Monthly Archives: juny 2010

La cançó

nens-cantant

La cançó és una eina amb gran poder pedagògic. En ocasions pot esdevenir una important estratègia cohesionadora.
Trobareu orientacions interessants a la llicència d’estudis de la Montserrat Grau, La cançó com a nexe intercultural a l’escola.

La cançó també permet treballar tant els  aspectes lingüístics de la llengua, com  les emocions. En aquesta línia he trobat interessant la proposta de la Matilde Martínez Cançons per comprendre. Cançons per  aprendre.

El panorama musical català és ple de cançons precioses, que tant per a nens , com per a joves, permeten treballar els aspectes lingüístics, la comprensió oral i les emocions, sense renunciar de l’ús del català.

M’agrada Tens un amic de Gossos.

Tens Un Amic de Gossos

Aprenentatge simultani de llengües

Till Stegmann, catedràtic de filologia de la Universitat de Frankfurt, presenta un mètode per llegir i aprendre simultàniament totes les llengües romàniques a partir de la pròpia. Es tracta d’aprofitar els coneixements lingüístics i conscienciar-se que una gran part d’aquests coneixements es poden transferir a una nova llengua que pretesament no coneixem.
El llibre EuroComRom. Els set sedassos: aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, promogut per la Universitat de Frankfurt i ideat per Horst G. Klein i el mateix Till Stegmann, és el mètode didàctic per demostrar que, gràcies a la llengua materna, poden comprendre fàcilment textos d’una altra llengua emparentada.

Per a introduir-se en aquest tema us proposo la lectura de l’article La importància del lurilingüisme en l’educació dels joves europeus

És interessant la informació que exposa l’Anna Méndez en el power següent:

També us adjunto una proposta organitzativa sobre transferència interlingüística, amb l’objectiu d’incloure aquest enfocament d’aprenentatge de llengües a les aules de primària i secundària (adaptant la proposta a cada nivell).
La proposta va estar elaborada per un equip de professors, mestres i assessors LIC de Girona (la Mercè, en Francesc, la Teia en Joan i jo mateixa), durant la primavera del 2008 .

Propostes organitzatives Transferència interlingüística

Processos de comprensió oral

contes

Segons Cassany (1993), l’habilitat de la comprensió oral implica posar en funcionament diferents microhabilitats  que es posen en joc en el moment d’escoltar.  El treball sistemàtic d’aquestes microhabilitats  suposa un entrenament molt útil per el desenvolupament del procés de comprensió i de  la capacitat d’escoltar.

Cap microhabilitat no és dóna aïllada de les altres i és necessari que es produeixin simultàniament per tal que hi hagi comprensió.

Segurament, en moltes de les activitats d’aula hi són presents.  Però cal el propòsit explícit de treballar-ho i avaluar-ho.

Us proposo analitzar casacuna de les microhabilitats i programar activitats amb l’objectiu de treballar-les i entrenar-les.

  • Reconèixer i identificar:  s aber segmentar la cadena acústica en les diverses unitats que la componen (sons , paraules, etc.) Reconèixer els fonemes, els morfemes i les paraules catalanes. Discriminar les diverses oposicions fonològiques. Això permetrà donar-los un significat parcial que permetrà tenir accés al significat global del text oral.
  • Seleccionar: fa referència a allò que és rellevant en la situació comunicativa concreta i segons el propòsit de l’escolta. Saber agrupar els diversos elements en unitats de significat (els sons en mots, es mots en sintagmes, els sintagmes en oracions… ) Distingir les paraules rellevants d’un discurs(noms, verbs…)

  • Interpretar el missatge, atribuir-li un significat. Comprendre el contingut del discurs (comprendre la intenció, el significat global el missatge, les idees principals, els detalls o les idees secundàries, discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, entendre les pressuposicions, els sobreentesos, allò que no es diu explícitament, etc) Comprendre la forma del discurs (estructura, organització, el to del discurs, característiques acústiques del discurs: la veu, ritme, velocitat, etc. )
  • Anticipar ja sigui per l’entonació, pel que ja s’ha dit o pel context allò que vindrà a continuació. Saber activar tot allò que sabem d’una o tema, preveure el vocabulari, el llenguatge, l’estil…
  • Inferir allò que no es diu però que hi és implícit. Saber inferir dades de l’emissor ( edat, sexe, caràcter, actitud, procedència, etc.) Saber extreure informació del context comunicatiu (situació, rols de l’emissor i del receptor, tipus de comunicació). Saber interpretar els codis no-verbals (mirada, gest, gesticulació, moviments)
  • Retenir el text oral per poder posar en joc els processos esmentats. Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar -l es més endavant. Retenir en la memòria a llarg termini aspectes d’un discurs ( les informacions més rellevants, la situació i el propòsit comunicatiu, l’estructura del discurs). Utilitzar els diversos tipus de memòria (visual, auditiva, olfactiva).

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger