Category Archives: General

Un matí a la Universitat

Com l’any passat i l’altre i …, els alumnes de segon de batxillerat de llatí i de grec hem tingut el plaer d’assistir a les Conferències organitzades per la secció catalana de la SEEC i hem parlat amb la Dra Esperança Borrell i amb els conferenciants. Per primera vegada, hi hem anat el matí i hem aprofitat el temps per fer un passeig pels llocs emblemàtics de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, la meva alma mater.

10:00-11:00

Conferència de Llatí: La representació dels orígens de Roma a la història de l’art
A càrrec del dr. Xavier ESPLUGA CORBALAN, professor de Filologia Llatina (UB).

11:00-12:00

Conferència de Grec: Formes de govern al món grec antic: literatura i poder
A càrrec del dr. Jesús CARRUESCO GARCÍA, professor de Filologia Grega (URV).

Després del migdia hem passejat pels jardins i hem posat en comú les dues xerrades i hem començat a estirar el fil als temes per començar a posar fil a l’agulla. Després hem visitat la biblioteca de llatí, de camí a la de grec dins la Biblioteca de lletres hem tingut la sort de `parlar amb la Dra. Francesca Mestre, coordinadora de les proves de les PAU de grec i amb la Dra. Pilar Gómez, coordinadora general de les PAU Catalunya així com el Dr. Carles Garriga i el becari Cristián que fa pocs dies vaig tenir el plaer de compartir una sessió del Màster de secundària. Després hem visitat l’hemeroteca, la Biblioteca fins al final.

M’ha agradat compartir amb tots vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, el meu amor per la Universitat. Espero i desitjo que el curs vinent també hi trobeu en algun lloc del món la vostra alma mater. Bona sort!

De Barcelona a Bàrcino: el nostre recorregut en vídeo

Els alumnes de llatí de primer i segon de batxillerat de l’institut Cristòfol Ferrer vàrem anar a passar el primer dia de les Saturnàlia romana a Barcelona per endinsar-nos a la Bàrcino dels romans. Feia molt de fred i vàrem agafar el recorregut més llarg, el de les tres hores, l‘itinerari Bàrcino/BCN, tot partint de la Via Sepulcral de la Plaça de Madrid, més l’afegitó de la domus romana. Ara que heu fet totes les activitats proposades al Moodle, els Google Maps corresponents, que hem tancat el Glossari compartit entre primer i segon, que alguns de vosaltres ja heu publicat els vostres apunts personals a Aracne amb muntatges audiovisuals (El Fòrum de Bàrcino, Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer…) i recreacions en 3D d’una necròpoli romana imaginària (uns autèntics alumnes de la web 2.0)… abans de l’examen que teniu aquesta setmana, us vull regalar la meva visió de la sortida. Espero que us agradi i que no us oblideu d’explicar la Barcelona romana quan hi aneu amb els vostres amics, parelles o familiars com ens va aconsellar el nostre guia, l’Aleix. És el nostre patrimoni, és el nostre passat, però també les arrels del nostre futur.

El casal de Tebes: a la recerca del text

Tebes, la de set portes, era una ciutat de Beòcia a la Grècia central fundada per Cadme  fill d’Agenor, rei de Tir. Cadme era germà d’Europa, que va ser raptada per Zeus, transformat en toro, i portada a l’illa de Creta, on van consumar el seu amor. Cadme va voler anar a buscar Europa, però l’oracle de Delfos li va desaconsellar la recerca de la seva germana i li va encomanar que fundés una ciutat on s’ajagués una vaca. Allí va fundar, després de donar mort a una serpent, el que havia d’esdevenir Tebes. Cadme es va casar amb Harmonia, filla del déu de la guerra Ares.

Mort Cadme, i després de diverses vicissituds per la successió al tron de Tebes, el poder va passar a Laios al qual un oracle va advertir que moriria a mans del seu fill: en conseqüència, quan va ser pare, va manar abandonar el seu fill al mont Citeró, amb els peus junts clavats amb un clau. Els pastors de Pòlip, rei de Corint, que no tenia fills, el van trobar, el van portar a la cort i allà va ser criat com a fill de Pòlip, que el va anomenar Èdip (Οἰδίπους “peus botits”). Quan es va fer gran, Èdip va voler trobar resposta als seus orígens i va anar a l’oracle de Delfos, que li va revelar que es casaria amb la seva mare després de matar el seu pare. Horroritzat, va decidir de no tornar a Corint i es va dirigir cap a Tebes; però, durant el viatge, un vell amb un carro el va voler fer fora del camí i Èdip el va matar: el vell era Laios, el seu autèntic pare. En aquella època, Tebes estava assetjada per l’Esfinx, que devorava aquells qui no encertaven l’enigma que els plantejava. Èdip, però, va resoldre l’enigma , i a Tebes li van demanar que fos rei i es casés amb la reina Iocasta. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices, i dues filles, Antígona i Ismene. Quan Èdip va descobrir que s’havia acomplert l’oracle, Iocasta es va suïcidar i ell es va treure els ulls. El germà de Iocasta, Creont, va regir Tebes fins que els fills mascles d’Èdip, arribats a la majoria d’edat, es van barallar per compartir el tron. Èdip els va maleir, se’n va anar a Atenes i va morir a Colonos. Etèocles es va negar a cedir el tron al seu germà, i Polinices es va exiliar a Argos; va reclutar sis famosos guerrers amb els seus exèrcits i es van encaminar contra Tebes. En una de les set portes de la ciutat, Polinices va lluitar contra Etèocles i tots dos van morir; però, Polinices, per ordre de Creont, va ser deixat que es corrompés desenterrat. Antígona, la seva germana, va desobeir l’ordre i li donà sepultura; per això va ser condemnada a morir emparedada en una cova. Els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont.

Ara que ja coneixeu el conflicte tràgic de la nissaga d’Èdip, visioneu aquest muntatge fet amb imatges Creatives Commons de la seva pervivència en l’art de tots els temps que s’han perdut en el desert actual dels mites i esperen que les vivifiqueu:

Heu reconegut la part del mite que s’amaga en aquestes imatges? Quines obres d’art heu identificat? Què en sabeu d’elles (època, autor…)?

També podria ser l’hora de seleccionar en comentari un fragment en traducció de l’obra de Sòfocles que les descrigui. Entre tots ho hem d’aconseguir.  Us recomano buscar-los en la lectura d’Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona, evidentment també a Els set contra Tebes d’Èsquil.

Ecce pictura VIII. Quae fabula est?

Reprenem el nostre bell costum de les recreacions, tot  continuant la lectura de la segona part de Narracions de mites clàssics. Observeu la il·lustració, deduïu el mite ovidià i feu-ne una actualització en forma de diàleg.

Bona sort i que l’amor sempre us sigui correspost!

eccepictura8-2

“Ovidi per parelles”, adaptació curricular i atenció a la diversitat

Ovidi per parelles és l’adaptació del treball dels mites d’Ovidi, a partir de Narracions de mites clàssics, pels alumnes de quart de llatí que davant la impossibilitat de fer el treball de la guia de lectura Propostes de treball (pàgs. 191-201 versió en català; 203-213 en castellà) i no volent excloure’ls d’aquesta tasca, els vaig demanar una altra activitat i el resultat és espectacular. Aquí el teniu i aviat hi jugarem per tal de comprovar si realment sabeu en què es transformen els personatges dels mites ovidians.

Ovidi per parelles recull els mites de la primera part de les Narracions de mites clàssics ja que l’Hugo i l’Alexander finalment els han agafat al PQPI i ens han deixat però els tindrem sempre ben presents amb aquest joc de cartes per parelles que m’han regalat i que el Lucas amb l’ajut d’en Ricard, quan calgui, continuarà.

Les imatges són totes elles extretes d’internet, amb llicència Creative Commons, després d’haver fet una recerca exhaustiva i no pas per imatges del Google. El treball, com bé sabeu, el van fer majoritàriament en hores de classe i des del meu ordinador; també vàrem sentir com imprimien les imatges, els vàrem veure retallar, plastificar i tornar a retallar; també els vàrem veure aparellar mite i transformació, equivocar-se i tornar a buscar. Recordeu que la intenció d’Ovidi al principi de les Metamorfosis era precisament aquesta:

In noua fert animus dicere formas corpora.

Ara, però, ha arribat el moment de que nosaltres continuem amb el joc. En Lucas, ja sol ja amb en Ricard, ens farà aquest trimestre els mites de la segona part de Narracions, transformacions en plantes (per cert, en el vídeo heu vist com ja n’hi ha un, quin?) i el tercer el de la tercera part, transformacions en pedra. Entre tots i totes hauríem d’establir com jugar-hi, és a dir escriure les regles del joc i quan ho tinguem hi jugarem. El requisit màxim és demostrar que sabem els mites ovidians recollits en les Narracions de mites clàssics (ed. Teide) i que sou capaços d’explicar-los una vegada heu unit l’obra d’art (també es podria identificar) amb l’animal, planta o pedra resultant de la transformació.

N.B.: L’enhorabona Lucas, Hugo i Alexander! Us desitjo bona sort en trobar el vostre camí! Tot és possible si un s’ho proposa.

Reprenem rumb envers Ítaca sense perdre’ns pel laberint del desencís

Vathi, Ítaca

Vathi, Ítaca

Aquests dies he fet escala en un port ben resguardat de la Mediterrània i m’he aturat a reflexionar sobre l’educació actual  i, en concret, sobre el fet de ser per decisió pròpia, per tant per vocació, professora de grec i de llatí al Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, un centre a punt de ser fusionat o més aviat engolit en un macro institut en un municipi amb un alt índex d’immigració i d’atur.

Enguany, a la gent més propera li he felicitat les festes de Nadal amb un vídeo molt personal i molt familiar, però al Facebook per Cap d’Any  he triat un vídeo de  fa tres anys i, no pas per mandra o atzar, perquè precisament a posteriori aquest muntatge  marca una fita en un gir de 360º a la meva carrera docent. Aleshores no sabia quin era el meu rumb, només que em calia un fil per no perdre’m en les meves classes en aquell mar de dubtes i d’incerteses en què, sense voler, obligada per la  necessitat diària  i empesa per uns aires didàctics renovadors, començava a entrar tot i que les aigües que deixava enrere m’eren molt més còmodes, però intransitables i incomprensibles per als meus discents. Bons vents em van fer desplegar veles, vaig recalar en bons i acollidors ports, Chiron fou i continua essent el més important, vaig trobar i encara mantinc bons companys de viatge arreu, la bona Fortuna em va ben acompanyar sens dubte i Hermes em va indicar el camí per no perdre’m per aquell intricat laberint, de seguida varen arribar els èxits i els reconeixements a dins i a fora de l’aula,  la navegació va ser d’allò més favorable; però, no em deixava de preguntar quo vadis, Margalida? quan veia que en  el  meu traç hi solcaven altres vaixells, altres naus. Sabia que, com a  bon timoner, amb un bon cop de timó podria salvar la meva nau, però la flota era massa. Aquests neguits m’impedien una navegació plàcida tot contemplant les onades i les constel·lacions que guiaven el meu periple. No patiu, però; ara ja sé on vaig. Vaig també a Ítaca, com no, i avui  hem reprès el nostre viatge. Hissem veles al vent i la clau és fruir de la travessia, fent camí cal aprendre, cal aturar-se a observar la mar més blava, el viarany més obscur  o l’estel més brillant del firmament, cal sortir, sigui com sigui,  sans i estalvis d’Escil·la i Caribdis, i ben gran és el poder xuclador de la xarxa… Però més gran és la nostra missió, fer el guiatge d’uns joves que són el futur del nostre país tot i que no sap encara on va, ni què vol… perquè trobin una feina que no saben quina, ni com serà… però que hauran de ser competents, creatius, interdisciplinars i saber treballar en col·laboració per realitzar-se com a persones i arribar a ser feliços.

El nostre món canvia ara tan de pressa, tot és tan efímer que hem d’aprendre a ser competents i a motllar-nos a aquesta situació sempre inestable, sempre itinerant. Reprenem, doncs, amb il·lusió i decisió la nostra navegació i, si cal, ja farem el cop de timó; però, si tenim GPS, no podem navegar amb metodologia del segle dinou perquè guiem joves del segle XXI, ni tampoc anar fent pals de cec tot seguint l’últim crit tecnològic. La flota es mereix un bon guiatge envers una Ítaca del coneixement, lluny de ser esclaus d’informes, de resultats acadèmics, ni de canvis polítics. Confio en el bon guiatge i l’espero. Tanmateix, si no arriba  l’emoció i la passió continuaran essent els millors aliats. Fixeu-vos-hi ni em platejo hic et nunc si estudiar llatí i grec serveix, no en tinc cap dubte ni de la seva utilitat, ni de la seva actualitat, ni de la seva interdisciplinarietat, ni si les noves tecnologies són escaients, com podria ser d’una altra manera amb nadius digitals connectats a la pantalla i a les xarxes socials, crescuts amb jocs digitals i realitats virtuals, amb capacitat de resoldre problemes ficticis i en superar resultats de manera individual o col·lectiva (wii), de demanar ajut als fòrums o al twitter, de fer xuletes digitals a través dels seus mòbils connectats al món… El que cal és saber què volem i on volem anar a parar i jo crec que ara ho sé.

Us desitjo, per tant, molt bon any i millor periple envers Ítaca! Capguardeu-vos dels perills i no us deixeu perdre per la desil·lusió i el desencís!

N.B.: Aquest apunt va dedicat a tots els companys i companyes i especialment als futurs professors de Clàssiques del Màster de Secundària de la Universitat de Barcelona.

Els primers diplomes europeus per participar en català i des de l’aula virtual Chiron

L’enhorabona alumnes del primer nivell de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar per haver estat els primers en participar a nivell europeu en català i des de l’aula virtual de Chiron en aquesta iniciativa europea, encara experimental, promoguda per EuroClassica, de l’ECFRCL (European Curriculum Framework for Classical languages) i de l’ECCL (European Certificate for Classics), que José Luis Navarro, representant de la SEEC per a EuroClassica, va presentar en les VIII Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt . En aquest primer curs d’experiència la proposta es limita a l’examen de llatí del primer nivell, Vestibulum, dirigit a tots els estudiants de llatí, tot i que especialment als de nivel més baix. La prova es pot realitzar per escrit a cada centre seguint aquestes explicacions.

Chiron ofereix la possibilitat de participar-hi des de l‘aula virtual en castellà, català i gallec i amb correcció automàtica; i vosaltres en vàreu ser els conillets d’ïndies en català.  Chiron va trametre les dades amb els resultats a José Luis Navarro, únic responsable a Espanya de la gestió dels certificats i  ja els teniu validats pel nostre director. Hi ha tres categories: or, argent i bronze. No cal dir que la immensa majoria heu aconseguit l’argent, tot i que també hi ha or i algun bronze.

Un gran motiu per tornar a trepitjar amb il·lusió les aules del nostre centre després de les vacances de Nadal i una gran oportunitat per demostrar que l’aprenentatge del llatí no entén de fronteres i que és present a tot Europa i que el català i les noves tecnologies hi poden tenir un gran pes en aquest projecte que esperem que no es quedi en experimental.

Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible i per obrir camí. Bon reton a les aules i molt bon any!

N.B.: A Chiron hi trobareu més informació per participar-hi. És una bona manera de reprendre el curs i començar amb bon peu l’any!

Videofelicitació de quart!

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?

Dies Natalis Solis Invicti

Ara va de circ!

En la sortida de divendres passat a Bàrcino, no vàrem visitar el MAC on hi ha un espectacular mosaic del circ del segle IV dC. que probablement pavimentava una luxosa domus. Fou trobat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor de Barcelona. Representa una escena de circ (què sabeu del circ?), possiblement en el Circ Màxim de Roma, amb una cursa de quadrigues. Quina facció guanya? Quantes n’hi ha i quins colors tenen? Com es diu el cavall guanyador? Quina facció va fer naufragi? Tenia Bàrcino un circ romà? Per què?

Sabeu d’algun auriga barceloní famós? Quina cursa de quadrigues immortalitzada pel cinema coneixeu? (Segur que al bloc la trobeu!)…

Aneu localitzant aquests edificis en aquest Google maps de circs romans i abans mireu-vos atentament aquesta reconstrucció en 3D:


Veure Circs romans en un mapa més gran

Us engresqueu a cantar per crear ambient circenc aquesta cançó feta per T.W. Melluish que permet cantar-se amb la cançó anglesa Jingle Bells, de J.Pierpoint?

1. Consulis manu
mappa decidit,
acer cum curru
equus exsilit.
Pone nos sonant
carcerum valvae,
quam Circenses delectant!
quam gaudent aurigae!

Chorus (bis): Tinniunt, tinniunt
usque phalerae;
quam libenter audiunt
in cursu aurigae!

2. Illic meta stat;
flecte quadrigas!
Qui non evitat
frangit is rotas;
concurrunt equi,
it caelo fragor;
ruunt currus commixti.
Ubique fit cruor.

Chorus(bis):

3. Dum in verbera
pronus pendeo,
clamitat fera
nostra factio.
Cingor laureis;
laetor principem
nostris de victoriis
magnam fecisse rem.

Chorus (bis):

4. Primus semper sim!
nil praetereat!
Quis sic habet vim?
Quis sic agitat?
Sit Russato mors!
tremet Venetus!
Fisco tamen favet fors
cum vincit Prasinus.

Chorus (bis):

Fernando Lillo té una interessant selecció de textos en llatí per treballar el tema del circ aquí.