Qui va escriure aquests fragments i a quins tòpics literaris fan referència?

I. Dum loquimur, fugerit inuida

aetas: carpe diem, quam minimum credula postero. 

II. Beatus ille, qui procul negotiis,

ut prisca gens mortalium,

paterna rura bubus exercet suis.

III. Auream quisquis mediocritatem

diligit, tutus caret obsoleti

sordibus tecti, caret inuidenda

sobrius aula.

Si encara no saps el nom del seu autor, potser Maria Àngels Anglada et donarà un cop de mà:

Però us voldria presentar físicament el nostre amic …, aquest ” homenet graciosíssim” com l’anomenava l’emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l’humor, amb “un porc grassonet del ramat d’Epicur”. Amb això volia dir que li agradava l’ensenyament d’aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació… era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d’amistat i, sobretot, del  do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l’amor, el pas del temps, l’amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenats Sàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístules. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l’anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.

Maria Àngels Anglada, Retall de la vida a Grècia i a Roma (Empúries, 1997)