De tots és sabut que el pare de la faula és el grec Isop, un personatge d’incerta existència i més incerta biografia, que cal situar al segle VI aC, lleig, quec i deforme, però dotat d’un gran enginy. Isop escriu les faules amb una clara intenció moralitzant i els seus personatges acostumen a ser animals que es presenten caracteritzats en estereotips: la guineu és l’astúcia, l’ase l’estupidesa, la formiga la previsió, el llop la malvolença…. Si bé aquestes bèsties parladores actuen, parlen i pensen, no difereixen pas gaire de com ho fem els humans.
Amb la nova reforma educativa, he considerat Isop de tremenda actualitat (i el treballem a classe, als blocs i al Moodle) ja que és fabulós per educar en el segle XXI en valors i en competències bàsiques; les seves faules són sorprenents, farcides de sana ironia i meravellosament breus i divertides, malgrat siguin fictícies tenen un rerafons real intemporal i universal; però realment creieu en la realitat científica de la faula? Potser després de veure aquest vídeo, basat en la faula isòpica El corb i la gerra, realitzat recentment per científics de la Universitat de Cambridge, ho tindreu més clar:
La investigació, publicada el 6 d’agost a la revista Current Biology, demostra com la cornella, pertanyent a la família dels còrvids, és capaç de resoldre per necessitat problemes complexos i emprar la tècnica utilitzada en la faula d’Isop en què en temps de sequera, dos corbs descobreixen una gerra amb aigua i el més espavilat té la idea de recollir unes quantes pedres amb el bec i les deixa caure a la gerra d’una en una fins que l’aigua arriba a dalt de tot i així pot apaivagar la set. “Els còrvids són extremadament intel·ligents i, en molts sentits, rivalitzen amb els grans simis en la seva habilitat per a resoldre problemes”, explica en roda de premsa Christopher David Bird, investigador de la universitat britànica i principal autor de la recerca´. Conclou dient que “només l’orangutà fa tasques semblants”.
En l’experiment científic britànic, les cornelles negres van utilitzar pedres per pujar el nivell de l’aigua i del tub i així poder agafar el cuc que surava a la superfície. Van demostrar molta precisió en el nombre de les pedres i no intentaven aconseguir atrapar el cuc després de cada pedra. Quan se’ls va presentar pedres de diferent mida en un altre experiment, no van dubtar a agafar les més grosses, fet que els científics atribueixen a l’aprenentatge ja que les més grosses desplacen més aigua i així més aviat aconsegueixen el premi. En un tercer experiment, amb dos tubs: un de serradís i un altre d’aigua, van triar de seguida el tub líquid. Com diu la dita “l’experiència és la mare de la ciència”; però a aquestes cornelles els escauria potser millor “val més enginy que força”.
Aquest enginy de les cornelles en captivitat no l’utilitzen en plena natura ja que l’ús de les eines, segons els científics, depèn de la motivació, i en llibertat no les necessiten, tal com diu la faula “un dels dos corbs, en no poder introduir el bec en la gerra de coll estret i no poder beure ni una gota d’aigua, es va enlairar i va anar a buscar aigua en un altre lloc”. La faula ens ensenya a afrontar amb paciència i intel·ligència les adversitats. L’experiment científic de les cornelles confirma, doncs, la moralitat de la faula “la necessitat és la mare de l’enginy”.
Aquest experiment britànic ha revolucionat la comunitat científica i s’afegeix a d’altres que ja havien demostrat la intel·ligència d’aquest ocell que es reconeix davant d’un mirall i, com l’home o les rates, es troba per tot el món. Ara bé, en Isop són enginyosos o intel·ligents els corbs? Si hem de fer cas a una altra faula isòpica El corb i la guineu ens adonarem que en aquesta el corb peca d’insensat en deixar-se lloar per una guineu famolenca.
Aquests grecs eren ben científics; n’ hi ha prou en què el mite ja parlava d’embarassos de dos pares diferents alhora: Alcmena espera bessons: un fill de Zeus (Hèracles) i un del seu marit Amfitrió (Íficles). La ciència fins fa uns anys no ho ha constatat.
Els corbs són ben llestos i per això es troben arreu: selecció natural! Bon apunt.
Les faules d’Isop m’agraden ben molt i encara són ben actuals! És increïble que serveixen com a punt de partida per fer un experiment científic a la Universitat. Segur que de petits les degueren llegir més d’una vegada aquests investigadors i els van quedar ben gravades al cervell.
Al prinsipi pensava que el corb no podia beure aigua, però cuan he vist que si podia me quedat alusinant!!!
aquest vidio representa l’inteligensia de aquesta aspesie d’usei
aquet video m’ agradat perque demostra que el corbs son molt llestos i no s’ de abusar de ells
Aquests grecs eren ben científics; n’ hi ha prou en què el mite ja parlava d’embarassos de dos pares diferents alhora: Alcmena espera bessons: un fill de Zeus (Hèracles) i un del seu marit Amfitrió (Íficles). La ciència fins fa uns anys no ho ha constatat.
Els corbs són ben llestos i per això es troben arreu: selecció natural! Bon apunt.
CORB:és l’ocell més gran dels còrvids el bec robust i la “barba” una mica marcada, com una mena de lleuger plomall sota el bec.Tenen becs i potes robustos però poc especialitzats.És un ocell sedentari molt estès per l’hemisferi nord, des de les vores dels deserts fins a la tundra àrtica, tant a Euràsia com a Nord-Amèrica; manca a Europa central, on ha estat extingit.A Catalunya és més freqüent al Pirineu i en algunes zones muntanyoses del sud, com la serra de Montsant, però es troba més o menys per tot el territori.
Els corb són uns animals molt llestos,aunque no sembla .
A primera vista el corb sembla que no faci res.O sigui que yo penso que no anava a fer res, peró el corb és mes llest del que sembla.
Com bona part dels còrvids, els corbs són omnívors pel que tenen becs i potes robustos però poc especialitzats.
Per això el corb va poder veura aigua.
N’hi han moltes investigacions on diuen que són molt llestos.
Aquest video m’ha deixat impresinan perque no savia que aquest animals fosin tan llestos,i tambe abans de fer les coses pensen, no com nosaltres que pensem meinys, i no pensem les coses abans de ferlas.I em sembla que el corb es mes llest que nosaltres.I son animals molts lletgos,i de color negre,i tenen el pic molt llarg.
Aquest video m`agradat perque si l’ús d’eines és una prova d’intel · ligència, els corbs acaben de donar un gran salt en l’escala que els acosta als humans. O, millor dit, s’acaba de demostrar que poden donar-lo. Ja se sabia que aquestes aus-com alguns primats i altres animals quan els entrenaments són capaços d’usar diferents eines per aconseguir menjar. Però investigadors de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) han demostrat-i filmat-un comportament que va molt més enllà: sense entrenament previ, han aconseguit que diversos corbs (cinc de set) executin una seqüència en la que fan servir successivament tres eines fins que aconsegueixen la seva recompensa.
M’agrada molt el video per que te cosesincreïbles,
hiha de tenir molta practica el corb per fer aixo molt be…tambe per que els corbs son molt llestos.
A mi els corbs em semblen molt intel·ligents ja que crec que tots o gairebé tots els animals intentarien utilitzar la força bruta,però com el corb no es el animal més fort,ni el més gran,utilitza la seva astúcia .
És curios que els científics es varen vasa en una faula antiga,ja que les faules normalment no son reals perquè no parlen uns amb els altres i a les faules els animals semblen ser molt més intel·ligents que a la vida real.
Em sembla que els corbs son animals curiosos i encara que el seu color sigui geigos m’agrada molt.
Es raro que la gent es vasaren en una faula antiga ja que normalment les faules no son reals . Yo pensava que els corbs no eren tan llestos ya que no hu semblen pero he apres que no s’ha de jutjar per les esperienies ya que en aquest video demostren que els corbs quan volen son molt llestos !!!!! 🙂
Els cobs son animals molt molt llestos aunque no o sembla, normalment tos el animals utilitzarien la força bruta pero com el corb no es ni alt ni fort per aixo no te res que fer.els corbs son animals molt curiosos,es una mica rar que el cientific es varen interesar per una faula antiga
al principi el corb no aprantaba se molt llest pero quan vaig veure aquet video la opinio me la va canvia.
Al principi em feia gracia, perquè pensava que el corb no podria veure aigua, pero es veu que els corbs són molt llestos,i jo aixo no ho sabia sa les saben apanyar quan menys t’ho esperes.
Los cuervos resuelven el problema planteado en una fábula de Esopo
Las aves solucionan el dilema igual de bien que los cachorros de ‘Homo sapiens’
Los niños superan a los pájaros a partir de los ocho años vid. El País
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/07/25/actualidad/1343237113_951962.html
“The Aesop’s fable paradigm provides an incredibly useful means by which to compare cause-effect learning with understanding of underlying mechanisms, ie folk physics.
We are planning on extending this paradigm to really try to understand what’s going on in the heads of adults, children and animals when they deal with problems in the physical world.”
– STUDY LEADER LUCY CHEKE, CAMBRIDGE UNIVERSITY
http://www.itv.com/news/anglia/2012-07-25/ancient-greek-plays-role-in-new-science/
vídeo
Saben desplazar el agua de un tubo para conseguir un premio, lo que implica un nivel de comprensión causal de un niño de 5 a 7 años http://www.abc.es/ciencia/20140327/abci-cuervos-hacen-realidad-fabula-201403271148.html