A l’antiga Grècia, diversos eren els llocs sagrats segons la naturalesa del culte; sobre l’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics; sobre les tombes vessaven les libacions i es feien sacrificis funeraris; en muntanyes, boscos, voreres de rius, arbres, temples i santuaris retien els cultes locals.
El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i les sacerdotesses n’eren els servidors. Els fidels feien les cerimònies davant del temple, no a l’interior.
En un primer moment, els temples es van construir seguint el model de la sala principal dels palaus, o μέγαρον, que donà origen a la cambra sagrada, o νάος, presidida per l’estàtua de la divinitat. Més tard, es va construir davant del naos un vestíbul o πρόναος, i a la part posterior del temple, una altra sala, el ὀπισθόδομος, que sovint servia per guardar les ofrenes fetes pels fidels.
En un principi eren de fusta i de maó amb els fonaments de pedra, però a partir del segle VII aC, els temples són totalment de pedra. Tant si eren de fusta com si eren de pedra, eren policromats. El fons del frontó solia ser de color vermell o negre perquè les estàtues hi destaquessin. Els relleus de les mètopes i acroteris tenien colors llampants.
A més, quan escaigui, els estudiants hauran de poder esmentar, com a mínim, dos exemples concrets (de Catalunya o de la Península Ibèrica) de cadascun dels següents monuments (vid. annex 2 i vídeo de l’alumna Marta Molina): aqüeductes, vies, ponts, muralles, teatres, amfiteatres, circs, termes i temples. Només a tall d’exemple, trets els que ja formen part dels jaciments de les ciutats suara esmentades, adjuntem la llista següent:
Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.
Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.
Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
Circs: Toledo.
Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
In foro Romano multa monumenta exstant: templa, arcus triumphales, basilicae, curiae, rostra publica… Ibi oratores et candidati orationes habebant. Populus leges ferebat. De re publica disputabat.
Els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer vàrem anar a passar el primer dia de les Saturnàlia romana a Barcelona per endinsar-nos a la Bàrcino dels romans. Feia molt de fred i vàrem agafar el recorregut més llarg, el de les tres hores, l‘itinerari Bàrcino/BCN, tot partint de la Via Sepulcral de la Plaça de Madrid, més l’afegitó de la domus romana. Ara que heu fet totes les activitats proposades al Moodle, els Google Maps corresponents, que hem tancat el Glossari compartit entre primer i segon, que alguns de vosaltres ja heu publicat els vostres apunts personals a Aracne amb muntatges audiovisuals (El Fòrum de Bàrcino, Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer…) i recreacions en 3D d’una necròpoli romana imaginària (uns autèntics alumnes de la web 2.0)… abans de l’examen que teniu aquesta setmana, us vull regalar la meva visió de la sortida. Espero que us agradi i que no us oblideu d’explicar la Barcelona romana quan hi aneu amb els vostres amics, parelles o familiars com ens va aconsellar el nostre guia, l’Aleix. És el nostre patrimoni, és el nostre passat, però també les arrels del nostre futur.
Avui, dia de les Saturnàlia, nosaltres visitarem Bàrcino; però encara hi ha un esdeveniment ben important és el dia de la inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i del Decumanus.
A les 17.30 hores, a la sala d’actes delMuseu de Badalona(plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1) tindrà lloc l’acte de cloenda de Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana i a les 18.30 hores s’inaugurarà l’ampliació del Museu de Badalona i la nova museografia de les Termes i el Decumanus.
Durant la cloenda es projectarà un vídeo, produït per Badalona Comunicació, que resumeix alguns dels actes més importants celebrats a la ciutat durant aquest 2010. També hi haurà una actuació musical en què s’escoltaran dues peces de quintet de corda: “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda:
“La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons.
“Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda.
Un cop finalitzi la cloenda oficial, s’iniciarà l’acte d’inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i el Decumanus. Després de visionar un vídeo que mostra l’evolució de les obres fetes, l’alcalde de Badalona i la resta d’autoritats faran una visita a les Termes i el Decumanus.
A continuació, els ciutadans que assisteixin a l’acte també podran realitzar el mateix itinerari que els permetrà visitar en un sol espai el conjunt de les Termes romanes i la zona del Decumanus, situada a l’entorn del que era el fòrum de Baetulo. Es tracta d’un jaciment arqueològic de 3.400 metres quadrats, una de les superfícies de restes cobertes més gran de Catalunya.
