Reprenem rumb envers Ítaca sense perdre’ns pel laberint del desencís

Vathi, Ítaca

Vathi, Ítaca

Aquests dies he fet escala en un port ben resguardat de la Mediterrània i m’he aturat a reflexionar sobre l’educació actual  i, en concret, sobre el fet de ser per decisió pròpia, per tant per vocació, professora de grec i de llatí al Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, un centre a punt de ser fusionat o més aviat engolit en un macro institut en un municipi amb un alt índex d’immigració i d’atur.

Enguany, a la gent més propera li he felicitat les festes de Nadal amb un vídeo molt personal i molt familiar, però al Facebook per Cap d’Any  he triat un vídeo de  fa tres anys i, no pas per mandra o atzar, perquè precisament a posteriori aquest muntatge  marca una fita en un gir de 360º a la meva carrera docent. Aleshores no sabia quin era el meu rumb, només que em calia un fil per no perdre’m en les meves classes en aquell mar de dubtes i d’incerteses en què, sense voler, obligada per la  necessitat diària  i empesa per uns aires didàctics renovadors, començava a entrar tot i que les aigües que deixava enrere m’eren molt més còmodes, però intransitables i incomprensibles per als meus discents. Bons vents em van fer desplegar veles, vaig recalar en bons i acollidors ports, Chiron fou i continua essent el més important, vaig trobar i encara mantinc bons companys de viatge arreu, la bona Fortuna em va ben acompanyar sens dubte i Hermes em va indicar el camí per no perdre’m per aquell intricat laberint, de seguida varen arribar els èxits i els reconeixements a dins i a fora de l’aula,  la navegació va ser d’allò més favorable; però, no em deixava de preguntar quo vadis, Margalida? quan veia que en  el  meu traç hi solcaven altres vaixells, altres naus. Sabia que, com a  bon timoner, amb un bon cop de timó podria salvar la meva nau, però la flota era massa. Aquests neguits m’impedien una navegació plàcida tot contemplant les onades i les constel·lacions que guiaven el meu periple. No patiu, però; ara ja sé on vaig. Vaig també a Ítaca, com no, i avui  hem reprès el nostre viatge. Hissem veles al vent i la clau és fruir de la travessia, fent camí cal aprendre, cal aturar-se a observar la mar més blava, el viarany més obscur  o l’estel més brillant del firmament, cal sortir, sigui com sigui,  sans i estalvis d’Escil·la i Caribdis, i ben gran és el poder xuclador de la xarxa… Però més gran és la nostra missió, fer el guiatge d’uns joves que són el futur del nostre país tot i que no sap encara on va, ni què vol… perquè trobin una feina que no saben quina, ni com serà… però que hauran de ser competents, creatius, interdisciplinars i saber treballar en col·laboració per realitzar-se com a persones i arribar a ser feliços.

El nostre món canvia ara tan de pressa, tot és tan efímer que hem d’aprendre a ser competents i a motllar-nos a aquesta situació sempre inestable, sempre itinerant. Reprenem, doncs, amb il·lusió i decisió la nostra navegació i, si cal, ja farem el cop de timó; però, si tenim GPS, no podem navegar amb metodologia del segle dinou perquè guiem joves del segle XXI, ni tampoc anar fent pals de cec tot seguint l’últim crit tecnològic. La flota es mereix un bon guiatge envers una Ítaca del coneixement, lluny de ser esclaus d’informes, de resultats acadèmics, ni de canvis polítics. Confio en el bon guiatge i l’espero. Tanmateix, si no arriba  l’emoció i la passió continuaran essent els millors aliats. Fixeu-vos-hi ni em platejo hic et nunc si estudiar llatí i grec serveix, no en tinc cap dubte ni de la seva utilitat, ni de la seva actualitat, ni de la seva interdisciplinarietat, ni si les noves tecnologies són escaients, com podria ser d’una altra manera amb nadius digitals connectats a la pantalla i a les xarxes socials, crescuts amb jocs digitals i realitats virtuals, amb capacitat de resoldre problemes ficticis i en superar resultats de manera individual o col·lectiva (wii), de demanar ajut als fòrums o al twitter, de fer xuletes digitals a través dels seus mòbils connectats al món… El que cal és saber què volem i on volem anar a parar i jo crec que ara ho sé.

Us desitjo, per tant, molt bon any i millor periple envers Ítaca! Capguardeu-vos dels perills i no us deixeu perdre per la desil·lusió i el desencís!

