Category Archives: Didàctica de la llengua

ELS REFERENST D’AULA

QUÈ SÓN ELS REFERENTS D’AULA?

Els referents d’aula són pautes i pistes que hi ha a la classe i que tenen com a objectiu aclarir i ajudar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. Permeten assegurar una informació, establir relacions, comparar, reflexionar sobre aspectes treballats, ajudar a ser autònoms, etc.
L’ús dels referents varia segons l’edat i el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

QUI I COM S’HAN D’ELABORAR?

El referent d’aula ha de ser una eina útil i significativa, una bona opció és  elaborar-ho amb el grup d’alumnes que ho utilitzaran, després d’un procés de reflexió sobre el tema que es treballa. Per tant, en el procés de creació d’un referent cal parlar i conversar amb els alumnes, i argumentar quina utilitat tindrà aquell material. Una vegada fet això, cal decidir el lloc de l’aula més a l’abast dels nens on es penjarà o guardarà, i acordar quines seran les pautes d’utilització.
També cal considerar que els referents no són materials permanents, sinó que són a l’aula mentre facin una funció determinada, però que segurament caldrà treure’ls i/o canviar-los al llarg del curs.
Un dels referents més utilitzats són els alfabets. Però compte! Si tenim l’alfabet a l’aula hem de tenir clar si és un referent gràfic o fonètic, i evitar que transmeti dades equivocades. Per exemple, si posem un referent visual per a cada so  cal preveure els diferents sons de la grafia.

Tot i que els referents han de ser elaborats segons les necessitats del grup, i per tant, seran diferents per a cada grup d’alumnes,  aquí teniu alguns exemples que us poden il.lustrar diferents models de referents:

 

 

LES RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ

Les rúbriques són una eina avaluadora senzilla i completa, ja que una de les seves  particularitats és que amb elles es pot afinar moltíssim allò que es vol avaluar.

Però darrera aquesta senzillesa aparent, s’hi amaga certa complexitat d’elaboració.

Un dels aspectes més difícils és el moment de concretar els diferents graus de perfecció, ja que s’ha d’afinar molt amb els criteris d’avaluació.

Per facilitar el procés d’elaboraciócal començar concretant el grau més alt de coneixements, després el més baix, i finalment els graus intermedis, i a continuació assignar-li una puntuació (numèrica o descriptiva), i el % de pes de cada apartat.

L’ús de les rúbriques aporten molts avantatges. Permeten l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació, de fet, crec que el més idoni seria que abans de realitzar la tasca, els alumnes visualitzin quin és l’objectiu final d’aprenentatge, és a dir, el que haurien de ser capaços de fer al final del procés. Per això, penso que abans d’iniciar una tasca podríem donar als alumnes una còpia de la rúbrica que utilitzarem, per prendre consciència d’allò que seran avaluats.

Per a mi, aquest és un dels  usos més importants,  ja que esdevé una manera de fer-los partíceps del seu propi procés d’aprenentatge. I encara més significatiu seria si l’elaboració de les rúbriques es fes i/o pactés amb els propis alumnes. Construir-les entre tots fa que l’alumnat es comprometi des de l’inici en la seva pròpia avaluació.

Podeu fer un cop d’ull al banc de rúbriques. Allà hi trobareu moltes mostres que us ajudaran a construir les vostres rúbriques.

Comparteixo amb vosaltres dues rúbriques que he fet servir darrerament:

L’APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA

 

PRESENTACIÓ I VÍDEO SOBRE L’APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA

 

 

Il.lustració de Muntse Vicente

TEMES

Dimensió social

Usos i funcions de la lectura:

La lectura com a un mitjà de comunicació (famílies, entorn, correspondència entre els alumnes, elements màgics…)

La lectura com un mitjà per aprendre

La lectura com a plaer

Ambient alfabetitzador : els espais (biblioteca de centre, d’aula, exposicions, textos i llibres relacionats amb totes les activitats de centre…), els lectors (alumnes, professorat, famílies

Materials de lectura

textos d’ús pràctic (de l’entorn i escolar)

textos d’ús científic

textos de literatura (contes, poemes, endevinalles, embarbussaments…)

Tipus d’agrupaments quan es fan les activitats (han de permetre la comunicació i la interacció)

Dimensió afectiva /motivació

Experiències positives gratificants amb les situacions de lectura

Paper del mestre

 

Feu-hi un cop d’ull! Cliqueu aquí!

L’ENSENYAMENT DE L’ORAL A L’ESCOLA

En l’ensenyament de l’oral a l’escola, sobretot si ens referim a alumnat nouvingut, cal tenir presents quatre aspectes:

  • L’enfocament metodològic del centre en relació a l’ensenyament de la llengua oral (planificació de l’oral)
  • El dol migratori i els aspectes emocionals de l’alumne (estratègies d’intervenció del docent)
  • La llengua familiar (com a docents hem de tenir un coneixement mínim del perfil lingüístic dels nostres alumnes)
  • Els usos lingüístics (actitud dels nous parlants en relació el català, què es fa des del centre per afavorir el seu ús)

 

Són aspectes amplis i complexes, que no es poden resumir en poques paraules.

