Category Archives: Literatura

FONS BIBLIOGRÀFIC PER A UNA BIBLIOTECA D’ESCOLA

Tatsuro Kiuch

Tatsuro Kiuch

Voleu ampliar el fons bibliogràfic de la biblioteca de l’escola i no sabeu quins títols comprar?
Feu un cop d’ull a aquests espais, segur que us ajudaran a fer una bona tria.

La col.lecció, un espai a xtec

Document elaborat pel grup de treball de Rosa Sensat

Gretel, grup de recerca en literatura infantil i juvenil (UAB)

Bloc invitació a la lectura de Jaume Centelles

Web L’illa dels llibres, consulteu els apartats infantil i juvenil

Llibres al replà

Guies CLER

Consell català del llibre infantil i juvenil

100 ANYS DE ROALD DAHL

foto de Quentin Blake/Metro

foto de Quentin Blake/Metro

El 2016 es celebra el centenari del Naixement de Roald Dahl.
Segur que les vostre biblioteques són plenes dels seus llibres… i si no ara és un bon moment per conèixer aquest autor.

Alguns de les seves històries  més coneguts són, Matilda, Les bruixes, Charlie i la fàbrica de xocolata,  El dit màgic, El Gran Amic Gegant, Els culldolla, En James i el préssec gegant, Agu trot , El fantàstic senyor Guillot,

Fixeu-vos en els anys que fa que les va escriure i encara continuen agradant i engrescant a molts lectors!

Si voleu endinsar-vos en l’univers Dahl us recomano que feu una passejada pel web Gènius de la Diputació de Barcelona. I si voleu fer descobrir l’autor als vostres alumnes feu un cop d’ull a la tria de textos que ha fet la Lola Casas i que són adients per ser llegits en veu alta.

Jo us deixo amb un fragment  del llibre El gran amic gegant,

“Sophie no solament estava decandida sinó que també tenia molta set. A casa seva, ja faria molta estona que hauria esmorzat.
-Segur que per aquí no hi ha res més per menjar que aquests fastigosos i pudents cogombrolls?-preguntà.
-Ni una cuixa de mosquit -respongué el Gran Amic Gegant.
-Si és així, em pots donar una mica d’aigua? -va dir.
-Aigua? -respongué el GAG amb un gran arrufament de celles-. Què és aigua?
-Nosaltres en bevem -contestà Sophie-. Què beveu vosaltres?
-Litinèsia -aclarí el GAG-. Tots els gegants bevem litinèsia.
-És dolenta com els cogombrolls?-li preguntà Sophie.
-Dolenta! -cridà el GAG-. Mai de la vida no és dolenta! La litinèsia és dolça i engresquejadora!
El GAG s’alçà i se n’anà cap al segon gran armari. L’obrí i en tragué una ampolla de vidre que potser feia dos metres. Era mig plena d’un líquid de color verd clar.
-Mira la litinèsia! -exclamà el GAG aixecant l’ampolla i contemplant-la tot cofoi com si fos una ampolla de vi molt especial-. Litinèsia llaminerosa i efervescent! -cridà. La sacsejà una mica i aquell líquid verd començà a bombollejar de mala manera. “

Us hi animeu?

 Salut!

ANY RAMON LLULL

Aquest curs 2015 – 2016 que encetem es celebrarà L’Any Llull, i tindrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016.

L’objectiu és divulgar la vida i obra de Ramon Llull, tot un referent per a  la llengua i la literatura catalana.

Ramon Llull és considerat el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica, i no pas el llatí, per a transmetre coneixements.

Podeu llegir l’article La llengua i la literatura de Ramon Llull, de la Lola Badia, en Joan Santanach i l’ Albert Soler.

Dues recomanacions bibliogràfiques:

  • per a lectors a partir de 9 anys hi ha l’adaptació  que la Teresa Brozeta ha fet del Llibre de les bèsties, a ed. Bromera:

9788490264997_04_g

05163

I aquí teniu algunes propostes, sobretot per a l’alumnat d’ESO, per fer conèixer la figura de Ramon Llull:

I finalment, la recomanació al Tria 33, del Llibre de les bèsties

 

LLEGIU POESIA A L’ESTIU!

Els poemes sobre elements de la natura, els bestiaris, els que parlen de les coses de cada dia o de les festes i celebracions, són els més llegits per infants i joves. Però la poesia també pot ajudar a fer pensar, a fer parlar de temes con els conflictes, les injustícies, la mort, a reivindicar drets socials…

Animeu-vos a llegir poesia amb els vostres fills i filles. Hi ha un munt d’autors i de publicacions que els faran sentir, somiar, pensar i els ajudaran a expressar sentiments: Joana Raspall, Miquel Martí i Pol, Joan Maragall, Pere Quart, Mercè Rodoreda, Lola Casas, Miquel Desclot, Marià Manent, Maria Dolors Pallicer, Olga Xirinacs…

Per començar a ambientar, aquí teniu el poema Juliol que Miquel Martí i Pol va publicar dins el llibre Per molts anys i bon profit.