N.B.: Aquest apunt va dedicat a tots els companys i companyes i especialment als futurs professors de Clàssiques del Màster de Secundària de la Universitat de Barcelona.

42 thoughts on “Reprenem rumb envers Ítaca sense perdre’ns pel laberint del desencís

  1. Jordi Rincón

    Doncs sí, Margalida, jo també crec fermament que la vocació i la responsabilitat d´educar els nostres joves (missió que hem d´entendre com un privilegi)són els vents que han d´impulsar les nostres veles. El nostre exemple d´amor pel que fem i diem ha de ser la millor referència, malgrat el desencís que de vegades experimentem. També és humà i també l´hem de compartir perquè forma part de la vida mateixa i del seu creixement personal. Quan s´explica bé, tot sentiment és expressió de vida. Gràcies per compartir aquests pensaments íntims en veu alta. Seguirem navegant per aquests mars meravellosament incerts. Itaca ens espera.

  2. Oriol Garcia

    Com a alumne de fa 4 o 5 anys de la Margalida, penso principalment que és un text molt transparent, és a dir, s’explica una història o trajectòria des d’un principi fins a l’actualitat, on no hi ha res d’aparecnes, tot el que es comenta i és real, el que es diu i es programa es fa.
    Hi ha diferents treballs en la nostre societat, que si meés no, el tens que fer perquè no et queda una altre opció. El treball de la Margalida, potser no ho considera un treball al 100%, ja que estic segur que arriba a l’institut cada matí amb una energia i amb unes ganes de tirar aquest bloc endevant i d’ensenyar-nos el màxim de coses possibles; ella més que ningú entén aquella frase de: ”Fer alló que t’agrada es un plaer, per molt que sigui una feina”.
    Tot resultat bó i magnífic com es el treball de la Margalida amb totes les coses que exposa i també aquest bloc, no son fruit de la naturalesa, és a dir, tot això te un procès molt fort i molt llarg, on segurament la Margalida ha estat hores, dies, setmanes i anys per aconseguir-ho. També els alumnes, professors i altres persones d’altres indrets hem hagut de dedicar-nos també molt de temps per tirar endevant tot això i millorar amb el pas dels dies.

  3. akomarova15

    Hola Margalida,
    m’he llegit l’article sencer, m’ha semblat impressionant. M’encanta com escrius, ha sigut un text super creatiu. Tens raó en moltes coses que escrius, ens tocarà un món molt competitiu, i que nosaltres haurem de ser molt creatius per poder tenir èxit.
    Estudiar llatí i grec si que serveix, i per moltes coses, algunes ens agradaran més i d’altres menys, per exemple els llatinismes m’han ajudat molt, abans no els notava, ara els veig per tot arreu.
    El vídeo que vas triar per Nadal, el vaig veure i em va agradar molt!

    En conclusió, m’encanta el teu escrit:)

  4. Laura Galán

    Lida, m’ha agradat moltíssim aquest artícle! crec que és el més personal que has fet. Ho hauries de fer més sovint, a més, escrius molt bé.

    Des del meu punt de vista, tens tota la raó. És veritat que costa molt saber què vols ser a la vida, el meu cas es un gran exemple. Fa tres anys volia ser criminòloga, però llavors vaig descobrir que hi havia molts factors en contra si volia estudiar un batxillerat científic, i molts a favor de l’humanístic, ja que m’agrada moltíssim la literatura i el món clàssic. Finalment estic aquí, amb el propòsit de ser traductora o filòloga d’alemany.

    Pel que fa el canvi que hem viscut, crec que tots l’hem assimilat molt bé, gràcies als professors, com la Margalida, que s’han encarregat d’introduïr totes les competècies didàctiques en el seu mètode educatiu, ja que avui en dia són indispensables allà on volguem anar.
    Si el grec i el llatí són necessaris, només ho sabem aquells que l’estudiem i anem descobrint de mica en mica tot el que hem heretat de la seva cultura i a la mateixa vegada, els orígens de tot allò que avui coneixem.

