Il.lustració d’Alan Rubin
Quatre arguments per llegir poesia,
- La poesia com a recurs per el desenvolupament personal. La poesia pot esdevenir un recurs molt potent per a la formació individual. I és que la poesia és potser el gènere literari que més fomenta el “relativisme constructiu”, és a dir, que una part important recau en el subjectivisme de les interpretacions, i convida a no donar la veritat per definitivament establerta, sinó a tenir-la com un camí per a la reflexió, la discussió i el diàleg interior.
- La poesia com a camí per educar la sensibilitat estètica. La poesia permet una altra mirada del mon. Permet veure l’objecte més prosaic des d’un punt de vista estètic. A partir dels 4 anys aproximadament els nens poden expressar les emocions a través del llenguatge figurat (metàfores). Les metàfores faciliten la comprensió i serveixen per restaurar l’element corpori de la ment, serveix per poder expressar o entendre expressions complexes o paraules sense ser enteses. Un bon poema ens ha de permetre parlar del poema, de la bellesa. Què és el la bellesa? L’estètica? En aquesta societat líquida hi ha una predominança de la bellesa de purpurina, de like… bellesa poc profunda, superficial, efímer… Vull posar en valor el poder simbòlic de la poesia en nens, el poder de la metàfora. La relació entre el vers i la vivència.
- La poesia font de coneixement. La poesia com a mitjà per acostar a l’alumnat a altres àrees de coneixement com l’art, la música, la història, la filosofia, la ciència…La poesia pot fer més intens un aprenentatge ja que connecta directament amb les emocions. La densitat metafòrica del llenguatge poètic desencadena una escolta o lectura a més d’un niell, ja que implica interpretar, inferir… Cosa que porta al desenvolupament creatiu. Afavoreix la reflexió sobre la funció poètica del llenguatge, exercita la concentració i la creativitat i permet explorar la realitat lingüística per mitjà del joc amb paraules.
- La poesia com a eina de socialització. La poesia com a gènere literari que permet la transmissió dels valors culturals. Els temes són universals, aboquen la vida. Els referents compartits fan sentir-nos par de la col·lectivitat, afavoreix la participació en la societat en el sentit de pertinença.