El podeu escoltar recitat per Cinta Massip i amb música de Toti Soler.

Llegiu poesia a l’estiu!

EL MEU POST AL BLOC D’AULA LÍQUIDA

logo

Aula Líquida és una plataforma virtual on podeu compartir coneixement en forma de grup o curs telemàtic de formació, i  on tinc el plaer de formar-ne part.

Aquesta setmana he participat al bloc aportant algunes reflexions al voltant de la presència de la poesia a les aules. Aquí en teniu un fragment:

Les paraules, en poesia, prenen  una força especial. Poden expressar sentiments, pensaments profunds, emocions,  opinions, idees polítiques… Hi ha un poema per a cadascú i un  per a cada moment. Hi ha poemes que donen consol i respostes, d’altres que ens obren els ulls a l’entorn i a la vida.

Llegir-los o escoltar-los ens estimulen la imaginació i ens desenvolupen la sensibilitat. Amb poesia aprenem a reflexionar, activem la memòria, afavorim l’expressió oral, podem  imaginar i dibuixar mentalment escenes, aprenem… Però  malgrat tantes virtuts, com és que estem tan “despoetitzats”?

(…)

Si voleu llegir el post sencer visiteu el bloc Aula Líquida.

UNA MIRADA ALS CURRÍCULUMS LITERARIS

Carolyn Turner

Il.lustració de Carolyn Turner

La lectura de textos literaris als currículums occidentals (francòfons, anglosaxons i hispànics) han evolucionat segons cadascuna de les tradicions i han donat lloc a enfocaments ben diversos, per exemple, la tradició hispánica posa molt d’incís en els hàbits lectors, la tradició francófona en els referents culturals i l’anglosaxona en la interpretació i análisis dels textos.
Malgrat aquestes diferències d’enfocament, totes les tradicions mantenen unes línies i prioritats comunes i coincideixen en varis aspectes,

• La presència de literatura infantil i juvenil a les aules. Això implica un coneixement de la LIJ per part dels docents, o en tot cas, d’estructures que ho facilitin, per exemple, la coordinació amb les biblioteques municipals, o l’aposta de centre per tenir una biblioteca activa i que dinamitzi la lectura literària a l’escola.

• La predilecció de la narració i de la poesia i, en canvi, la poca presència de la dramatització. En aquest sentit, caldria vetllar per omplir aquest buit i revisar els fons bibliogràfics de les biblioteques, i poder incloure textos treatrals.

• Les pràctiques de lectures individuals. En aquest sentit pot anar bé que els centres revisin l’enfocament del “Temps de lectura”.

• La lectura en veu alta i la recitació. Aspectes que impliquen el modelatge i domini de la fluïdesa lectora per part del docent.

font: Revista Articles n 63

LITERATURA DIGITAL

Font: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertulia2/literatura.html

Font: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertulia2/literatura.html

Recentment ha aparegut el concepte literatura digital, també anomenada literatura transmèdia o ciberliteratura.  Aquest concepte no s’ha de confondre amb el de literatura digitalitzada, que fa referència únicament al suport  de lectura, és a dir, l’ordinador, l’Ibook, la tablet…
La literatura digital, en canvi, fa referència a les obres literàries que inclouen, a més del suport digital, hipervincles que permeten al lector passar d’un fragment a un altre clicant-los, i participar i interactuar activament amb l’obra. Pot incloure música, sons o veus.
Hi ha literatura digital en poesia, narrativa i teatre, de manera que ja es parla de gèneres de la ciberliteratura.

Segons Neus Real i Cristina Correro, la literatura digital infantil es pot presentar de la següent manera,

No ficció • Obres que han estat concebudes específicament per al mitjà electrònic.
• Obres amb precedent analògic
Tenen una funció informativa. Serien l’equivalent als llibres analògics de coneixements.
Eix del llegir per aprendre.
Ficció • Obres originals fetes per a la literatura digital.
• Versions en pantalla dels clàssics i dels contes populars.
• Adaptacions
Tenen la funció de gaudir del text. Eix del paler de llegir.

Sigui com sigui, el paper de la mediació en l’accés dels petits lectors a la producció digital és essencial, igual com ho és en la literatura en paper.

Feu un cop d’ull a aquestes cinc aplicacions  per fomentar la lectura literària digital en els nens, i les a la llista d’aplicacions que han elaborat la Neus Real i la Cristina Correra del grup Gretel, i que trobareu a les actes del Simposi internacional de literatura en pantalla celebrat l’octubre passat.