  5. El-Mekki Hali Al-Kassir

    M’he quedat molt impressionat amb aquest article Margalida, no pensis que ets la única, jo també m’he sentit així un bon dia t’aixeques del llit i tot el que pensaves que era cert ho poses en dubte i no saps ni que vols, ni que necessites, ni cap a on vas… però penso que tot es dona per culpa de viure un cúmul de situacions que canvien la teva vida 360º com tu bé has dit abans, perds les ganes de fer les coses, et costa pensar i parlar l’únic que desitges es amagar-te i sortir quan tot s’hagi acabat, aquest canvi tan brusc per mala sort és pot donar en qualsevol instant de la teva vida i et poc afectar moltíssim…dic això perquè la Margalida bé ho sap que m’ha passat, per sort meva l’únic que m’ha calgut fer és desaparèixer per un temps d’aquest mon allunyar-me dels problemes que em rodejaven per poder reflexionar i trobar-me amb mi mateix de nou, ser aquell noi que tenia les idees clares anar amb el pinyó fix, e perdut a moltes coses que no em vaig donar compte que eren importants però com sempre m’has ensenyat Margalida, a treure les forces de dins meu i esforçar-me i lluitar per allò que sempre e cregut. Gracies, i et puc assegurar que com a persona ets increïble i com a professora excel•lent

  6. lina

    Ave Lida!
    En primer lloc he de dir que ha sigut per a mi un article molt emotiu, ja que descrius totes les teves sensacions al llarg de la teva vida com a docent.
    Moltes vegades i quan som més joves, ens trobem molts inconvenients en la nostra vida que interromprem tots els nostres propòsits. Per això, hem saber com conduir el nostre vaixell per arribar a bon port. Pel que veig, la teva vida docent no ha sigut res fàcil, ja que has tingut que superar molts obstacles, però tot i així has sabut trobar una solució i t’has superat a tu mateixa, cosa que té molt de mèrit.
    Jo espero que enguany tots el meus companys i jo, amb els quals he compartit gran part de la meva vida, puguem complir tots els nostres objectius, tant acadèmics com personals. Com va dir l’Esther, ja estem en la recta final de la nostra vida en la infantessa i tenim que concentrar-nos al màxim i ampliar els nostres coneixements. Encara que ens quedi moltes d’experiències per viure i també molt de coneixements per descobrir, estem a punt de finalitzar una etapa important en la nostra vida i per totes les coses viscudes amb vosaltres, els meus companys, us desitjo molta sort per aquest any.
    Segur que arribarem a bon port!

  7. Irena

    Ave Lida,
    m’has deixat bocabadada, en certa manera crec que de vegades, no només jo sinó tothom ens “deprimim” per algunes coses que ens costen.
    Crec que avui dia el coneixement amb les noves tecnologies és millor, però millor perquè molts cops ens deixem portar per això. Antigament en els temps dels nostres pares els deures, treballs, etc, requerien molt més esforç que actualment que amb un simple obrir de finestra de l’interent ens apareix tot. Per una part em sembla perfecta, ja que és ben fàcil per adquirir uns resultats excel·lents, però per més que es faci així quin profit trellem. Així doncs, mai podrem saber si aquesta persona ho escriu per si mateix.
    Això que dius de les xuletes als mòvil, és bona idea, jaja, a més que avui dia hi han maneres increíbles per copiar.

    Moltes gràcies per felicitar-me un bon any, espero que ho tinguis també, sobretot perquè ja és l’últim any que pasarem junts.
    gràcies de debò,
    I sens dubte el llati serveixen per la vida quotidiana, ja que com ja sabeu és l’essència de la nostra llengua.
    valee!!:D

  8. Rubén Florencio

    Ave Lida!

    Una recreació de Les aventures d’Ulisses increible, la veritat es que ha sigut una invenció amb molt de sentiment 🙂
    La veritat es que el meu futur és totalment incert, però els gustos sobre el llatí i el grec són bastants grans i potser em guio per estudis relacionats amb aquets per al futur. Una bona cantera ens espera!

  9. Dolors Clota

    per típic i tòpic que pugui semblar…

    I si la trobes pobra no és que Ítaca t’hagi enganyat,
    savi com bé t’has fet, sabràs el que volen dir les ítaques.
    (Kavafis, Carles Riba, Lluís Llach)

    Una abraçada clàssica de tot cor, Margalida, i a tots els que també estimeu aquest nostre món clàssic.

  10. Teresa Devesa i Monclús

    Estic en plena recta final del Treball de recerca, com tu mateixa fa uns mesos, i certament l’esforç, la dedicació i l’entrega dels alumnes bé es val una mica de sobreesforç per part nostra, que tenim la responsabilitat de guiar-los per aquest camí de descoberta intel·lectual. Però tot això, sense il·lusió i convenciment per part nostra seria realment difícil. Coincideixo plenament amb tu i, si hi ha algun lloc per signar les teves paraules, deixa-m’hi un espai, ja que no es pot dir més clar ni millor…
    “Sursum corda”

  11. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies a tots i a totes; no tinc paraules com diu el Mekki per expressar el que sento, sols dir-vos que amb gent com vosaltres tot és possible.

