Els set savis
Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!
Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:
Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?
P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga:
Els grecs tenien una imaginació bastant treballada, com es nota que no existien les tecnologies d’ara (televisió i ordinador entre d’altres) i que tenien molt de temps lliure, perquè aquestes històries i mites que ens arriben no són pocs ni són curts o mal ideats, sinó que estan ben treballats i elaborats.
Els set savis, les set maravelles, els set colors de l’arc de Sant Martí, els set pecats capitals, els set dies de la setmana… El set està condsiderat un número màgic pel que veig. He trobat que una de les causes pot ser que és la suma del 3 (que simbolitza el celeste) i el 4 (que simbolitza el terrenal). Es considera un número perfecte perquè simbolitza la relació de lo diví i lo humà, tenint com a resultat la creació, portada a terme en set dies.
Xaire! 🙂
Tanco avaluació i encara falta algun savi per localitzar al mapa i algun localitzat per ampliar. Qui s’anima a acabar-ho?
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » La cua del set
Voleu llegir un conte matemàtic dels set savis i comentar-lo aquí? Doncs el trobareu a Erase una vez un cuento.
Salve!
Els set savis eren Periandre de Corint, Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Soló d’Atenes, Bias de Priene, Quiló de lacedemònia i Cleòbul de Lindos. Eren polítics, matemàtics, filòsofs per això deien que junts podien resoldre problemes ja que cadascú sabia d’alguna cosa. Hem recorda a un conte que vaig llegir quan era petita que era els set germans i cadascú tenia una habilitat i junts es complementaban i aconseguien resoldre un problema.
El set savis més importants van ser: Tales de Milet, Pítac de Mitilene que era de Lesbos, Bias de Priene que era de l’Àsia menor, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos que era de Rodes, Misó de Quenea que era del Peloponnés, Quiló de Lacedemònia que era d’Esparta i Periandre de Corint.
Salve!
Carai, m’he quedat bocavedat!
Estava fent un treball de grec, i buscant els set savis, m’he trobat a la pàgina número 1, aquest artícle, que per cert! m’ha vingut fenomenal! Un gran treball la veritat! De fet gràcies al treball sé que hi havien set savis.
Vale! i Gràcies!
Els set savis de Grècia eren Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. En llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Crec que els grecs tenien molt de temps i molta imaginació per crear noves formes sobre el pensament, el càlcul, la investigació… i molts mites i històries de déus, guerres i herois. M’imagino que el set deuria ser el número sagrat per els grecs, ja que tenen moltes coses amb aquest número, set savis, set meravelles, set pecats, set dies de la setmana…
XAIPE!
Hi ha 7 savis, com marevelles antigues. Com sempre, buscaré informació dels set savis:
MILET:
Tales de Milet (Thales, Θαλῆς, Milet, 635 aC – vora 545 aC), fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d’Examio i de Cleobulina. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l’astronomia i la política, i se’l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l’anomenada escola de Milet (junt amb Anaximandre i Anaxímenes).
Tales va viure en la ciutat de Milet en Jònia. Els jònics posseïen un trànsit de comerç entre Egipte i Babilònia, i això va possibilitar a Tales estudiar a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica. Per aquest motiu, en lloc de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.
Abans de Tales, els grecs explicaven l’origen i naturalesa del cosmos amb mites d’herois i déus antropomòrfics. En contrast, Tales argumentava que l’aigua és l’origen i essència de totes les coses (arkhé) en, la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. Probablement va escollir aquest element perquè de l’aigua sorgeix la vida (els mars, el líquid amniòtic, el reg de les plantes…) i ocupa un paper primordial en la civilització (com els grans rius a Mesopotàmia i Egipte). També es va basar en que ell va presenciar el sorgiment d’una illa del mar, i va creure que l’aigua formava absolutament tot, de manera que era un element que podia ser líquid, gasós o sòlid.
Sabia que la Terra era una esfera i la Lluna reflecteix la llum del Sol. També va especificar que l’any dura 365 dies i un quart, fet que després es corregiria amb els anys bixests. Heròdot el menciona quan va predir un eclipsi solar del dia 28 de maig del 585 aC que posa fi a la lluita entre Lidis i Medes (fet no contrastat).
