Category Archives: Grec

Googlemapsmania clàssica: Palíndroms geogràfics!

Ahir a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona vàrem poder gaudir per primera vegada de la flamant aula d’informàtica per fer el curs de formació de l’ICE Els clàssics i les TIC. Vàrem aprendre a fer Google maps i en vàrem obrir un de nou, tot aprofitant que tenia d’alumne en Josefet Fuentes, un internacional palindròmic, i ens va regalar amablement les entrades que aquí veieu tot jugant amb embedir una imatge Creative Commons, etc. Ara espero que amb la col·laboració de tots i totes anem completant aquest nou Google Maps de palíndroms geogràfics que haurem d’afegir a la col·lecció que ja tenim de llatí i de grec. Quina Googlemapsmania clàssica! Per cert, sabeu què és un palídrom i quina és la seva etimologia?


Vid. Palíndroms geogràfics

Deucalió i Pirra

Qui ens explica el mite grec de Deucalió i Pirra? Si no el recordeu, abans de traduir el text grec d’Apol·lodor (compte amb els participis!), aquest muntatge de ben segur us el refrescarà:

Ἐπεὶ δὲ ἀφανίσαι Ζεὺς τὸ χαλκοῦν ἠθέλησε γένος, ὑποθεμένου Προμηθέως, Δευκαλίων τεκτηνάμενος λάρνακα, καὶ τὰ ἐπιτήδεια ἐνθέμενος, εἰς ταύτην μετὰ Πύρρας εἰσέβη. Ζεὺς δὲ πολὺν ὑετὸν ἀπ᾽ οὐρανοῦ χέας τὰ πλεῖστα μέρη τῆς Ἑλλάδος κατέκλυσεν, ὥστε διαφθαρῆναι πάντας ἀνθρώπους, ὀλίγων χωρὶς οἳ συνέφυγον εἰς τὰ πλησίον ὑψηλὰ ὄρη. τότε δὲ καὶ τὰ κατὰ Θεσσαλίαν ὄρη διέστη, καὶ τὰ ἐκτὸς Ἰσθμοῦ καὶ Πελοποννήσου συνεχέθη πάντα. Δευκαλίων δὲ ἐν τῇ λάρνακι διὰ τῆς θαλάσσης φερόμενος ἐφ᾽ ἡμέρας ἐννέα καὶ νύκτας τὰς ἴσας τῷ Παρνασῷ προσίσχει, κἀκεῖ τῶν ὄμβρων παῦλαν λαβόντων ἐκβὰς θύει Διὶ φυξίῳ.

Gustave Doré, El diluvi

Ζεὺς δὲ πέμψας Ἑρμῆν πρὸς αὐτὸν ἐπέτρεψεν αἱρεῖσθαι ὅ τι βούλεται: ὁ δὲ αἱρεῖται ἀνθρώπους αὐτῷ γενέσθαι. καὶ Διὸς εἰπόντος ὑπὲρ κεφαλῆς ἔβαλλεν αἴρων λίθους, καὶ οὓς μὲν ἔβαλε Δευκαλίων, ἄνδρες ἐγένοντο, οὓς δὲ Πύρρα, γυναῖκες. ὅθεν καὶ λαοὶ μεταφορικῶς ὠνομάσθησαν ἀπὸ τοῦ λᾶας ὁ λίθος.

Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics I 7, 2

El magazín dels sentiments amb referents

Fa temps vaig fer un curs de ràdio educativa. Aquí en teniu la prova.

Aquests dies que els companys seran de viatge a Alemanya, els de primer, i a Madrid, els d’Història d’art, m’agradaria reprendre aquest projecte amb els alumnes que quedeu. Us proposo d’agafar un sentiment i fer-ne un magazín de referents clàssics en l’actualitat com el meu programa de ràdio (cliqueu el play!). Què n’opineu? Us hi animeu?

Un matí a la Universitat

Com l’any passat i l’altre i …, els alumnes de segon de batxillerat de llatí i de grec hem tingut el plaer d’assistir a les Conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC i hem parlat amb la Dra Esperança Borrell i amb els conferenciants. Per primera vegada, hi hem anat el matí i hem aprofitat el temps per fer un passeig pels llocs emblemàtics de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, la meva alma mater.

10:00-11:00

Conferència de Llatí: La representació dels orígens de Roma a la història de l’art
A càrrec del dr. Xavier ESPLUGA CORBALAN, professor de Filologia Llatina (UB).

11:00-12:00

Conferència de Grec: Formes de govern al món grec antic: literatura i poder
A càrrec del dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega (URV).

Després del migdia hem passejat pels jardins i hem posat en comú les dues xerrades i hem començat a estirar el fil als temes per començar a posar fil a l’agulla. Després hem visitat la biblioteca de llatí, de camí a la de grec dins la Biblioteca de lletres hem tingut la sort de `parlar amb la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de les proves de les PAU de grec i amb la Dra. Pilar Gómez, coordinadora general de les PAU Catalunya així com el Dr. Carles Garriga i el becari Cristián que fa pocs dies vaig tenir el plaer de compartir una sessió del Màster de secundària. Després hem visitat l’hemeroteca, la Biblioteca fins al final.

M’ha agradat compartir amb tots vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, el meu amor per la Universitat. Espero i desitjo que el curs vinent també hi trobeu en algun lloc del món la vostra alma mater. Bona sort!

El casal de Tebes: a la recerca del text

Tebes, la de set portes, era una ciutat de Beòcia a la Grècia central fundada per Cadme  fill d’Agenor, rei de Tir. Cadme era germà d’Europa, que va ser raptada per Zeus, transformat en toro, i portada a l’illa de Creta, on van consumar el seu amor. Cadme va voler anar a buscar Europa, però l’oracle de Delfos li va desaconsellar la recerca de la seva germana i li va encomanar que fundés una ciutat on s’ajagués una vaca. Allí va fundar, després de donar mort a una serpent, el que havia d’esdevenir Tebes. Cadme es va casar amb Harmonia, filla del déu de la guerra Ares.

Mort Cadme, i després de diverses vicissituds per la successió al tron de Tebes, el poder va passar a Laios al qual un oracle va advertir que moriria a mans del seu fill: en conseqüència, quan va ser pare, va manar abandonar el seu fill al mont Citeró, amb els peus junts clavats amb un clau. Els pastors de Pòlip, rei de Corint, que no tenia fills, el van trobar, el van portar a la cort i allà va ser criat com a fill de Pòlip, que el va anomenar Èdip (Οἰδίπους “peus botits”). Quan es va fer gran, Èdip va voler trobar resposta als seus orígens i va anar a l’oracle de Delfos, que li va revelar que es casaria amb la seva mare després de matar el seu pare. Horroritzat, va decidir de no tornar a Corint i es va dirigir cap a Tebes; però, durant el viatge, un vell amb un carro el va voler fer fora del camí i Èdip el va matar: el vell era Laios, el seu autèntic pare. En aquella època, Tebes estava assetjada per l’Esfinx, que devorava aquells qui no encertaven l’enigma que els plantejava. Èdip, però, va resoldre l’enigma , i a Tebes li van demanar que fos rei i es casés amb la reina Iocasta. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices, i dues filles, Antígona i Ismene. Quan Èdip va descobrir que s’havia acomplert l’oracle, Iocasta es va suïcidar i ell es va treure els ulls. El germà de Iocasta, Creont, va regir Tebes fins que els fills mascles d’Èdip, arribats a la majoria d’edat, es van barallar per compartir el tron. Èdip els va maleir, se’n va anar a Atenes i va morir a Colonos. Etèocles es va negar a cedir el tron al seu germà, i Polinices es va exiliar a Argos; va reclutar sis famosos guerrers amb els seus exèrcits i es van encaminar contra Tebes. En una de les set portes de la ciutat, Polinices va lluitar contra Etèocles i tots dos van morir; però, Polinices, per ordre de Creont, va ser deixat que es corrompés desenterrat. Antígona, la seva germana, va desobeir l’ordre i li donà sepultura; per això va ser condemnada a morir emparedada en una cova. Els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont.

Ara que ja coneixeu el conflicte tràgic de la nissaga d’Èdip, visioneu aquest muntatge fet amb imatges Creatives Commons de la seva pervivència en l’art de tots els temps que s’han perdut en el desert actual dels mites i esperen que les vivifiqueu:

Heu reconegut la part del mite que s’amaga en aquestes imatges? Quines obres d’art heu identificat? Què en sabeu d’elles (època, autor…)?

També podria ser l’hora de seleccionar en comentari un fragment en traducció de l’obra de Sòfocles que les descrigui. Entre tots ho hem d’aconseguir.  Us recomano buscar-los en la lectura d’Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona, evidentment també a Els set contra Tebes d’Èsquil.

Reprenem rumb envers Ítaca sense perdre’ns pel laberint del desencís

Vathi, Ítaca

Vathi, Ítaca

Aquests dies he fet escala en un port ben resguardat de la Mediterrània i m’he aturat a reflexionar sobre l’educació actual  i, en concret, sobre el fet de ser per decisió pròpia, per tant per vocació, professora de grec i de llatí al Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, un centre a punt de ser fusionat o més aviat engolit en un macro institut en un municipi amb un alt índex d’immigració i d’atur.

Enguany, a la gent més propera li he felicitat les festes de Nadal amb un vídeo molt personal i molt familiar, però al Facebook per Cap d’Any  he triat un vídeo de  fa tres anys i, no pas per mandra o atzar, perquè precisament a posteriori aquest muntatge  marca una fita en un gir de 360º a la meva carrera docent. Aleshores no sabia quin era el meu rumb, només que em calia un fil per no perdre’m en les meves classes en aquell mar de dubtes i d’incerteses en què, sense voler, obligada per la  necessitat diària  i empesa per uns aires didàctics renovadors, començava a entrar tot i que les aigües que deixava enrere m’eren molt més còmodes, però intransitables i incomprensibles per als meus discents. Bons vents em van fer desplegar veles, vaig recalar en bons i acollidors ports, Chiron fou i continua essent el més important, vaig trobar i encara mantinc bons companys de viatge arreu, la bona Fortuna em va ben acompanyar sens dubte i Hermes em va indicar el camí per no perdre’m per aquell intricat laberint, de seguida varen arribar els èxits i els reconeixements a dins i a fora de l’aula,  la navegació va ser d’allò més favorable; però, no em deixava de preguntar quo vadis, Margalida? quan veia que en  el  meu traç hi solcaven altres vaixells, altres naus. Sabia que, com a  bon timoner, amb un bon cop de timó podria salvar la meva nau, però la flota era massa. Aquests neguits m’impedien una navegació plàcida tot contemplant les onades i les constel·lacions que guiaven el meu periple. No patiu, però; ara ja sé on vaig. Vaig també a Ítaca, com no, i avui  hem reprès el nostre viatge. Hissem veles al vent i la clau és fruir de la travessia, fent camí cal aprendre, cal aturar-se a observar la mar més blava, el viarany més obscur  o l’estel més brillant del firmament, cal sortir, sigui com sigui,  sans i estalvis d’Escil·la i Caribdis, i ben gran és el poder xuclador de la xarxa… Però més gran és la nostra missió, fer el guiatge d’uns joves que són el futur del nostre país tot i que no sap encara on va, ni què vol… perquè trobin una feina que no saben quina, ni com serà… però que hauran de ser competents, creatius, interdisciplinars i saber treballar en col·laboració per realitzar-se com a persones i arribar a ser feliços.

El nostre món canvia ara tan de pressa, tot és tan efímer que hem d’aprendre a ser competents i a motllar-nos a aquesta situació sempre inestable, sempre itinerant. Reprenem, doncs, amb il·lusió i decisió la nostra navegació i, si cal, ja farem el cop de timó; però, si tenim GPS, no podem navegar amb metodologia del segle dinou perquè guiem joves del segle XXI, ni tampoc anar fent pals de cec tot seguint l’últim crit tecnològic. La flota es mereix un bon guiatge envers una Ítaca del coneixement, lluny de ser esclaus d’informes, de resultats acadèmics, ni de canvis polítics. Confio en el bon guiatge i l’espero. Tanmateix, si no arriba  l’emoció i la passió continuaran essent els millors aliats. Fixeu-vos-hi ni em platejo hic et nunc si estudiar llatí i grec serveix, no en tinc cap dubte ni de la seva utilitat, ni de la seva actualitat, ni de la seva interdisciplinarietat, ni si les noves tecnologies són escaients, com podria ser d’una altra manera amb nadius digitals connectats a la pantalla i a les xarxes socials, crescuts amb jocs digitals i realitats virtuals, amb capacitat de resoldre problemes ficticis i en superar resultats de manera individual o col·lectiva (wii), de demanar ajut als fòrums o al twitter, de fer xuletes digitals a través dels seus mòbils connectats al món… El que cal és saber què volem i on volem anar a parar i jo crec que ara ho sé.