El Museu de Badalona reobrirà aquest proper divendres les seves portes després de més de mig any d’estar tancat per portar a terme la darrera fase de les obres de renovació i ampliació que es van iniciar el 2008.
El recorregut per les restes, adaptat a tots els públics, està concebut com una immersió dins de la ciutat romana, potenciada per una il•luminació escenogràfica i espectacular, la incorporació d’ambientacions de reconstrucció històrica, la irrupció d’elements sonors i l’adopció d’un sistema de textos breus i complementats amb il•lustracions. Es tracta, en definitiva, de fer comprensible el món romà a través de l’experimentació de sensacions. L’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”, també situada al subsòl, presenta nombroses peces que fins ara no s’havien mostrat mai al públic. També incorpora algunes reconstruccions veritablement espectaculars, així com un audiovisual sobre Baetulo i el seu territori, realitzat amb els mitjans tecnològics d’última generació.
En el decurs del Fòrum Auriga, vaig tenir la sort de visitar el nou recinte i sincerament, si hi aneu, quedareu admirats de l’enorme feina que s’ha fet.
Avui gaudiré de la connexió del Decumanus amb les termes, a més dels espais museïsats que vàrem compartir tots junts. He fet per a l’ocasió aquest Google maps de la Badalona romana i, quan s’obri al públic general i a les visites, hi anirem i farem la nostra sortida compartida amb els col·laboradors de l’Isaac Albéniz a l’Aracne.
Asclepi, que a Roma va adoptar el nom d’Esculapi, era el déu de la medicina. Recordeu el seu naixement a Narracions de mites clàssics? De què va ser objecte de culte? Quins referents clàssics d’aquest déu ens han arribat? Què en sabeu de l’anomenat Esculapi d’Empúries? És realment Esculapi?
El simposi és la culminació del projecte de recerca Ager Tarraconensis, PAT, que s’ha ocupat de l’estudi del paisatge arqueològic antic a la dreta del riu Francolí i com ha influït en l’evolució posterior. S’han centrat en setze municipis: Salou, Vila-Seca, Constantí i Tarragona; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Montbrió del Camp, el Morell, la Pobla de Mafumet, Reus, Riudoms, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, Vinyols i els Arcs i Alcover. El projecte ha durat quatre anys (2005-09) i les conclusions es van presentar el juliol de 2009. Hi han treballat 24 investigadors, dirigits pels arqueòlegs Marta Prevosti i Josep Guitart.
Aquest estiu les excavacions arqueològiques fetes a Empúries per tal de construir a l’entrada del jaciment un nou centre de recepció de visitants (projectat pels arquitectes Fuses i Viader, que estarà acabat l’any 2012) han estat molt fructíferes i han permès descobrir una necròpoli d’època romana altimperial (segona meitat del segle II dC) amb 60 enterraments en el seu estat original, amb els cossos i l’aixovar, situada sobre diverses estructures, com ara forns o dipòsits d’aigua, per sota de les quals s’ha trobat una necròpoli d’època grega (segles V-III aC) amb 30 inhumacions. Així, per primer cop a Empúries es disposarà de dades antropològiques d’un ampli número d’individus de l’antiga ciutat grega d’Empòrion i de la ciutat romana d’Emporiae.
Aixovars funeraris romans
Els 60 enterraments trobats a la necròpoli romana presenten aixovars funeraris de gran interès, principalment objectes de ceràmica i vidre, així com peces de metall. Destaca, també, la presència d’objectes d’abillament personal, com ara anells arracades o fíbules. Entre les tombes destaca el ric aixovar d’una dona inhumada el tercer quart del segle II dC, format per una arracada d’or, un collar amb denes d’or i de pasta de vidre blau, un anell de pedra, un feix d’agulles de cap d’os, una moneda i una capsa de fusta decorada amb aplics de bronze a l’interior de la qual ha aparegut una ampolla de vidre que probablement contenia perfum.En la majoria dels enterraments, com el descrit, s’ha trobat una moneda que, segons la tradició romana, permetia al difunt pagar al barquer Caront el pas de la llacuna Estígia, que portava del món dels vius al dels morts.
L’estudi de les tombes i dels aixovars descoberts permetrà millorar el coneixement dels rituals funeraris de l’època, però també de les patologies que patien i de les possibles afinitats genètiques del grup.