Tales va tenir una profunda influència en altres pensadors grecs i per tant també la va tenir en la història occidental. Es van trobar registres que Tales va visitar a un dels més famosos deixebles del seu amic Anaximandre, Pitàgores, a qui aconsellà que viatjara a Egipte per a la seva preparació matemàtica i filosòfica. Molts filòsofs van seguir aquest consell per a buscar les explicacions en la natura en compte de en el sobrenatural; molts van retornar a les explicacions sobrenaturals, però incorporant un llenguatge filosòfic i racional que deixava arrere els mites i la religió.
Tales no va deixar escrits; el coneixement que es té d’ell procedeix dels relats d’Aristòtil.
PÍTAC DE MITILENE:
(Pittacus, Πιττακός) fou un literat grec considerat un dels set savis de Grècia. Va néixer a Mitilene a Lesbos; era fill d’Hirradi o de Caic possiblement un traci, i d’una dona de Lesbos. Diògenes Laerci diu que va florir a la olimpíada 42, vers 612 aC i que va néixer vers el 652 aC.
Apareix esmentat inicialment com opositor a la tirania que governava Mitilene, i unit als germans d’Alceu, caps del partit aristocràtic, van enderrocar al tirà Melancre (segons Suides el 612 aC). El 606 aC dirigia l’exèrcit de Mitilene en la seva guerra contra Atenes per la possessió de Sigeum a la Troade, conflicte en què els mitilenis foren derrotats; Pítac es va destacar lluitant i vencent en combat singular contra Frinó, el comandant atenenc i campió olímpic, famós pel seu valor i coratge. Va rebre com a premi unes terres que va dedicar al culte i foren anomenades les terres Pitàccies.
El conflicte va acabar amb la mediació de Periandre de Corint que va assignar el territori en litigi a Atenes, però els conflictes interns a Mitilene van continuar. Es disputaven el poder una sèrie de tirans, com Mirsil, Megaligir i els Cleanàctides, i d’altra banda el partit aristocràtic dirigit per Alceu i el seu germà Antimènides; finalment aquestos foren enviats a l’exili i Mitiline va gaudir d’uns anys de tranquil·litat fins que els exiliats van intentar el retorn per la força.
Per resistir als aristòcrates, els populars van posar al capdavant a Pítac, com a governant amb poders absoluts, amb el títol de αἰσυμνήτης diferent de tirà en que, encara que gaudia del mateix poder, era d’elecció popular, tenia algunes limitacions i era elegit per un període temporal (també ho podia ser vitalíciament), per tant era com un tirà electe ὡς ἁπλω̂ς εἴπειν αἱρετὴ τυραννίς. Va governar 10 anys (589 a 579 aC) i al final va abdicar, després d’haver restaurat l’ordre i haver preparat el camí pel govern republicà. Alceu i Pítac van estar un temps enfrontats però probablement després es van reconciliar.
Pítac va viure encara deu anys després de l’abdicació; va morir el 569 aC a avançada edat.
Se li atribueixen alguns proverbis:Χαλεπὸν ἐσθλὸν ἔμμεναι, i Καιρὸν γνω̂θι.. Fou un poeta elegíac destacat i segons Diògenes Laerci va compondre 600 versos que van formar una col·lecció; Diògenes n’ha conservat unes línies que diu foren les més famoses: ἔχοντα δει̂ τόξον καὶ ἰοδύκον φαρέτραν, στείχειν ἐπὶ φω̂τα κακόν: πιστὸν γὰρ οὐδὲν γλω̂σσα διὰ στόματος, λαλει̂ διχόμυθον ἔχουσα καρδίν νόημα.
BIAS DE PRIENE:
Bies de Prienne (Bias) fou un jurista i filòsof grec de Jònia considerat un dels set savis i un dels quatre que més universalment en fou reconegut (els altres tres foren Tales, Pítac i Soló). Va viure vers la meitat del segle VI aC. Es va destacar com a advocat i en defensa del dret. Diògenes Laerci diu que va morir en edat avançada. Molts dels seus dits i fets son recordats per Laerci.
SOLÓ D’ATENES:
Soló (en grec: Σόλων) (aproximadament entre 638 aC i 558 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec. Conegut principalment per la seva tasca legislativa per resoldre els problemes socials (stàsis) de la seva Atenes arcaica. Sens dubte, la seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenenca.
Soló d’Atenes és considerat tradicionalment com el més famós dels set savis de Grècia. Si bé existeixen més de 21 llistes d’aquests 7 savis, Soló apareix en totes elles juntament amb Tales de Milet, Biant de Priene i Pítac de Mitilene. A mitjans del segle IV aC es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica.