  12. Yasmina

    Estimada Margalida (m’atreveixo a dir estimada perquè des del moment que has entrar a l’aula ho has començat a ser per a nosaltres, ens has deixat encisats)

    Com ja he dit, la classe d’avui ha estat totalment encertada. La necessitàvem. Necessitàvem veure i escoltar a algú tan enamorat de la seva feina i que dóna el millor de si mateix pels seus alumnes, que són allò que realment ens ha d’importar als que ens volem dedicar a la docència. La feina que has fet i que fas és impressionant i molt bona. Moltes gràcies per obrir-nos els ulls. A mi el que més m’ha agradat de la sessió d’avui ha sigut sentir com les dificultats no et van vèncer, sinó que et van servir per a crear un sistema que marcarà un abans i un després. Espero que jo també pugui aportar el meu granet de sorra en aquest món clàssic ben aviat.

  13. Margalida Capellà Soler Post author

    Estimada Yasmina, em fan molt feliç els teus mots i segur que seràs una gran professora de clàssiques i que aportaràs moltíssim, més del que et pots arribar a imaginar. Entre tots i totes ens en sortirem i tant, a més ara gràcies a la xarxa ja no estem sols, i la força fa la unió. Ja saps on trobar-me i espero no perdre el contacte. M’agradaria també comptar amb les teves col·laboracions i així anar aprenent tots junts i anar engrandint aquesta nostra teranyina clàssica. Molta sort i fins ben aviat!

  14. Claudia

    El que diu la Yasmina és totalment cert, ens has deixat a tots encisats. Ja ho estàvem una mica des del dia que el Sebastià ens va ensenyar un tast de la teva feina, però ahir ens vas acabar d’enamorar. Realment necessitàvem una classe tan positiva i algú que ens parlés amb tanta il•lusió. Abans de Nadal, vàrem fer les pràctiques a l’institut i va ser una experiència preciosa. Però ara, en tornar de nou a la universitat, estàvem una mica apagats i ahir ens vas donar l’empenta que necessitàvem. Durant les pràctiques, sovint entrava en aquest bloc per veure què estàveu fent a classe. Tant de bo algun dia jo pugui ajudar-te una mil•lèsima part del que em vas ajudar a mi amb aquesta eina i amb la il•lusió que se’n desprèn d’ella. Una abraçada!

  15. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies, Clàudia, i molt bona sort! Ja saps on trobar-me. Sempre seràs ben rebuda.

  16. Antonio

    Hola Margalida
    Amb aquest post i la classe d’ahir m’has deixat bocabadat. És increible com escrius i les ganes que tens d’aprendre cada dia una cosa nova.
    No he parat de pensar en tota la nit tot el que ens vas dir, totes els recomanacions, el teu sentiment maternal cap als teus alumnes. Ets una professors increible, de gran vull ser com tu i disfrutar de la feina com ho fas tu. Quan vam sortir de la classe, entre nosaltres, vam dir si no necessitaves uns quants ajudants perquè ens encantaria treballar amb tu i amb aquesta gran innovació i que nosaltres estem poc acostumats, les TIC.
    Gràcies per mostrar-nos tal com ets, per deixar-nos veure la teva tendresa i les teves expectatives i experiències de les clàssiques. Espero tenir tanta sort com tu, i si no, almenys disfrutar de la meva feina i dels meus alumnes.
    Perdona, en el meu cas, si et preguntava moltes coses, però són dubtes que ningú, mai, m’havia respost i que gràcies a tu ja veig una mica de llum a la foscor. Gràcies per obrir-nos els ulls i fer d’una classe magistral, una classe entre amics, una classe increible. Tant de bo tots els professors fossin com tu i les classes fossin com les teves.
    Els teus alumens han d’estar ben agraïts perquè tant de bo jo hagués tingut una professora com tu.
    Moltes gràcies per tot!

  17. Margalida Capellà Soler Post author

    Antonio, els teus mots em fan molt feliç i m’han emocionat moltíssim. Per a mi també va ser un plaer passar la tarda amb tots vosaltres. Espero que continuem col·laborant i aprenent junts. Em va agradar molt que preguntéssiu i que us interesséssiu tant. Mentre tornava a casa, vaig pensar que us volia dir moltes més coses. Sort en tenim de la xarxa. Fins ben aviat i molta bona sort!

