Category Archives: Llatí

El rastre blau de les formigues de Ponç Pons

A principis d’estiu, entre les novetats editorials,  atreta per la coberta “El poeta” de Llorenç Pons Moll, vaig comprar, entre d’altres, El rastre blau de les formigues sense saber-ne aleshores res, simplement perquè en fullejar el llibre publicat en la  col·lecció de poesia dels Quaderns Crema, vaig veure que era del poeta menorquí Ponç Pons. N’hi ha que diuen que és un llibre d’aforismes, segurament un quadern de notes entre el dietari, la poesia i la filosofia, sens dubte són píndoles molt ben trenades d’humanitat i passió cultural.

Ponç Pons a Sa Figuera Verda, Menorca. Fotografia Time Out Barcelona

Poeta i professor, pagès i literat, amant de l’illa i de la natura, i sobretot lector apassionat  “Jo sóc jo i la meva biblioteca” (p. 67) Ponç Pons en la seva recerca de sentit i veritat (“In versu veritas” p. 185) ens recepta amb pulcritud des de la tranquil·la cabana de sa Figuera Verda a l’illa de Menorca “Terra de Muses” (p. 177) savis consells vitals d’austeritat i bonesa immers en cultura “Intent ésser un home natural, com recomanava Rousseau, però amb llibres, música i cine” (p. 165); “Hi ha escriptors que llegeixen. Jo sóc un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu” (p. 58). “Vivim per escriure versos que donin sentit a viure” (p. 144); “Scribo, ergo sum” (p. 206).  “Qualitat de vida: poder adormir-te llegint i començar el dia escrivint” (p. 20) perquè “Els dies escrits són més viscuts”(p. 31). “Tres somnis de poeta són: viure en una illa literària, tenir una cabana al camp, fer l’amor amb les muses” (p. 10). Fixeu-vos amb quina tendresa defineix la poesia: “La poesia és allò que marca la diferència entre veure ploure i sentir ploure” (p. 123). Com a poeta, tot i que “les corones de llor amb què es premiava antigament l’art dels poetes sembla que aquí són d’espines” (p. 193), sap “Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Homer” (p. 28) sense oblidar, però, que “El Parnàs està ple, saturat, contaminat i és car. Jo visc millor en els afores” (p. 11). Recomana amb fervor la passió ja que en la seva faceta professional bé sap que “L’afectivitat augmenta l’efectivitat i l’únic consell que donaria a qui vulgui ser professor és que s’estimi els alumnes” (p. 64). Tot i que “De la qualitat d’ ensenyança. L’únic Homer que coneixen és Homer Simpson” (p. 114), “Víctimes d’un hedonisme fàcil i vulgar, intent demostrar als alumnes que la cultura és una forma immensa de plaers intel·lectuals” (p. 139). Té molt clar que “La meva feina és ensenyar; la meva vocació, aprendre” (p. 155). Recomana que “Per entendre bé un poeta i descobrir els seus mecanismes de creació se l’ha de traduir” (p. 115) i que “Es comença a traduir per gust, per estimació, per conèixer bé l’altra llengua i aprofundir més la nostra, però s’acaba convertint en una obsessió” (p. 116).

Ponç Pons és tot un humanista, un autèntic savi; bé sap que “Convé tenir referents, mestres, models… i els meus per viure a Menorca són Thoreau, Brenan i Graves” (p. 23) però també Spinoza, Steiner, Chatwin, Shakespeare, Llull, Txékhov, Dante, Cervantes, Kavafis, Homer, Hesíode, Heràclit, Ciceró, Virgili, Ovidi, Horaci, Marc Aureli, Montaigne, Wittgenstein, Camus, Kafka, Novalis, Valéry, Goethe, Virginia Woolf, Fernando Pessoa… A més de les referències bíbliques, els clàssics són un autèntic referent no sols en la forma breu i moral dels seus apotegmes sinó també en el contingut. “Ahir vaig acabar una antologia de poesia llatina i avui, com a homenatge, he sembrat un llorer” (p. 18). El llatí en estat pur és ben present en molts dels seus aforismes: “…et quod temptabant dicere versus erat” (Ovidi) (p. 49); “Universalitzar el localisme, no ser un poeta local. Fugir de solipsismes, ser un creador ple d’amor fati” (p. 9); “Boom turístic: un finis mundi” (p. 124); “Crear un nou Homo sapiens ludens ridens” (p. 147); “Filòsof del verba volant…” (p. 164) o  “mentre el món s’esfondra, construir una frase per no perdre la dignitas hominis” (p. 165); Més que un vell sapiens, ser un Homo discens” (p.172), etc.

Al llibre hi trobem referències clàssiques com “Ha pujat amb il·lusió a l’Olimp i ha descobert que són ruïnes” (p. 48); “La caverna de Plató va ser la primera sala de cine” (p. 59) així com citacions d’Ovidi, Horaci, entre d’altres: “…ara entenc les Tristia d’Ovidi i, com planteja Horaci: “Per què hem de buscar terres/ escalfades per un altre sol?/ ¿Qui deixa la pàtria/ no fuig d’ell mateix?” (p. 51); referències indirectes al pensament heraclitià  (p. 137, 168…) o entrellucar llegendes virgilianes sobre la cria d’abelles (p.156). Feminitza la setència de Terenci  Homo sum, humani nihil a me alienum puto a “Mulier sum et nihil humanum a me alienum puto” (p. 201).

Recomana “Antidepressius naturals. Marc Aureli en pastilles” (p. 160) i als polítics joves “a Sòcrates li agradava ser contradit” (p. 162). Ens confessa “No m’avenc amb Plató… (p. 177). “Plató és l’ajuntament, l’església… Epicur, el camp, la platja” (p. 185). “Sóc un Ulisses que vol regressar a l’illa de la seva infància” (p. 161). “Caront amb un forabord travessant ànimes a un euro” (p. 175).

Ponç Pons convida el lector perquè “Un llibre també depèn de la qualitat del lector” (p. 192).  Clou el llibre “Hi ha tanta Literatura per viure i tanta vida per llegir…” (p. 206). Comenceu, doncs, per tota la literatura, filosofia, cinema, art i música que, des de sota un ullastre i en la cabana de fusta i sense llum artificial en la pau i tranquil·litat del camp menorquí en companyia dels seus animals (un ca, moixos, gallines i de les formigues estiuenques) al llarg de les diferents estacions de l’any, Ponç Pons ha traçat a consciència _”Escriure és traçar un camí de paraules per sortir d’un mateix i arribar als altres” (p.122)_ i amb tinta blava a El rastre blau de les formigues. Us emocionarà!

 “Tothom pot criticar un bon llibre, però pocs el poden escriure” (p. 112).

Premià de Mar a Madrid: Turbo argenteus d’Edublogs, Feria del Libro…

Non omnis moriar a Madrid: VIII Premis Edublogs Espiral “Non omnis moriar” a Madrid: VIII Premis Edublogs Espiral

Ahir va ser un dia intens, ben ple d’emocions. Va pagar la pena llevar-se a les cinc del matí per agafar l’AVE cap a Madrid i arribar a MediaLab Prado deu minuts abans que comencés la cerimònia de la VIII edició dels Premis Edublogs Espiral en què van premiar amb la baldufa de plata als alumnes de segon de batxillerat de llatí de l’institut Premià de Mar pel seu blog obert aquest curs Non omnis moriar, tòpics horacians arreu.

DSC_0392

Una de les lectures prescriptives de la Selectivitat d’enguany era una selecció dels poemes d’Horaci. Així va néixer Non omnis moriar amb l’única pretensió de cobrir una petita part del currículum escolar i amb ànims de motivar l’alumnat a interessar-se per Horaci i la seva empremta en la literatura, la música… de tots els temps. Qui s’havia d’imaginar que arribés a recollir aquesta baldufeta i menys amb tot el suport del director del nostre centre, el professor de matemàtiques Bernat Ancochea.

