Un recull de poemes de Joan Maragall per a treballar amb nens i nenes.
2010 – 2011 Any Maragall
En commemoració dels cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta, enguany es celebra l’Any Maragall.
Molts centres han començat a treballar l’autor i l’obra. Trobareu propostes i aportacions de diferents centres a la pàgina d’xtec
El poeta representa el trànsit del modernisme al noucentisme, despullant la seva obra d’una certa superficialitat formal i comprometent-la amb la més absoluta correcció. Això, i el seu compromís amb el país, el converteix en un referent absolutament actual i en un exemple molt vigent. Us convido a incloure el treball de recerca i reflexió al voltant de Joan Maragall.
La companyia poètica Rapsòdia té musicats poemes de diversos autors, entre ells L’ametller de Joan Maragall. Una versió que no es pot obviar i que us proposo treballar amb els alumnes.
També és molt bonic el poema Els núvols de Nadal, musicat per Toni Subirana. Aquí el teniu:
La cançó

La cançó és una eina amb gran poder pedagògic. En ocasions pot esdevenir una important estratègia cohesionadora.
Trobareu orientacions interessants a la llicència d’estudis de la Montserrat Grau, La cançó com a nexe intercultural a l’escola.
La cançó també permet treballar tant els aspectes lingüístics de la llengua, com les emocions. En aquesta línia he trobat interessant la proposta de la Matilde Martínez Cançons per comprendre. Cançons per aprendre.
El panorama musical català és ple de cançons precioses, que tant per a nens , com per a joves, permeten treballar els aspectes lingüístics, la comprensió oral i les emocions, sense renunciar de l’ús del català.
M’agrada Tens un amic de Gossos.
Aprenentatge simultani de llengües

Till Stegmann, catedràtic de filologia de la Universitat de Frankfurt, presenta un mètode per llegir i aprendre simultàniament totes les llengües romàniques a partir de la pròpia. Es tracta d’aprofitar els coneixements lingüístics i conscienciar-se que una gran part d’aquests coneixements es poden transferir a una nova llengua que pretesament no coneixem.
El llibre EuroComRom. Els set sedassos: aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, promogut per la Universitat de Frankfurt i ideat per Horst G. Klein i el mateix Till Stegmann, és el mètode didàctic per demostrar que, gràcies a la llengua materna, poden comprendre fàcilment textos d’una altra llengua emparentada.
Per a introduir-se en aquest tema us proposo la lectura de l’article La importància del lurilingüisme en l’educació dels joves europeus
És interessant la informació que exposa l’Anna Méndez en el power següent:
També us adjunto una proposta organitzativa sobre transferència interlingüística, amb l’objectiu d’incloure aquest enfocament d’aprenentatge de llengües a les aules de primària i secundària (adaptant la proposta a cada nivell).
La proposta va estar elaborada per un equip de professors, mestres i assessors LIC de Girona (la Mercè, en Francesc, la Teia en Joan i jo mateixa), durant la primavera del 2008 .
Metodologia i competències
Competències bàsiques
Processos de comprensió oral

Segons Cassany (1993), l’habilitat de la comprensió oral implica posar en funcionament diferents microhabilitats que es posen en joc en el moment d’escoltar. El treball sistemàtic d’aquestes microhabilitats suposa un entrenament molt útil per el desenvolupament del procés de comprensió i de la capacitat d’escoltar.
Cap microhabilitat no és dóna aïllada de les altres i és necessari que es produeixin simultàniament per tal que hi hagi comprensió.
Segurament, en moltes de les activitats d’aula hi són presents. Però cal el propòsit explícit de treballar-ho i avaluar-ho.
Us proposo analitzar casacuna de les microhabilitats i programar activitats amb l’objectiu de treballar-les i entrenar-les.
- Reconèixer i identificar: s aber segmentar la cadena acústica en les diverses unitats que la componen (sons , paraules, etc.) Reconèixer els fonemes, els morfemes i les paraules catalanes. Discriminar les diverses oposicions fonològiques. Això permetrà donar-los un significat parcial que permetrà tenir accés al significat global del text oral.
- Seleccionar: fa referència a allò que és rellevant en la situació comunicativa concreta i segons el propòsit de l’escolta. Saber agrupar els diversos elements en unitats de significat (els sons en mots, es mots en sintagmes, els sintagmes en oracions… ) Distingir les paraules rellevants d’un discurs(noms, verbs…)
- Interpretar el missatge, atribuir-li un significat. Comprendre el contingut del discurs (comprendre la intenció, el significat global el missatge, les idees principals, els detalls o les idees secundàries, discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, entendre les pressuposicions, els sobreentesos, allò que no es diu explícitament, etc) Comprendre la forma del discurs (estructura, organització, el to del discurs, característiques acústiques del discurs: la veu, ritme, velocitat, etc. )
- Anticipar ja sigui per l’entonació, pel que ja s’ha dit o pel context allò que vindrà a continuació. Saber activar tot allò que sabem d’una o tema, preveure el vocabulari, el llenguatge, l’estil…
- Inferir allò que no es diu però que hi és implícit. Saber inferir dades de l’emissor ( edat, sexe, caràcter, actitud, procedència, etc.) Saber extreure informació del context comunicatiu (situació, rols de l’emissor i del receptor, tipus de comunicació). Saber interpretar els codis no-verbals (mirada, gest, gesticulació, moviments)
- Retenir el text oral per poder posar en joc els processos esmentats. Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar -l es més endavant. Retenir en la memòria a llarg termini aspectes d’un discurs ( les informacions més rellevants, la situació i el propòsit comunicatiu, l’estructura del discurs). Utilitzar els diversos tipus de memòria (visual, auditiva, olfactiva).
La descripció

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…
Per fer una descripció cal:
- Establir un tema.
- Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
- Relacionar-ho amb el món exterior.
El text descriptiu pot ser informatiu o literari.
La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.
La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.
Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):
- Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
- Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.
Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.
A continuació quatre ratlles de Aloma.
Com a activitat, podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.
El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

El bany – Joana Raspall
Un poema de Joana Raspall
Aquí podeu consultar la proposta:
Poemes de l’estiu
Recull de poemes d’estiu amb magnífiques il.lustracions.
Fades i bruixes

![]()
Avui les fades i les bruixes s’estimen
(M. Mercè Marçal)
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.



