RECEPTES LITERÀRIES PER LLEGIR I MENJAR

Cuinar és tendència. Concursos i programes, estris de cuina, llibres de receptes de tot tipus…  el món gastronòmic  s’ha expandit i ha guanyat adeptes. De manera que avui, barrejant literatura i cuina, us proposo plantejar als nens i nenes escriure una recepta literària, i entre tots, publicar un receptari literari.

Com a aspecte previ, caldrà que assegureu que els alumnes coneguin les característiques textuals (estructura del text, organització de la informació, plantejament de les indicacions, l’ús dels connectors, puntuació…) i lingüístiques i gramaticals (ús de l’imperatiu, de les perífrasis d’obligació, ús del present de subjuntiu per formular instruccions en forma negativa, terminologia específica …) de les receptes.

La idea és farcir un text d’ús pràctic, com és la recepta de cuina, de recursos literaris. De fet Hoffman deia que “els bons llibres de cuina són bonics bocins de literatura”.

Us proposo tres fórmules de motivació i de desbloqueig a fi que els alumnes trobin inspiració i escriguin les seves receptes literàries,

  • Models literaris.
  • Ús de consignes
  • Activitats d’escriptura creativa a partir de la tècnica “preguntes i finestres”

Receptes Literàries Per Llegir i Menjar by Montserrat on Scribd

8 ANYS DEL BLOC

https://shop.acvglobal.com/Tinc-8-anys

Avui el bloc fa vuit anys.

Al llarg de tot aquest temps he compartit amb vosaltres més de 600 articles.

Gràcies per visitar aquest espai d’aprenentatge, i per totes les aportacions i comentaris que hi aneu fent.

Seguim en contacte!

Font: joviatelprimerpis.wordpress.com

EL DESIG DE VIURE I D’ESCRIURE. PRUDENCI I AURORA BERTRANA

Fins el mes d’abril sou a temps de visitar amb els vostres alumnes l’exposició sobre Prudenci i Aurora Bertrana “El desig de viure i d’escriure”, al museu d’història de Girona. L‘espai fa un recorregut pel món de pare i filla i ressegueix la història política i cultural catalana i europea del darrer quart del s. XIX fins als anys setanta del s. XX.

Una esplèndida exposició que podeu completar amb el dossier didàctic que us oferiran allà mateix, i que permet treballar els continguts de la mostra amb l’alumnat de cicle superior d’EP, ESO, Batxillerat i cicles formatius.

LLEGIR I RECITAR POEMES

Aquesta setmana m’he fet dos regals.

Una petita joia que he sumat a la meva biblioteca poètica: el llibre “44 poemas para leer con niños” de Mar Benega. El llibre ofereix una selecció de poemes molt interessant. El niño mudo, de Federico García Lorca; Érase un hombre a una nariz pegado, de Francisco de Quevedo; Canción del pirata, de José de Espronceda; Adiós, d’ Idea  Vilariño; Quiero la risa, de Juan Kruz Igerabide…

A part del recull de poemes, hi ha dues coses que m’agraden molt d’aquest llibre: una és que al final de cada pàgina hi ha una frase que proposa al lector adult, diferents maneres d’establir sinergies entre ell i la resta de lectors amb qui comparteix aquell moment, per tant, de manera implícita , fa un plantejament de lectura compartida on l’oralitat , la lectura en veu alta o la recitació, hi tenen un paper fonamental.  L’altre element que m’agrada especialment és el magnífic decàleg que trobareu a la part inicial del llibre que us ajudarà a descobrir què és el que no heu de fer a l’hora de  llegir i recitar poemes. Una manera de “desaprendre” es mals hàbits que, a voltes, s’associen a la poesia.

https://www.marbenegas.es/presentacion-44-poemas-para-leer-con/

De la mateixa autora, i per completar el lot, un llibre per cuinar poesia, A juego lento. Taller de poesia. Amb un índex suggerent convida a entrar a la cuina de la poesia: este libro y tu, para ser poeta, juegos de poetas, cosas y casas de poetas, cocina de poeta. Amb nanes, cançons, dadaisme, kaikus… una invitació a descobrir, experimentar i manipular poesia.

SOU UNA POL?

“La llengua és una activitat total, que penetra completament una cultura, i que n’és al mateix temps un element dinamitzador i un agent de transformació interna. Cada manera de parlar és simultàniament la materialització d’una facultat comuna de tota la humanitat (la que ens distingeix dels altres animals, segons alguns) i una manifestació única.”

Diversitat lingüística a l’aula. Construir centres plurilingües. Eumo editorial. Fundació Bofill

Fer de la diversitat un valor també és aplicable a les llengües. I l’escola ha de ser un espai que potenciï el respecte cap a totes les llengües.

