JOCS PER ESTIMULAT LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Si voleu treballar la consciència fonològica podeu fer un cop d’ull als Jocs per estimular la consciència fonològica. Una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in young children

Us penjo el pdf.

Jocs per estimular la consc… by Montserrat on Scribd

ELS GÈNERES DIGITALS

Wordle: Untitled

La incursió d’Internet a les nostres vides, i en conseqüència, a les aules, ha modificat paulatinament els hàbits lectors d’infants i joves.

Els lectors digitals estan habituats al “zapping” lector. Això implica una lectura més superficial i ràpida.

La xarxa ha tingut un impacte en els usos escrits  i ha transcendit tant en els hàbits lectors, com en l’aparició de nous gèneres textuals.  Aquests nous gèneres  determinen noves maneres de llegir i escriure, entre altres coses perquè tenen un alt grau d’oralitat, i per tant, un efecte directe en la seva producció escrita.

Per tant,  en l’ensenyament i aprenentatge de la lectura cal considerar el tractament dels gèneres digitals i les seves  característiques d’ús. Només així podrem ajudar els alumnes a desenvolupar les estratègies idònies per navegar, com a lectors competents, per l’espai virtual.

Idees clau:

Nous hàbits lectors

  • Zàpping lector
  • Simultaneïtat de lectures
  • Lectura superficial

 

Gèneres digitals

  • Sincrònics: xat i messanger
  • Diferits: correu, web, blocs
Alfabetització i competència digital

  • Velocitat lectora a la xarxa
  • Capacitat de combinar continguts
  • Capacitat crítica i d’elecció
Morfosintaxi dels gèneres digitals

  • Lèxic propi i nominalització
  • Brevetat discursiva i coordinació
  • Registres informals, espontanis, alt grau d’oralitat.
  • Ús d’abreviatures, onomatopeies i signes.

Molt recomanable:

En_ línia. Llegir i escriure a la xarxa. Daniel Cassany

Leer y escribir en la era de Internet. Anàlisis y propuestas para la lectura y escritura en Secundaria. M.A García

LES HEROÏNES CONTRAATAQUEN DE BEL OLID

Les heroïnes contraataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil de Bel Olid


Aquest llibre ha estat guardonat amb el VIII Premi Rovelló d’Assaig de Literatura Infantil i Juvenil 2010

(Pagès editor, 2011; Col·lecció d’Assaig Argent Viu, 112).

Un llibre interessant per a qualsevol biblioteca, especialment perquè ens ajuda a reflexionar sobre els models d’heroïnes en els contes.

Proposa set contes, en els quals les protagonistes són nenes, però nenes que intenten fugir d’estereotips. Un bon moment per a revisar els contes que tenim a la biblioteca.

Hi trobareu l’anàlisis i propostes de reflexió del contes següents:

  1. L’aventura de la Cecília i el drac de Lawrence Schimel
  2. Tres germanes lladres de Txabi Arnal
  3. Clara, la niña que tenía sombra de chico de C. Bruel i A. Bozellec
  4. Pipi Calcesllargues d’Astrid Lindgren
  5. Matilda de Roald Dahl
  6. Coraline de Neil Gaiman
  7. Emily the Strange. Els dies perduts de Rob Reger i Jessica Gruner

 

PERE CALDERS

Fa cent anys que va néixer Pere Calders. Per acabar de completar els dos articles anteriors us proposo fer un cop d’ull al programa “El meu avi”, que repassa la vida de l’escriptor Pere Calders a través dels testimonis de les persones que el van conèixer.

 

 
Edu3.cat

JUGAR AMB LES LLETRES I LES PARAULES

Tal i com us deia a l’article anterior, aquest 2012 es commemora el centanari del naixement d’Avel.lí Artís Gener (Tísner)

Escriptor i periodista, però també pintor, escenògraf i  humorista gràfic, va ser un referent del panorama cultural català del segle XX i un referent en l’enginy lingüístic en aquest sentit en destaco:

  • Trenquem-nos una mica la closca? Barcelona:Altafulla, 1985
  • Els mots encreuats de Tísner. Barcelona:Pòrtic, 1994

Tísner és un referent pels enigmistes actuals, el “pare” dels mots encreuats català.

El seu pseudònim ja és tot un joc  ( ve d’arTís i de geNer).

