Tag Archives: Llatinismes

Llatinismes PAU Catalunya 2010

Per conèixer la selecció de llatinismes que entraran en les pròximes proves de selectivitat (PAU), enguany tenim l’honor d’acollir en El Fil de les Clàssiques al mateix Juli Cèsar, que cada setmana s’encarregarà d’obsequiar-nos amb un dels llatinismes prescrits ( els han reduït a la meitat!). Això sí, tingueu una mica de paciència amb ell, perquè fa poc que l’oracle l’ha advertit d’una brutal traïció que s’està ordint en contra seva  i l’home està d’un humor… (passa-li el ratolí per sobre i clica damunt d’ell i damunt del full)

[kml_flashembed movie="http://blocs.xtec.cat/tutorials/files/2009/09/juli_01.swf" width="440" height="400" wmode="transparent" /]

El llatí dels rellotges de sol

Per començar un passeig històric pel desig humà de voler mesurar el temps:

Ara ja sabeu què és una clèpsidra? A Aracne fila i fila ja vàrem veure què és un gnòmon. Ho recordeu?

Quan vàrem anar a la Jornada de Portes Obertes de la UAB a Bellaterra, unes alumnes ens van fotografiar un rellotge de sol i a la façana de casa, en llueixo un amb la inscripció llatina preferida Carpe diem!
A arreu hi ha rutes per observar els rellotges de sol i societats de gnòmica (ara ja sabeu què vol dir!). Què en sabeu de tot plegat? Potser amb les noves tecnologies ja ni utilitzeu els rellotges digitals!


Ja queda poc i aviat El Fil de les Clàssiques tornarà a ser un bloc d’aula, per llavors us proposo hic et nunc dues activitats:

  • traduir els lemes dels rellotges del meu Slide
  • buscar i fotografiar altres rellotges de sol amb diferents lemes llatins i fer-ne la traducció

Quo uadis, amice?

 

Thermopolium

Thermopolium

Set amics romans (Julius, Marcus, Quintilianus, Bruttus, Octavianus, Secundus et Quintus)  que, fins ara, l’estaven fent petar al thermopolium mentre prenien una  calida aqua s’encaminen cada un d’ells cap a un edifici de la ciutat: basílica, temple, cúria, termes, teatre, circ i amfiteatre.

Sabem que:

  • A Quintus i Octavianus no els agraden les curses.
  • Secundus i Brutus són edils.
  • Brutus i Octavianus temen els déus i, per això, els fan ofrenes.
  • Octavianus, Bruttus i Marcus no són gaire polits i no tenen massa cura del seu cos.
  • “Les comèdies són una poca soltada” pensen Secundus, Quintus i Octavianus.
  • Octavianus, Secundus i Marcus no van mai al Palau de Justícia. 
  • Julius, Marcus  i Quintus  no van quasi bé mai al fòrum de la ciutat.
  • Bruttus i Julius no assisteixen mai a espectacles públics.
  • A Secundus i a Octavianus, ben al contrari que Quintus, no els agrada la sang però sí la velocitat.

Què respondrà cadascun d’ells a la pregunta quo uadis, amice?

Pervivència dels tòpics horacians

Llegiu amb atenció els fragments següents, en els quals s’expressen tres dels temes o tòpics més comuns de la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Què en sabeu d’Horaci? Què expressen aquests tòpics? Quin tòpic reflecteix cada fragment i què us ho ha fet pensar. Si coneixeu altres fragments que els expressin, no dubteu a compartir-los!  Recordeu aquest altre apunt?

 1.

Pues si tan breve se nombra,

de nuestra vida gocemos

el rato que la tenemos:

dios a nuestro vientre hagamos;

comamos hoy y bebamos,

que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA, El gran teatro del mundo

2.

[…] coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto, antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre […].

GARCILASO DE LA VEGA, Soneto XXIII

3. 

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!  

FRAY LUÍS DE LEÓN, Vida retirada

4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer

de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,

no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.

F.HÖLDERLIN, Stuttgart 96-100 (trad. de J. Llovet)

5.

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5

 6.

Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,

places i temples i edificis grans,

delícies, tresors, que són germans

de mil pensaments durs, de mil dolors.

Un verd pradell ben ple de belles flors,

un riu que banyi l’herba pels voltants,

un ocellet que d’amor vessi els plants

aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)

7.

 Feliç l’home el desig i cura del qual

és limitat per alguns pocs acres paterns,

i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,

en son terreny.

A qui la vacada dóna llet, i pa els camps

i els seus ramats proporcionen abillament,

a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres,

foc a l’hivern.

Beneït qui pot, despreocupat, veure com hores,

dies i anys s’esmunyen suaument,

amb salut de cos i pau mental,

tranquil de dia,

ben adormit de nits.

A.POPE, Oda sobre la solitud, fragment  (Trad. de F. Parcerisas)

Deus ex machina a Mighty Aphrodite

La pel·lícula Poderosa Afrodita de Woody Allen (1995) acaba amb un deus ex machina. És un llatinisme prescrit per les PAU. Què vol dir aquest llatinisme i quina funció té en la pel·lícula? Quin tràgic grec acabava les seves tragèdies tot emprant aquest recurs?

 Si no heu vist aquesta pel·lícula nord-americana, dirigida i protagonitzada per Woody Allen, us la recomano; és molt divertida i té una pila de referents clàssics. Es tracta d’una comèdia amb l’estructura d’una tragèdia grega (pròleg, pàrode, episodis, estàsims i èxode). Hi apareix de manera intermitent un cor, caracteritzat amb roba i màscares, i la figura del corifeu, una mena de director del cor, s’adreça sovint als personatges.

La trama de Poderosa Afrodita (Mighty Aphrodite) tracta, en clau d’humor, d’un matrimoni sense fills que adopta un nadó i de l’obsessió del pare adoptiu per conèixer la mare biològica de la criatura, atesa la seva desenvolupada intel·ligència. Decideix buscar-la i la troba, però no és una intel·lectual sinó una prostituta. Aleshores intentarà reintegrar-la en una societat que l’ha rebutjada.

Persevera, per severa, per se vera

Qui ens repeteix aquest joc de paraules en llatí  i ens explica el seu significat?

PERSEVERA, PER SEVERA, PER SE VERA

Amb aquest títol, Persevera, per severa, per se vera, avui 26 de febrer a les 19 hores, el Sr. Joan Badia Pujol, director general d’Innovació Educativa del Departament d’Educació, inaugurarà a la seu del Col·legi de Llicenciats de Catalunya (Rambla de Catalunya 8, Barcelona) una exposició itinerant de Guillem Gràcia amb la col·laboració d’un equip de professors de l’IES L’Arboç (Baix Penedès) sobre Ulisses i el valor de l’esforç i l’afany de superació personal. Aquesta exposició es podrà visitar del 2 al 14 de març al Seminari Conciliar de Barcelona (C/Diputació, 231) de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores i els dissabtes de 9 a 13 hores (per tant, durant les III Jornades de Clàssiques!). No us la perdeu!

N.B.: Creieu que es pot establir un paral·lelisme entre les aventures d’Ulisses i la vida d’un estudiant a l’institut? Mireu el dossier de l’exposició.

A la recerca del llatinisme en Marcial

Wallace Collection.Wikimèdia

Wallace Collection.Wikimèdia

Amb quin llatinisme relacionaries aquest epigrama del poeta llatí, nascut a Bílbilis, Marcial ? Qui el va pronunciar per primer cop i per què? Quan l’utilitzem avui?

Tul·li va dir un dia: “Oh temps! Oh costums!”

quan Catilina preparava el seu crim sacríleg,

quan el gendre i el sogre lluitaven amb armes funestes

i la terra, afligida, era xopa de sang germana.

Per què ara dius: “Oh temps”, per què dius “Oh costums”?

Què és allò que no et complau, Cecilià?

No hi ha cap tirania dels caps, cap desvari de l’espasa;

és possible gaudir d’una pau segura i feliç.

Els qui embruten els teus temps no són els nostres

costums, Cecilià, sinó els teus.

Marcial IX 70 (trad. Antoni Cobos)