Category Archives: Cultura clàssica

S.O.S. la revista Auriga!

Laura i Uri de 1r de batxillerat 2009

Auriga a Secundària

A Secundària, tant a l’ESO com al batxillerat, és molt útil als i a les alumnes consultar la revista Auriga per documentar-se a l’hora de fer un treball personal escrit tradicional, un article al bloc, un muntatge audiovisual, una exposició oral a classe … Esdevé una font inesgotable d’inspiració per emprendre treballs de recerca a segon de batxillerat. Fomenta, entre altres, la lectura i permet gaudir d’una actualització contrastada i actualitzada del món clàssic en català.

Des dels seus orígens sóc subscriptora a casa de la revista Auriga i a l’institut, també. Gràcies a la gentilesa del Departament d’Educació l’hem rebuda de franc als centres docents, però de cara al curs vinent se’ns acaba de confirmar que per raons pressupostàries en treu la subscripció. Per una banda es vol que fomentem la lectura, per altra se’n demana que a classe fem recerca i ens actualitzem però Xtecblocs i Àgora no rutllen (ahir volia escriure i publicar aquest apunt, però no hi havia connexió!) i una revista com l’Auriga que arribava puntual als centres aquest any nou 2010 deixarà d’arribar si no es demana la subscripció de nou donant les dades bancàries del centre (SUBSCRIPCIÓ). JO JA HO HE FET A L’INSTITUT, a casa sempre l’he pagada jo, tot i que rebia els exemplars d’autora, per tant la continuaré rebent a casa i a l’institut. Fa temps em van convidar per formar part del Consell de redacció de l’Auriga i hi vaig declinar, però sé de bona tinta que la revista subsistia de la subscripció pagada pel Departament d’Educació. S.O.S. l’Auriga! No la deixem morir, ni canviar de rumb! A secundària la necessitem tal com és! Són sols 36 euros a l’any!

Quan l’Auriga va celebrar el número 50 jo també hi era i es va brindar per fer-ne molts i molts més! De tots nosaltres depèn!

auriga51

La revista Auriga (vid. hemeroteca) sempre m’ha publicat tot el que he enviat a la redacció des de l’any 2002 quan ningú no em coneixia i ara, tot i la projecció virtual, hi ha gent que em reconeix sols com a col·laboradora de la revista: setze són fins ara els articles que hi tinc publicats!. Crec que em van publicar llibres, com el de Les poetes gregues antigues el 2004 a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, perquè Auriga m’havia fet un nom, quan vaig començar ara fa dos anys el bloc i totes les meves publicacions digitals tot i els temors de la Montserrat Tudela, no he deixat d’escriure articles a Auriga, i ja disposo ara d’altres vies. No he cobrat mai res i sempre que la Montserrat m’ha demanat un Lèxicon o un article determinat per tancar un número de la revista li he respost amb celeritat amb la feina encomanada sabent que tampoc cobraria res, gratis et amore, perquè la bona causa de difusió del món clàssic s’ho mereix i Auriga ja forma part d’aquest nostre patrimoni. Jo guardo gelosament a la meva biblioteca particular i a la de l’institut tots els exemplars de la revista Auriga inclòs el 0 i fins a l’últim, el 56 en què tinc la sort de veure publicat un article meu sobre Itineraris romans per Mallorca ja que Montserrat volia més presència mallorquina a la revista i jo anava de vacances a Mallorca, l’illa que em va veure néixer i va despertar en mi l’amor per les clàssiques. En aquest article i en l’anterior sobre etimologia (“Mots actuals i topònims de l’antiga Grècia” Auriga 55: 29-30), ja he fet un pont entre el paper i la xarxa i ad hoc vaig fer un Google maps perquè si algú viatja a Mallorca amb els alumnes o de cap de setmana, aquestes vacances de nadal o quan sigui tingui a mà els itineraris proposats. No tenia intenció de publicar-ho al bloc, perquè no publico tot el que faig ni a classe ni a fora, però ateses les circumstàncies el teniu hic et nunc:


Veure Itineraris romans per Mallorca en un mapa més gran

La revista Auriga és un autèntic catalitzador del món antic a casa nostra i a través del seu correu difon les notícies que cada dia arriben a la seva redacció, que sovint després es donen a conèixer a la xarxa a través de blocs d’actualitat clàssica,  tot creant una autèntica teranyina de saber clàssic: notícies sobre jaciments, museus, producció editorial, conferències, recreacions històriques, sortides culturals, activitats didàctiques de tots nivells, congressos científics et cetera de les quals van informant als seus lectors i amics que han volgut formar part de la llista de distribució de correu; també utilitza les noves tecnologies i des de les noves xarxes socials d’Internet (Facebook i Lenkedin), informa del nostre passat amb rigor. Des de fa molts anys dedica la secció de Plèomen a l’actualitat de les eines virtuals. Fa deu anys ja vaig dirigir un treball de recerca de segon de batxillerat, el meu alumne ben mereixedor del deu que el tribunal li va posar va començar la seva recerca a partir de la secció Plèomen de l’Auriga. QUI DIU QUE L’AURIGA NO ÉS ÚTIL PER A SECUNDÀRIA?. Ja forma part del patrimoni digital de Catalunya “Padicat” per tal de preservar el seu llegat a les generacions futures. Promou el debat i formula enquestes digitals. Ja heu fet l’última?

El Fòrum Auriga, un autèntic espai de divulgació d’activitats professionals i alhora de debat de l’actualitat clàssica, que se celebra cada any a la Capital de la Cultura Catalana, enguany s’ha celebrat a Figueres tot retrent homenatge a la poeta, col·laboradora i amiga de l’Auriga Maria Àngels Anglada i el VI è a Badalona. Cada any atorga els Premis Auriga: el 2005 el nostre institut va obtenir amb Astèrix més que un còmic d’Alba Lòpez el Premi d’estudiants Núria Tudela i Penya i el 2008 el Didascàlia per aquest nostre bloc. La revista Auriga també  ha iniciat el primer inventari papirològic de Catalunya.

 

Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible l’Auriga i especialment als germans Tudela, Montserrat i Xavier, i a tot el Consell de Redacció i al Consell Assessor, a Miquel i a Lídia Fernàndez  per aquesta joia que es diu Auriga, una aportació al món clàssic que no s’ha de perdre tot i que siguin temps de crisi i de noves tecnologies. S.O.S. la revista Auriga!

ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM AURIGAE PRECOR!

N.B.: Ja sabeu, la subscripció a l’Auriga pot ser un bon regal de Nadal, i ben original! Que cap centre de secundària, biblioteca pública, Universitat, Centre de Recursos Pedagògics, amant del món clàssic d’arreu, etc. es quedi sense l’Auriga, l’única publicació del món clàssic en català.

Si voleu contactar amb la Revista Auriga:
Ronda Universitat, 7
08007 Barcelona
T.934 123 294
auriga@ccc.cat  
www.auriga.cat

Defensa numantina i canvi de l’inici d’any del calendari

Sabeu què és una defensa o resistència numantina i d’on li ve el nom? No us oblideu d’utilitzar l’expressió en una frase pròpia.

Encara que ho sabeu no us perdeu aquest interessantíssim documental d’ arteHistoria:

Què us ha semblat? Heu après moltes coses? On es troba Numància? Quin general romà i quan la va conquerir? Què en sabem de l’exèrcit celtiber? i de l’exèrcit romà? Què és una legió? Quines són les principals armes de l’exèrcit romà? Què vol dir SPQR? Per què el nostre calendari comença el mes de gener i des de quan?

LLegiu els textos següents sobre el canvi de l’inici de l’any en el calendari: Segeda, 153 aC

Consules anno quingentesimo nonagesimo octavo ab urbe condita magistratum [kal. Ian] inire coeperunt. Mutandi comitia causa fuit, quod Hispani rebellabant.

Tit Livi, Ab Urbe Condita 47, 15

“En l’any 598 de la fundació de la Ciutat, els cònsuls entraren en la magistratura en les calendes de gener. La causa d’aquest canvi va ser una rebel·lió a Hispania”.

 

Q. Fulvius et T. Annius. Hi primi consules kalendis ianuariis magistratum inierunt propter subitum Celtiberiae bellum.

Cassiodor (Chr. [601] {47})

“En el consulat de Q. Fulvivs i T. Annius. Aquests van ser els primers cònsuls en entrar a la magistratura en les Calendes de gener a causa d’una guerra en la Celtibèria”.

 

(Ann)us no(uus) (incipit) / quia eo die mag(istratus) ineunt quod coepit / (post Romam) condita a. DCI

Fasti praenestini. Calendari d’època imperial

“L’any comença perquè els magistrats entraren en les seves funcions per primera vegada en l’any 601 de la fundació de la ciutat”.

Apià, Iber. 44-47: explica la rebel·lió de Segeda, però no parla del canvi en el calendari.

Plutarc a Vida de Numa 18-19 atribueix a Numa que l’any comenci el mes de gener.

Les set meravelles del món antic en Google maps

La llista de les set meravelles del món antic ens la forneix l’epigramatista grec Antípatre (Anthologia Palatina IX, 58):

καὶ κραναᾶς Βαβυλῶνος ἐπίδρομον ἅρμασι τεῖχος
καὶ τὸν ἐπ᾽ Ἀλφειῷ Ζᾶνα κατηυγασάμην,
κάπων τ᾽ αἰώρημα, καὶ Ἠελίοιο κολοσσόν,
καὶ μέγαν αἰπεινᾶν πυραμίδων κάματον,
μνᾶμά τε Μαυσώλοιο πελώριον ἀλλ᾽ ὅτ᾽ ἐσεῖδον
Ἀρτέμιδος νεφέων ἄχρι θέοντα δόμον,
κεῖνα μὲν ἠμαύρωτο † δεκηνιδε νόσφιν Ὀλύμπου
ἅλιος οὐδέν πω τοῖον ἐπηυγάσατο.

La muralla de la ruda Babilònia, per on poden córrer els carros,

i aquell Zeus al bord de l’Alfeu, els he vist jo;

i els jardins penjants i el colós d’Hèlios,

i l’immens treball de les altes piràmides,

i la tomba gegantina de Mausol; mes quan vaig veure

el temple d’Àrtemis, que abasta fins els núvols,

aquelles altres quedaren enfosquides; i què són fora de l’Olimp?

El sol no ha vist mai res semblant!

Heu reconegut les set meravelles de la il·lustració anterior? Quin nom reben i en quin país actual les situaríeu? Realment creieu que varen existir o tot fou fruit de la imaginació?

No us perdeu aquest interessant documental de Las 7 Maravillas de la Antigüedad:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://youtu.be/aQVaeSEKTdM[/youtube]

Si localitzem en Google maps els set savis de Grècia, no deixarem les set meravelles! A El Fil de les Clàssiques ja les vàrem treballar en aquest apunt. Ara ha arribat el moment que introduïu en aquest Google maps de col·laboració oberta les set meravelles, les seves característiques i almenys un document gràfic.


Veure Les set meravelles del món antic en un mapa més gran

Recordeu amb quina de les set meravelles comparàvem l’estàtua de la llibertat?

A  la pel·lícula Àgora d’Amenábar, quina de les set meravelles encara es pot contemplar amb tot el seu esplendor? És possible que Antípatre hagués pogut visitar les meravelles que esmenta en el seu poema? Hi podríem establir equidistàncies sagrades? Quines són les meravelles del nostre món?

Feliciter, Pepita poeta!

Set columnes

Pepita Castellví, amiga i col·laboradora habitual de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila (Somnis, Mitologia, Alétheia, Gnossiannes, Ai las Hipàtia…), va guanyar dissabte passat el primer premi de poesia en la Mostra literària del Maresme 2009 que enguany es va celebrar a Arenys de Munt (l’any passat la nostra Camila va ser mereixedora del primer premi de prosa!) i ens continua enviant poemes provocats pels nostres articles que li han fet descobrir Grècia, en aquest cas el nombre set de l’apunt de Els set savis li ha suggerit aquest:

Set, nombre màgic, misteriós, signe protector.
El que tot ho comprén, de forces diferents.
Potser malèfic, potser benefactor?
Set pecats capitals, set inferns.
Movent les llengües bífides la serp dels set caps.
En l’aire transparent, després de la pluja,
s’encenen els set colors de l’arc de Sant Martí.
Set notes musicals. Set astres errants,
planetes girant en la immensitat del cel.
I de la geografia del temps, surt Grècia
i els set savis,”els sensats”, erudits, filòsofs…
Fascinació, llegendes, històries,
poesia. Quina és la realitat?

Pepita Castellví

Els mots de Pepita sembren en nosaltres, sens dubte,  l’amor per les paraules, per la poesia, per Grècia, per aprendre, … Què en sabem del nombre set, de la seva etimologia i màgia? Quins altres exemples hi podríem afegir (de l’antiga Grècia, de Roma, de Harry Potter o de Tolkien) i, fins i tot, fer-ne un poema o una cançó?

L’enhorabona més sentida i més sincera, Pepita! Feliciter, poeta nostra! Continua estirant del fil dels mots amb cabdell daurat !

