Continuem posant llatinismes a les cançons. Després d’escoltar aquesta cançó de Melendi, Caminando por la vida, amb quin llatinisme la relacioneu?
Tag Archives: Llatinismes
Llatinismes al carrer
Què us crida l’atenció d’aquesta fotografia d’Ana Ovando, pertanyent al mural Chiron de Flickr? Qui ens en busca més tot passejant pel Maresme o per Internet?
N.B.: Us recordo que en els vostres articles, treballs o muntatges audiovisuals si no utilitzeu fotografies vostres, només podeu emprar fotografies d’Iternet que tinguin llicència Creative Commons i que n’heu de citar, sempre que sigui possible, el nom de l’autor i d’on l’heu agafada, per exemple de la wiquipèdia o del mural Chiron de Flickr.
Ara va d’acrònims
Mireu amb què us podeu trobar tot passejant per Roma:
D’on creieu que vénen les sigles SPQR? Què identificaven i per què?
Coneixeu algun altre acrònim en llatí? Quin?
A la recerca del tòpic literari
Pareu molta atenció a la lletra d’aquest tango, Barrio de tango (1942) d’Aníbal Troilo i Homero Manzi, cantat per Adriana Nano, i esbrineu quin tòpic literari (i llatinisme prescrit per les PAU) de llarga tradició literària i de nom llatí li podríem aplicar:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZSOVtT_tt_E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Pistes:
1. El tango sovint planteja preguntes sense resposta que destil·len melangia i nostàlgia per allò que el temps s’endugué.
2. Aquest tòpic el podem relacionar amb el del Tempus fugit i Mors aequalis.
3. Jorge Manrique el va renovar i ha estat ben recreat per la literatura posterior.
4. El trobem a l’himne universitari Gaudeamus igitur.
Més llatinismes amb imatges
Quan vaig manar la feina als d’iniciació al llatí poc m’imaginava que em fessin uns muntatges tan fantàstics. Era la primera vegada que se’m passava pel cap i no sabia què m’acabarien fent. N’estic molt contenta. Aquí encara us penjaré el de l’alumna Marina Royo i el de l’Oriol García-Penge d’Iniciació al llatí de 4rt ESO perquè si voleu els pugueu comentar el seu muntatge amb llatinismes. Si voleu veure els dels seus companys aneu a llatinismes amb imatges i a llatinismes a la carta.
LLatinismes, per Marina Royo:
Llatinismes, per J. Oriol García-Penge de Gea:
En Hanza Maanani ha preferit fer un dibuix original que també podem contemplar:
Veni, vidi, vici de Fernando Lillo
Un altre dimarts a la tarda, a finals de curs i just abans d’un examen de llengua i literatura catalana. Cal treballar llatí, tot i que ja hem acabat el temari. Què podem fer? Els jocs didàctics són la solució. En aquest cas, el joc Veni, vidi, vici de Fernando Lillo, publicat a Áurea clásicos. Hem repassat les frases i locucions llatines i ens ho hem passat bé com ho testimonia la fotografia. Qui diu que el llatí és avorrit i difícil! Amb jocs com aquest, tot és possible!
Llatinismes amb imatges
Tal com us comentava a Llatinismes a la carta aquí teniu els muntatges audiovisuals que han fet alguns alumnes del CV Iniciació al llatí de 4 rt d’ESO:
Llatinismes, per Sara Ochoa, Nora Spíva, Coral Jarque i Camila Pérez:
L’Àlex Via ha optat pel dibuix i ha plasmat el llatinisme horror uacui. Si cliqueu a sobre, la imatge s’ampliarà i podreu veure els detalls.
Llatinismes a la carta
Els alumnes d’ Iniciació al llatí de 4 rt d’ESO heu de lliurar abans del 27 de maig un treball creatiu amb imatges, fotografies o dibuixos sobre els llatinismes. A classe, ja us vaig donar les indicacions. L’Oriol Moreno ja ha presentat el seu treball sobre el carpe diem i us pot inspirar per crear el vostre. Tempus fugit!
A mesura que els aneu exposant, els penjaré aquí.
Oriol Moreno, Carpe diem:
Tòpics literaris
Qui va escriure aquests fragments i a quins tòpics literaris fan referència?
I. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
II. Beatus ille, qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis.
III. Auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret inuidenda
sobrius aula.
Si encara no saps el nom del seu autor, potser Maria Àngels Anglada et donarà un cop de mà:
Però us voldria presentar físicament el nostre amic …, aquest ” homenet graciosíssim” com l’anomenava l’emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l’humor, amb “un porc grassonet del ramat d’Epicur”. Amb això volia dir que li agradava l’ensenyament d’aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació… era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d’amistat i, sobretot, del do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l’amor, el pas del temps, l’amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenats Sàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístules. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l’anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.
Maria Àngels Anglada, Retall de la vida a Grècia i a Roma (Empúries, 1997)
Ab urbe condita
Ahir, 18 d’abril de 2008 es va fundar l’Associació de professors de llengües clàssiques per a la defensa del llatí, del grec i de la cultura clàssica als centres públics i privats de Catalunya. Per poc temps no coincideix amb la fundació llegendària d’una ciutat molt important. Què es va fundar el 21 d’abril del 753 aC? Qui la va fundar? Qui en fou el primer rei i per què? Quants anys fa de tot això? Quants segles va durar el seu domini?, etc.