Vuit idees per començar:

  • L’ensenyant ha de tenir propòsit deliberat d’ensenyar llengua. No només s’ ha de basar en l’ expressió lliure de l’alumne, sinó que també ha de ser una expressió oral conduïda, dirigida, gestionada. (autors que podeu llegir Uri Ruiz, Manuel Sànchez, M. José del Río, Cassany…)
  • Seqüenciar els continguts i planificar en quin moment i en quin grup s’ensenyen, segons el grau de coneixements i habilitats dels nens.
  • L’ensenyant ha de planificar i dur a terme activitats encaminades a comprovar si els canvis són estables i generalitzables a situacions noves. L’avaluació.
  • Cal determinar quines són les capacitats expressives dels alumnes, a partir de situacions comunicatives (fer una avaluació inicial de quins moments ensenyeu de forma premeditada la llengua oral, per exemple, quan s’explica un conte, la conversa, les rutines d’aula… Veure com es planifica i s’avalua cadascuna d’aquestes situacions comunicatives, des del punt de vista de l’oral)
  • Partir dels coneixements previs dels alumnes (saber-los situar en quina etapa d’aprenentatge de la nova llengua estan).
  • Partir d’allò que l’envolta, és  a dir, del seu entorn (planificar activitats comunicatives funcionals)
  • Els ensenyants són un component fonamental, són interlocutors naturals, igual com ho són els pares, per això, fins a cert punt, quan no tenen intenció d’ensenyar llengua oral ho estan fent pel sol fet d’interaccionar amb els infants. D’aquí que sigui tan important la correcció del llenguatge oral dels ensenyants, ja que actuen com a model.
  • L’ensenyant ha de guiar i ajudar. Però també ha de saber retirar el seu ajut de forma progressiva, no ha d’acaparar la paraula i  deixar poques oportunitats als seus alumnes de fer-ne ús.

ELS GÈNERES DIGITALS

Wordle: Untitled

La incursió d’Internet a les nostres vides, i en conseqüència, a les aules, ha modificat paulatinament els hàbits lectors d’infants i joves.

Els lectors digitals estan habituats al “zapping” lector. Això implica una lectura més superficial i ràpida.

La xarxa ha tingut un impacte en els usos escrits  i ha transcendit tant en els hàbits lectors, com en l’aparició de nous gèneres textuals.  Aquests nous gèneres  determinen noves maneres de llegir i escriure, entre altres coses perquè tenen un alt grau d’oralitat, i per tant, un efecte directe en la seva producció escrita.

Per tant,  en l’ensenyament i aprenentatge de la lectura cal considerar el tractament dels gèneres digitals i les seves  característiques d’ús. Només així podrem ajudar els alumnes a desenvolupar les estratègies idònies per navegar, com a lectors competents, per l’espai virtual.

Idees clau:

Nous hàbits lectors

  • Zàpping lector
  • Simultaneïtat de lectures
  • Lectura superficial

 

Gèneres digitals

  • Sincrònics: xat i messanger
  • Diferits: correu, web, blocs
Alfabetització i competència digital

  • Velocitat lectora a la xarxa
  • Capacitat de combinar continguts
  • Capacitat crítica i d’elecció
Morfosintaxi dels gèneres digitals

  • Lèxic propi i nominalització
  • Brevetat discursiva i coordinació
  • Registres informals, espontanis, alt grau d’oralitat.
  • Ús d’abreviatures, onomatopeies i signes.

Molt recomanable:

En_ línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany

Leer y escribir en la era de Internet. Anàlisis y propuestas para la lectura y escritura en Secundaria. M.A García

EL GRAFISME I EL DOMINI DEL GEST GRÀFIC

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN LA PLANIFICACIÓ DEL TREBALL DEL GRAFISME.


1.En el treball del grafisme intervenen:

  • Capacitats cognitives i emocionals: autocontrol, autoestima, percepció visual, capacitat d’anàlisi, etc.

2. En el procés d’aprenentatge del grafisme s’ha de preveure que l’alumnat:

  • Experimenti: moviment i espai
  • Vivenciï situacions
  • Verbalitzi el procés, és a dir, el que està fent i perquè ho està fent (el propòsit)

3. En el procés d’aprenentatge del grafisme cal:

  • La planificació que afavoreixi l’aprenentatge d’aquest procés.
  • La intervenció del docent: dinamitzant, modelant, estimulant.
  • Una organització d’aula que permeti treballar diferents blocs.

4.  En el treball del grafisme hem de considerar tres nivells de propostes:

  • Amb tot el cos (global)
  • Amb les mans (manipulatiu)
  • Gràfic (el que és pròpiament relacionat amb l’escriptura)

5. La planificació del treball del grafisme ha de preveure activitats de:

  • Global
    • L’espai, el cos, el ritme…
  • Manipulatiu
    • Modelar: plastilina, fang…
    • Esparracar, retallar amb mans i/o tisores: papers diversos
    • Accions: enfilar enganxar, decorar
  • Gest gràfic
    • Control del cos: to muscular, coordinació motriu, control de la força, precisió dels dits, rotació, direccionalitat, predomini lateral.
    • Direccionalitat: de dalt a baix, d’esquerra a dreta…
    • Entrenaments gràfics
  • Ús i domini d’estris d’escriptura
    • Llapis de diferents gruixudàries
    • El traç  amb rotulador
    • El bolígraf
  • Ús i domini de suports diversos
    • Posició del paper
    • Tipus de suports: paper blanc, línies, quadriculats.
    • Mida dels suports: llibreta gran, petita, folis diversos…
    • Textura del suport

6. En l’avaluació del traç cal observar:

  • La qualitat del traç: si hi ha o no rotacions, si el traç és segur o tremolós.
  • La mida, la regularitat i la proporció de les lletres,
    • Etapa precaligràfica: (fins els 7/8 anys) lletres grans i desiguals.
    • Etapa cal.ligràfica: lletra harmònica.
    • Etapa post cal.ligràfica: (a partir dels 12 aprox.) la lletra es deforma i pren personalitat pròpia.
  • Direcció de la grafia: punt d’inici, enllaços, direccionalitat.
  • Organització del paper:
    • distància entre línies, paràgrafs, paraules.
    • Marges
    • Horitzontalitat (anar recta)