Per sota de la necròpolis romana, i seguint la seqüència estratigràfica, s’han trobat diverses estructures relacionades amb instal·lacions industrials, que daten d’època romano-republicana (segles II-I aC) i que perduren fins al segle I dC. Entre aquestes estructures destaca un dipòsit d’aigua, revestit amb morter hidràulic i dotat d’escales per baixar al seu interior, amb un àmbit de treball relacionat amb ell, que formarien part d’una instal·lació industrial de funció encara indeterminada. També s’ha documentat un forn ceràmic i diversos retalls de la roca que contenien abocadors industrials.
Necròpolis i aixovars funeraris grecs En la següent capa estratigràfica de les excavacions, per sota de les estructures industrials, es va trobar una necròpolis d’època grega (segles V-III aC), amb 30 d’inhumacions, situada sobre roca natural. Com a la necròpolis romana, els enterraments presenten també uns rics aixovars funeraris, formats per ceràmiques àtiques, ceràmiques comunes i vasos de pasta de vidre de producció oriental. Aquests materials també a partir d’ara formaran part de les col·leccions arqueològiques de la seu a Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que gestiona el jaciment. La resta dels materials arqueològics recuperats, així com les inhumacions documentades es conservaran a l’edifici dels nous magatzems arqueològics d’Empúries, inaugurat el 2009.
L’estudi antropològic dels enterraments grecs permetrà també establir les característiques de la població grega emporitana, així com la comparació amb les característiques de la població romana.
L’excavació de 62.000 metres quadrats al solar de Son Espases a Mallorca, on s’assenta el nou hospital de referència, ha tret a la llum centenars de peces arqueològiques que revelen que aquests terrenys van acollir les cerimònies de fundació del primer assentament romà de Mallorca entorn de l’any 100 aC. Una de les troballes més significatives és una plomada amb forma d’àmfora, un esperó i la rematada del casc d’un soldat.
Les bases de murs d’edificacions romanes són exhibides al costat de les cases pageses de Son Espases Vell, que estan sent rehabilitades per convertir-les en centre d’interpretació del patrimoni arqueològic, una instal·lació que podria obrir les portes a l’abril de l’any vinent.
El president del govern balear Francesc Antich quan va visitar ahir el jaciment romà de Son Espases va qualificar de “magnífic” el treball de recuperació dut a terme i va ressaltar que les peces més valuoses, entre les quals hi ha també un anell d’or que va haver de pertànyer a una patrícia de l’Imperi Romà, seran exposades al Museu de Mallorca, mentre que altres més comuns, com algunes de les 600 àmfores trencades en cerimònies, es podrien exhibir a Son Espases.
“El Govern ha fet un esforç grandiós per millorar el projecte de Son Espases, sent molt respectuosos amb el paisatge i amb el nostre patrimoni”, va incidir el president, que per a qui s’ha fet “una de les excavacions més importants” de les illes.
L’arqueòloga Marilena Estarellas, directora del projecte científic juntament amb Josep Merino i Francisca Torres, va detallar que les nombroses àmfores trencades a posta que s’han trobat, la seva disposició sobre el terreny i la troballa d’elements simbòlics com l’anell i la plomada permeten suposar que el de Son Espases va ser l’assentament primigeni del que seria la Palma romana.
El Senat romà va encarregar l’123 a.C. al cònsol Quint Cecili Metel la conquesta de les Balears i se sap per documents medievals que l’àrea de Son Espases era coneguda amb el topònim de Palma Alta, el que confirmaria les teories dels arqueòlegs.
Estarellas va explicar que queda descartat que els terrenys de Son Espases, on també s’han trobat algunes restes de l’etapa talaiòtica final, acollissin una necròpolis, com es va afirmar després de la troballa d’un os que va resultar ser de boví, el que unit a la aflorament posterior d’altres peces òssies animals ha reforçat la teoria de les celebracions fundacionals romans.
Per a Estarellas, “l’ideal” hauria estat deixar al seu emplaçament original els vestigis d’edificacions, però com “l’hospital estava pràcticament fet” es va optar per reubicar en un nou espai completant amb un centre d’interpretació que permetrà el seu gaudi per qualsevol ciutadà interessat.
Ja tinc ganes d’incloure aquest centre d’interpretació del món romà en el Google maps d’itineraris romans per Mallorca:
