Després de visionar aquest vídeo, podríeu dir a quina faula d’Isop correspon l’animació de Penelope Yocum i després traduir-la en comentari: aqueixa, aquesta o aquesta altra? Aneu en compte amb la guineu! És la bèstia més astuta i amb més enginy de tots els animals de les faules isòpiques!
Gràcies al company de Chiron, Ángel Luis Gallego Real, podreu traduir en grec (nosaltres encara no hi podem escriure!) una faula d’Isop, El vell i la mort, feu cas dels mots remarcats i si voleu podeu consultar el diccionari Logos en línia que ofereix o el vox. Després deixeu aquí la vostra traducció.
Al YouTube he trobat aquesta animació de Manuel Castiblanco:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lKK9FzRctMU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què ens ensenya aquesta faula? Què n’opineu?
Què té a veure aquest article, Dia d’Internet segura, amb un bloc d’aula de clàssiques? Doncs, des de El Fil de les Clàssiques ens agrada està connectats amb el món i amb l’actualitat, tot i que tractem temes de fa milers d’anys. Clàssiques i Internet, Clàssiques i blocs, Clàssiques i Moodle, Clàssiques i Google maps… una manera de difondre i d’actualitzar el llatí i el grec i de fer-los útils en aquest món nostre tan canviant, tan diferent cada dia, tan ple de nous perills i obstacles… Aguns de vosaltres m’heu comentat que no podeu treballar des de casa perquè teniu PROHIBIT Internet i jo sempre us responc però, malgrat tots els inconvenients, hi ha una part educativa, no tot és lúdic i això els pares també ho han d’entendre i potenciar. Avui 10 de febrer, el dia d’Internet segura, vull reivindicar un ús segur i educatiu de la xarxa, per això uns adjunto un manual de nom clàssic perquè us el llegiu i el compartiu també amb els vostres pares i no caigueu en els perills d’Internet.
Feu un bon ús d’Internet avui i SEMPRE!
P.S.: Per què creieu que des de C.L.I. han posat al manual aquest nom (per cert, de quin nom es tracta?), qui era aquest personatge mitològic, què va fer i per què el van castigar, què té a veure amb el present i la privacitat a Internet, què opines dels perills de la manca de privacitat, quin ús en feu vosaltres, sou conscients del perill que la xarxa pot provocar, bla, bla, bla…?
Si volem la pau per què fem la guerra? Un any més celebrarem demà el dia escolar de la pau i de la no-violència (DENIP) en un moment que no hi ha pau al món ni a la franja de Gaza i, de cada vegada, hi ha molta més violència als nostres centres escolars. Arreu es celebra de moltes maneres i aquí trobareu molts recursos. L’any passat ho vàrem celebrar des de El fil de les clàssiques amb aurea dicta i amb Bòreas i Hèlios d’Isop que ens aconsellava la persuasió abans que la violència. Enguany he triat un poema amb referències clàssiques del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985):
Glosario de las flores
¿La poesía o la gloria?
La poesía.
¿La bolsa o la vida?
La vida.
¿Cristo o Barrabás?
Cristo.
¿Galatea o una cabaña?
Galatea.
¿El arte o la muerte?
El arte.
¿La guerra o la Paz?
La Paz.
¿Hero o Leandro?
Hero
¿La carne o los huesos?
La carne.
¿La mujer o el hombre?
La mujer.
¿La línea o el color?
El color.
¿El amor o la indiferencia?
El amor.
¿El odio o la indiferencia?
El odio.
¿La guerra o la paz?
La guerra.
¿Ahora o siempre?
Siempre.
¿Éste u otro?
Éste.
¿Tú u otro?
Tú
¿Alfa u omega?
Alfa.
¿La partida o la llegada?
La partida
¿la alegría o la tristeza?
La alegría.
¿La tristeza o el tedio?
La tristeza.
¿El hombre o el deseo?
El deseo
¿La guerra o la Paz?
La paz.
¿Amar o ser amado?
Amar.
Què us ha semblat? Què triaríeu en cada opció?
wikipèdia
A veure qui em fa arribar la paraula pau en grec, llatí i en les altres llengües que en deriven? Quins símbols s’utilitzen i per què? Quins ja identifiqueu en aquesta peça de ceràmica de Nikòsia, a l’illa de Xipre?
Nulli nocendum: si quis vero laeserit,
multandum simili iure fabella admonet.
Vulpes ad cenam dicitur ciconiam
prior invitasse et illi in patina liquidam
posuisse sorbitionem, quam nullo modo
gustare esuriens potuerit ciconia.
Quae vulpem cum revocasset, intrito cibo
plenam lagonam posuit: huic rostrum inserens
satiatur ipsa et torquet convivam fame.
Quae cum lagonae collum frustra lamberet,
peregrinam sic locutam volucrem accepimus:
«Sua quisque exempla debet aequo animo pati».
FEDRE I 26
Què t’ha semblat aquesta audició de la faula La guineu i la cigonya de Fedre? Nosaltres, a classe, pronunciem així el llatí?
Per als alumnes que tot just comenceu amb el llatí, teniu a continuació la traducció d’Ignasi Mascaró a Faules de Fedre, La Magrana 1995:
La guineu i la cigonya
Aquesta faula adverteix que no hem de perjudicar ningú, però que, si algú fa mal, cal que ho pagui amb la mateixa moneda.