Bernat Ancochea, director IPM, amb Margalida Capellà recollint la baldufa d'Edublogs 2014

Bernat Ancochea, director IPM, amb Margalida Capellà recollint la baldufa d’Edublogs 2014

Quina llàstima, però, que els alumnes just acabada la Selectivitat no poguessin agafar l’AVE cap a Madrid. Realment el preu és prohibitiu! Tanmateix, hi van ser ben present perquè n’eren els autèntics guanyadors! Amb l’ajut de l’alumna de clàssiques de primer de batxillerat Judit Gimènez i també d’Àlex Nadal van preparar aquest vídeo d’agraïment al VIII Jurat d’Edublogs i a l’associació Espiral per haver-los concedit aquest reconeixement. Va ser emocionant la projecció en la sala de MedioLab Prado a Madrid i la llarga ovació del públic assistint. A l’hora de dinar tothom els reconeixia. Eren “los chicos de la playa”.

DSC_0395Tres baldufes per als clàssics del Premià!

Feliciter, discipuli et discipulae! L’enhorabona a tots els participants (més de mil blogs, de 15 països!) i principalment als guanyadors d’aquesta vuitena edició, alguns vinguts fins i tot de Buenos Aires!

A mitja tarda,abans de tornar a agafar l’últim AVE cap a Barcelona, amb un sol asfixiant vàrem enfilar cap al Parque del Retiro i al bell mig,i vàrem passejar per les paradetes curulles de novetats editorials de la 73a Feria del Libro de Madrid. De seguida, vàrem poder entrar al pavelló de CEDRO i contemplar l’exposició dels vuit anys de Es de Libro. El nostre director també es va emocionar en veure arreu institut Premià de Mar.

DSC_0387

DSC_0377

DSC_0388 (1)

Va ser impactant veure exposada, entre d’altres, la fotografia guanyadora de l’alumna de primer de batxillerat Judit Gimènez amb Premià de Mar invertit en una copa.

Crec que els alumnes de l’IPM heu deixat molt bé el nostre institut, el batxillerat humanístic i concretament l’àrea de clàssiques, així com una bona projecció a l’exterior de Premià de Mar. L’alcalde també en pot estar ben orgullós, tant com ho estem a l’institut.

Tingueu un molt bon estiu!

La Roma d’August amb un clic!

Enguany que se celebra arreu el bimil·lenari de la mort d’August, què pagaríem per poder viatjar a la Roma de la seva època! Doncs, ara amb un clic ho podem fer! Recorre, doncs, els indrets de la Roma del segle I amb Digital Augustan Rome i si vols, col·labora-hi!. Per començar a gaudir d’aquesta meravella clica damunt el mapa. Bon viatge!

MapaRomaAugust

Non omnis moriar premiat a Edublogs 2014

No sé si coneixeu el blog dels alumnes de llatí de segon de batxillerat del nostre institut, Non omnis moriar, a la recerca dels tòpics horacians arreu, que va néixer aquest curs escolar arran del temari de les PAU de Llatí Catalunya 2014 i que havia passat a ser finalista de la vuitena edició dels Premis Edublogs que organitza la fundació Espiral.

NonomnismoriarEdublogs

Feliciter,  Non omnis moriar! Feliciter, discipuli et discipulae! Dissabte 14 de juny (després de la Selectivitat) a Madrid hi haurà la cerimònia del lliurament del premi de la VIII edició d’Edublogs i aleshores se sabrà si la baldufa, que ahir es va anunciar a Twitter d’una manera molt original, serà d’or com la d’Aracne fila i fila (Alumnes de batxillerat 2011), de plata com la de El Fil de les Clàssiques (categoria de professors i professores 2009) o de bronze (la que ens falta per a la col·lecció!). Sigui com sigui, l’enhorabona, alumnes de llatí de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar per l’esforç d’estudiar Horaci i la seva obra i de reunir la pervivència horaciana a partir de la selecció dels poemes d’Horaci de les PAU Llatí 2014! Bona sort a les PAU! Quin final d’institut!

La més sentida enhorabona a tots els premiats en totes les categories i a Espiral per continuar, any rere any i ja en van vuit, premiant els millors blogs d’arreu!

PremisEdublogs2014

VIII Edublogs

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=LyslG7ZL_VA[/youtube]

Carpe diem, promoció del 2011/14

Com bé sabeu, alumnes de Grec i de Llatí de segon de batxillerat, ja és una tradició que us acomiadi el curs i alhora el vostre pas per a l’institut amb un petit muntatge de les experiències viscudes. Des de quart de l’ESO, ens han passat moltes coses i es fa molt difícil sintetitzar-ho tot en uns minuts. Afortunadament en els blocs romandrà in aeternum la vostra feina i, com bé sabeu, tots els espais continuen essent vostres. Ja us heu adonat que hi ha alumnes, que comencen a treballar de debò quan la feina és voluntària i no una tasca del qualificador del Moodle. Com us deia, tres anys (i amb alguns de vosaltres quatre o més) amb tres hores setmanals (4t ESO), quatre (Grec o LLatí) o vuit multiplicat per dos cursos (Grec i Llatí), o nou (més la tutoria), o vint  o vés a saber  (treball de recerca)… han donat per molt. Em deixeu una part important de vosaltres i espero que de mi sols us en porteu el millor trosset.

Abans que demà es pengin les notes del tercer trimestre al tauler d’anuncis, abans que alguns veieu la dificultat de presentar-vos a les PAU del juny, de passar de curs, etc. he optat per no esperar el dia de les notes i desitjar-vos Bonam Fortunam habeatis tant per a les proves de recuperació, com per a les PAU,… i en especial per a la vida. Desitjo que, tot i que la Marta m’ha honrat amb les Clàssiques 2.0, hàgiu après almenys dues coses fonamentals: la primera a conèixer-vos (γνῶθι σεαυτόν, en llatí Nosce te ipsum) ja que qui es coneix a si mateix és més feliç i pot afrontar la vida molt millor i la segona, i no més important, a tenir molt present tot el que hem après aquest curs amb HoraciCarpe diem!

[youtube]http://youtu.be/1uaNKTho4nM[/youtube]

L’Ara Pacis Augustae a Tarraco viva

Ja tenim una nova edició de Tarraco Viva, el festival de reconstrucció històrica del món romà de Tarragona, enguany in memoriam del nostre Hermes, Juanvi Santa Isabel. Fins al dia 25 de maig podrem gaudir d’unes 800 activitats en un any en què Tarraco Viva se suma a la celebració del bimil·lenari de la mort d’August (vid. La cursa per rememorar la mort d’August i August, el primer emperador romà.

Ahir a la nit es van inaugurar les visites guiades a la reproducció de tamany real de l’Ara Pacis Augustae en el Palau de Congressos de Tarragona:

També s’ha fet una reproducció en color de l’August de bronze del Passeig Arqueològic de Tarragona, a imitació de l’estàtua d’August de Prima Porta de Roma:

Per cert, quina relació té August amb Tarragona? Quant de temps hi va sojornar?
Què simbolitza l’Ara Pacis Augustae? Qui és qui en aquest retrat de la família imperial?

Què simbolitzava l’estàtua d’August? Què et sembla en color? Per què va descalç? Fa poc vàrem visitar Tarragona arran del Festival Juvenil de Teatre Grecollatí, recordes on vàrem veure una estàtua d’August? En tens fotografies? Què en saps de l’August de Prima Porta?

No et perdis el Festival Tarraco Viva!
Programa de Tarraco viva en català
Programa en castellà
Programa de butxaca

Dos blogs de clàssiques de l’IPM, finalistes a Edublogs 2014

b788204a-af4f-4848-b5e4-43580e255137

L’univers clàssic dels nostres mots i Tòpics horacians arreu són finalistes en la vuitena edició del premi Edublogs d’Espiral en la mateixa categoria, Blogs d’alumnes de batxillerat. El 2011 Aracne fila i fila va acabar guanyant la Baldufa d’or en aquesta categoria i el 2009 El Fil de les Clàssiques la de plata en la categoria més disputada, la de blogs de professor@s.

Arribar fins aquí, alumnes, és tot un honor per al nostre centre i especialment per a les clàssiques. Continueu treballant i bona sort per a la final de la VIII edició del premi Espiral d’Edublogs. Sigui quin sigui el resultat Feliciter, discipuli discipulaeque!

L’enhorabona a tots els blogs finalistes!

Ruta per les inscripcions llatines de Palma amb Pep Campillo

Per Palma es poden trobar tota una cinquantena d’inscripcions llatines que poden servir per fer un bon recorregut didàctic amb alumnes de llatí; però poden ser també una ruta ben entretinguda i alhora cultural per fer individualment o amb tota la família i els amics un dissabte matí. El Col·legi d’Aparelladors de Mallorca i la Fundació Aedificat sota la direcció i conducció de Pep Campillo, professor de Llatí de l’institut Joan Alcover de Palma ens ofereix aquesta possibilitat.


 

Per tal de fer-ne un tastet i treure el rovell al llatí, comenceu per la inscripció llatina del sepulcre de l’església de Santa Magdalena, la que en la ruta es veu en l’església just abans d’entrar al convent de monges de clausura:

HIC CONDITA EST ANCILLA CHRISTI, SOROR CATHARINA THOMASA;
REGNI BALEARIS INDIGENA, HVIVS COENOBII MONIALIS PROFESSA,
A TENERIS ANNIS, DEO ADDICTISSIMA, SVPERIS FAMILIARIS,
DAEMONIB[VS] TERRIFICA, VIRTVTIBVS EXIMIIS, AC MIRACVLIS
CONSPICVA. OBIIT ANNO 1574. VITAE SVAE 41. CORPVS ILLIVS,
POST 40 ANNOS AB OBITV, INCORRVPTVM INVENTVM.
IN QVORVM MEMORIAM, ET CVLTVM, CVM IN LOCVLVM RECENS
EXTRVCTVM TRANSFERRETVR, RELIGIOSA BALEARIVM PIETAS
HOC MAVSOLEVM D[ICAT] C[ONSECRAT] ANNO 1628.

A qui va dedicada? Per què? D’on era? Què va fer?  Quan va morir? A quina edat? Quan se li consagra aquest mausoleu i per què?

Mallorca té mil cares i una de molt important romana. Us recomano la ruta que ofereix en Pep Campillo i ja que sou a l’illa podeu aprofitar per fer els diferents itineraris romans per Mallorca:


Mostra Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

Mares, no feu de Leto!

Vet aquí una escultura de  William Henry Rinehart  de la dea Leto (en llatí, Latona) i els seus fills. Sabríeu dir qui és i amb quines històries d’amor de mare la relacioneu?

Leto i els seus fills, Apol·lo i Diana de William Henry Rinehart (1874) Metropolitan Museum of Art, NY

Per molts anys a totes les mares i d’una manera molt especial a la meva. Estimeu  molt els vostres fills (moltes gràcies, filleta); però no feu de Leto!

N.B.: Mater matercula, Els fills, les millors joies; De qui fou mare Aurèlia Cotta?

#CertamenHermes INS Premià de Mar

Certamen Hermes

Vet aquí la contribució dels alumnes de l’institut Premià de Mar al Certamen Hermes in memoriam Juanvi Santa Isabel, organitzat per l’Asociación CulturaClásica.com i l’asociació Ludere et Discere. Crec que li agradaria ben molt a Juanvi i que dimecres seria un dels seus somnis a Los sueños de Hermes. Certament, Bellum a nulla re bella!

“Gaudeix, estimat Hermes, d’aquest vídeo que els meus alumnes de Llatí i de Grec de primer de batxillerat, la Judit, l’Àlex i l’Arnau, han fet seguint aquestes bases i han creat ad hoc en el teu honor i per al gaudi de tots. Intueixo el teu riure en sentir el seu llatí d’alumnes de primer i la teva rialla en veure escrita alguna “catalanada” en els subtítols en castellà! Gaudeix-ne!”

Feliciter, dicipuli. Fortunam Secundam!

N.B.: Tot el meu agraïment a tothom que ho ha fet possible i d’una manera molt especial a Ricard Llop, sense la panòplia del segle II les guerres dàcies no serien tan creïbles!