  18. Jordi Saura

    M’han agradat molt les teves reflexions i, només et puc dir, que a banda de les metodologies, estratègies, recursos, mitjans, etc. que poses a l’abast del teu alumnat, el que de ben segur els arriba, els queda per sempre i els has trasmés és la teva fantástica vessant humana i la passió per la teva feina.
    I això és el que ens dóna energia.per no defallir, quan els gestors, els d’ara, d’abans i, em temo, de sempre no veuen des del csliu dels despatxos que es converteix en gelides decisions, perquè l’autèntic caliu, a vegades amagat, es troba a les aules.
    Ànims i fins aviat.
    Jordi S.

  19. Margalida Capellà Soler Post author

    Quina alegria, Jordi, retrobar-te per aquí i donar-me caliu amb els teus mots. Moltes gràcies i fins ben aviat!

  20. Rebeca Sánchez

    Margalida, mai havia llegit un article tan personal i emotiu com aquest escrit per tu, parlant de les teves experiències i la teva manera de veure el món. Crec que ho hauries de fer més sovint perquè som els teus alumnes i amb aquests escrits, a part de gaudir i aprendre amb un text tan ric i tan bell com aquest, aprenem sobre el que dius.
    Tens moltissima raó en tot el que esmentes. Nosaltres som la pròxima generació que farà que tot el camí que heu recorregut vosaltres, tot l’esforç, per seguir endavant i per a que nosaltres ho tinguem més fàcil, val la pena.
    Val la pena seguir endavant, amb totes les novetats que la vida ens dona, val la pena que ens esforcem per a que aquesta ultima part de la nostra vida com a estudiants encara a port sigui apta per a sortir a mar i emprendre un viatge on la nostra vida sigui profitosa i ens dugui felicitat i èxit.
    I sense cap dubte, tot el que aprenem amb tu, Margalida, és essencial a la vida, perquè no només aprenem a parlar llengues, si no també aprenem lliçons de la vida.

  21. Margalida Capellà Soler Post author

    Rebeca, moltíssimes gràcies per llegir, reflexionar i escriure tot el que m’has escrit en comentari. N’estic segura i, per tant, quan crec que estic en el camí correcte m’enfado i ja saps que és per al vostre bé. No aquest curs, sinó aquest any que acaba de començar, em fa feliç el teu canvi d’actitud davant els estudis. Me n’alegro molt i ja veuràs que te’n sortiràs. No acostumo a equivocar-me en aquests pronòstics perquè si tu t’hi esforces, i ara ho fas, ben segur que ho aconseguiràs.

  22. Helena

    Hola Margalida!

    La classe del dimarts que ens vas donar han marcat un abans i un després en el camí que estem fent per arribar a ser professors. Com els meus companys, la classe que vam tenir amb tu em va deixar totalment encisada, però encara ha estat més gros el sentiment un cop he llegit el teu post. És increïble veure, quasi tocar l’energia que transmets vers la docència del llatí i del grec.

    Gràcies de tot cor!

  23. Margalida Capellà Soler Post author

    Helena, els teus mots també a mi m’emocionen i m’ajuden a seguir fent camí. Espero retrobar-te ben aviat. Et desitjo molta bona sort i, si em necessites, ja saps on trobar-me.

  24. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Jordi, per fer-me arribar en comentari la teva opinió. Fins demà!

  25. yousra

    Salve!

    Impressionant!!! el teu article Margalida:)! diu molt per si sol !
    Desprès de llegir el teu article m’ha fet reflexionar bastant sobre un futur i les decisions que prenem .El que es clar es que mai sabrem el que ens trobarem .
    Tens tota la raó en el que dius , a vegades cal mullar-se per guanyar encara que veiem la mar plena d’altres vaixells.
    En fi tota la flota que hi anem al final triarem un camí i posarem els peus a terra , reflexionarem , mirarem endavant i llavors caminarem cadascú pel seu camí ple d’obstacles amb els qui ens enfrontarem hi ha qui cau, hi ha qui no, però el que es clar es que la nau no va sola sense algú al seu timó!
    :D!
    Vale Margalida!!

  26. Margalida Capellà Soler Post author

    Yousra, a mi m’ha impressionat moltíssim el teu comentari i la teva reflexió.
    Els teus pares també van venir a buscar aquí la seva Ítaca des del Marroc! Potser quan demani la recreació i actualització de les aventures d’Ulisses t’hi podràs inspirar. Bon viatge!

