A veure si reconeixeu el mite ovidià corresponent a la segona part de Narracions de mites clàssics i, a continuació, en feu la seva recreació o actualització:
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Salve!
El mite és el de: MIRRA.
Mirra tenia molts pretendents vinguts de tot l’Orient, en canvi ella escull el que no pot escollir, el seu pare, Cíniras, però s’adona que vol ser rival de la seva mare i l’amistançada del seu pare, que el seu fill podria ser el seu germà. Un dia el seu pare li va preguntar amb quin dels pretendens es voldria casar. Ella, en un principi va callar, va mirar al seu pare amb els ulls plens de llàgrimes,( ell pensant que era per timidesa) li va dir que no plorés, li va eixugar les galtes i li va donar un petó. La resposta va ser que volia un com ell (osigui com el seu pare). Per la nit tots dormen, però el desitj que té li ho impadeix. Decideix escanyar-se i en aquell moment entra la dida i li ho impadeix, li dona una abraçada i li promet que l’ajudaria.
Se celebren les festes anuals de Ceres, la dida aprofita que el rei Cíniras ha begut massa i, a les fosques, li proporciona Mirra. Les tenebres i la foscor de la nit fan disminuir la seva vergonya, es penedeix. El pare rep la seva pròpia carn en el llit funest. Del llit surt fecundada del pare. La nit següent va repetir la infàmia, Cínira, després de tantes unions, va voler saber qui era la seva amant, va veure el crim i la filla. Va treure la espasa de le beina, però Mirra, amb la foscor de la nit, va poder fugir i es va deslliurar de la mort. Després d’una llarga preginació, va suplicar als déus un canvi de forma. Mentre parlava, la terra va comenençar a cobrir-li les cames i le sungles se li van esqueixar i van entendre’s formant arrels. Els ossos es van tornant durs, la sang es transforma en saba, ekls braços en grans branques, els dits en branquetes, i la pell s’andureix fins a formar una escorça. En créixer l’arbre, continua plorant, i unes gotes tèbies brollen de l’arbre. L’infant havia crescut, l’arbre feia escorços. Luciana, dea dels infantaments, va situar-se a prop de les branques adolorides, hi va passar le smans i va pronunciar les paraule sque fan possible el part. Les nàides el van col·locar damunt l’herba tendra, era tan bell que fins i tot l’enveja va lloar-ne la bellesa.
Salve Margalida !
Aquest mite és de Mirra.
– Mira; Mirra, aquest és el teu fill…
– És una monada, però de què em serveix si no puc gaudir-lo.
-(Altres) Parlen, critiquen Mirra…
– Mira vull que cuidis el meu fill com si fos teu, vull que no li parlis de mi mai, vull que cregui que tu ets la seva mare, i que el portis aquí sense dir-li res perquè jo el vegi.
-Aixì ho fare.
El mite és de Mirra.
Em sento bruta, aquest fill no és meu!No el vull!
En aquests mateixos instants m’agradaria poder parlar i poder cridar que aquell fill me l’havia donat el meu propi pare a la força, per poder satisfer els seus deitjos sexuals.
(Dones que cuiden la casa i van ajudar a parir a la pobre noia) Però mireu quin nadó més bonic, és una bellesa de nen, s’assembla a la mare o potse al pare?! És igual però espero que el cuidin bé i li busquin a una dona amb qui es pugui casar, això quan sigui més gran per soposat.
Que no veuen que no el vull aquest nen!? Si que sento pena per el nadó perquè quan vagi creixent no tindrà uns pares que tot fill podria desitjar… es que no ha sigut culpa seva! Ni meva, per la mor de dèu!
En aquests moments penso que hauria d’haver nascut mai, perquè tot aixó ha passat per la meva bellesa.
Per això em veieu d’aquesta manera…
Ave lida !
Es un mite “MIRRA”
En aquet mite parla de una noia jove que al principi odia al seu pare perque el estima massa pero es dona conte que l’estima com algo mes que un pare i se maldice per el seu gran error, la mare un dia descubreix el sentiments de la filla i decideix ajudarla per que quedi fecundada del pare, una nit que no es veia res la mare li possa algo en la veguda al pare per que pogui tenir relacions amb la filla, Mirra molt llesta va on esta el pare i te relacion amb ella despres ella avergonyada decideix demalarli al deus que la converteixen en algo pero mentres que ella li demana aixo es va converteix en un arbre ..
pero ella frut de les relacion que te amb el pare te un fill de el .. les deeses li ajudan a tenirlo hi ha que el nen surti be ella molt arrentida per lo que a fet ..
aqui esta el mite lida!Salve
El mite es Mirra.
El pare de Mirra, vol aconseguir-li algú per poder casar-la. Aquest li pregunta a la seva filla com vol que sigui aquella persona, i ella li contesta que vol algú que sigui com el seu pare.
Per la nit Mirra, s’intenta suicidar, pero llavors entra la seva mare i s’ho impedeix. Aprofitant que eren les festes anuals de Ceres, la mare aprofita que el seu marit ha begut massa, per poder-la ajuntar amb la seva filla. Al dia següent, quan el pare es va donar compte dels fets que havien pasat, va voler matar a la seva filla, pero Mirra aconsegueix fugir. Ella demanava fer un canvi de forma, aixi que la terra li va començar a cobrir tot el cos, fins a aconseguir-se en un arbre. D’aquesta manera el nen que portava en el ventre va sortir, i aixi va poder neixer.
Crec que aixi esta bé, es que m’ha semblat una mica extrañ i nose si le entes bé.
Ave!
Salve LidA! 😀
Aquest mite, és el mite de Mirra. El qual tracta del seguent:
El pare de mirra, vol aconseguir algú, per casar-la. Ell li preguntà a ella que com volia que fos el seu marit, i ella li va dir que volia algú com ell, el seu pare.
Aquella nit, Mirra, s’intenta escanyar, ja que ella no volia casar-se, però entrà la mare i li ho va inpedir. A les festes de Ceres, la mare de mirra, va aprofitar l’ocasió que el seu marit estava massa begut per poder juntar-los, i aixúi v aser, van mantenir una relació sexual. Al dia seguent quan el pare s’enadonàr, volia matar a Mirra, però no ho va aconseguir, ja que ella va fujir corrents. Va demanar poder fer un canvi per escapar d’ell, i així va ser, la terra la va començar a transformar en arbre, cobrint-la tota de planta. Així va poder nèixer el fill de Mirra i el seu pare.
Lida, crec que és així però no estic gaire segur.
Valee Lida 🙂
Víctor, per què no agafes el llibre i et llegeixes bé aquest mite. Dilluns ens l’explicaràs a classe!
Salve!!
sí no m’equivoco crec que és segur Mirra!
corregiu-me si m’equivoco!!
Vale!
És Mirra! Heu de fer, però, una recreació o actualització del mite. No n’hi a prou en explicar-lo!
Aquest mite es el de Mirra,como els meus companys ho diuen i la foto ho crida 😀
Salve a tothom, com podia faltar jo sense comentar!
Aquesta imatge representa el mite de Mirra!
La meva recreaió etsarà a la teva disposició Lida!
Salve Lida!
Aquest mite, és el mite de Mirra.
Salve Lida!
Aquest mite, és el mite de Mirra.
El dilluns et poso la recreació!
gracies Chaima!
Salve Lida!
M’ha cridat l’atenció aquest cuadre perquè l’he reconegut en quant l’he vist. Com molt bé han dit els companys de 1er de batxillerat es tracta del mite de Mirra.
Encara recordo el treball que va fer en Carlos Rocamora l’any passat sobre aquest mite. Es tractava d’un cómic molt ben fet en el que vaig tenir l’honor de participar posant-hi la lletra (ara que la miro em sembla lletra de nen de 5 anys! jaja). Gràcies a aquesta col·laboració m’enrecordaré sempre de la història de Mirra.
Aquí deixo l’enllaç de l’article publicat a Aracne: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/06/02/mirra-en-comic/
Valete! =)
Molt bé, Núria, per recordar-ho!
Salve!
Aquí us deixi la meva recreació, espero que us agradi encara que és una mica trista!
(Conversació telefònica entre la Clara i la Claudia…)
:-No creus que fa molt de temps que la Maria està sola, com si volgués amagar-se d’ algú, la noto com freda, llunyana, distanciada, pessimista i sobretot confusa amb ella mateixa no creus?
:-Sí, sí a arribat a tal punt en que a deixat de venir al institut, no surt mai al carrer, per molt que intentem tots parlar amb ella sempre ens ignora sen va corrents!
(De sobte la Claudia rep un altre trucada, és la Maria)
:- Un moment Clara que tinc a la Maria per l’altre línea, que bé que magí trucat per que així li preguntaré que és el que l’hi passa.
:- Bé doncs et deixo i digna-li que si vol desprès parlo amb ella i sobretot pregunta-li que es el que li passa que no es normal aquesta actitud que te , t’han de sobte de la nit al dia ja era un altre, bé doncs et deixo fins dema i saluda-la de part meva i dóna-li molts ànims d’acord, fins demà.
:-Fins demà i tranqui-la que ja li diré.
La Claudia agafa la trucada i comença a parlar amb ella una bona estona)
-escolta crec que estic boja, sento amor a una persona que no hauria sentir, un amor que no és normal entre la relació que tinc amb aquesta persona…no se si m’entens……
:-Que vols dir que t’agrada algú de la classe o algú que es molt amic teu i no vols trancar la relació d’amistat que tens amb ell?
:- No una relació de pare i filla.. no se si m’explico..
:-Com que una relació entre pare i fila,jaajjajajajajjajja no em diguis que t’has enamorat del teu pare, jajja..no que feia broma, au va diguem el que et passa pel cap, que tots els de la classe aquestes dues setmanes et notem mol rara, si et passa qualsevol cosa saps que pots comptar amb nosaltres, i sobretot amb mi, ja ho saps no!
:-Doncs si pot semblar una bogeria però sí! Ja ho se, ja ho se però que faig, ajuda’m!,
:-Com? Però que dius au va fas broma no?, o déu meu que dius t’agrada el teu pare, això no es normal noia jajajja va nena que no tinc tot el dia no em diguis que m’has trucat per fer-me aquesta broma de mal gust!
Ja jajajajajjajajajjajajajajja que va que feia broma jo del meu pare que dius, jajajjaja..
:- Ja deia jo doncs, llavors series una anormal, per un moment m’havia pensat que estaves boja!
:-Doncs poca broma hi ha gent que sí…saps gent no jo he…..
:-Sí però segur que no estan bé del cap, haurien d’anar al psicòleg, deu ni do pobres pares el que els hi faltava per si no tenen prou amb la seva dona la seva filla, hi ha cada cosa..tinc una amiga així i mai la portaria a casa meva no vagi ser que s’enamori del meu pare jajajaj…. bé que me’n vaig noia a sopar adéu fins demà!
:- Sí, jajjajaja….doncs fins demà.
Al dia següent va sortir als diaris la següent noticia.
(Mort de una noia, en la dutxa Maria coller Garcia, de tan sols catorze anys, trobada a la dutxa amb les venes tallades…)
La Maria tenia catorze anys era una noia que durant molt de temps va passar de l’alegria a la soledat, el distanciament i allunyant-se de tot i tots que l’envoltaven de manera tan rapida que només sabem que un dia com qualsevol altre es va suïcidar, però abans va escriure una carta on explicava el per què d’aquella horrible decisió, confessant amb les següents paraules:
-Se que desprès de egeu llegit aquesta carta serà massa tard i suposo que ja m’hauré suïcidat, el per que, mai li vaig confessar a ningú pensant que potser no m’entendríeu i efectivament ningú menten la meva situació, fa poc vaig enamorar-me del meu pare, si , sí ja llegiu bé, com bé he escrit sentia amor per el meu pare, però no un amor normal sinó un amor de parella, se que estareu pensa’n que estic, boja, malalta, i moltes més coses que millor no pensar, i com se que això no es normal he decidit suïcidar-me ja que no m’agradaria viure en aquest món submergida en la vergonya, i les poques forcés que tindria, potser no es pel que diran sinó més aviat pel que diré, per això mare i sobretot pare us he tret el pes dessobre ja que vosaltres no teniu cap culpa del que m’ha passat, moltes gracies per tot i a tots el que m’intentàveu ajudar en un problema que no tenia cap solució ni molt menys cura, potser m’hauré precipita’t però crec que és el millor per tots…)
Vale!
Yousra! És increïble que hagis arribat a escriure això. El mite és ben bèstia, també la teva història! Llàstima de les faltes d’ortografia! Bé, de cada vegada n’hi ha menys, es nota l’esforç!
Què opineu de la recreació de la You?
Yousra! És increïble que hagis arribat a escriure això. El mite és ben bèstia, també la teva història! Llàstima de les faltes d’ortografia! Bé, de cada vegada n’hi ha menys, es nota l’esforç!
Què opineu de la recreació de la You?
Salve Lida!
Aqui et deixo la meva recreació de Mirra!
A l’institut Jaume Almera……
Patrícia! a que no saps a qui em vaig trobar dissabte a la nit a Palomares, la nova discoteca del port?
Anna no! no i no! per favor digues què no et vas trobar al meu amor platònic, al professor Marc!
Si tia i a sobre amb el meu veí, el veí buenorro, el que està com un tren, així que Anna que sàpigues que el podré veure cada dia des de la meva finestra, i lo més bo, és que tinc els seu facebook!!!!!!!! jajajajaja
Siusplau Patrícia, passa’m el seu Facebook ja!
Vale! però no li donis a ningú que sinó…… El seu Facebook és: Marc Garcia Otrix, Agrega-l i digues-li que te l’he donat jo!
Al cap de molt de temps, Patrícia i Anna parlaven molt amb ell i com era de veure, li tiraven la canya massa, però com tornava a ser lògic ell passava d’elles, ja que Marc, era més gran que elles….
A la setmana següent, quan ja eren les 12.00 del matí, de cop es va sentir un gran crit…..
AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHH!!!!!!!
No pot ser, no pot ser….
Que passa Patrícia, que passa Anna..? Carla que vols que passi, ens han expulsat de l’escola….
En Marc, les havia expulsat, perquè portaven quatre mesos darrere d’en Marc, demanant-li per sortir, i tirant-li la canya al màxim, inclús,es van arribar a presentar Anna i Patrícia a casa d’en Marc, però òbviament, ell va passar d’elles.
FI!
Salve!
Aquí va la meva recreació de Mirra:
La Raquel era una noia d’uns 15 anys. És una noia alegre, divertida, però una mica tímida. És una noia molt agraïda. Encara que la vida li ha posat molts obstacles. Amb només 5 anys va morir la seva mare. Pero no li ha faltat de res, el seu pare sempre li ha intentat donar-li tot lo que ha pogut. Mai no ha intentat ocupar aquell lloc, perque seria impossible. Pero si omplir l’amor de mare que li ha faltat. Ella sempre ha vist al seu pare, com algú per admirar. La seva força per sortir endavant, quan no tenia ganas de res, las ha tret don fossin només per la seva filla. Ella sempre el mirava amb uns ulls especials, diferents. No era només el seu pare, era algú més. Ni ella mateixa sabia lo que sentia per ell. Quan el seu pare li donava una abraçada o li donava un petò de bona nit, algunas cosas extrañes li recorrien el cos, com si fossin unes formigues, i el cor s’ha li açelerava d’una manera increible. Ella tenia por de que fos alguna cosa més que un amor pare filla.
Raquel, preciosa vine aqui, he de dirte una cosa- va dir-li el pare amb un somriure d’orella a orella.
Si pare? que vols- contestava la nena una mica extrañada.
Avui vindrà, una companya meva de la feina a sopar que l’he convidada- va aclarir-li el dubta a la nena.
Què??!! però per què?
És una molt bona companya meva, ademés et diré un secret, però no digues res, crec que m’agrada, però tu sssh- li deia el pare rient, una mica avergonyit.
T’agrada?!!- la nena sabia que algun dia arribaria, que el seu pare li pogués agradar una altra dona, però mai s’ho podia arribar a imaginar, que aquell dia ja havia arribat.
DING DONG!
Ja és aquí, se amable- el pare es va anar a obrir la porta, per donar-li la benvinguda a aquella misteriosa dona. Raquel, amb llàgrimes ja al seus ulls, va agafar i es va anar a plorar a la seva habitació. No sabia que pensar, era el seu pare, en aquell moment ella no sabia que es lo que sentia. Si era perque no volia que li fessin mal al seu pare, o que ella només el volia per ella. Desprès d’uns minuts pensant en la seva situació, va acabar d’entendre que els seus pensaments, no eran els apropiats, el seu pare ho havia donat tot per ella, la havia cuidat, li havia donat amor, i mai la va deixar de costat. Ara el seu pare es mereixia ser feliç. I si aquella dona el feia feliç, ella ho tindria que acceptar. La vida es així, i el destí ja esta escrit. Es va aixugar las llàgrimes, es va pentinar una mica, i es va somriure al mirall. I va baixar les escales per anar a sopar amb el seu pare i aquella dona.
Salve Margalida!
Aquí et deixo la meva recreació sobre el mite de mirra.
Va passar per un moment de la seva vida en que no s’havia ven be si el que sentia era bo o dolent era com si l’obliguessin a enamorar-se duna persona en concret.
Era un amor impossible, no l’amor que s’he sent per un famós, un professor o simplement per l’amor que podia arribar a sentir per noi 5 anys més gran que ella, sentia AMOR pel seu germà.
Ella creia veritablement que allò era amor, i no s’equivocava, ella el desitjava, i no creia que fos perquè era el seu protector, sempre havien estat junts, des de que van morir els seus pares i ell era l’únic que va estar per ella.
Ell també sentia amor per ella, però no eren de la mateixa classe, ell sentia amor de germà, com havia de ser.
Un dia va decidir acabar amb tot allò, feia temps que volia dir-ho, volia transmetre-ho al món, poder dir-li a tothom el que sentia per el seu germà, sense que la jutgessin, ni la miressin com si estigues boja i sobretot volia que el seu germà ho s’avès.
Davant d’ell, totes aquelles paraules que va preparar per quan arribés el moment no van voler sortir, es va posar molt nerviosa i se’ls va parar el temps, en aquell instant va fer una ràpida reflexió i va comprendre que no podia ser, ell no l’estimava de la mateixa manera, i si s’ho deia les cosses empitjoraria i que el millor que podia fer era oblidar-lo però … com?
I va començar a corre i a corre com si l’estiguessin perseguint, va decidir oblidar-lo de la manera mes covard, fugint de tot, de tots i d’ell.
Encara avui no l’oblidà, segueix pensant que es el millor.
Vale!
jo opino que és una mica bèstia la de la You i molt molt llarga ha ocupat molt jajajaja, Lida, aquesta s’avorreix per això t’ escriu tant, però espera la meva serà molt breu jejejeje
On la tens, Stefanny? És tan breu que potser no la veig?
Salve a tothom en especial a la meva cosina you!!!!
Ha estat un gran plaer per mi, llegri-me la recreacio de ma cosina com un altre recreació dels meus companys de classe!
Haig de dir que ha estat una gran recreació, s’ha vist l’esforç i les hores que les posatt!!!
Moltes felicitats i et desitjo un gran futur per a mi i per a tu!!!!
Salve!
Aquí us deixi la meva recreació, espero que us agradi encara que és una mica trista!
(Conversació telefònica entre la Clara i la Claudia…)
:-No creus que fa molt de temps que la Maria està sola, com si volgués amagar-se d’algú, la noto com freda, llunyana, distanciada, pessimista i sobretot confusa amb ella mateixa no creus?
:-Sí, sí a arribat a tal punt en que a deixat de venir al institut, no surt mai al carrer, per molt que intentem tots parlar amb ella sempre ens ignora i sen va corrents!
(De sobte la Claudia rep un altre trucada, és la Maria)
:- Un moment Clara que tinc a la Maria per l’altre línea, que bé que magí trucat per que així li preguntaré que és el que l’hi passa.
:- Bé doncs et deixo i diga-li que si vol desprès parlo amb ella i sobretot pregunta-li que es el que li passa, que no es normal aquesta actitud que té , t’han de sobte de la nit al dia ja era un altre, bé doncs et deixo fins demà i saluda-la de part meva i dóna-li molts ànims d’acord, fins demà.
:-Fins demà i tranqui-la que ja li diré.
La Claudia agafa la trucada i comença a parlar amb ella una bona estona)
-escolta crec que estic boja, sento amor a una persona que no hauria sentir, un amor que no és normal entre la relació que tinc amb aquesta persona…no se si m’entens……
:-Que vols dir que t’agrada algú de la classe o algú que es molt amic teu i no vols trancar la relació d’amistat que tens amb ell?
:- No una relació de pare i filla.. no se si m’explico..
:-Com que una relació entre pare i filla,jaajjajajajajjajja no em diguis que t’has enamorat del teu pare, jajja..no que feia broma, au va diguem el que et passa pel cap, que tots els de la classe durant aquestes dues setmanes et notem molt rara, si et passa qualsevol cosa saps que pots comptar amb nosaltres, i sobretot amb mi, ja ho saps no!
:-Doncs si pot semblar una bogeria però sí! Ja ho se, ja ho se però que faig, ajuda’m!,
:-Com? Però que dius au va fas broma no?, o déu meu que dius t’agrada el teu pare, això no es normal noia jajajja va nena que no tinc tot el dia no em diguis que m’has trucat per fer-me aquesta broma de mal gust!
:-Ja jajajajajjajajajjajajajajja que va que feia broma jo del meu pare que dius, jajajjaja..
:- Ja deia jo doncs, llavors series una anormal, per un moment m’havia pensat que estaves boja!
:-Doncs poca broma hi ha gent que sí…saps gent no jo he…..
:-Sí però segur que no estan bé del cap, haurien d’anar al psicòleg, déu ni do pobres pares el que els hi faltava per si no tenen prou amb la seva dona la seva filla, hi ha cada cosa..tinc una amiga així i mai la portaria a casa meva no vagi ser que s’enamori del meu pare jajajaj…. bé que me’n vaig noia a sopar adéu fins demà!
:- Sí, jajjajaja….doncs fins demà.
Al dia següent va sortir als diaris la següent noticia.
(Mort de una noia, en la dutxa Maria coller Garcia, de tan sols catorze anys, trobada a la dutxa amb les venes tallades…)
La Maria tenia catorze anys era una noia que durant molt de temps va passar de l’alegria a la soledat, el distanciament i allunyant-se de tot i tots que l’envoltaven de manera tan rapida que només sabem que un dia com qualsevol altre es va suïcidar, però abans va escriure una carta on explicava el per què d’aquella horrible decisió, confessant amb les següents paraules:
-Se que desprès de que hàgiu llegit aquesta carta serà massa tard i suposo que ja m’hauré suïcidat, el per que, mai li vaig confessar a ningú pensant que potser no m’entendríeu i efectivament ningú entén la meva situació, fa poc vaig enamorar-me del meu pare, si , sí ja llegiu bé, com bé he escrit sentia amor per el meu pare, però no un amor normal sinó un amor de parella, se que estareu pensa’n que estic, boja, malalta, i moltes més coses que millor no pensar, i com se que això no es normal he decidit suïcidar-me ja que no m’agradaria viure en aquest món submergida en la vergonya, i les poques forcés que tindria, potser no es pel que diran sinó més aviat pel que diré, per això mare i sobretot pare us he tret el pes dessobre ja que vosaltres no teniu cap culpa del que m’ha passat, moltes gràcies per tot i a tots el que m’intentàveu ajudar en un problema que no tenia cap solució ni molt menys cura, potser m’hauré precipita’t però crec que és el millor per tots i per mi…)
Vale!
Yousra, veig que has fet un intent d’autocorrecció. Així m’agrada. Al Moodle de llatí tens la retroacció.
Salve Margalida!
Aquesta imatge correspon al mite d’Apol.lo, Leucòtoe i Clítie, aquí et deixo la meva recreació:
•Tothom pateix de gelosia en algun moment de la seva vida.
Ella creia que mai en patiria, creia que no era gelosa i però amb el temps va descobrir una part d’ella que no coneixia, tot el contrari al que era, mai havia sentit ràbia, ni gelosia, i molt menys ganes de matar algú.
Una sèrie de mentides i malentesos van fer que perdés el seny.
En Henry era el que mes estimava i la por de perdre’l la tornava boja , els va trobar junts ,la persona que mes odiava en el mon i la que mes estimava, no ho entenia , ells eren pols oposats, ja havia escoltat varies vegades allò de que els pols oposats s’atreien però ….
Tan oposats?
El cas era que des de l’instant en que ho va veure va començar a idear un pla, un pla que acabaria amb la vida de la seva millor enemiga.
Jo veia que estava fatal , com pretenia que jo als meus 15 anys d’edat ajudés a maquinar un pla per la mort d’algú ?, així que em vaig negar i em va contestar:
– Que mes dona, pràcticament ja el tinc acabat.
La veritat es que no la vaig ajudar perquè a mi en Henry m’agradava des de 1r , i li tenia una ràbia immensa, a ella i a tota la seva família .
Vaig estar atenta a tots el passos que feia i la vaig clissar a l’acte, no m’ho creia , va pujar a l’ascensor de l’escola , acompanyada de la seva enemiga i va sortir sola, així que vaig fer una ullada, i la vaig veure estirada a terra, desganant-se.
A mi m’anava be si ho deia perquè així matava 2 ocells d’un tir, i allò vaig fer, a ella la van expulsar i 2 mesos mes tard vaig començar a sortir amb ell.
Vale 😀
Salve Lida !
Aqui et deixo el mite d’Adonis.
En Marc era un jove alt i ben plantat , ell estimava bojament a la seva parella , la Clara.Clara era una noia jove i que destacava per la seva bellesa i la seva intel·ligència. Ells dos s’estimaven tant l’un com l’altre.
Un dia passejaven tranquil·lament sota un cel tan bonic il·luminat tant per el sol i en dia de primavera ,quan despota la Clara tenia una mica de fred i ell va decidir anar a buscar la jaqueta per donar-li.Però no sabia que aquell seria el pitjor dia de la seva vida.El Marc la va anar buscar i li va dir que no es mogues del lloc que aniria de seguida i tornaria.Quan ja no es veia el seu rastre ella es va seure dalt d’un tronc esperant que ell tornès però en instant ella veia un home amb una túnica negra que enterrava una persona i va fer un crit .L’home de la túnica negra la va veure es va amagar corrents i en un instant va agafar una pedra i la va tirar al cap de la jove.En Marc va escoltar el crit de la Clara va anar corrents i va veure que la seva estimada estava estirada al terra i la sang recorrent l’herba verda.En aquell moment es va empanadir tant d’ haver-la deixat sola i que si hages estat ell amb ella no li hagués passat res però quan passa una cosa ja no pots tirar cap enredere sinó assumir les conseqüències.
Ave!
Ave! Aqui deixo la meva recreació de Mirra.
L’Alba estava passant un mal moment, els seus pares s’estaven separant. Poc a poc anava assimilant la realitat. Ja era una dona quasi bé de 17 anys, però com és normal aquests problemes afecten a qualsevol. Per a ella és un moment de dificultats tant en l’insitut com en l’àmbit familiar.
Al cap de 5 messos d’haver-se divorciat la mare va portar a un home a casa. Es deia Jordi i als ulls de l’Alba era bastant atractiu. La mare va explicar-lis a ella i al seu germà gran, l’Albert que necessitava començar una nova vida amb un home que li fes feliç. Estaven indignats per una part, però per l’altre ho entenien i sabien que era normal, ja havia passat un temps des de lo del divorci. Al cap de pocs dies, van agafar-li amistat, encara que amb una mica de rebuig. L’Alba intentava donar més de la seva part, sabia que la seva mare la necessitava ben aprop i que li ajudés en aquest tema. En canvi l’Albert sentia rebuig per què li feia molt de mal veure a la seva mare amb un altre home que no sigués el seu pare. Finalment el jove de la casa va anar-se’n a viure a Madrid durant l’any universitari, per estudiar la carrera de periodista.
Amb el pas del temps l’Alba va fer-se molt amiga d’en Jordi, i no sabia que era però estaba començant a sentir algo dins seu molt diferent a l’amistat. Poc a poc l’amor l’anava agafant, i ella sentia que no podia fugir d’aquest.Va començar a sentir un desig impur i imparable que no la deixava pensar en un un altre cosa.
Un dia la mare va haver d’anar-se’n cap al treball de seguida per una trucada dient que era molt urgent. Es van quedar en Jordi i l’Alba sols a casa. Sense adonar-se’n ja portaben 2 hores parlant i van començar a beure alguna que un altre cervesa. L’Alba cada cop s’apropaba més i en Jordi es començaba a trobar incòmode. Va trucar la mare dient que tornaria més tard i que potser hauria de passar la nit allà i que siusplau es quedés amb l’Alba aquella nit per si de cas. Va començar a fer-se tard i en Jordi va decidir anar-se’n al llit, a més les cerveses li començaben a fer efecte. L’Alba cegada d’amor i de desig, ja bastant beguda va posar-se molt carinyosa i més propera encara. En Jordi que tampoc esque l’Alba no li agradés poc va intentar esquivar-la per què començava a veure les intencions. L’Alba va aconseguir que es quedés una mica més d’estona. Encara més begut ja definitivament va anar-se’n al llit. L’Alba com sabia que estaba molt begut va decidir intentar posar-se al llit amb ell i fer-se passar per la seva mare i que ja havia arribat…Va aconseguir-ho.
Al dia següent va arribar la mare molt aviat pel matí. Va espantar-se per què el llit de l’Alba no estaba desfet, s’imaginava moltísimes coses, però mai, la que va veure amb els seus propis ulls quan va obrir la porta de la seva habitació.
Vale!
Salvete!
Aquí us deixo, encara que una mica tard, la meva recreació de Mirra! Espero que us agradi, encara que em serà dificil superar l’èxit de la meva companya You per això! Jajaja
La Sara era una noia força popular en el seu poble.
Era una noia morena, amb els ulls verds i unes cames infinites, segons molts, la noia perfecte, malgrat que la noia, havia patit molts desenganys amorosos que l’havien dut a desconfiar molt dels nois.
Tenia molts nois que li anaven al darrere, fins i tot nois d’altres ciutats, que l’havien conegut per casualitat en alguna discoteca on la Sara anava a ballar i a riure amb les seves amigues.
Però ja diuen que, la gent no tria de qui enamorar-se i ella, va cometre el gran error d’enamorar-se d’en Marc, la parella de la seva germana.
La Sara, cada dia més enamorada, cada dial i demanava consells a la seva millor amiga Mireia, per a que l’ajudés, ja que ella no sabia que fer, no podia jugar-li la mala passada a la seva germana de treure-li la parella, però… Es que era tant guapo! Era el típic noi del qual et fixes encara que estigui a deu metres de tu. Alt, ros, amb uns ulls blaus que semblaven el mateix oceà, i un somriure encisador, que il•luminava qualsevol moment amarg. Se n’estava enamorant, però tenia que oblidar-se d’ell… Però es que, per a ella era tant difícil oblidar-se’n, mentre que tenia que veure’l quasi cada dia a casa seva, amb la seva germana… No podia saltar-li als braços i fer-li un petó i una gran abraçada, que era el que tenia realment ganes de fer cada cop que el veia, i això la matava per dins.
Un dia, en Marc, mentre la germana de la Sara estava fent unes crispetes per a mirar una pel•lícula, li va preguntar a la Sara que, si li agradava algun noi.
La Sara no va saber com reaccionar, i va dir-li que li agradava un noi molt semblant a ell, però el que en Marc no sabia es que realment era ell el noi de qui parlava la Sara.
En Marc, però, li va dir que li agradaria que trobés algú que la fes feliç, ja que s’ho mereixia, encara que no fos igual que ell.
La Sara, es va entristir de tal manera… Això sumat al remordiment de que estava traint la seva germana, i que creia que mai podria trobar algú com en Marc, es va deprimir fins el punt que, va intentar suïcidar-se, intentant tallar-se les venes i entre un mar de llàgrimes, va caure desmaiada.
La Sara va tenir la sort que, una estona després de cometre aquesta bogeria, aparegués la Mireia, ja que aquella nit havien quedat per anar a una discoteca. La Mireia en veure-la en aquell estat, va afanyar-se a socórrer-la. La Mireia, quan la Sara va despertar, va jurar-li a la seva millor amiga que l’ajudaria a conquistar en Marc, costés el que costés, però que mai més intentés fer una bogeria d’aquell tipus. La Sara va quedar convençuda i estava decidida: aniria a conquistar el cor d’en Marc, per sobre de la seva germana, per sobre de tot perquè segons ella, en l’amor i en la guerra, tot s’hi valia.
Aquella mateixa nit, la Sara i la Mireia, van anar a una discoteca que inauguraven aquella nit. La Sara sabia que la seva germana hi anava amb en Marc, i la Mireia va voler ajudar a la Sara, posant-li alcohol a la beguda d’en Marc, sense que ell se’n adonés, mentre la Sara entretenia a la seva germana.
Quan en Marc ja havia begut bastant i no sabia el que es feia, la Mireia va emportar-se a la germana de la Sara a ballar, per tal que la Sara pogués flirtejar amb en Marc, i així ho va fer.
L’estratègia li va sortir bé, i els dos nois van acabar gaudint del plaer que li proporcionava l’altre. Això va succeir varies vegades més, però en Marc, no n’era conscient, ja que l’endemà no recordava res de la nit anterior.
Van passar unes setmanes i la Sara va començar a preocupar-se, ja que no li havia vingut la menstruació aquell mes; ja es temia el pitjor: que s’havia quedat embarassada d’en Marc.
Aquella nit la Sara va trucar la Mireia per a dir-li que l’acompanyés a fer-se la prova de l’embaràs, ja que pensava que aquella nit que va passar amb en Marc, entre ell estava begut, li havia passat factura, amb la mala sort que en Marc, estava rere la porta i ho va sentir tot.
En Marc, en esbrinar el que havia succeït, es va sentir enganyat i manipulat, i pensava que tot allò havia estat una estratagema de les dues germanes per riure’s d’ell. En Marc va deixar la germana de la Sara, i va escridassar amb totes les seves forces a la Sara, fins i tot, va arribar a aixecar-li la ma.
La Sara, va quedar molt afectada… La seva germana no li parlava i l’odiava fins a tal punt de girar-li la cara cada vegada que es creuava amb ella per casa, tenia por d’en Marc, ja que li va aixecar la ma i la seva família va descobrir el seu embaràs.
La Sara, va agafar una motxilla, i dins va posar-hi els 120 euros que tenia estalviats, el seu mòbil, quatre peces de roba i una foto amb tota la seva família, i va marxar d’aquella casa on, la repudiaven.
La noia, mesos després va donar a llum, apartada de tota la gent que abans l’havia estimat i ajudat en tot, i es trobava completament sola en aquest món.
Adeú siau!!!
