Category Archives: Grec

S.O.S. la revista Auriga!

Laura i Uri de 1r de batxillerat 2009

Auriga a Secundària

A Secundària, tant a l’ESO com al batxillerat, és molt útil als i a les alumnes consultar la revista Auriga per documentar-se a l’hora de fer un treball personal escrit tradicional, un article al bloc, un muntatge audiovisual, una exposició oral a classe … Esdevé una font inesgotable d’inspiració per emprendre treballs de recerca a segon de batxillerat. Fomenta, entre altres, la lectura i permet gaudir d’una actualització contrastada i actualitzada del món clàssic en català.

Des dels seus orígens sóc subscriptora a casa de la revista Auriga i a l’institut, també. Gràcies a la gentilesa del Departament d’Educació l’hem rebuda de franc als centres docents, però de cara al curs vinent se’ns acaba de confirmar que per raons pressupostàries en treu la subscripció. Per una banda es vol que fomentem la lectura, per altra se’n demana que a classe fem recerca i ens actualitzem però Xtecblocs i Àgora no rutllen (ahir volia escriure i publicar aquest apunt, però no hi havia connexió!) i una revista com l’Auriga que arribava puntual als centres aquest any nou 2010 deixarà d’arribar si no es demana la subscripció de nou donant les dades bancàries del centre (SUBSCRIPCIÓ). JO JA HO HE FET A L’INSTITUT, a casa sempre l’he pagada jo, tot i que rebia els exemplars d’autora, per tant la continuaré rebent a casa i a l’institut. Fa temps em van convidar per formar part del Consell de redacció de l’Auriga i hi vaig declinar, però sé de bona tinta que la revista subsistia de la subscripció pagada pel Departament d’Educació. S.O.S. l’Auriga! No la deixem morir, ni canviar de rumb! A secundària la necessitem tal com és! Són sols 36 euros a l’any!

Quan l’Auriga va celebrar el número 50 jo també hi era i es va brindar per fer-ne molts i molts més! De tots nosaltres depèn!

auriga51

La revista Auriga (vid. hemeroteca) sempre m’ha publicat tot el que he enviat a la redacció des de l’any 2002 quan ningú no em coneixia i ara, tot i la projecció virtual, hi ha gent que em reconeix sols com a col·laboradora de la revista: setze són fins ara els articles que hi tinc publicats!. Crec que em van publicar llibres, com el de Les poetes gregues antigues el 2004 a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, perquè Auriga m’havia fet un nom, quan vaig començar ara fa dos anys el bloc i totes les meves publicacions digitals tot i els temors de la Montserrat Tudela, no he deixat d’escriure articles a Auriga, i ja disposo ara d’altres vies. No he cobrat mai res i sempre que la Montserrat m’ha demanat un Lèxicon o un article determinat per tancar un número de la revista li he respost amb celeritat amb la feina encomanada sabent que tampoc cobraria res, gratis et amore, perquè la bona causa de difusió del món clàssic s’ho mereix i Auriga ja forma part d’aquest nostre patrimoni. Jo guardo gelosament a la meva biblioteca particular i a la de l’institut tots els exemplars de la revista Auriga inclòs el 0 i fins a l’últim, el 56 en què tinc la sort de veure publicat un article meu sobre Itineraris romans per Mallorca ja que Montserrat volia més presència mallorquina a la revista i jo anava de vacances a Mallorca, l’illa que em va veure néixer i va despertar en mi l’amor per les clàssiques. En aquest article i en l’anterior sobre etimologia (“Mots actuals i topònims de l’antiga Grècia” Auriga 55: 29-30), ja he fet un pont entre el paper i la xarxa i ad hoc vaig fer un Google maps perquè si algú viatja a Mallorca amb els alumnes o de cap de setmana, aquestes vacances de nadal o quan sigui tingui a mà els itineraris proposats. No tenia intenció de publicar-ho al bloc, perquè no publico tot el que faig ni a classe ni a fora, però ateses les circumstàncies el teniu hic et nunc:


