PAISATGES SONORS I POESIA

El vent no fa soroll
però tu el sents
quan toca les coses.

Així, el poema.

Anna Gual
Poema inclòs dins del llibre El tubercle

En les descripcions literàries, o en els poemes, sovint hi apareixen sons, sorolls, veus i música representats de forma retòrica. Aquest escenari sonor complementa i agrega vida a l’escena. És el que s’anomena paisatge sonor.

Identificar les imatges sonores dels textos (complements acústics i silencis), és un exercici interessant que ajuda a compendre el text i a enriquir i experimentar la recitació o lectura en veu alta.

Us proposo que jugueu a identificar els sons, sorolls, música, silencis etc, que que hi ha representats, de forma implícita o explícita, en els poemes que llegiu als infants.

Demaneu als nens i nenes que ho representin incloent les formes sonores com a elements ambientals i de fons en la recitació. Tota una experiència creativa per transformar la recitació en un espai poètic i teatral. La seqüència ha d’incloure un temps per llegir, interioritzar i entendre el poema, per després poder incloure els diferents els sons i sorolls ambientals. Una experiència idònia per fer en grup i plantejada com a repte de treball, amb el propòsit final d’oferir un espectacle dels sentits.

A continuació us proposo alguns poemes que, per les seves característiques permeten escenificar i ambientar amb elements sonors:

 

PAISATGES SONORS by Montserrat on Scribd

LA PROTESTA DEL DILLUNS

Comencem la setmana amb poesia amb un poema de Marc Granell.

Dilluns està cansat que tothom es queixi i parli malament d’ell. Vol canviar el seu lloc amb algun altre dia de la setmana…

La protesta de dilluns

(Marc Granell)

 Dilluns està ja molt fart

que la gent, només desperta,

l’insulte com si fos l’únic

culpable que hi ha a la terra

de tots els mals que al món passen

perquè s’acaba la festa.

Indignat, escriu i firma

una carta de protesta

que envia a qui correspon.

I qui correspon contesta

dient-li que la setmana

està ja del tot completa

i que el dilluns va nàixer

per sempre dilluns es queda.

Bona setmana!

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS

Ja fa anys que la vaig veure, però continua agradant-me i la torno a mirar sovint. “La lengua de las mariposas” és un cant a la llibertat i al plaer per aprendre.
La pel·lícula situa l’acció a l’inici de la guerra civil i explica la història d’un mestre republicà convençut del poder de l’educació per fer lliures a les persones. El mestre coneix les fortaleses i febleses de cada infant i els atén segons les seves necessitats, planteja classes participatives, funcionals, actives, vinculades a l’entorn proper i, sobretot, ajuda a fer pensar als alumnes. Molts valors que amb el franquisme es van perdre.

Aquí teniu el discurs que fa el mestre el dia de la seva jubilació.

Un escenari social de plena actualitat?

MOIXAINES I JOCS DE FALDA

Font:http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/03/ballmanetes-canons-i-jocs-de-falda.html

Les moixaines i els jocs de falda són gèneres orals que, de manera molt personalitzada recitem i cantem a l’infant. Conjuguen la funció poètica, lúdica i instructiva, i permeten establir un contacte afectiu molt intens. Són algunes de les primeres experiències poètiques i musicals dels infants. Els adults són actors tant en la interpretació de la cantarella com a conduir el moviment.  És una manera excel·lent de viure situacions de complicitat amb els infants. Gairebé sempre impliquen algun tipus d’interactivitat i acció. Els textos estan impregnats d’imatges poètiques, de simulacions, de metàfores o de reiteracions que afavoreixen la participació de l’infant, que no només rep, sinó que també actua.

Es caracteritzen perquè es desenvolupen en un espai de temps molt concret i són curtes, de manera que els infants  les capten senceres, hi participen de l’inici fins al final i estan en tot moment a l’expectativa del que vindrà.

Per tot això, les moixaines i els jocs de falda són recursos imprescindibles per als infants de 0 – 3 anys, i també molt benvinguts per a nens i nenes de 3-6 anys.

Hi ha nombrosa bibliografia on podeu trobar les moixanes de sempre, i també algunes de noves. Aquí teniu alguns recursos:

I sempre queda el recurs creatiu d’inventar-vos les pròpies moixaines i jocs de falda.

POTSER NADAL

POTSER NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

 Miquel Martí i Pol, Per preservar la veu. Barcelona: Mall, 1985.

