Per primera vegada podem llegir Els nou llibres d’història d’Heròdot en català. Els acaba de publicar l’editorial La Magrana: Història de Rubén J. Montañés, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, que ja havia traduït a La Magrana els sis primers volums. Història és la primera edició completa de l’obra d’Heròdot en català, abans sols teníem traduïts els sis primers volums també a la Bernat Metge, que començà a traduir el pare Manuel Balasch i ha continuat Joaquim Gestí.
Avui he llegit aquest article-entrevista al diari El Punt Algú que llegeix El senyor dels anells pot llegir Heròdot i el vull compartir amb tots vosaltres per tal d’animar-vos a llegir Heròdot i a establir paral·lelismes amb la novel·la de J.R.R. Tolkien, tot comprovant que l’ésser humà roman inalterable al llarg dels segles, especialment pel que fa a l’estupidesa, i que només es pot entendre el present si s’entén el passat.
Des de Ciceró es considera Heròdot d’Halicarnàs (c.480-420 aC) el pare de la història. Els nou llibres de la història és una investigació de les causes de les guerres mèdiques. És de tots coneguda la meva passió per Heròdot, els referents trobats a El paciente inglés,… i hic et nunc us demano als amants de Tolkien que comenteu les similituds entre una llegenda transmesa per Heròdot en el llibre primer i ampliada per Plató en el llibre X de la República: l’anell de Giges, gràcies al qual va esdevenir rei de Lídia.
Quina és la història de Giges segons Heròdot? Quina és la reinterpretació feta per Plató?
Si fossis Giges, què faries amb l’anell?
Per què Gollum acaba com acaba?
A més del paral·lelisme amb la literatura fantàstica de Tolkien, crec que la llegenda de l’anell de Giges pot ser una bona excusa per fer-ne una dramatització, un muntatge audiovisual, una il·lustració, una actualització literària… Qui s’hi anima?
Ara que tenim tot Heròdot en català no tenim excusa per no llegir-lo i trobar molts paral·lelismes actuals. Bona lectura!
Ara que busquem històries de dofins, a més de la d’Acetes i els mariners tirrens d’Ovidi, segurament us anirà bé la que ens explica Heròdot en el seu llibre primer XXIV sobre Arió i el dofí. Qui ens la resumix aquí?
Arion va ser un famos music .Va viure molt de temps a corint , al servei del rei periandre. Pero ell va voler fer un viatge per mar, i va marxar cap a altres terres famoses, Sicilia i Italia.
Despres que va reunir una gran quantitat de diners, decidir de tornar a corint. Va escollir una nau i mariners corints . Pero aquest homes, amb la finalitat d’apoderar-se dels seus diners, van pendre la decisio de matar Arion. Ell va donar-los els diners i altres pertinences,a fi que li perdonesin la vida. Els mariners no van tenir commiseracio, i van ordenar-li que es precipites tot seguit al mar. Arion, va demanar que, abans de morir, li permetessin de cantar una vegada mes. Despres de cantar, es va llançar al mar i va caure cap a les profunditats. Els mariners van creure que havia mort.
Pero un dofi, que va seguir el vaixell atret per la dolça melodia del cantor, va compareixer nedant entre ones , i es va col·locar sota l’home i el va portar, elevat el llom, per damunt les ones, daquesta manera el va conduir cap a terra.
Arion va anar rapidament cap a corint i va narrar el seu cas a periandre.
Aquest no podia creure la seva historia, i va cridar els mariners; els va demanar on estava Arion. Ells li van dir que estava a Italia , sa i estalvi.
Llavors va apareixer Arion , i els mariners van quedar sorpresos i, llavors, van confessar la veritat. El rei va condemnar-los a mort.
Molt bé, Mariano! En podries fer un article a Aracne i enllaçar-ho amb Santa Cecília,patrona dels músics,(que se celebra aquest diumenge 22 de novembre) i amb la nostra sortida a Bètulo de demà per allò dels dofins!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » El túnel d’Eupalinos amb Geogebra
Pingback: Heròdot, el pare de la història | Literatura grega a escena
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/anell-inspirar-tolkien-exposat-anglaterra-2355090