’IES Cendrassos amb Lluis Inclán pels seus enginyosos enigmes.

Els dies de Dèdal de Sebastià Giralt per difondre l’actualitat del món clàssic a casa nostra.

El bloc de Ramon Torné (encara no es pot escriure en grec a xtecblocs!) perquè continuï reflexionant i s’animi amb un bon got de llimonada.

Helleniká. Recursos de griego antiguo de Ricardo L. Rodríguez per la seva sensibilitat cinèfila.

La Brújula d’Olga Díez per la profunditat dels seus posts i per l’esforç de fer possible l’ensenyament del grec virtual.

L’enhorabona a tots per difondre i estimar les clàssiques! Moltes gràcies M. José per haver-nos nominat! Prenem, doncs, junts una bona llimonada! Prosit!

Ludi Saguntini, feliciter!

8 Replies

Ahir vaig conèixer en persona el company Juanvi Santa Isabel, el nostre déu Hermes virtual, i avui ens ha fet dentetes a les III Jornades de clàssiques amb tot el que fan els professors a Sagunt per revaloritzar les clàssiques. Quina enveja! M’han vingut moltes ganes d’anar-hi i de portar-vos-hi. Bé, ens caldrà estalviar una mica o fer alguna coseta per reunir els diners i viatjar cap a Sagunt. Ben aviat sortirà la reserva per al curs vinent. Anem a Sagunt? A principis d’abril fan una representació de l’obra Mostellaria de Plaute (Qui recorda l’argument?) en què s’ha d’anar vestit a la romana o a la grega, s’ha de saludar en llatí, comprar en llatí i cantar en llatí a l’estil de Plaute. Viuat lingua latina!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AB6VIU5128k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Música de Xavi Mata, lletra de Plaute (Mostellaria, 22-24), amb els retocs d’Ovidi Twins i Àlex Andrés. Aquí hi trobareu tota la informació i més!

Què n’opineu? Què us sembla? Jo vull felicitar uns companys i companyes per tot el que fan per difondre la cultura grecoromana i sembrar una llavor boníssima en milers de nens, i joves cada any. Per molts anys!

A qui es refereix Ovidi?

12 Replies

Vidi, cum monte reuulsum

Immanem scopulum medias permisit in undas;

Vidi iterum ueluti tormenti uiribus acta

Vasta Giganteo iaculantem saxa lacerto

Et, ne deprimeret fluctus uentusque carinam,

Pertimui.

Quin cum és? Com sempre Sebastià Giralt us ajudarà amb tot el que cal saber: cum i ut (completiu negatiu en funció de complement directe ne)!

Hi ha formes no personals en aquest fragment de les Metamorfosis d’Ovidi? Quines? Què són?

Qui teixia tan bé?

6 Replies

Huius ut adspicerent opus admirabile, saepe

Deseruere sui nymphae uineta Tmoli,

Deseruere suas nymphae Pactolides undas.

Nec factas solum uestes, spectare iuuabat

Tum quoque, cum fierent (tantus decor affuit arti).

Ovidi, Metamorfosis

Quin tipus d’oracions són les introduïdes per UT i per CUM? Si no ho sabeu, aneu al laberint?

A quina metamorfosi correspon?

10 Replies

Aquí teniu un text de les Metamorfosis d’Ovidi que heu de traduir per saber a quina metamorfosi correspon; així recuperarem, digitalment parlant, la classe d’avui ja que participaré a les III Jornades de Clàssiques amb la nostra experiència d’aula: El fil de les clàssiques. Espero rebre les vostres traduccions. Carpe diem!

Hanc quoque Phoebus amat positaque in stipite dextra

Sentit adhuc trepidare nouo sub cortice pectus

Complexusque suis ramos, ut membra, lacertis

Oscula dat ligno: refugit tamen oscula lignum.

Cui deus: “at quoniam coniunx mea non potes esse,

Arbor eris certe” dixit “mea”.

Compte amb UT! Si us cal fer un repàs dels participis, Sebastià Giralt us ajudarà!

Qui tipus d’oració és la introduïda per QUONIAM?

Que n’eren de supersticiosos els romans!

122 Replies

Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre (d’aquí allò de dextro pede); casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.

Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.

En canvi, consideraven de bon averany les abelles.

Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies (precedents de l’home del sac que s’emportaven i es menjaven els nens desobedients) o les bruixes o harpies, en fantasmes, homes-llops i vàmpirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.

Si fas batxillerat, tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:

intro iit in aedis ater alienus canis;

anguis per impluvium decidit de tegulis;

gallina cecinit;…

I vosaltres sou supersticiosos? Si ho sou, en què i per què? Sabeu per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara avui perviuen? També en això som hereus seus?…