Disposem d’escasses evidències arqueològiques i històriques de la seva existència. De la seva obra poètica només en resta completa l’Elegia a les Muses i fragments d’altres obres. Va escriure poesia com a plaer i també com propaganda patriòtica que justificava gran part de les seves reformes legislatives.
Les nostres fonts d’informació sobre la figura de Soló són tardanes, i per tant poden contenir inexactituds. Autors com Heròdot o Aristòtil (Política 1273b 35-1274a 21) fan esment de la seva obra, i sobretot disposem d’una biografia seva a les Vides Paral·leles de Plutarc.
CLEOBUL DE LINDÓS:
Cleòbul de Lindos (Cleobulus, Kleóboulos, Κλεόβουλος), fou un dels set savis de Grècia, fill d’Evagòres. Va néixer a Lindos a Rodes, però probablement era d’origen cari. Fou contemporani de Soló i va viure vers el 560 aC. Segons Diògenes Laerci, Lindos estava llavors sota govern democràtic, però Plutarc diu que Cleòbul fou tirà de Lindos; i Climent d’Alexandria el qualifica de rei. Va escriure poemes lírics i poemes en vers. Va viure uns 60 anys. Una dita seva (δεῖν συνοικίζειν τὰς Δυγατέρας, παρθένους μέν τὴν ἡλικίαν, τῷ δὲ φρονεῖν γυναῖκας) es va conservar especialment.
PERIANDRE DE CORINT:
Periandre (Periander, Περίανδρος) fill de Cípsel, fou tirà de Corint, succeint al seu pare vers el 625 aC.
El seu govern fou suau i beneficiós al començament, però amb el temps va esdevenir opressiu, encara que aquest punt resulta de les informacions del partit oligàrquic que el va enderrocar. Heròdot diu que va preguntar a Trasíbul de Milet, tirà de Milet, la forma de mantenir-se en el poder, i Periandre va interpretar la resposta com que havia de matar tots els nobles de l’estat cosa que va fer.
Diògenes Laerci diu que tenia mala consciència per l’incest amb la seva mare (en algunes versions l’incest es presenta com involuntari) i això va alterar el seu caràcter i el va fer tornar cruel.
Periandre es va dotar d’una guàrdia personal de mercenaris per la seva seguretat i va orientar la seva política a mantenir el poder; va impedir l’acumulació de riqueses per individus concrets i va crear una cort per jutjar els cossos; es diu que va estripar els vestits de les dones de Corint potser com a part d’una política de repressió del luxe o l’extravagància.
Dels seus fets exterior es coneix poca cosa, però se sap que va conquerir Epidaure, que va sotmetre Còrcira i que va ajudar a Pitac i a Mitilene en la seva guerra contra Atenes per la possessió de Sigeion (606 aC), i que finalment va fer de mediador en aquest conflicte; va estar aliat als tirans de Milet i Epidaure i a suposats bàrbars com el rei Aliates II de Lídia. Cap a l’oest va intentar dominar la zona costera al sud d’Il·líria i connectar amb les nacions barbares de l’interior; a la costa de la mar Jònica va fundar Apol·lònia d’Il·líria; va planejar un canal a l’istme de Corint per connectar els dos mars i finalment va construir el Diolkos; el comerç que les seves possessions aportaven a Corint permetien a Periandre gaudir d’uns bons ingressos que va dedicar a la construcció d’obres dedicades als deus; fou patró de literats, filòsofs i artistes i Diògenes Laerci diu que va escriure un poema didàctic de 2.000 versos.
Fou inclòs generalment entre els set savis de Grècia, encara que per la seva condició de tirà alguns el van excloure. Va morir vers el 585 aC.
QUILÓ DE LACEDEMÒNIA:
Quilón d’Esparta o Quilón el lacedemonio (Χίλων o Χείλων o Λακεδαιμόνιος, segle VI a. C.) va ser un dels Set Savis de Grècia. Va ocupar el càrrec de Éforo i elaborar gran part de la constitució atribuïda a Licurgo. Va fer l’eforado la magistratura suprema de l’estat espartà. Així mateix, se li atribueix la militarització de la vida civil d’Esparta i les primeres mesures per a l’educació castrense de la joventut. Quilón també va introduir el costum que els éforos s’unissin als reis com els seus consellers.
Reprovar la tolerància que Esparta estava tenint amb les ciutats d’Arcàdia i va reclamar una política forta. Els espartans no van tenir dificultat a derrotar als arcadios, que van ser sotmesos. Només la ciutat de Tegea va poder conservar la seva independència sota domini espartà, i va ser des de llavors la ciutat més lleial a Esparta de tot el Peloponeso, que va quedar dominat per Esparta gairebé íntegrament (excepte la Argólida).
MISÓ DE QUENEA també està considerat un dels set savis però no està mencionat ni per plató ni per Aristòtil, és substituit per Periandre.
L’anomeno en aquest comentari però no he trobat informació adient.
XAIPE!
Ami m’hagrada Tales de Milet perquè va dir frases que realment són certes, com aquesta:
“La esperanza es el único bien común a todos los hombres; los que lo han perdido todo, la poseen aún.”
És veritat, és la fe, quan ho perds tot, l’únic que et queda és fe. I conec a persones properes que per desgràcia s’han quedat amb una mà al davant i una altre darrere i la fe ha sigut l’única cosa que els ha mantingut drets.
Els set savis de Grècia eren Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Posteriorment alguns d’ells canviaren de nom i se n’afegeix algun de nou.
El meu preferit fou Tales de Milet ja que tenia aficions polítiques.Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d’Examio i de Cleobulina.Tales va viure en la ciutat de Milet en Jònia. Els jònics posseïen un trànsit de comerç entre Egipte i Babilònia, i això va possibilitar a Tales estudiar a Egipte quan era jove. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica. Per aquest motiu, en lloc de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.
Xaipete!
Els set savis de Grècia eren Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló.
Personalment el savi savi que més m’ha agradat és Tales de Milet ja que és el més coneixia d’entrada i crec que dels set és el més savi.
Tales de Milet fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d’Examio i de Cleobulina. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l’astronomia i la política.
Abans de Tales, els grecs explicaven l’origen i naturalesa del cosmos amb mites d’herois i déus antropomòrfics. En contrast, Tales argumentava que l’aigua és l’origen i essència de totes les coses (arkhé) en, la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. Probablement va escollir aquest element perquè de l’aigua sorgeix la vida (els mars, el líquid amniòtic, el reg de les plantes…) i ocupa un paper primordial en la civilització (com els grans rius a Mesopotàmia i Egipte). També es va basar en que ell va presenciar el sorgiment d’una illa del mar, i va creure que l’aigua formava absolutament tot, de manera que era un element que podia ser líquid, gasós o sòlid.
Eren polítics, matemàtics, filòsofs per això deien que junts podien resoldre problemes ja que cadascú sabia d’alguna cosa. Es considerava el número set com un número perfecte ja que era la suma del número 3 (que simbolitza el cel) i el 4 (que simbolitza la terra). Jo he triat el savi Quiló d’Esparta: Quiló fou un príncep espartà de la casa dels euripòntides. A la mort de Cleòmenes III el 220 aC va reclamar el tron però l’elecció va recaure en Licurg que no era heracleida. Quiló es va indignar i va preparar una revolució; va oferir el repartiment de terra al poble i se li van unir 200 partidaris amb els que va sorprendre als èfors i els va matar, però quan va atacar la casa de Licurg aquest ja s’havia escapat. Va intentar obtenir el suport popular però no ho va aconseguir i Licurg va dirigir la contrarevolució i va obligar a Quiló a fugir a Acaia.
El número set era una número màgic i perfecte pels grecs ja que era la suma del tres, que simbolitza el cel i del quatre que simbolitza la terra. El savi que més m’ha agradat és Pítac de Mitilene: fou un literat grec considerat un dels set savis de Grècia. Va néixer a Mitilene a Lesbos; era fill d’Hirradi o de Caicpossiblement un traci, i d’una dona de Lesbos. Diògenes Laerci diu que va florir a la olimpíada 42, vers 612 aC i que va néixer vers el 652 aC.
Apareix esmentat inicialment com opositor a la tirania que governava Mitilene, i unit als germans d’Alceu, caps del partit aristocràtic, van enderrocar al tirà Melancre (segons Suides el 612 aC). El 606 aC dirigia l’exèrcit de Mitilene en la seva guerra contra Atenes per la possessió de Sigeum a la Troade, conflicte en què els mitilenis foren derrotats; Pítac es va destacar lluitant i vencent en combat singular contra Frinó, el comandant atenenc i campió olímpic, famós pel seu valor i coratge. Va rebre com a premi unes terres que va dedicar al culte i foren anomenades les terres Pitàccies.
El conflicte va acabar amb la mediació de Periandre de Corint que va assignar el territori en litigi a Atenes, però els conflictes interns a Mitilene van continuar. Es disputaven el poder una sèrie de tirans, com Mirsil, Megaligir i els Cleanàctides, i d’altra banda el partit aristocràtic dirigit per Alceu i el seu germà Antimènides; finalment aquestos foren enviats a l’exili i Mitiline va gaudir d’uns anys de tranquil·litat fins que els exiliats van intentar el retorn per la força.
Per resistir als aristòcrates, els populars van posar al capdavant a Pítac, com a governant amb poders absoluts, amb el títol de αἰσυμνήτης diferent de tirà en que, encara que gaudia del mateix poder, era d’elecció popular, tenia algunes limitacions i era elegit per un període temporal (també ho podia ser vitalíciament), per tant era com un tirà electe ὡς ἁπλω̂ς εἴπειν αἱρετὴ τυραννίς. Va governar 10 anys (589 a 579 aC) i al final va abdicar, després d’haver restaurat l’ordre i haver preparat el camí pel govern republicà. Alceu i Pítac van estar un temps enfrontats però probablement després es van reconciliar.
Pítac va viure encara deu anys després de l’abdicació; va morir el 569 aC a avançada edat.
Se li atribueixen alguns proverbis:Χαλεπὸν ἐσθλὸν ἔμμεναι, i Καιρὸν γνω̂θι..
Quiló va fer alguns proverbi scom aquests:
No parlis malament dels morts d’una persona en la seva desgràcia
Si ets fort, sigues també misericordiós, de manera que els teus veïns puguin respectar-te i no només temir-te
No permetis que la teva llengua corri més que la teva intel·ligència.
Controla la ira
No desitgis el que és impossible
Obeeix les lleis
Salve!!!!
Els set savis de Grècia, en el seu temps, van ser:
Tales de Milet
Pítac de Mitilene
Bias de Prienc
Soló d’Atenes
Cleobul de Lindos
Misó de Quenea
Quiló de Lacedemònia.
En alguna de les altres llistes posteriors es canvien alguns dels noms que hi ha actualment i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint.
Personalment, crec que els grecs eren ingeniosos al pensar altres tipus de pensaments i coses noves. Eren creatius.
Vale!!
Pingback: Astrònoms grecs i descobriments | El cel dels mites
Pingback: Les set meravelles del món antic en Google maps | El Fil de les Clàssiques
Χαιρετε,
No havia sentit mai a parlar d’aquests set savis de l’antiga Grècia, aquest tipus de llegendes i mites sempre m’han agradat, encara que aquesta en concret no és massa profunda. Bona recerca!
Χαιρετε!
Sabia que hi havien existit molts savis, però com en Raúl, no havia sentit mai a parlar sobre ells, es una llàstima que no ens hagin ensenyat abans com per exemple a l’ESO o encara que sigui uns cinc cèntims a la primària.
Χαιρετε!
El numero set és un número màgic i perfecte pels grecs, ja que era la suma del tres, que simbolitza el cel i del quatre que simbolitza la terra.
Jo he pogut conèixer aquests set savis gràcies al thinklink que vaig fer sobre ells, el que més m’agrada és Quiló, ja que és el que més em va cridar l’atenció i també he llegit alguns dels proverbis que va escriure i que la Irina va comentar, són molt interessants.
Xaipete!
Em sembla molt interessant aquest apunt.
Van ser personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l’època clàssica.
Els integrants d’aquest grup variaven segons els autors, però generalment sempre inclouen Tales, Pítac, Soló i Bies.
Segons la tradició recollida per Plató al Protàgores, els set savis serien:
Soló d’Atenes
Quiló de Lacedemònia
Tales de Milet
Bies de Prienne
Cleòbul de Lindos
Pitac de Mitilene
Periandre de Corint
Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila
Periandre de Corint, Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Soló d’Atenes, Bias de Priene, Quiló de lacedemònia i Cleòbul de Lindos eren els set savis. Polítics, matemàtics, filòsofs… la unió fa la força i ells ho van demostrar. Es nota que no existia la tecnologia que tant ens abdueix.