Veure Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

La revista Auriga és un autèntic catalitzador del món antic a casa nostra i a través del seu correu difon les notícies que cada dia arriben a la seva redacció, que sovint després es donen a conèixer a la xarxa a través de blocs d’actualitat clàssica,  tot creant una autèntica teranyina de saber clàssic: notícies sobre jaciments, museus, producció editorial, conferències, recreacions històriques, sortides culturals, activitats didàctiques de tots nivells, congressos científics et cetera de les quals van informant als seus lectors i amics que han volgut formar part de la llista de distribució de correu; també utilitza les noves tecnologies i des de les noves xarxes socials d’Internet (Facebook i Lenkedin), informa del nostre passat amb rigor. Des de fa molts anys dedica la secció de Plèomen a l’actualitat de les eines virtuals. Fa deu anys ja vaig dirigir un treball de recerca de segon de batxillerat, el meu alumne ben mereixedor del deu que el tribunal li va posar va començar la seva recerca a partir de la secció Plèomen de l’Auriga. QUI DIU QUE L’AURIGA NO ÉS ÚTIL PER A SECUNDÀRIA?. Ja forma part del patrimoni digital de Catalunya “Padicat” per tal de preservar el seu llegat a les generacions futures. Promou el debat i formula enquestes digitals. Ja heu fet l’última?

El Fòrum Auriga, un autèntic espai de divulgació d’activitats professionals i alhora de debat de l’actualitat clàssica, que se celebra cada any a la Capital de la Cultura Catalana, enguany s’ha celebrat a Figueres tot retrent homenatge a la poeta, col·laboradora i amiga de l’Auriga Maria Àngels Anglada i el VI è a Badalona. Cada any atorga els Premis Auriga: el 2005 el nostre institut va obtenir amb Astèrix més que un còmic d’Alba Lòpez el Premi d’estudiants Núria Tudela i Penya i el 2008 el Didascàlia per aquest nostre bloc. La revista Auriga també  ha iniciat el primer inventari papirològic de Catalunya.

 

Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible l’Auriga i especialment als germans Tudela, Montserrat i Xavier, i a tot el Consell de Redacció i al Consell Assessor, a Miquel i a Lídia Fernàndez  per aquesta joia que es diu Auriga, una aportació al món clàssic que no s’ha de perdre tot i que siguin temps de crisi i de noves tecnologies. S.O.S. la revista Auriga!

ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM AURIGAE PRECOR!

N.B.: Ja sabeu, la subscripció a l’Auriga pot ser un bon regal de Nadal, i ben original! Que cap centre de secundària, biblioteca pública, Universitat, Centre de Recursos Pedagògics, amant del món clàssic d’arreu, etc. es quedi sense l’Auriga, l’única publicació del món clàssic en català.

Si voleu contactar amb la Revista Auriga:
Ronda Universitat, 7
08007 Barcelona
T.934 123 294
auriga@ccc.cat  
www.auriga.cat

El Fil de les Clàssiques fa dos anys!

 

Amb el funcionament pèssim de Xtecblocs i amb les parades tècniques de tot el cap de setmana i de totes les nits i d’algun dia sencer entre setmana, entre alegries i llàgrimes El Fil de les Clàssiques celebra el segon aniversari. Va néixer a Xtecbloc amb un article al bloc de català Llegir molt i escriure de Joan Marc Ramos, ja que personalment pertanyo al Departament de català i clàssiques. Era un article dels alumnes Sara i Oriol arran de la nostra gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia, que després vàrem traslladar aquí. Seguint la línia de Joan Marc Ramos, vaig publicar el meu primer article sobre una lectura de llatí i una de grec. El bloc va anar creixent, es va anar nodrint dels comentaris de tots vosaltres, va formar part de Chiron, va anar obrint-se nous horitzons, nous visitants, van arribar els premis i el reconeixement, va necessitar d’una aula virtual i va néixer El Fil Moodle i després  va engendrar la nineta dels seus ulls: el bloc dels estudiants Aracne fila i fila, obert a la col·laboració, dos canals al YouTube, Vimeo, Google Maps…. Ens va caldre esperar aquest curs per poder escriure en grec! Tenim un rap: El rap de les Clàssiques!

Dos anys a Xtecblocs han donat per molt: 7.392 comentaris i 566 articles. Va néixer sense cap pretensió, per tant, ni tan sols té comptador de visites. Ignoro, doncs, qui ens ha visitat i qui enllaça amb nosaltres si no ens deixen comentari!

Enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible! Feliciter!

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO! ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ  ΠΟΛΥ! 

Helena, de Joan Margarit

"Hèlena de Troia" d'Evelyn de Morgan

L’ahir és el teu infern. És cada instant

on, sense tu saber-ho, t’has perdut

i també cada instant on t’has salvat.

Quan el jove que fóres ja és molt lluny,

l’amor és la venjança del passat.

Ve d’una guerra on has estat vençut,

d’armes i campaments abandonats

en la Troia que dus a dins de tu.

Els aqueus en la nit et buscaran

i tancaran el setge. Tornaràs,

per una dona, a perdre la ciutat.

Helena és tots els somnis que la vida

s’ha anat quedant. Defensa-la amb coratge

per última vegada, desarmat.

MEMORANDUM: Us recordo que aquesta setmana treballarem a classe la Ilíada a grec 1 i l’Eneida a llatí 2.

Relats al Laberint

Fa dies que us vull penjar aquest vídeo de la nostra sortida al Laberint d’Horta, concretament del relat de les Miníades d’Ovidi, però amb el servei deficitari i intermitent de Xtecblocs m’ha resultat impossible fins ara.

Tot canvia i res no roman

Aquesta setmana ha estat l’aniversari del naixement de Sòcrates. Coincidint amb el natalici del filòsof grec se celebra a tot el món el Dia mundial de la filosofia (cliqueu i recordareu com el varen celebrar el curs passat).

A hores d’ara ja sabeu del meu amor per la filosofia i no em puc estar de festejar el seu dia altre cop aquí, però no pas igual perquè tot canvia.

Everybody is changing de Keane em recorda un filòsof grec que sempre m’ha apassionat (A la recerca del filòsof) i potser ara, per les circumstàncies de la vida, més que mai:

Sabeu a qui em recorda tot i que amb variacions? Què li passa al protagonista d’aquesta cançó envers el món que l’envolta?

Canviem nosaltres? Canvia tot? Quin filòsof grec deia que tot passa i res no roman, tot comparant allò existent amb el corrent d’un riu afirmava que no podríem endinsar-nos dues vegades en el mateix riu?
Tot i ser anomenat l’obscur el nostre filòsof és un gran creador d’imatges i ha influït i continua influint en el pensament de la humanitat, i si no us ho creieu llegiu els fragments següents:

Miquel de Unamuno La elegía eterna

La vida es un morir continuo,
es como el río
en que unas mismas aguas
jamás se asientan
y es siempre el mismo.
En el cristal de las fluyentes linfas
se retratan los álamos del margen
que en ellas tiemblan
y ni un momento a la temblorosa imagen
la misma agua sustenta…

Luis Cernuda, “Viendo volver”, Vivir sin estar viviendo

¿Un río
a cada instante
No es él y diferente?

Coneixeu altres cançons o fragments literaris o cinematogràfics sobre el canvi? Segur que sí, perquè és inherent a l’ésser humà, o no?

El poble grec i el seu marc geogràfic

Ha arribat l’hora de saber localitzar en un mapa el marc geogràfic del poble grec. Per fer l’exercici 1 pàg. 74 del llibre de text Grec 1 ed. Teide podeu confeccionar-vos el vostre mapa, emplenar un mapa buit o fer tots plegats aquest mapa col·laboratiu en Google maps tot seguint els colors i la tipografia dels companys que ja l’han començat:


Veure El poble grec i el seu marc geogràfic en un mapa més gran

Les set meravelles del món antic en Google maps

La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):

καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.

La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,

i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;

i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,

i l’immens treball de les altes piràmides,

i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure

el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,

aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?

El sol no ha vist mai res semblant!

Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?

No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]

Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.


Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran

Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?

A  la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?

Feliciter, Pepita poeta!

Set columnes

Pepita Castellví, amiga i col·laboradora habitual de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila (Somnis, Mitologia, Alétheia, Gnossiannes, Ai las Hipàtia…), va guanyar dissabte passat el primer premi de poesia en la Mostra literària del Maresme 2009 que enguany es va celebrar a Arenys de Munt (l’any passat la nostra Camila va ser mereixedora del primer premi de prosa!) i ens continua enviant poemes provocats pels nostres articles que li han fet descobrir Grècia, en aquest cas el nombre set de l’apunt de Els set savis li ha suggerit aquest:

Set, nombre màgic, misteriós, signe protector.
El que tot ho comprén, de forces diferents.
Potser malèfic, potser benefactor?
Set pecats capitals, set inferns.
Movent les llengües bífides la serp dels set caps.
En l’aire transparent, després de la pluja,
s’encenen els set colors de l’arc de Sant Martí.
Set notes musicals. Set astres errants,
planetes girant en la immensitat del cel.
I de la geografia del temps, surt Grècia
i els set savis,”els sensats”, erudits, filòsofs…
Fascinació, llegendes, històries,
poesia. Quina és la realitat?

Pepita Castellví

Els mots de Pepita sembren en nosaltres, sens dubte,  l’amor per les paraules, per la poesia, per Grècia, per aprendre, … Què en sabem del nombre set, de la seva etimologia i màgia? Quins altres exemples hi podríem afegir (de l’antiga Grècia, de Roma, de Harry Potter o de Tolkien) i, fins i tot, fer-ne un poema o una cançó?

L’enhorabona més sentida i més sincera, Pepita! Feliciter, poeta nostra! Continua estirant del fil dels mots amb cabdell daurat !

Tot Heròdot en català

historia_herodot_

Per primera vegada podem llegir Els nou llibres d’història d’Heròdot en català. Els acaba de publicar l’editorial La Magrana: Història de Rubén J. Montañés, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, que ja havia traduït a La Magrana els sis primers volums. Història és la primera edició completa de l’obra d’Heròdot en català, abans sols teníem traduïts els sis primers volums també a la Bernat Metge, que començà a traduir el pare Manuel Balasch i ha continuat Joaquim Gestí.

Avui he llegit aquest article-entrevista al diari El Punt Algú que llegeix El senyor dels anells pot llegir Heròdot i el vull compartir amb tots vosaltres per tal d’animar-vos a llegir Heròdot i a establir paral·lelismes amb la novel·la de J.R.R. Tolkien, tot comprovant que l’ésser humà roman inalterable al llarg dels segles, especialment pel que fa a l’estupidesa, i que només es pot entendre el present si s’entén el passat.

Des de Ciceró es considera Heròdot d’Halicarnàs (c.480-420 aC) el pare de la història. Els nou llibres de la història és una investigació de les causes de les guerres mèdiques. És de tots coneguda la meva passió per Heròdot, els referents trobats a El paciente inglés,… i hic et nunc us demano als amants de Tolkien que comenteu les similituds entre una llegenda transmesa per Heròdot en el llibre primer i ampliada per Plató en el llibre X de la República: l’anell de Giges, gràcies al qual va esdevenir rei de Lídia.

Quina és la història de Giges segons Heròdot? Quina és la reinterpretació feta per Plató?
Si fossis Giges, què faries amb l’anell?

Per què Gollum acaba com acaba?

A més del paral·lelisme amb la literatura fantàstica de Tolkien, crec que la llegenda de l’anell de Giges pot ser una bona excusa per fer-ne una dramatització, un muntatge audiovisual, una il·lustració, una actualització literària… Qui s’hi anima?

Ara que tenim tot Heròdot en català no tenim excusa per no llegir-lo i trobar molts paral·lelismes actuals. Bona lectura!

Els set savis de Grècia en Google maps

Els set savis

Els set savis

Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!

Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:

Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?

P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga: