art d’explicar contes

Font de la imatge: https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67693/contem-i-escoltem-un-festival-de-contes-al-teatre-el-musical-de-valencia

Escoltar contes és un plaer, diverteixen, calmen, aguditzen els sentits, mostren l’ús de les paraules, ajuden a identificar emocions a través de les experiències dels personatges, ens transporten a altres mons, mostren les conseqüències dels actes… Els contes i l’acte de narrar ens acompanyen des de l’inici de la infantesa. El conte narrat oralment és plaer i aprenentatge, i el/la docent ha de tenir habilitat per narrar-ne i disposar d’un bon repertori per oferir als infants.

Contar no és llegir. Hi ha diferencies significatives entre la lectura en veu alta i la narració. La veu és el que estableix l’univers sonor del conte. L’èmfasi en les paraules, les pauses, la intenció… La rima, el ritme, les cantarelles, les cançons, els jocs i moixaines, les onomatopeies, la sonorització… són importants

Amb els més petits es pot narrar rítmicament o “cantar” els contes. A partir dels 2 anys hi ha “l’explosió del vocabulari”, cosa que augmenta la interacció i a partir dels 3 anys augmenta la comprensió i interpretació de significats.

Per narrar un conte a l’aula cal que el/la docent,

Faci una bona tria: un conte que ens agradi i amb el qual ens hi sentim a gust, que s’ajusti a l’edat dels infants.

El prepari: cal conèixer i saber-se el text. Visualitzar els personatges, les escenes, els objectes… Tenir clar quin serà el punt de vista del narrador, identificar els moments de màxim interès, decidir quines parts conservem i quines no, quins canvis hi farem…

S’entreni: visualitzar mentalment tota la història per després poder-la assajar (resum de la història, enumeració de les accions del text). Incloure elements orals, matisos de veu, entonació i intensitat…dir el conte a un “oient imaginari” o provar-ho amb alguna persona. Valorar el ritme, els efectes utilitzats, el temps que s’ha necessitat, el final …

El moment de la narració: l’espai, el públic, la improvisació. La veu, el gest, la mirada. El llenguatge. La interacció amb els infants. La improvisació si hi ha bloqueigs.

Després de la narració: valorar com ha anat, quins aspectes es podrien millorar…

Gaudim dels contes!

il·lustració de Lisa Ferguson

Reivindiquem el plaer d’explicar un conte, de farcir-lo de cantarelles i jocs lingüístics i musicals, de frases rimades i sonores, que ben segur quedaran en el record dels nostres infants. D’explicar-lo mirant als ulls de l’infant i amb la força de la veu, de la proximitat. Reivindiquem el valor de l’oralitat.

En el poema Un dinar de poesia, L’Enric Cassasses ens fa connectar amb la infantesa a través del recors dels gèneres de tradició oral, que formen part de la nostra tradició (ja us el vaig compartir en una entrada anterior).

Hi ha molts contes que inclouen cantarelles i cançonetes, petits poemes o frases rimades que sens dubte són moments plens de goig i plaer i permeten la interacció entre infant i adult. La cançó d’en Patufet n’és una,

Patim patam patum
homes i dones del cap dret
patim ptam patum
no trepitgeu en Patufet.

També els diàlegs rimats del conte de la Rateta,

—Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que el voldries casar amb mi?
—Perquè pugui dir que sí, vull sentir la teva veu…

O la conversa que va in crescendo de la Caputxeta,

—Ai àvia…i quins ulls més grans que tens…
—Són per mirar-te millor!
—Ai àvia… i quin nas més gran que tens!
—És per olorar-te millor!
—Ai àvia… quines orelles més grans que tens
—Són per escoltar-te millor!
—Ai àvia…quina boca més grossa que tens…
—és per menjar-te millor!

O el rodolí que fa el llop en el conte dels Tres porquets,

—bufaré i bufaré, i la casa tiraré

I tants altres que segur que us vindran a la memòria.

Recupero el llibre Com explicar contes de la Sara Bryant, en el que s’aborda les virtuts d’explicar contes als infants i la manera com fer-ho. Una bona lectura per a mestres i famílies.