També es considera l’introductor de l’Scrabble en l’àmbit dels Països Catalans.

Per celebrar aquets centanari us deixo un petit recull sobre mots encreuats.

 

Jugar Amb Les Lletres i Les… by Montserrat on Scribd

DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA

El proper dimecres 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia.
A Girona, Amics de la UNESCO juntament amb el Voluntariat per la Llengua
i els ST de Cultura ho celebraren el divendres 23, a l’Auditori Josep
Irla i el diumenge 25, amb una passejada literària.
Tots dos dies es llegirà el poema “Quatre paraules” de Narcís Comadira,
escrit expressament per aquesta data, en català i en les diferents llengües a les quals ha estat traduït.

 

QUATRE PARAULES

Mig en somnis, un àngel

se m’apareix i em tempta:

escriu, fes un poema.

Vull treure-me’l de sobre,

vull dormir el son dels justos,

o el són dels pecadors,

m’és igual. Vull dormir.

Però ell insisteix.

Té, diu: quatre paraules:

món. país, llengua, amor.

I afegeix: gairebé

ja t’he fet el poema.

Jo li dic : si escric món,

bé hi hauré d’afegir

desastres, fam i guerres.

Si escric país , ja entro

al territori foll

de l’ésser i dels fantasmes.

I si escric llengua, veus?

el dolor em trenca l’ànima.

No puc escriure més.

I em diu: tu escriu amor

pel món i pel país

I per aquesta llengua

que es mor i et trenca l’ànima:

veuràs que encara pots

fer aquest i mil poemes.

 

Narcís Comadira ( gironí)

21 de març de 2012. Dia mundial de la poesia.

 

 

EL GRAFISME I EL DOMINI DEL GEST GRÀFIC

ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN LA PLANIFICACIÓ DEL TREBALL DEL GRAFISME.


1.En el treball del grafisme intervenen:

  • Capacitats cognitives i emocionals: autocontrol, autoestima, percepció visual, capacitat d’anàlisi, etc.

2. En el procés d’aprenentatge del grafisme s’ha de preveure que l’alumnat:

  • Experimenti: moviment i espai
  • Vivenciï situacions
  • Verbalitzi el procés, és a dir, el que està fent i perquè ho està fent (el propòsit)

3. En el procés d’aprenentatge del grafisme cal:

  • La planificació que afavoreixi l’aprenentatge d’aquest procés.
  • La intervenció del docent: dinamitzant, modelant, estimulant.
  • Una organització d’aula que permeti treballar diferents blocs.

4.  En el treball del grafisme hem de considerar tres nivells de propostes:

  • Amb tot el cos (global)
  • Amb les mans (manipulatiu)
  • Gràfic (el que és pròpiament relacionat amb l’escriptura)

5. La planificació del treball del grafisme ha de preveure activitats de:

  • Global
    • L’espai, el cos, el ritme…
  • Manipulatiu
    • Modelar: plastilina, fang…
    • Esparracar, retallar amb mans i/o tisores: papers diversos
    • Accions: enfilar enganxar, decorar
  • Gest gràfic
    • Control del cos: to muscular, coordinació motriu, control de la força, precisió dels dits, rotació, direccionalitat, predomini lateral.
    • Direccionalitat: de dalt a baix, d’esquerra a dreta…
    • Entrenaments gràfics
  • Ús i domini d’estris d’escriptura
    • Llapis de diferents gruixudàries
    • El traç  amb rotulador
    • El bolígraf
  • Ús i domini de suports diversos
    • Posició del paper
    • Tipus de suports: paper blanc, línies, quadriculats.
    • Mida dels suports: llibreta gran, petita, folis diversos…
    • Textura del suport

6. En l’avaluació del traç cal observar:

  • La qualitat del traç: si hi ha o no rotacions, si el traç és segur o tremolós.
  • La mida, la regularitat i la proporció de les lletres,
    • Etapa precaligràfica: (fins els 7/8 anys) lletres grans i desiguals.
    • Etapa cal.ligràfica: lletra harmònica.
    • Etapa post cal.ligràfica: (a partir dels 12 aprox.) la lletra es deforma i pren personalitat pròpia.
  • Direcció de la grafia: punt d’inici, enllaços, direccionalitat.
  • Organització del paper:
    • distància entre línies, paràgrafs, paraules.
    • Marges
    • Horitzontalitat (anar recta)