Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia: carne uale “adéu, carn”.
En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat), les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.
En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.
Si voleu podeu celebrar un carnaval mític com altres anys. Us voleu sentir a dalt de l’Olimp? Doncs trieu un déu o deessa de l’antiga Grècia que us agradi més _ la més maca, la més intel·ligent, el més mentider, el més manetes…_, deixeu anar la vostra imaginació i feu-vos una disfressa divina fantàstica. Ja sabeu tots els déus i deesses porten els seus atributs; és qüestió d’agafar material tan simple com cartó ondulat, que podeu retallar, reforçar, pintar, enganxar amb cola blanca… i construïu un arc amb les seves fletxes, un llamp, una mitja lluna, unes ales, raïm, una corona de fulles de llorer… o l’instrument que us faci falta per combinar amb la túnica que us podeu fer amb unes cortines o llençols vells i alguns retalls de roba. No cal ni cosir, si no us agrada o no en sabeu, us podeu fer un nus damunt una espatlla o al clatell. Si porteu el cabell llarg us poden fer un pentinat espectacular i el podeu adornar amb una cinta daurada o de colors vius. Si no teniu sandàlies, la temporada passada van arrassar les romanes o gladiadores!, agafeu unes sabates velles, en traieu els elements sobrers i hi afegiu unes betes ben boniques que serviran per lligar-les a les cames. A les botigues de disfresses trobareu sabates, túniques, raïm, i complements; però sempre a l’institut es valora més allò que no ha costat diners i ha deixat córrer la imaginació.
Però si no voleu anar de déus de pa sucat amb oli i voleu una disfressa com cal, de déu, de dona grega o romana rica, d’emperador, de senador, o d’hetera no deixeu de visitar aquestes pàgines que us donen molta informació pràctica per fer un vestit de grec o de romà amb pentinat i complements o aquest muntatge de l’alumna de primer de batxillerat Laura Galán de quan feia tercer d’ESO.