Deú meu ,deú meú, deú meu!!! el pare
Això no pot ser, posible!
Mentre’s el pare estava parlant sol, la Maria estava el seu costat tant tànquila dormint.
El pare estava mort de la vergonya, estava el llit amb la seva filla.
Això no pot ser….
La Maria es lleva i es trobà amb el seu pare en el llit tots dos.
Es va posar a plorar per el que havien fet tots dos.
Però el seu pare ni ella es van quedar muts durant 10 minuts aproximadament,callats.
El pare va comnçar a parlar, va començar a parlar i ha dir que ha estat un error,que aquella nit havien vegut massa i no van saber res del que feien, un error!
La mare no estva a acasa estava de viatge de negocis.
Es va llevar del llit, i se’n va anar el lavabo a dutxar com si no rès.
La Maria en aquell moment el seu novio, la estava trucant per quedar a donar una volta i a sortir a sopar. La Maria no va saver que dir, el seu novio. I va penjar el telefòn.
Quan el seu pare va soitr del lavabo, va donar un petó a la seva filla al cap dient-li que s’ha de’oblidar aquest error. Però la Marioa no es va poder treure la imtage que va tenir en llevar se’n del llit de sa mare i de sen pare. Un error….
La Maria va entarr el lavabo es va dutxar i va sortir, se’n va anar a la seva habitació i es va vestir.En vestir se’n va trucar el seu novio Víctor i li va dir que pedó per abans i què acceptava el anar amb ella a sopar i a donar una volta, que necessitava estar amb ell. Van quedar a les 5h de la tarda, per passar ambg ell la nit. En sortir de casa, sa mare la va trucar per telefòn i li va dir aque com estava ella i el seu pare. La Maria va rtespondre que estaven molt bé. En acabar la seva conversació amb la seva mare, li va demanar que no trigues en venir cap a casa. La seva mare li va dir, que estigues trànquila que vindria lo abans possible.
A camí a casa del Víctor, li va començar a fer mala la panxa de cop. Però va suportar aquell dolor. En arribar a casa d’en Víctor, va voler no anar a passajar ni soritr de casa. En principi en Víctor es va posar furiós, però de seguida va recapassitar i va voler estar el costat de la seva xicota. Aquella nit va ser molt especial.
Van passar 2 mesos desde aquell error. I la Maria va voler anar a fer una anàlitica, perquè el seu novio no parva de dir-li que anès el metge, perquè tenia moltes nausies i es trobava molt dèbil. Va acceptar en anar amb el Víctor el seu costat, i va fer la anàlitica. La doctora li va fer proves. En fer li les proves el resultat de seguida es veuria. La doctora va entar molt contenta, la Maria va fer un sospir gran en veure que la doctora entrà molt contenta. Va començar a parlar i va la primera paraula que va dir va ser: Felicitats nois, estàs embarassada de 2 mesos. En Víctor va saltar d’alegria, però a la Maria es va tornar pàlida. La doctora en acabar la consulta va demanar a fer repòs a la Maria i en Víctor va dir que estaria amb ella en tot monet. En sortir del metge en Víctor va abrassar a la Maria i li va començar a donar petons i abraçar-la , però en entrar el cotxe la Maria va començar a plorar, en Víctor no savia si plorava pde l’alegria o per un altre cosa. La Maria en veure que en Víctor s’estava posant trist, va cambiar de cara i va començar a riure. Es va dir a si mateixa, que podia i que no hi passava res. En arribar a casa en Víctor va voler pujar a casa de la Maria amb ella. Però ella li va dir que no, que no pujes. En Víctor en veure la reacció de la Maria va agafar el cotxe i se’n va anr a tota velocitat.
Van passar díes i la Maria no parlava amb en Víctor, per cap raó, jà hi portava 2 mesos i 25 dies. Estava a punt per fer 3 mesos i poder veure la seva primera radiogràfia. En pujar a casa es va trobar amb el seu pare tot borratx i parlant sol. Li van entrar ganes de plorar i de dir el seu pare que parès de estar borrat, però de cop s’adona que el seu cor comença a bategar un cop i un cop amb una gran velocitat. Va entrar a la seva habitació i se’n va tancar. Però el m`vil li va sonar,era en Víctor , però no va voler parlar amb ningú.Però de cop s’adonà que el timbre de casa estava sonant, va anra a obrir la porta el seu pare tot borratx. I va escoltar la veu d’en Víctor que preguntava per ella.En escoltar la veu d’en Victor se’n va anar correns el lavabo, no li podia dir el seu novio que el fill que esparava podria ser del su pare o seu. I per no suportar el dolor del error,i per no voler agunatar més,es va veure un pot de pastillas i va caure el terra..El pare i el novio la van trobar a terra, quan la van portar el metge,no va poder fer res, ja era massa tard.
Perdoneu per les faltes!!!Lida siusplau me les podries veure!
Gracies!!
Salve.
Aquesta il·lustració pertany al mite de Mirra, que es convertida en arbre, concebint a Adonis com el seu fill.
Vale.
L’enhorabona, Sara! Segon premi amb “Ombra” a la Mostra Literària del poble! Pots estar ben contenta!