US ANIMEU A FER UN CALENDARI D’ADVENT POÈTIC?

La paraula advent prové del llatí i significa “arribada”, i té el seu significat en la preparació espiritual per a la celebració de Nadal.

El primer calendari d’advent data del 1851.  Actualment s’han popularitzat i es fan en formats diversos.

Ja fa temps que utilitzo el que avui us comparteixo. Una manera de llegir i recitar poesia a casa i a l’escola.

PER ESTAR AL DIA: FARISTOL

Faristol és una revista de referència per a les persones interessades en dinamitzar biblioteques. La publicació, que va néixer el 1985,  ha estat actualitzada recentment i és una molt bona eina que permet donar a conèixer les novetats editorials, que s’actualitzen setmanalment.

Es distribueix gratuïtament en paper. Si us interessa podeu posar-vos en contacte amb el Consell català del llibre infantil i juvenil a fi que us l’enviïn.

També la podeu consultar en format digital.  I si consulteu el web hi podeu trobar articles diversos que us podeu baixar en pdf.

Bona lectura!

TARDOR

Il.lustració de Francesca Filomena

T’ofereixo una recopìlació d’articles del blog  amb propostes de llengua sobre la tardor.

Aprofita-les!

MIRO, LLEGEIXO, JUGO I RECITO POESIA

Els llibres de poemes també són per mirar, tocar, construir.  I aquest amaga un munt de sorpreses.

El llibre Al carrer del mar l’ha escrit en Joan Barrets i l’ha il.lustrat la Mar Borrajo i és de Piscina un petit oceà i de Genovesa narratives teatrals.

Al carrer del mar s’expliquen set-centes trenta històries a l’any;dues per dia. sempre les mateixes 730 històries, però mai són iguals.

A mi ja em venen ganes de mirar-lo i llegir-lo!

MÉS I MÉS POESIA

Un dels valors imprescindibles per apropar la poesia a l’escola és disposar d’un bon fons bibliogràfic. Per això us convido a engruixir les lleixes de la biblioteca de l’aula i de l’escola  amb llibres de poesia d’autors diversos: Miquel Martí  i Pol, Joan Maragall, Pere Quart, Mercè Rodoreda, Lola Casas, Miquel Desclot, Marià Manent, Maria Dolors Pallicer, Olga Xirinacs… i tants i tants d’altres, que tenen autèntics tresors que podeu llegir i recitar amb els vostres alumnes.

A vegades potser només pel plaer d’escoltar la música dels versos, a vegades per escoltar, imaginar i dibuixar, altres per recitar junts… A la pàgina POEMES del bloc hi trobareu moltes propostes per inspirar-vos..

Per anar ampliant bibliografia, avui us recomano la col.lecció vagó de versos de l’editorial Andana,  amb poemes d’autors i autores diversos: Maria Mercè Marçal, Maria Dolors Pellicer, Pep Molist, Vicent Andrés Estellés…

Bona lectura! Bona poesia!

 

LA RATETA GIBERTA

Llegir contes als infants és una manera d’apropar-los a la literatura i de motivarlos a llegir. I no hi ha millor manera que oferir als més menuts una bona lectura expressiva, que a més d’engrescar-los els potenciarà l’escolta activa, la concentració, la comprensió, la imaginació…

Avui comparteixo un conte que segur que agradarà a petits i grans. Us convido a explicar el conte de la Rateta Giberta a casa o a l’escola. poseu atenció en l’expressivitat, l’entonació, el volum i projecció de la veu…

“El plaer d’un bon relat no procedeix del significat sinó de la qualitat literària”, Bruno Bettelheim,

La Rateta Giberta by Montserrat on Scribd

DIES DE FESTES MAJORS

Foto: Rosa Serra i Sala

Durant tot l’estiu molts pobles i ciutats del país celebren la seva festa major. Unes festes on, en moltes ocasions, el foc hi té un paper primordial. Castells de foc i correfocs es succeeixen a les nits de festa pintant de colors els cels i amarant l’aire d’olors i espetecs.

La Rosa Serra i Sala ens regala un poema que ho resumeix. Amb quatre paraules confegeix un poema ple de força sonora i visual.

Aquí us el deixo perquè hi pugueu jugar amb els vostres alumnes, fills, nets, nebots… Reciteu-lo, imiteu els correfocs o els castells de foc, descobriu com els sons poden representar l’escena que s’ha imaginat l’autora,…

Bona festa major!

 

Correfocs_Poema Rosa Serra by Montserrat on Scribd