Conten que una guineu va convidar primer a sopar una cigonya, i li va oferir brou damunt una peça llisa de marbre, de tal faiçó que la cigonya afamada no el va poder tastar de cap manera. Quan la cigonya li va tornar la convidada li va oferir menjar capolat dins una ampolla. Mentre l’ocell s’assadollava tot ficant el bec, matà de fam el convidat. I així, mentre llepava debades el coll de l’ampolla, conten que l’au de pas va dir: “Cadascú ha de patir serenament segons l’exemple que ha donat”.
Ara segur que recordeu aquesta faula que ens varen explicar de petits i, fins i tot, potser encara guardeu el conte a casa! Quin valor ens ensenya? Què n’opineu?
D’Isop a l’actualitat, la faula de la guineu i la cigonya ha tingut una llarga pervivència: en són un exemple, El renard i la cigonya, de La Fontaine:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/loHXTJU-Lzg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La zorra y la cigüeña , de Félix María Samaniego i el vídeo amb llenguatge de signes, Biblioteca de signes , per a gent amb problemes d’audició.
Els alumnes de 4t. de llatí i de 1er. de batxillerat no us oblideu de fer aquest qüestionari relacionat amb la faula anterior de Fedre:
Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.
Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.
Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!
Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.
ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:
entendre millor la nostra pròpia llengua
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sYMt0e5r6Ug" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?
facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!)
entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.
tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc
copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc
ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món
reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua
unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa
no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament
esdevenir persones cultes
trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…
fer campanya electoral: amabo Obama
impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà
navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)
escoltar i entendre cançons
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
ser moderns: tant de bo, aquí que ho copiem tot ens contagiem d’aquesta moda americana d’aprendre llatí perquè, segons ens escrivia Sebastià Giralt des d’Amèrica del nord, el llatí is cool.
Viuit lingua latina! Per molts anys!
Com podeu veure, vaig acomiadar el bloc fins al setembre. Quin sentit té escriure en un bloc d’aula en temps d’estiu? Jo encara no estic de vacances sinó de formació. Aquesta primera quinzena de juliol faig un curs de Ràdio educativa amb Aula Media, per cert molt interessant. Com a projecte de curs havíem de fer un programa de ràdio, hem tingut molts problemes tècnics, però finalment us penjo aquí la meva part (fet prescrit). Tot i que el tema no el vaig triar jo, sinó el meu grup, Calaix de sastre, i, en un principi, no m’agradava gens perquè és l’odi. Crec que al final he après no només a fer ràdio, a manipular millor el programa Audacity, a penjar podcast en un servidor i a aferrar-ho al bloc (com podreu escoltar) sinó també a fer una recerca musical sobre el tema i a parlar d’etimologia (ja coneixeu la meva dèria amb l’origen dels mots), a adaptar ad hoc el mite de Medea ì el seu amor odi envers Jàson, a partir d’Eurípides, d’ Apol·loni de Rodes i sobretot d’Ovidi (m’hagués estalviat feina si hagués inclòs aquest mite en el seu moment a Narracions de mites clàssics; però no ho vaig fer perquè no s’experimenta cap metamorfosi ni en animal, ni en planta, ni en pedra), a traduir el poema de Catul Odi et amo, acompanyant a Jóhann Jóhannsson, i a buscar frases de pervivència del tema amor/odi, encetat per Catul, tot i que que ja trobem el tema en Anacreont, en canvi l’odi personal apareix per primer cop en la literatura grega en Arquíloc.
No en tenia ni idea de l’odi en general, o potser no en volia tenir, ja n’hi ha massa, no és beneficiós, però com a alumna de Ràdio educativa he hagut de fer-ne una recerca i ho he volgut adaptar al meu camp: les clàssiques i he anat a parar a l’odi que més entenc: un odi/amor. Sí, el proper curs vull fer ràdio educativa a l’institut per internet i crec que també es pot fer per a llatí, grec i cultura clàssica. A veure si entre tots ens en sortim i ens podem escoltar també pel mòbil! Per ensenyar, com veieu primer se n’ha d’aprendre i ser alumna no sempre és fàcil, ja ho sabeu.
Espero que El magazín dels sentiments, centrat en l’odi, us agradi. No sigueu massa durs amb mi, perquè n’estic aprenent i el que escoltareu és el projecte per aprovar el curs. Ara sí, molt bon estiu!
L’alumne de grec de segon de batxillerat, Cristian Dedeu Van den Berg, que ja ens havia fet un muntatge amb els jocs i l’esport a Grècia, acaba de penjar al YouTube dues animacions amb les faules d’Isop: El lleó, la guineu i el llop i L’àliga de l’ala tallada i la guineu. L’enhorabona, Cristian! Has entès molt bé el que volia a partir de l’animació Bòreas i Hèlios. No t’has atrevit amb la recitació, però amb la paraula escrita també ha quedat molt bé. Felicitats, Cristian, i que tinguis bona sort!
El lleó, la guineu i el llop:
L’àliga de l’ala tallada i la guineu:
Clica en el reproductor per començar l’audició de la primera part de la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes en traducció de Cristián Carandell (Institut del teatre, 1988). Trobaràs la fitxa de lectura a Grec 2, ed. Teide, 2005 pàg. 138 i la notícia aquí :
Clica en el reproductor per continuar escoltant la segona part de l’obra: