Monthly Archives: març 2010

L’acte gràfic

L’escriptura manual requereix la coordinació dels dits i de les mans, així com també del braç i l’avantbraç. També és important la postura de l’alumne.
Per arribar a tenir un gest gràfic eficaç els nens i nenes passen per diferents moments:
– La línia es descarrega amb força sobre el paper, fent pressió cap avall més que cap als costats.
– Treballen amb la mà alçada, agafant el llapis de molt a munt.
– Poc a poc descobreixen que si recolzen el dit petit el desplaçament en el paper és molt millor. Comença a fer servir els dits.
– Dels traços rectes passarà a fer girs, els quals li perpetran fer cercles.

A partir de tres anys ja té habilitats per fer traços. Quan diu “vaig a fer un…” és que està a punt per rebre educació del gest gràfic. En aquest moment ja distingeix entre dibuix figuratiu i signe gràfic. Tanmateix li queden per resoldre problemes de control com la rotació i la traslació.

Es poden fer moltes activitats de gest i entrenament gràfic, només observant l’entorn trobareu moltes coses per dibuixar i/o manipular, es pot puntejar,pintar, estampar,calcar, ressseguir, enfilar, cosir, teixir, trenar,estripar, punxar. retallar, plegar, fer sèries i senefes… També es poden utilitzar les mandales i els laberints.

Us recomano molt especialment el llibre de Gisèle Calmy La educación del gesto. gràfico, editorial Fontanella, Barcelona 1977.

L’autora francesa proposa les següents activitats:
– Entreteniments gràficos. Es tracta d’exercicis semidirigits per el mestre. El nen
dibuja signes gràficos a partir d’una proposta ( un gomet, un retall de paper, un dibuixet…) i ha de resseguir i completar el contorn traços i signes gràfics.
– Moviments vivenciats. El nen vivencia o observa diferents moviments i després els fa gràficament.
– Exercicis amb ritme musical. El nen escolta una música i després l’ha de trancriure gràficament.
gráficamente.

Els acudits, la ironia i l’humor: recursos lingüístics

L’humor és un escenari verbal molt propici per a la creativitat, i per tant, mereix figurar en el corpus de textos com a material discursiu que permet conèixer la realitat comunicativa, i com a material que facilita la producció creativa dels infants i joves.
Els acudits són un dels gèneres del text narratiu. Un acudit és una petita història que té la intenció de fer riure. Es basa en ambigüitats lingüístiques, per exemple, convertir un adjectiu elogiós en un insult o transformar el significat d’una frase en el seu contrari per un canvi en l’entonació. La majoria dels acudits tenen dues parts, la introducció i una gràcia.

Observa bé aquest acudit. Què hi passa? Quina és la gràcia? Com l’explicaries? Com l’escriuries?

energies-alternatives

Si vols saber més:

2005: Humor i societat en els llibres de text

Immersió lingüística


El programa d’immersió lingüística és una metodologia didàctica que afavoreix i potencia l’adquisició d’una nova llengua. La base del programa consisteix en l’ús de la nova llengua com a vehicle de comunicació en totes les situacions de la vida escolar.

La immersió lingüística no és un model de sistema educatiu, sinó una metodologia educativa d’aprenentatge d’una llengua, que als anys vuitanta es va conformar en un programa a Catalunya. Enguany s’està duent a terme l’actualització d’aquell model, per tal d’adequar-lo a la realitat sociolingüística d’avui. Es tracta de El pla per a l’actualització del programa d’immersió lingüística a Catalunya PIL (2007-2013).
El PIL s’està duent a terme a diverses zones del territori català. Pots consultar una mostra d’aquest treball a Salt.

El text narratiu

El text narratiu explica ordenadament fets que es desenvolupen en el temps. És la tipologia de text més utilitzada a l’escola
Les situacions d’ús més habituals són els contes, rondalles, llegendes, crònica, narracions històriques, reportatges, diari personal, cartes personals, novel.la, quaderns de viatge, biografies, teatre, còmic…

A escriure se n’aprèn escrivint, i els contes ofereixen un gran ventall de possibilitats per a treballar el text
narratiu.
Hi ha un lloc molt divertit, on podràs inventar-te els personatges més estrafolaris!

Si a més a més vols escriure el teu propi conte clica aquí.

Poesia

Un dels usos de la llengua escrita és l’ús literari, el qual fa referència a l’habilitat d’apreciar el valor estètic del llenguatge (aspectes retòrics, poètics o estètics). La poesia és un dels textos que apropen el lector cap a aquesta bellesa. Els poemes parlen del temps, la imaginació, de la gent, de les ciutats, del mar…i per això, per ser poeta s’ha d’aprendre a mirar.
Un dels llibres interessants i molt recomanable que us ajudarà a entrar en el món de la poesia és Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets, de Luís García Montero i traduït per Joan Margarit i Elisabet Costa.

Aquest muntatge ofereix aquesta possibilitat i anima a crear-ne d’altres.
El trobareu al Blog de poesia infantil i juvenil

Mirar i parlar

Com s’ensenya la llengua oral?
És clar que a parlar se n’aprèn parlant, però sobretot cal que l’ensenyant tingui el propòsit deliberat d’ensenyar llengua, i tenir en compte alguns aspectes:

  • Ha de conduir, dirigir i gestionar.
  • Ha de determinar quines són les capacitats expressives dels alumnes i proposar activitats que enllacin amb l’ús real del llenguatge.
  • Seqüenciar els continguts i planificar en quin moment i en quin grup s’ensenyen, segons el grau de coneixements i habilitats de l’alumnat.
  • Tenir en compte totes les tipologies textuals.

Us proposo un clàssic del cinema d’animació, Tom i Jerry. Treballeu l’ús literari del llenguatge i proveu de posar-hi text oral amb els alumnes.
Set minuts intensos, plens de matisos, descripcions i informacions que ens permeten treballar l’habilitat de parlar i la d’escoltar.

Les rutines d’aula

La millora de les habilitats de llengua oral ha estat una assignatura pendent fins fa pocs anys.
Darrerament, s’ha començat a atorgar a la llengua oral el valor que li correspon com a habilitat fonamental per al desenvolupament integral de la persona.

En el seu llibre Aprenent i ensenyant a parlar, Manuel Sánchez es proposa donar a coneixer eines per analitzar les situacions comunicatives i lingüístiques que tenen lloc a l’escola, i a més, presenta una serie d’estrategies útils per a millorar les situacions quotidianes. D’aquest autor trobareu bibliografia diversa i molt recomanable.

Us proposo fer una ulla da a l’article “Les estratègies de la gestió de la conversa amb els alumnes nouvinguts”.

Les rutines d’aula són una de les estratègies més comuns a l’hora de planificar el treball de llengua oral. Cal però fer una anàlisi sobre quines rutines són més afavoridores de la interacció oral, i sobretot com es duen a terme i quin ha de ser el paper de l’ensenyant i el de l’alumnat.

La rutina de mirar el temps és una de les més habituals a les aules d’educació infantil i cicle inicial.
Aquest home del temps us pot ajudar.


Home del temps