En aquesta línia l’Enric Serra ha elaborat un test d’obertura lingüística que, d’una manera lúdica, pretén mesurar el grau de sensibilitat que tenen els alumnes vers les llengües.

http://www.intercat.cat/ca/test-obertura-linguistica.jsp

Aquest joc proposa respondre vint-i-cinc preguntes que us diran si  sou o no una POL. Què és una POL? Doncs una Persona Oberta a les Llengües.

FERRATER MORA, FILÒSOF

Avui comparteixo amb vosaltres una novetat editorial, el còmic sobre Ferrater Mora fruit del Premi que la Càtedra Ferrater Mora va convocar l’any 2016, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort d’aquest filòsof català.

El llibre, amb guió de l’escriptor gironí Josep Pastells i amb il·lustracions d’Iván García, guanyadors del Premi Ferrater Mora,  vol donar a conèixer la vida i l’obra de Ferrater Mora arribant a un públic més general, i sobretot perquè el jovent conegui l’extraordinària vida de Ferrater Mora.

MESTRE, PER A QUÈ SERVEIX L’ORTOGRAFIA?

Font: https://cat.elpais.com/cat/2017/01/02/cultura/1483351532_279417.html

L’ortografia és un dels aspectes  de l’escriptura que més costa als alumnes. Malgrat el temps que s’hi dedica, els resultats continuen essent millorables.

No hi ha fórmules que serveixin per a tots els nens i nenes, n’hi ha a qui els va millor l’entrenament visual, d’altres el treball auditiu… amb el que sí que estan d’acord els experts és que no hi pot haver aprenentatge de l’ortografia si no hi ha reflexió metalingüística, és a dir, reflexió sobre la llengua.

Avui us proposo una activitat lúdica per fer adonar de la necessitat d’escriure sense faltes a la nostra societat, on sens dubte un text amb faltes perd prestigi.

 

Ortografia_atrapa La Falta by Montserrat on Scribd

MÉS RECURSOS PER A L’ANY POMPEU FABRA

Aquí teniu alguns recursos que us permetran complementar la presentació de la figura de Pompeu Fabra.

 

 

 

 

 

També són interessants els audios, vídeos i l‘itinerari Fabra, que trobareu a la pàgina de gencat.

Si hi teniu interès podeu seguir el compte de twitter @anyfabra, i les novetats de L’Any Fabra a través del web  AnyPompeuFabra.cat. En aquest web hi trobareu el Mapafabra, que té la voluntat de geolocalitzar tots els llocs, espais públics i infraestructures dedicades a Fabra que hi ha arreu dels territoris de parla catalana. Tothom pot fer-hi les seves aportacions mitjançant un formulari en què es pot trametre la denominació exacta del lloc amb fotografies, coordenades, etc.

RIURE A L’HORA DE LLENGUA

Font de la imatge:https://nitodolocontrario.wordpress.com

Us proposo una activitat lúdica per parlar i reflexionar sobre la llengua, i fer adonar als alumnes  del valor de la semàntica  a partir d’acudits lingüístics. En altres ocasions us he parlat dels acudits com a recurs per aprendre llengua ja que, a  més de treballar el vocabulari i el sentit figurat, també permeten fer una aproximació a la naturalesa metalingüística del llenguatge. Podeu consultar les entrades al bloc sobre aquest tema a,

També us convido llegir l’article “Ai que em peto de riure” que va editar el diari Ara, i que vaig tenir el goig de participar. El text planteja les virtuts dels acudits com a recurs de llengua.

Per a l’activitat que us proposo, repartiu els acudits lingüístics i doneu uns moments perquè els nens i nenes els llegeixin individualment. A continuació convideu-los a “dir-los” en veu alta i feu una ronda d’explicació d’acudits. Atureu-vos a cadascun i parleu d’on és la gràcia. Fent aquesta reflexió els alumnes estan inferint el significat real i relacionant-lo amb el sentit figurat. Estareu parlant de llengua sense adonar-se’n i d’una manera lúdica i divertida.

 

Chistes Lengua by Montserrat on Scribd

POMPEU FABRA, NOTES BIOGRÀFIQUES

Font: http://blog.textolibros.com/biografias-y-autobiografias-recomendadas/

En motiu de la celebració de l’any Fabra, i seguint en la línia dels dos articles anteriors, us animo a fer descobrir la figura del filòleg i a parlar i reflexionar sobre els convencionalismes de la llengua.

Aquesta vegada podeu demanar als alumnes que investiguin i escriguin algunes notes biogràfiques sobre l’autor.

Si és del vostre interès, també podeu fer un cop d’ull al post Llegir biografies per escriure biografies.

Som-hi!

Pompeu Fabra_notes Biogràfiques by Montserrat on Scribd