  27. Francesc Franquet

    Ave Margalida,
    En primer lloc molt bon any. Et felicito per aquest meravellós article escrit des del sentiment. Estic totalment d’acord amb el que dius. Els docents de clàssiques tenim una feixuga tasca i hem de lluitar contra les tempestes que se’ns poden presentar. Crec, però que tenim molts recursos i una gran il.lusió, la qual cosa ens fa seguir endavant dia rera dia.
    Confio que seguim tenint aquesta inspiració dels déus i aquesta força per poder continuar el nostre periple fins a la pàtria d’Odisseu. Salutacions i bona fortuna!

  28. Margalida Capellà Soler Post author

    Molt bon any, Francesc! M’alegro de llegir els teus mots i no saps com m’animen a continuar fent camí. També espero retrobar-te aviat aquí i a Aracne. Els alumnes em demanen pels teus. Fins ben aviat!

  29. Victoria

    ¿Per què serà, Margalida, que darrerament estem totes dues molt homèriques? 😉
    M’ha encantat el teu escrit. Són les reflexions que ens fem contínuament tots els que ens dediquem a aquesta professió, però en veu alta i clara.
    Crec que si hem arribat fins aquí en aquest viatge, ja no podem fer marxa enrere. I també crec que sobreviurem a totes les tempestes de reformes educatives i decisions polítiques amb professionalitat i amor per la nostra tasca docent, com fins ara.
    Una abraçada ben forta.

    Victoria Bescós

  30. Margalida Capellà Soler Post author

    Potser, Victòria, perquè en Homer trobem l’autèntica força per continuar malgrat totes les dificultats i sota la seva ègida no hi haurà tempesta que ens tombi. Moltes gràcies, amiga, per dedicar part del teu temps a llegir el que ja saps, per experiència, i per deixar-ne constància escrita. Una forta abraçada i fins ben aviat.

  31. Chaima Anza

    Estimada Lida, m’he atrevit a dir t’ho perquè crec que et mereixes ser estimadaa i moltissim més!
    M’has impressionat amb el teu article d’Ítaca, ha sigut un dels millors aticles fet per una professora!
    No sé que dir més m’he quedat sense paraules…..
    Et mereixes un premi!
    Però el que m’ha sorprès més, ha estat aquest article fet des del teu sentiment. Els teus sentiments són verdaders i reals i gràcies aquests sentiments cada dia escrius coses noves i animes a la gent a escriure. Sobretot hem de escriure pensant i després escriure (és clar), però també hem de’escriure el que ens mana el cor!!!!!!
    Moltíssimes felicitats!
    Gràcies a vostè Lida, m’has donat més anims de escriure i a la gent1
    Sobre tot segueix així, que al llarg dels temps com ara seràs una estrella en el cel, que cada cop que ajudis,escriguis…. brillaràs el cel però també en els nostres pensaments i els nostres cor!;)

  32. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies, Chaima; però el més important és que quan surtis de l’institut t’emportis tu un trosset fulgent d’estrelles i el facis tornar més gros fins que es torni a dividir. Chaima, ja saps que no parlo mai de mi a classe per molt que insistiu, però de vegades és bo confessar en públic els sentiments. Som humans i ho volem continuar essent, i com humans defallim, però ens aixequem i lluitem. Lluita, treballa i aconseguiràs allò que tu i jo sabem: acabar els estudis.
    Per aspera ad astra!

  33. Gemma Garcia

    Margalida, el teu article és molt bonic i entranyable. I les reaccions, molt emocionants, especialment les dels alumnes, els teus i els del màster. Et felicito i ens felicito per la sort de comptar amb el teu exemple.

  34. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies, Gemma. Tens raó els alumnes responen i això és el millor al·licient per continuar endavant. Ho tenia clar però després de la seva reacció ara no en tinc cap dubte.

  35. Chaima Anza

    Moltissisimes gràcies, Lida, per donar-me aquest anms , saps molt bé que lluitaré pel meu futur!
    Encara que m’hagi de deixar la pell, m’ho treuré i llavors el cel il·luminaran dues estrelles: la teva i la meva!
    Aquestes dues estrelles il·luminaren fins que el seu destí acabi!

  36. Chaima Anza

    Salve a tothom!
    Que sàpiqueu que la poeta que té la classe la meva profe sóc jo la Chaima!
    Una alumna que vol aconseguir el seu desti lluitant cel i terra, per aconseguir el tresor final!!!!!!!!

  37. Margalida Capellà Soler Post author

    Ho sento, Chaima, ara veig que no havia posat el teu nom. Fas bé en proclamar-lo als quatre vents, però sobretot treballa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *