Syrian refugees in Turkey=Aeneas carrying his father from burning Troy @ManelTrenchs #pastintopresentXM16 pic.twitter.com/6wFPCvj2Oa
— Margalida Capellà (@AracneFil) 7 de desembre de 2016
Tweet conditions:
Vid. #pastintopresentXM16
“Raising of Jairus’ Daughter”, d’Ilya Repin
En el capitulum XXVIII de LLPSI es relata l’episodi evangèlic de la filla de Jaire, segons Mateu 8: 23-27. El miracle de la resurrecció de la filla de Jaire el trobem també a Marc 5:21-43 i a Lluc 8:40-56, tot i així a classe ningú no n’havia sentit a parlar mai.
Edpuzzle és també un excel·lent recurs per a la Flipped Classroom o classe inversa a Llatí 2 ja que permet que els alumnes, de manera individual, puguin veure les vegades que necessitin la lliçó i a l’hora el llatí va acompanyat d’imatges visuals que el fan encara més entenedor, sobretot en un episodi bíblic que desconeixen com la resurrecció de la filla de Jaire. Ara bé, no sempre hi ha a la xarxa vídeos que encaixin amb la lliçó. Es pot fer ex professo o bé adaptar el que es troba a la xarxa ja que EDpuzzle permet convertir qualsevol vídeo en una lliçó: es pot tallar el fragment que es vol utilitzar, gravar la nostra veu, afegir preguntes d’elecció múltiple o obertes… És una eina ideal per fer funcionar la “flipped classroom”. EDpuzzle facilita un informe amb les respostes correctes dels alumnes, el que ha fallat de l’aprenentatge i, per tant, s’ha de reforçar i qui ha vist el vídeo i quantes vegades l’ha vist.
Edpuzzle Filia Iairi (Click on “Join Class” and enter the class code: pagubup).
Per acabar, fem un kahoot del capitulum XXVIII Pericula maris:
Ho haig de confessar. Em passo tot el dia llegint en digital i les petites grans lectures m’agrada fer-les en paper. És un moment de plaer personal. A mi m’agradava molt rebre a casa i llavors a l’institut (ja se sap el correu als centres triga més en arribar a destí!) la revista Auriga. L’esperava amb delit i la llegia amb fruïció. Amb la fusió dels dos instituts, a l’IPM hem heretat tots els exemplars de la revista Auriga del Cristòfol Ferrer i tots els del Serra de Marina. Hem continuat rebent la publicació digital (són nous temps, i el paper és pura nostàgia!). Ara bé, la revista Auriga digital del centre ni la veig, no me n’assabentaria si no fos perquè sóc subscriptora a casa (segurament de les primeres!). Tanmateix, amb la voràgine d’informació digital, haig de dedicar un temps de lectura reposada a l’Auriga si no vull oblidar-me de llegir el darrer número, abans me’l trobava tot sovint, el portava físicament a l’aula; a favor, amb un clic i sigui on sigui tinc tots els números!.
Acabo de rebre el número 84. No us el perdeu! Ara és un bon moment per regalar o regalar-vos una subscripció a la revista Auriga i esperar amb candeletes el proper número amb totes les comunicacions del XII Fòrum Auriga!
En aquest número d’AURIGA podreu llegir algunes de les darreres notícies de món antic que s’han esdevingut als territoris de llengua catalana: a les Illes Balears s’ha creat una associació de professors de clàssiques; a Tarragona s’ha fet un congrés internacional; està convocat el concurs Odissea d’enguany, en la darrera edició del qual van participar més de mil persones entre alumnes de secundària i professors de Catalunya; s’han publicat llibres, alguns dels quals trobareu a l’apartat de “Biblioteca” d’aquest número; s’han fet homenatges a Pere Bosch Gimpera i Dolors Condom; s’han fet troballes importants, com les restes del vaixell romà més ben conservat de Catalunya a la zona de les illes Formigues i podríem anar enumerant activitats diverses d’aquesta tardor al voltant del patrimoni material i immaterial que ens ha llegat el món clàssic, però el més important, com afirma la Dra. Eulàlia Vintró en l’entrevista que publiquem en aquest número, és el llegat immaterial que ens han deixat: la voluntat de qüestionar-nos el present, d’assenyalar-nos les coses que caldria no repetir i les bones que perduren. I la llibertat de fer totes aquestes coses. També aquesta tardor, els dies 5 i 6 de novembre, hem celebrat el XII Fòrum Auriga a Vic, el reportatge i les actes del qual trobareu a l’AURIGA 85, que sortirà publicada el mes de desembre. Aprofitem per anunciar que ja és oberta la convocatòria del XXV Premis Auriga per a estudiants, docents i exposicions relacionades amb el món classic.
Montserrat Tudela i Penya
N.B.: En el número 84 de la revista Auriga, a petició de la seva directora, surt una petita crònica de la XIV Jornada de Cultura Clàssica de Sagunt en què vaig tenir l’honor de participar una vegada més.
Des de fa gairebé un mes, podem tenir el nostre Facebook en grec clàssic. En llatí ja era possible! Fa uns dies, vaig entrar a configuració i el vaig posar en grec clàssic.
És una llàstima, però només jo el puc veure en grec clàssic, com abans el podia veure en llatí. Ho voleu veure també vosaltres? Canvieu el vostre Facebook a grec clàssic i/o a llatí!
Barcelona és plena de llocs que han fet història, de carrers que han estat protagonistes d’anècdotes curioses i de racons on han succeït coses increïbles. El programa Va passar aquí, de Visiona TV per a BTV, des de fa unes quantes temporades, fa un repàs d’aquests indrets històrics barcelonins.
L’últim programa de Va passar aquí de BTV, emès ahir, es va tancar a partir del minut 22:58′ amb el reportatge que em van fer sobre el passat romà de Barcelona a partir del temple romà d’August.
A partir d’aquest reportatge de 5 minuts (tota una experiència televisiva!), resum de la nostra passejada de més de dues hores pels carrers i indrets de Barcelona a la recerca de Bàrcino a partir del temple d’August, us animo a visitar la Barcelona romana i a conèixer el seu passat romà (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), les seves magistratures, la via sepulcral, els seus aqüeductes, les seves muralles, les seves termes… Entreu al Museu d’Història de la Ciutat i visiteu in situ els seus espais: tallers de tints, les domus…. No us oblideu de l’APP Bàrcino 3D
[youtube]https://youtu.be/_n12bGbnN2M[/youtube]
Ara que tothom (aquest cap de setmana a Edcamp Mataró) parla de gamificar l’educació, tot i que més aviat caldria dir ludificar (del llatí lūdus “joc”) , fa temps que a classe de llatí els alumnes resolen els pensa C amb Kahoot i després tots plegats hi juguem (amb l’ordinador o amb el mòbil). És una manera molt divertida, competitiva i alhora molt productiva de fixar i avaluar (es poden baixar les graelles) el coneixement i de veure en què ens equivoquem, què cal reforçar, ampliar… Errandō discitur!
Ens faltava el pensum C del Capitulum septimum de Lingua Latina per se illustrata. Ecce!
Hi juguem?
Trobareu tots els nostres kahoots de LLPSI aquí.
N.B.: Si hi trobeu errors, no dubteu en fer-nos arribar l’errada, així com possibles idees per millorar-los. Moltes gràcies a la bestreta.
Estudiar el participi (morfologia i sintaxi) a classe de Grec sempre és una tasca titànica; però el participi, juntament amb l’aorist, formen l’eix vertebrador de la llengua grega i, per tant, dels exàmens de selectivitat de grec. Algun any han arribat a sortir fins a cinc participis en un text d’unes vint paraules!
És curiós. Els nostres alumnes de batxillerat (o almenys els meus) no saben identificar ni el participi en català (me’n vaig adonar en fer uns exercicis del pas del llatí al català!).
Acaba de sortir el tercer número de la revista Methodos i he pogut recuperar una participació dels meus professors universitaris, Pau Gilabert i Natàlia Palomar, en què a El participi en grec clàssic i en anglès: l’ús didàctic d’esquemes equivalents proposen utilitzar l’equivalent de l’anglès en la docència del participi grec ja que l’equivalència de les funcions atributiva, apositiva i predicativa del participi, així com el seu valor absolut, tant en grec clàssic com en anglès, és total.
Amb aquest recurs didàctic valuós, no perdo l’esperança que els nostres alumnes han d’acabar aprenent el participi grec.
Ho comprovem tot fent aquest kahoot!
Continuem amb la lectura setmanal de Narracions de mites clàssics.
Ecce pictura. Quae fabula est?
Valeria (@valr_kuni) me fecit. October MMXVI
Quina pervivència té? És un mite encara vigent? Per què? S’ha de dir sempre la veritat?
Llegiu amb atenció aquest poema Arrapant-se cruel al rostre de Minerva d’Antoni Prats (21, febrer, 1946)
ARRAPANT-SE cruel al rostre de Minerva
el corb seguit esquinça els ulls renovellats.
Mai més podrà pensar-se la deessa
veient un fil trempat de llum llarguíssima.
Mai més.
(Corb fastigós, oh quant t’estime!)
I ens queda tot,
un tot que no vol ja ser més:
mans, tantes mans i noms i veus.
Per fi, la nit es cansa de ser nit.
Sovint no troba el pany o perd les claus.
Sovint s’oblida de la casa.
En podem fer també nosaltres de recreacions?
Fem un Kahoot del mite de Coronis!