Us desitjo, per tant, molt bon any i millor periple envers Ítaca! Capguardeu-vos dels perills i no us deixeu perdre per la desil·lusió i el desencís!

N.B.: Aquest apunt va dedicat a tots els companys i companyes i especialment als futurs professors de Clàssiques del Màster de Secundària de la Universitat de Barcelona.

Els primers diplomes europeus per participar en català i des de l’aula virtual Chiron

L’enhorabona alumnes del primer nivell de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar per haver estat els primers en participar a nivell europeu en català i des de l’aula virtual de Chiron en aquesta iniciativa europea, encara experimental, promoguda per EuroClassica, de l’ECFRCL (European Curriculum Framework for Classical languages) i de l’ECCL (European Certificate for Classics), que José Luis Navarro, representant de la SEEC per a EuroClassica, va presentar en les VIII Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt . En aquest primer curs d’experiència la proposta es limita a l’examen de llatí del primer nivell, Vestibulum, dirigit a tots els estudiants de llatí, tot i que especialment als de nivel més baix. La prova es pot realitzar per escrit a cada centre seguint aquestes explicacions.

Chiron ofereix la possibilitat de participar-hi des de l‘aula virtual en castellà, català i gallec i amb correcció automàtica; i vosaltres en vàreu ser els conillets d’ïndies en català.  Chiron va trametre les dades amb els resultats a José Luis Navarro, únic responsable a Espanya de la gestió dels certificats i  ja els teniu validats pel nostre director. Hi ha tres categories: or, argent i bronze. No cal dir que la immensa majoria heu aconseguit l’argent, tot i que també hi ha or i algun bronze.

Un gran motiu per tornar a trepitjar amb il·lusió les aules del nostre centre després de les vacances de Nadal i una gran oportunitat per demostrar que l’aprenentatge del llatí no entén de fronteres i que és present a tot Europa i que el català i les noves tecnologies hi poden tenir un gran pes en aquest projecte que esperem que no es quedi en experimental.

Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible i per obrir camí. Bon reton a les aules i molt bon any!

N.B.: A Chiron hi trobareu més informació per participar-hi. És una bona manera de reprendre el curs i començar amb bon peu l’any!

Videofelicitació de quart!

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?

Dies Natalis Solis Invicti

La Valèria celebra el tercer aniversari de El fil de les Clàssiques

Valèria

Avui El Fil de les Clàssiques, qui ho diria, fa tres anyets a la xarxa i la Valèria ens ha regalat aquest dibuix per celebrar-ho, amb l’esperança de tirar aquest magnífic projecte endavant. A mi m’omple d’orgull que sigui precisament ella qui ho vulgui celebrar perquè El Fil li ha tret moltes hores d’estar juntes, però també l’ha viscut de molt a prop, tot mirant de reüll què escrivia, què contestava als comentaris, com es feia gran… i així al cap d’un any, després del reconeixement exterior i els premis,  va veure com naixia el bloc dels estudiants de l‘institut Cristòfol Ferrer, Aracne fila i fila, obert a la col·laboració d’altres alumnes, professors i estudiosos del món clàssic de fora del centre on sovint hi participa, també ha vist com al cap de dos anys més naixia aquesta tardor L’emprenta d’Orfeu, el treball de recerca del Deka en web 2.0, a la recerca dels referents clàssics en la música actual, com presentat el treball l’ha obert a tots i a totes que el vulguem editar (i els companys de classe de segon ara per ara han acollit molt bé aquesta oportunitat.) Tres anys donen per molt, tres anys en què El Fil de les Clàssiques, malgrat tot, continua essent un bloc d’aula, així va néixer i així continuarà. Tot i que la taula de comandament no és El Fil de les Clàssiques sinó el Fil Moodle en tots els cursos de clàssiques, on es donen les ordres, es fan les activitats més d’aprenentatge, més interactives, on es fa tota l’avaluació… També som al Facebook! …  El Fil de les Clàssiques, però,  continua essent amb milers de comentaris  per a tots i totes el punt de referència, si voleu sentimental, d’aquest projecte digital que durarà fins que vosaltres, alumnes, vulgueu i fins que ens sigui útil per compartir i saber més d’aquest meravellós món de les clàssiques.

No tinc paraules per continuar, sols dir-vos emocionada: moltes gràcies i per molts anys!