Què us ha semblat la vinyeta de Forges, publicada avui a El País, arran de la nova grip, la porcina? Realment, pandèmia té aquest significat etimològic? Què opineu de les altres paraules inventades per l’humorista? L’ètim comú -èmia té alguna relació amb el de pandèmia?
A veure si escriviu uns quants mots que tinguin un o altre dels ètims grecs que formen pandèmia?
Encara no m’ho crec! No m’ho puc creure! El Fil de les Clàssiques, baldufa d’argent a Edublogs 09! Ja era tot un honor haver arribat a finalista en un concurs estatal amb tanta quantitat de blocs d’educació i de tan bona qualitat!
El fil de les clàssiques rebrà el proper dia 6 de juny, en el decurs de la Jornada Espiral, al Caixafórum de Madrid la baldufa d’argent en la categoria Blogs de professors i professores de l’associació Espiral Edublogs 09. Tot i que l’associació va decidir classificar el nostre bloc d’aula en la categoria de professors i professores, molt més disputada, i amb sols tres premis, continuo pensant que el nostre projecte és un bloc d’aula, i de Clàssiques, que tots els dies vosaltres, discipuli et discipulae, feu possible. Els vertaders guanyadors, per tant, d’aquest guardó sou vosaltres i els col·laboradors d’altres centres, com els alumnes de l’ IES Albéniz de Badalona a Aracne fila i fila: sense vosaltres, sense els vostres comentaris i aportacions, sense els vostres dubtes i suggeriments, sense els vostres muntatges audiovisuals, sense el rap… El Fil de les Clàssiques no seria el que és. Moltes gràcies i la més afectuosa enhorabona, guanyadors i guanyadores!
Des de El Fil de les Clàssiques, volem agrair el guardó a l’associació Espiral, Educació i Tecnologia i també volem felicitar tots els blocs premiats en les diferents categories i d’una manera molt especial a Clàssics a la romana que han aconseguit la baldufa d’or en la categoria de blocs d’aula de batxillerat; també volem compartir el premi amb tots els molts blocs de clàssiques que s’hi van presentar i alguns van arribar també a finalistes. Per molts anys i moltes gràcies a tots i a totes!
Ho celebrem amb el rap de El Fil de les Clàssiques! Prosit!
Qui estima més els fills: les mares o els pares? Aristòtil a Ètica a Nicòman ho tenia clar: les mares. En la literatura grega, també sembla que estimen més les mares. Els fills eren la seva vida i tot sovint morien, en el part, per donar-los vida. L’embaràs, el part, els primers anys junts en el gineceu fan que la dona senti el fill com a alguna cosa pròpia. A més, s’hi sentia completament realitzada i es complaïa moltíssim, tot mirant la canalla, acaronant-la, adormint-la, alletant-la, embolcallant-la, cantant-li, criant-la…. Era allò que diem en català una autèntica lloca.
La literatura grega, però, identifica aquest amor de mare amb diversos animals com l’ocell que protegeix els pollets sota l’ala, o com l’ovella alletant el xaiet, o l’eugua que nodreix la pollina, o la lleona que defensa els seus cadells.
La dona grega també comptava amb les esclaves, la dida i les àvies per criar els seus fills en un clima d’amor i acolliment. També hi havia carinyoses mares adoptives i dolces mares acollidores ( la Sàmia de l’atenès Menandre!).
Quan li arribava la mort, tot era orgull de mare:
Aquesta tomba m’ha ofert el meu marit Froures,
digna corona de la meva pietat.
Deixo en les cambres de Froures un cor il·lustre de fills,
fidel testimoni de la meva vida assenyada.
Dona d’un sol em moro, però en deu vivents visc,
havent collit el fruit d’unes noces fecundes.
Anònim, Antologia Palatina (trad. M.Àngels Anglada)
Quina mare divina pateix moltíssim quan li rapten la filla? Quina, quan els seus pretendents pretenen fer una emboscada al seu fill? Quina mare prefereix morir abans de suportar el dolor de l’absència del seu fill? Quina mare disfressa de nena el seu fill perquè no vol que mori a Troia? Quina dida estima, pateix i s’alegra com una mare? Quines altres mares de la literatura o mitologia grega recordeu? Totes són bons models?
Feliciter, mater, matercula mea!
Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!
Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:
Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!
Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.
Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:
Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament, ens recorden les monedes romanes:
Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.
El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models.
Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?
Què en sabem de Prometeu? Què va fer i per què Zeus el va castigar? Per què els déus no volien que el gènere humà disposés del foc?
El somni de llibertat esdevé la cadena
que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.
M’he compadit dels homes, de la freda tritesa
de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort,
i els portava cristall i remor de paraules,
clarosos noms que diuen els vells llavis del foc.
Àguila, vinguda del naixement del llamp,
d’on veus com és pensada la blancor de la neu,
cerca, per a la llum, la més secreta vida:
per al sol, palpitant, tota nua la vida.
Obriràs amb el bec eternament camins
a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do.
S.ESPRIU, Les Hores “Prometeu”
Calçada romana de la vall del Besaya, Cantàbria (Wikimèdia)
Els alumnes de segon de batxillerat podeu traduir aquest fragment de Sèneca en què diu que encara que viatgem, no solucionem els nostres problemes perquè aquests viatgen amb nosaltres:
Admiraris quasi rem nouam quod peregrinatione tam longa et tot locorum varietatibus non discussisti tristitiam grauitatemque mentis? Animum debes mutare, non caelum. Licet uastum traieceris mare, licet, ut ait Vergilius noster,”terraeque urbesque recedant”: sequentur te, quocumque perueneris, uitia. SÈNECA, Epist. 28, 1
Què n’opineu? Estaran d’acord les agències de viatge i els seus reclams publicitaris? Quins consells dóna Sèneca? Què en sabeu d’aquest hispà?
Si els de quart voleu viatjar a l’antiga Roma, feu aquesta webquest! Hi ha alguna diferència entre els viatges a l’antiguitat i a l’actualitat?
Leto i Alcmena ho foren! A veure si encerteu l’endevinalla d’avui, la solució de la qual consta de més d’una paraula:
Plus ego sustinui quam corpus debuit unum;
tres animas habui, quas omnes intus habebam:
discessere duae, sed tertia paene peregit.
No us perdeu les visites teatralitzades organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret: Indiketa, Ultibeles i Bintar.
En aquesta visita singular i gratuïta, Indiketa, una antiga habitant d’Ullastret, en companyia dels seus veïns Ultibeles i Bintar, us conviden a passejar pel jaciment i a recordar plegats un moment clau de la història: l’arribada dels romans.
Si mireu aquest vídeo que vaig fer quan hi vaig anar amb la família, segur que us vindran ganes d’anar-hi i de conèixer millor els ibers:
[youtube]https://youtu.be/ggNCsKwvJCQ[/youtube]
També podeu fer una visita virtual al jaciment d’Ullastret.
Magna multitudo per forum est. Ascendit in montem Capitolinum. Sequuntur sacerdotes et hostiae ornatae. Triumphator vestimento purpureo Iovis indutus et sceptro eburneo et lauro ornatus est. Servus coronam supra caput tenens dicit: “Memento te hominem esse”.
Quin nom rep aquesta cerimònia que ens descriu el text anterior? Quan i per què se celebrava? El del dibuix de Mantegna en honor de quin general romà se celebra? Quina relació té aquesta cerimònia romana amb els arcs de Triomf? Quins arcs triomfals coneixes i per què es van aixecar?