Els set savis de Grècia en Google maps

Els set savis

Els set savis

Els grecs eren afeccionats a inventar-se llegendes. De la mateixa manera que es confeccionà la d’Isop, la de la competició d’Homer i Hesíode o la de la rivalitat de Corinna amb Píndar, en el segle IV aC es forjà una llegenda entorn la contemporeneïtat d’uns intel·lectuals típics del segle VI aC i darrer terç del VII aC. Val a recordar que la filosofia neix en un d’ells, Tales de Milet, quan les circumstàncies de l’època i de la zona fan que es pugui tenir temps lliure per dedicar-se a la contemplació desinteressada de la realitat i aleshores neix la capacitat d’admirar-se. Els set savis formen part d’una llegenda que tindrà molts candidats (ja coneixeu la màgia del nombre set!) i representen un tipus de pensador que resol els problemes polítics d’una comunitat. Què bé ens vindrien uns caps pensants així avui en dia per sortir de la situació política i crisi actual!

Segons la tradició recollida per Plató en el Protàgoras (343a), els set savis de Grècia eren: Tales de Milet, Pítac de Mitilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleobul de Lindos, Misó de Quenea i Quiló de Lacedemònia. Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n’afegeixen de nous, com Periandre de Corint. Ara nosaltres els localitzarem en aquest Google maps col·laboratiu segons el seu lloc de procedència i també inclourem enllaços i informació sobre ells, així com les seves sentències:

Us atreviu ara a llegir en grec les seves sentències? Quina us agrada més?

P:D.:
Dins el cicle de conferències “Maestros de la sabiduría” de la Funsació March, el 10 de gener del 2017 Carlos García Gual va presentar els set savis de la Grècia antiga:

Grècia des de l’aire

Ahir us vaig fer un regal per les bones notes de l’últim examen de grec, tot començant tema nou (unitat IV de Grec I “El poble grec i el seu marc geogràfic”): fer un viatge virtual per tot Grècia des de l’aire. Vàreu descobrir que els colors del nostre bloc són els colors de Grècia: blanc, blau intens i verd! El timbre va tocar i no vàrem poder acabar de veure Grecia desde el aire de National Geographic, 2002. Tot navegant per Internet, he trobat els següents vídeos que poden anar bé als alumnes que esteu malalts a casa i que no vàreu poder fruir de la nostra escapada virtual (que aviat us recupereu!) i la resta podreu així acabar de veure el documental.

Què n’opineu de tot plegat? Què us ha cridat l’atenció? Com podríeu definir el paisatge grec? Com era en l’antiguitat? (Us pot ajudar també la lectura de la pàg. 70 de Grec I ed. Teide, així com els exercicis del Moodle Fil de Grec 1).

Mapa poètic de Grècia

De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?


Vid. Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran

Encara és vigent l’amor platònic?

Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!

Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Per què creieu que l’amor platònic perviu tant en la música, per exemple, Los tucanes de Tijuana:

També us deixo aquí un fragment de la pel·lícula musical Hedwig and the Angry Inch:

Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.

Cinquanta anys d’Astèrix!

imagen-6437028-1Avui celebrem el cinquantè aniversari d’ Astèrix  i les llibreries ja fa uns dies (el 22 d’octubre) que han llençat a tot el món un nou àlbum: L’aniversari d’Astèrix i Obèlix: El llibre d’or. Té 56 pàgines i ha sortit  a la venda en més de cent idiomes, fins i tot en català. Tot i que René Goscinny va morir l’any 1977, encara l’il·lustrador  Albert Uderzo el signa amb el seu nom. Dos immigrants han esdevingut tot un símbol gal!
Uderzo recrea uns herois ja jubilats i amb el rellotge biològic accelarat: bigoti de  pèl blanc, vista cansada, flaccidesa…Astèrix viu envoltat dels seus néts i els explica històries de romans; Obèlix ha perdut les ganes de viure ja que no té forces per traslladar menhirs ni menjar porc senglar. De seguida recuperaran la força, però obliden que és el seu aniversari. Sort que els preparen una festa sorpresa amb els protagonistes de les 33 aventures de la col·lecció.

Per molts anys Astèrix i Obèlix! Sempre hi haurà qui es resisteixi davant del poder com Astèrix davant Cèsar! Nosaltres el celebrarem a classe de llatí de quart tot llegint cada un un àlbum a la recerca de llatinismes, de la petja de la cultura romana (exèrcit, habitatge, edificis, urbanisme, societat, …) perquè com ja va dir la meva alumna Alba López Luna Astèrix és més que un còmic, estudi que la va fer guanyadora del Premi Núria Tudela i Penya 2005 de la revista Auriga. Divertiu-vos, doncs, amb aquests herois gals i aporteu dades interessants, i no us oblideu dels anacronismes, també poden ser interessants. 

No us perdeu Astèrix i els llatinismes i Les dotze proves d’Astèrix.